Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Veus les febleses dels altres com les veu Jehovà?

Veus les febleses dels altres com les veu Jehovà?

«Els membres del cos que semblen més febles són [...] necessaris» (1 COR. 12:22).

1, 2. Per què podia Pau entendre els febles?

TOTS ens sentim febles de vegades. Una grip o una al·lèrgia ens pot deixar tan dèbils que ens costi dur a terme les activitats diàries. Però ara imagina’t que et sents dèbil, no durant una o dues setmanes, sinó durant mesos. Oi que t’agradaria que el altres et tractessin amb empatia?

2 L’apòstol Pau sabia molt bé què se sent quan les pressions de dins i fora de la congregació t’afecten i, fins i tot, et debiliten. De fet, més d’un cop va sentir que havia arribat al seu límit (2 Cor. 1:8; 7:5). En una ocasió, reflexionant en la seva vida i en les moltes dificultats que havia patit en el servei a Jehovà, va admetre que ell també se sentia dèbil (2 Cor. 11:29). I pel que fa als diferents membres que formen la congregació cristiana, els va comparar a les diferents parts del cos i va dir que ‘els qui semblen més febles són necessaris’ (1 Cor. 12:22). Què va voler dir? Per què hem de veure els qui semblen més febles tal com els veu Jehovà? I com ens beneficiarà fer-ho?

COM VEU JEHOVÀ LES NOSTRES FEBLESES

3. Què podria influenciar el punt de vista que tenim sobre els germans que necessiten ajuda?

3 Vivim en una societat competitiva que sol donar molta  importància a la força i la joventut. Molts intenten obrir-se camí en aquest món costi el que costi, encara que això suposi ferir els sentiments dels més dèbils. És cert que sabem que aquesta actitud no està bé, però potser inconscientment podríem començar a veure de manera negativa els qui necessiten ajuda de manera constant, fins i tot dins la congregació. Però tots podem arribar a tenir un punt de vista més equilibrat, un que s’assembli al de Déu.

4, 5. (a) Com ens ajuda la il·lustració que trobem a 1 Corintis 12:21-23 a entendre com veu Jehovà les nostres febleses? (b) Com ens beneficia ajudar els febles?

4 Per entendre millor com veu Jehovà les febleses dels humans, vegem una il·lustració registrada en la primera carta que Pau va escriure als corintis. Al capítol 12, l’apòstol ens recorda que fins i tot les parts del cos més lletges o insignificants tenen la seva funció (llegeix 1 Corintis 12:12, 18, 21-23). Alguns evolucionistes han qüestionat aquesta afirmació. No obstant això, certs descobriments sobre anatomia han demostrat que parts del cos que es consideraven innecessàries, en realitat compleixen funcions molt importants. * Per exemple, alguns han posat en dubte la utilitat del cinquè dit del peu, però ara s’ha reconegut que és molt important per mantenir l’equilibri.

5 La il·lustració de Pau destaca que tots els membres de la congregació són útils. Satanàs vol que ens sentim indignes i vol que pensem que Déu no es preocupa de nosaltres (Job 4:18, 19). Però Jehovà considera que tots els seus servents, inclosos els qui semblen més febles, són «necessaris». Pensar en això ens hauria de fer sentir bé amb el paper que complim en la nostra congregació i amb el fet de formar part de la congregació mundial d’adoradors de Jehovà. Recordes alguna ocasió en què hagis ofert el teu braç a una persona gran que necessitava ajuda? Segurament vas haver d’ajustar el teu pas per anar al seu ritme. Al proporcionar-li ajuda li vas ser d’utilitat, i és possible que tu també et sentissis bé. Quan satisfem les necessitats d’altres, ens sentim alegres i cultivem paciència, amor i maduresa (Ef. 4:15, 16). El nostre Pare sap que una congregació que valora tots els seus membres, sense importar les limitacions que tinguin, demostra que és equilibrada i amorosa.

