Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Jehovà «coneix els qui li pertanyen»

Jehovà «coneix els qui li pertanyen»

«Aquell qui estima Déu és el qui és conegut per ell» (1 COR. 8:3).

1. Posa un exemple que mostri com s’han enganyat a si mateixos alguns servents de Déu (mira la imatge del principi).

UN MATÍ, el gran sacerdot Aaron es va posar dempeus a l’entrada del tabernacle amb un encenser a les mans. Prop d’ell, Corè i dos-cents cinquanta homes més també oferien encens a Jehovà, cadascun amb el seu propi encenser (Nom. 16:16-18). A primer cop d’ull semblava que tots eren servents fidels de Déu. Però, a diferència d’Aaron, els altres homes eren rebels orgullosos que volien usurpar el sacerdoci (Nom. 16:1-11). S’enganyaven al creure que Jehovà acceptaria la seva adoració, i el sol fet de pensar-ho era un insult per a Jehovà, qui pot llegir el cor i veia la hipocresia d’aquells homes (Jer. 17:10).

2. Què havia predit Moisès, i com es van complir les seves paraules?

2 El dia abans Moisès havia predit: «Demà Jahvè farà conèixer qui és aquell que li pertany» (Nom. 16:5). Com era d’esperar, Jehovà va demostrar la diferència entre els adoradors verdaders i els falsos quan ‘un foc va sortir de Jahvè i va consumir [Corè i] els dos-cents cinquanta homes que havien ofert l’encens’ (Nom. 16:35; 26:10). En canvi, va salvar la vida d’Aaron en senyal que l’aprovava com el seu veritable  sacerdot i servent sincer (llegeix 1 Corintis 8:3).

3. (a) Quina situació es va donar durant els dies de Pau? (b) Quin precedent havia establert Jehovà que mostra com actua amb els rebels?

3 Uns mil cinc-cents anys més tard, en els dies de l’apòstol Pau, va ocórrer una situació semblant. Alguns que deien ser cristians van adoptar ensenyances falses, però no van deixar de reunir-se amb la congregació. Als ulls de la gent, aquells apòstates no devien semblar gaire diferents dels altres germans. Malgrat tot, aquella apostasia era un gran perill per als cristians fidels. Aquells individus amb cara d’ovella però urpes de llop van començar a ‘capgirar la fe d’alguns’ (2 Tim. 2:16-18). Però Jehovà no és un mer espectador, i Pau ho devia saber bé per la manera com Déu havia actuat segles abans amb el rebel Corè i els qui li donaven suport. Analitzem un passatge bíblic molt interessant relacionat amb aquest tema i vegem quines lliçons pràctiques en podem aprendre.

«JO, JAHVÈ, NO HE VARIAT»

4. De què estava convençut Pau, i com va expressar la seva convicció a Timoteu?

4 Pau estava segur que Jehovà podia reconèixer perfectament els qui l’adoren amb hipocresia i que podia identificar els qui realment l’obeeixen. Va deixar clara la seva forta convicció amb les paraules que va utilitzar quan va escriure a Timoteu per inspiració. Després de fer referència als estralls espirituals que ja estaven causant els apòstates a alguns membres de la congregació, va escriure: «Però el sòlid fonament de Déu s’aguanta ferm i duu la marca d’aquest segell: El Senyor coneix els qui li pertanyen, i: Que s’aparti de la impietat tot el qui pronuncia el nom del Senyor» (2 Tim. 2:18, 19).

5, 6. Per què és significatiu que Pau utilitzés l’expressió «el sòlid fonament de Déu», i quin efecte devia tenir aquesta expressió en Timoteu?

5 Per què són significatives les paraules que Pau va utilitzar en aquest text? Bé, aquest és l’únic lloc de la Bíblia on apareix l’expressió «el sòlid fonament de Déu». A la Bíblia s’utilitza la paraula fonament com a metàfora de diferents coses. Per exemple, pot fer referència a la capital de l’antic Israel, Jerusalem (Sl. 87:1, 2TBS). I el paper que té Jesús en el propòsit de Jehovà també es compara a un fonament (1 Cor. 3:11). Quin succés devia tenir en ment Pau quan va escriure sobre «el sòlid fonament de Déu»?

