Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

‘Torna i aferma els teus germans’

‘Torna i aferma els teus germans’

PERE va plorar amargament després de negar que coneixia Jesús. Però, tot i que l’apòstol es va haver d’esforçar molt per recuperar l’equilibri espiritual, Jesús el va voler utilitzar per ajudar altres cristians. Per això li va dir: «Quan hagis tornat, aferma els teus germans» (Lc. 22:32, 54-62TBS). Amb el temps, Pere es va convertir en una de les columnes de la congregació cristiana del segle primer (Gàl. 2:9). De la mateixa manera, un germà que en el passat hagi servit com a ancià pot tornar a assumir aquesta responsabilitat i gaudir d’ajudar espiritualment els seus companys de creença.

De vegades ha calgut donar de baixa alguns germans que han servit com a superintendents, i això els pot haver causat un sentiment de fracàs. En Julio, * qui va servir com a ancià a Amèrica del Sud durant més de vint anys, va dir: «Preparar discursos, anar a veure els germans i ajudar-los en sentit espiritual era una part important de la meva vida. Però de sobte tot va desaparèixer i em va quedar un buit enorme. Aquella època va ser molt traumàtica». Avui en Julio torna a ser ancià.

«TINGUEU-HO PER UNA GRAN JOIA»

El deixeble Jaume va escriure: «Germans meus, quan topeu amb qualsevol mena de temptacions, tingueu-ho per una gran joia» (Jm. 1:2). Jaume s’estava referint a les proves que provenen de la persecució i de la nostra imperfecció. Va parlar de desitjos egoistes, de mostrar favoritisme i de coses semblants (Jm. 1:14; 2:1; 4:1, 2, 11). Rebre la disciplina de Jehovà pot ser una experiència dolorosa (Heb. 12:11). Però aquestes proves no ens han de robar l’alegria.

Encara que se’ns hagi donat de baixa com a ancians, seguim tenint l’oportunitat d’examinar l’estat  de la nostra fe i demostrar que estimem Jehovà. També podem meditar per què vam voler aconseguir aquella responsabilitat, i preguntar-nos: «Era per beneficiar-me’n jo, o perquè estimava Jehovà i estava convençut que la congregació li pertany, i per això es mereix que la cuidem amb tendresa?» (Ac. [Fe.] 20:28-30BCI). Els qui ja no són ancians però segueixen servint Jehovà amb alegria demostren a tothom, inclòs a Satanàs, que l’amor que senten per Jehovà és genuí.

El rei David va rebre disciplina per haver comès pecats greus, i com que la va acceptar de bon grat, Jehovà el va perdonar. Ell va cantar: «Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist sepultat el seu pecat. Feliç l’home a qui Jahvè no té en compte la culpa, i ja no manté l’engany dintre seu» (Sl. 32:1, 2). La disciplina el va polir i, sens dubte, el va fer un millor pastor del poble de Jehovà.

Els germans que tornen a ser ancians solen ser millors pastors que abans. Un d’aquests ancians va dir: «Ara entenc millor com he de cuidar els qui han comès un error». I un altre ancià va comentar: «Ara valoro molt més el privilegi de servir els germans».

POTS TORNAR?

El salmista va escriure que Jehovà no seguirà assenyalant les nostres faltes per sempre (Sl. 103:9). Per això no hem de pensar que Déu no tornarà a confiar en qui hagi comès una falta greu. «Em sentia terriblement decebut per l’error que havia comès», explica en Ricardo, un germà que va perdre el privilegi de ser ancià després d’haver-ho estat molts anys. «Durant molt de temps, els sentiments d’ineptitud m’impedien tornar a servir els meus germans com a superintendent. Pensava que mai més confiarien en mi. Però, com que m’agrada molt ajudar els altres, em veia capaç de dirigir cursos de la Bíblia, d’animar els germans a la Sala del Regne i de predicar amb ells. Allò em va ajudar a recuperar la confiança en mi mateix, i ara torno a servir com a ancià.»

Jehovà ha ajudat molts germans a recuperar l’alegria i el desig de tornar a servir com a ancians

El ressentiment pot ser un entrebanc perquè un germà torni a servir com a ancià. És molt millor imitar el fidel David. Malgrat que va haver de fugir de l’envejós rei Saül, mai no es va voler venjar d’ell,  ni tan sols quan li va sorgir l’oportunitat de fer-ho (1 Sam. 24:4-7; 26:8-12). A més, quan Saül va morir en combat, David va plorar la seva mort i va dir que ell i el seu fill Jonatan havien estat homes «amables» i «encisadors» (2 Sam. 1:21-23). És evident que David no va guardar ressentiment.

No permetis que el ressentiment domini els teus pensaments si et sembla que hi ha hagut un malentès o que has estat víctima d’una injustícia. Pensa, per exemple, en el cas d’en William, de Gran Bretanya. Quan el van donar de baixa com a ancià després d’haver servit com a tal durant uns trenta anys, es va ressentir amb alguns dels ancians. Què el va ajudar a recuperar l’equilibri? «Em va animar llegir el llibre de Job», comenta en William. «Si Jehovà va ajudar Job a fer les paus amb els seus tres companys, encara amb més raó m’ajudarà a mi a fer les paus amb els ancians de la congregació!» (Job 42:7-9.)

DÉU BENEEIX ELS QUI TORNEN A SERVIR COM A PASTORS

Si voluntàriament vas decidir deixar de ser pastor del ramat de Déu, seria bo que analitzessis per què vas prendre aquella decisió. Tenies molts problemes personals? Hi havia altres coses més importants a la teva vida? Et van desanimar les imperfeccions dels altres? Fossin quines fossin les raons, recorda que quan eres ancià tenies més oportunitats d’ajudar els germans. Els teus discursos els enfortien, el teu exemple els animava i les teves visites pastorals els ajudaven a aguantar les dificultats. I la teva fidel tasca no només et feia feliç a tu, sinó que alegrava el cor de Jehovà (Prov. 27:11).

Demostra que estimes Jehovà servint-lo amb alegria

Jehovà ha ajudat molts germans a recuperar l’alegria i el desig de portar la davantera a la congregació. Per això, encara que hagis estat donat de baixa com a ancià o que ho hagis demanat tu, pots tornar a ser superintendent de la congregació (1 Tim. 3:1). Pau ‘no parava de pregar’ que els colossencs adquirissin el coneixement exacte de la voluntat de Jehovà ‘a fi que es portessin d’una manera digna del Senyor, complaent-lo en tot’ (Col. 1:9, 10). Si actualment tornes a gaudir del privilegi de ser ancià, acudeix a Jehovà perquè et doni forces, paciència i alegria. A més, com que en aquests darrers dies el poble de Déu necessita pastors amorosos que li facin costat en sentit espiritual, és bo que et plantegis: «Tinc les circumstàncies i el desig d’enfortir els meus germans?».

^ § 3 S’han canviat alguns noms.