6. A què va fer referència Pau en algunes ocasions amb les paraules feble fort?

6 És interessant que, a l’escriure als corintis, Pau va utilitzar les paraules feble feblesa per fer referència a com se sentia ell mateix i al punt de vista que tenien els no creients sobre els cristians del primer segle (1 Cor. 1:26, 27; 2:3). Quan Pau va parlar dels qui eren «forts» no pretenia que cap cristià se sentís superior (Rm. 15:1). Al contrari, estava dient que els cristians que tenien més experiència havien de tenir paciència amb els qui encara no estaven tan arrelats en la veritat.

HEM DE CANVIAR EL NOSTRE PUNT DE VISTA?

7. Què podria impedir que ajudéssim els qui ho necessiten?

7 Quan ajudem els ‘desvalguts’, no només imitem Jehovà, sinó que també ens guanyem la seva aprovació (Sl. 41:2 [41:1 en NM]; Ef. 5:1). Amb tot, hem d’admetre que tenir una visió negativa dels qui necessiten ajuda pot impedir que els donem un cop de mà. O potser ens podria fer vergonya no saber què dir a algú que està passant per un mal moment i, com a conseqüència, podríem acabar  evitant-lo. La Cinta, * una germana a qui el seu marit va abandonar, comenta: «Si els germans t’eviten o no actuen com tu esperes que actuïn els bons amics, et pots sentir molt malament. Quan passes per dificultats necessites que la gent et faci costat». El salmista David sabia molt bé el que se sent quan la gent t’evita (Sl. 31:13 [31:12 en NM]).

8. Què ens ajudarà a ser més empàtics?

8 Segurament serem més empàtics amb els nostres estimats germans si recordem que alguns d’ells s’han debilitat perquè han passat per circumstàncies difícils, ja sigui perquè tenen mala salut, perquè viuen en una llar dividida en sentit religiós o perquè lluiten contra la depressió. Al cap i a la fi, algun dia nosaltres ens podríem trobar en una situació semblant. Abans d’entrar a la Terra Promesa es va recordar als israelites, els quals havien sigut pobres i dèbils a Egipte, que ‘no endurissin el cor’ envers els seus germans afligits. Jehovà esperava que ajudessin els seus germans pobres i febles (Deut. 15:7, 11; Lev. 25:35-38).

9. Quina hauria de ser la nostra prioritat quan ajudem algú que està passant per un mal moment? Il·lustra-ho.

9 En comptes de jutjar o desconfiar dels qui passen per circumstàncies difícils, els hauríem de consolar espiritualment (Job 33:6, 7; Mt. 7:1). Pensa en això: quan un motorista que ha tingut un accident arriba a la sala d’urgències, creus que els metges intenten esbrinar si va ser ell el culpable de l’accident? I tant que no! La seva prioritat és donar-li l’ajuda mèdica que necessita. De manera semblant, si un germà s’ha debilitat per culpa de problemes personals, la nostra prioritat hauria de ser ajudar-lo espiritualment (llegeix 1 Tessalonicencs 5:14).

10. Com demostren alguns germans aparentment fràgils que en realitat són «rics en la fe»?

10 Si ens aturem a reflexionar en les circumstàncies dels nostres germans, podrem veure des d’una altra òptica la seva aparent fragilitat. Pensa, per exemple, en germanes que han aguantat oposició de la família durant anys. Algunes potser tenen una aparença humil i fràgil. Però, no demostren una fe extraordinària i una gran fortalesa interior? O quan veus una mare soltera que assisteix regularment a les reunions amb els seus fills, no t’impressionen la seva fe i determinació? I què podem dir dels adolescents que es mantenen ferms a pesar de les males influències que tenen a l’escola? Hem de reconèixer modestament que els qui semblen més febles poden ser tan «rics en la fe» com els qui tenen circumstàncies més favorables (Jm. 2:5).