6 Pau menciona «el sòlid fonament de Déu» en el mateix context en què cita les paraules de Moisès sobre Corè i els seus companys, registrades a Nombres 16:5. Sembla que Pau va fer servir aquest relat dels dies de Moisès per animar Timoteu i recordar-li que Jehovà pot veure les accions dels rebels i contrarestar-les. Tal com Corè no va aconseguir frustrar els plans de Jehovà, els apòstates del primer segle tampoc podrien fer-ho. Pau no va explicar amb detall el que representa «el sòlid fonament de Déu», però les paraules que va utilitzar segur que van ajudar Timoteu a confiar en Jehovà i a esperar en Ell.

7. Per què podem estar segurs que Jehovà actuarà amb justícia i fidelitat?

7 Els elevats principis de Jehovà són inamovibles. Salm 33:11 diu: «Els plans de Jahvè persisteixen, manté sempre els propòsits del seu cor». Altres textos indiquen que la governació, l’amor, la justícia i la fidelitat de Jehovà duren per sempre (Èx. 15:18; Sl. 106:1; 112:9TBS; 117:2). A Malaquies 3:6 llegim: «Jo, Jahvè, no he variat». I de manera semblant, Jaume 1:17 afirma que en  Jehovà «no hi ha canvi ni ombra de variació».

UN «SEGELL» QUE ENFORTEIX LA NOSTRA FE EN JEHOVÀ

8, 9. Què podem aprendre del «segell» de la il·lustració de Pau?

8 La il·lustració que va posar Pau a 2 Timoteu 2:19 parla d’un fonament que té un missatge inscrit, com si s’hagués imprès amb un segell. A l’antiguitat, no era estrany fer una inscripció a la base d’un edifici, potser per mostrar qui l’havia construït o a qui pertanyia. Pau va ser el primer escriptor bíblic que va utilitzar aquesta il·lustració. * El segell gravat en «el sòlid fonament de Déu» conté dues declaracions. La primera és que «el Senyor coneix els qui li pertanyen» i la segona, «que s’aparti de la impietat tot el qui pronuncia el nom [de Jehovà]». Això ens recorda les paraules que llegim a Nombres 16:5 (llegeix-lo).

9 Quina lliçó podem extreure del «segell» de la il·lustració de Pau? Per als qui ‘pertanyen a Jehovà’, els valors i principis divins es poden resumir en dues veritats fonamentals: (1) que Jehovà estima els qui li són fidels i (2) que Jehovà odia la impietat, o injustícia. Però, què té a veure aquesta lliçó amb l’apostasia dins de la congregació?

10. Com afectava la conducta dels apòstates als cristians fidels dels dies de Pau?

10 Segurament Timoteu i altres cristians fidels estaven molt preocupats per la conducta dels apòstates. Alguns potser es preguntaven per què es permetia que aquells individus continuessin a la congregació. És probable que els qui eren fidels dubtessin si Jehovà veia la diferència entre la seva fidelitat i la hipocresia dels apòstates (Ac. [Fe.] 20:29, 30).

Timoteu no es va deixar influenciar pels qui tenien actituds apòstates (Consulta els paràgrafs 10 a 12)

11, 12. Per què no hi ha dubte que la carta de Pau va enfortir la fe de Timoteu?

11 No hi ha dubte que la carta de Pau va enfortir la fe de Timoteu, ja que li va recordar l’ocasió en què Jehovà va donar la seva aprovació a Aaron, va fer evident la hipocresia de Corè i els seus companys, els va rebutjar i els va destruir. En efecte, Pau estava dient que encara que hi hagués falsos cristians entre ells, Jehovà reconeixeria perfectament aquells que li pertanyien, tal com havia fet en els dies de Moisès.

 12 Jehovà mai no canvia, i per això mereix la nostra confiança. Odia la injustícia, i en el moment oportú castiga els malvats que no es penedeixen. Com que Timoteu era un dels ‘qui pronuncien el nom de Jehovà’, allò també li va recordar que havia de rebutjar les males influències dels falsos cristians. *

JEHOVÀ RECOMPENSA ELS QUI L’ADOREN AMB SINCERITAT

13. De què podem estar segurs?

13 Nosaltres també podem obtenir fortalesa espiritual de les paraules inspirades de Pau. En primer lloc, ens anima saber que Jehovà està al corrent de la fidelitat que li demostrem. Ell no ens mira amb passivitat, sinó que s’interessa profundament en els qui li pertanyen. La Bíblia diu que «els ulls de Jahvè recorren tota la terra per tal de mostrar-se fort en l’auxili d’aquells, els cors dels quals li pertanyen enterament» (2 Par. [Cròn.] 16:9). Per tant, podem estar totalment segurs que Jehovà recompensa tot el que fem per ell moguts per «un cor pur» (1 Tim. 1:5; 1 Cor. 15:58).

14. Quin tipus d’adoració no tolera Jehovà?

14 Saber que Jehovà no tolera una adoració hipòcrita ens hauria de fer pensar. Ell coneix perfectament «els cors dels quals li pertanyen enterament» perquè els seus ulls «recorren tota la terra». Proverbis 3:32 diu que «el pervers és l’abominació de Jahvè». El «pervers» pot ser, per exemple, aquell qui es posa una màscara i fingeix que obeeix Déu, però en realitat està pecant en secret. És veritat que una persona deshonesta pot enganyar els altres durant un temps, però el poder i la justícia de Jehovà ens garanteixen que «qui encobreix els seus pecats no té pas sort», és a dir, no té èxit (Prov. 28:13; llegeix 1 Timoteu 5:24; Hebreus 4:13).

15. Què hem d’evitar, i per què?

15 La immensa majoria dels servents de Jehovà són adoradors sincers. Seria molt estrany que algun membre de la congregació adoptés una forma d’adoració falsa de manera intencionada. Amb tot, si això va passar en els temps de Moisès i en la congregació cristiana del primer segle, també pot passar avui dia (2 Tim. 3:1, 5). Ara bé, hauríem de sospitar dels nostres companys de creença i qüestionar la seva lleialtat a Jehovà? En absolut! Estaria malament sospitar sense motius dels nostres germans (llegeix Romans 14:10-12; 1 Corintis 13:7). Però encara pitjor, tenir la tendència a posar en dubte la integritat dels germans faria malbé la nostra espiritualitat.

16. (a) Què hauríem de fer tots els cristians per evitar que la hipocresia arreli al nostre cor? (b) Què podem aprendre a l’analitzar el requadre «‘ Examinem-nos i provem-nos’»?

16 Cada cristià hauria ‘d’examinar la seva pròpia conducta’ (Gàl. 6:4). Com que som imperfectes, podria ser que, sense adonar-nos, la nostra adoració no fos del tot sincera (Heb. 3:12, 13). Per això seria bo que, de tant en tant, examinéssim què és el que ens motiva a adorar Jehovà. Ens hauríem de preguntar: «Adoro Jehovà perquè l’estimo de veritat i perquè reconec que és el Sobirà de l’univers? O dono més importància a les benediccions que espero gaudir al paradís?» (Ap. 4:11). Segur que ens beneficiarà molt examinar les nostres accions i eliminar qualsevol rastre d’hipocresia que trobem al nostre cor.

SIGUES FIDEL I SERÀS FELIÇ

17, 18. Per què hem d’adorar Jehovà amb sinceritat?

17 Esforçar-nos per adorar Jehovà amb sinceritat ens reportarà molts beneficis.  El salmista va escriure: «Feliç l’home a qui Jahvè no té en compte la culpa, i ja no manté l’engany dintre seu» (Sl. 32:2). En efecte, els qui netegen el seu cor de tota hipocresia són més feliços, i en el futur gaudiran de felicitat perfecta.

18 Quan Jehovà ho vegi convenient, desemmascararà els qui tenen una mala conducta i els qui porten una doble vida. I així mostrarà la clara «diferència entre un just i un impiu, entre el qui serveix Déu i el qui no el serveix» (Mal. 3:18). Mentrestant, ens tranquil·litza saber que «els ulls del Senyor miren els justos, i les seves orelles escolten les seves pregàries» (1 Pe. 3:12).

^ § 8 Apocalipsi [Revelació] 21:14, que es va escriure dècades després de les cartes de Pau a Timoteu, menciona dotze «pedres de fonament» que tenen inscrits els noms dels dotze apòstols.

^ § 12 El següent article analitza com podem imitar Jehovà al rebutjar la impietat.