AJUSTA EL TEU PUNT DE VISTA AL DE JEHOVÀ

11, 12. (a) Què ens ajudarà a ajustar el nostre punt de vista sobre les febleses humanes? (b) Què aprenem de la manera com Jehovà va actuar amb Aaron?

11 Analitzar la manera com Jehovà ha actuat amb alguns dels seus servents ens ajudarà a ajustar el nostre punt de vista i veure les febleses humanes tal com les veu ell (llegeix Salm 130:3). Per exemple, si haguessis estat amb Moisès quan Aaron va fer el vedell d’or, com t’hauries sentit a l’escoltar les pobres excuses que va posar Aaron? (Èx. 32:21-24.) O què hauries pensat de l’actitud d’Aaron quan, influenciat per la seva germana Maria, va criticar Moisès per haver-se casat amb una estrangera? (Nom. 12:1, 2.) Com hauries reaccionat en veure que Aaron i Moisès no van honrar Jehovà quan els va proporcionar aigua miraculosament a Meribà? (Nom. 20:10-13.)

 12 En cadascuna d’aquestes situacions Jehovà podria haver castigat Aaron allà mateix, però va veure que el Seu servent ni era una mala persona ni havia comès errors tan greus. Sembla que Aaron havia deixat que les circumstàncies o la influència dels altres el desviessin del bon camí. Malgrat tot, quan li van fer veure els seus errors, va estar disposat a admetre’ls i va acceptar el consell diví (Èx. 32:26; Nom. 12:11; 20:23-27). Jehovà va decidir centrar-se en la fe d’Aaron i en el seu penediment. Per això, segles més tard encara es parlava d’Aaron i dels seus descendents com persones que temien Déu (Sl. 115:10-12; 135:19, 20).

13. Com podem saber quin és el nostre punt de vista sobre les febleses dels altres?

13 Per poder ajustar la nostra manera de pensar a la de Jehovà, hauríem d’analitzar quin és el nostre punt de vista sobre els qui semblen més febles (1 Sam. 16:7). Per exemple, com reaccionem quan veiem que un adolescent no escull sàviament l’entreteniment o té una actitud «passota»? En comptes de ser massa crítics amb ell, per què no reflexionem en què podem fer per ajudar-lo a madurar? Hem de prendre la iniciativa a ajudar els qui ho necessiten. Si ho fem, serem més comprensius i amorosos.

14, 15. (a) Com es va sentir Jehovà en veure que a Elies li va faltar valor? (b) Què aprenem del que li va passar a Elies?

14 També, serem més oberts de mires si comparem la nostra manera de pensar amb la forma com Jehovà va actuar amb alguns dels seus servents que estaven desanimats. Un d’ells va ser Elies. Tot i que es va enfrontar sense por a quatre-cents cinquanta profetes de Baal, més tard va fugir perquè es va assabentar que la reina Jezabel tramava matar-lo. Després de caminar uns cent cinquanta quilòmetres cap a Beerxeba, el profeta se’n va anar desert endins. Esgotat per aquell  llarg viatge sota el sol abrasador, es va asseure sota un arbre i «demanà la mort» (1 Re. 18:19; 19:1-4).

Jehovà va tenir en compte les limitacions d’Elies i va enviar un àngel per animar-lo (Consulta els paràgrafs 14 i 15)

15 Com es va sentir Jehovà quan va mirar des del cel i va veure que el seu fidel profeta estava desesperat? Que potser el va rebutjar perquè en cert moment s’havia deprimit i li havia faltat valor? De cap manera. Jehovà va tenir en compte les limitacions d’Elies i li va enviar un àngel, qui li va insistir dues vegades que mengés. D’aquesta manera, el viatge no se li faria tan llarg (llegeix 1 Reis 19:5-8). Com veiem, abans de donar instruccions al profeta, Jehovà el va escoltar i va prendre mesures pràctiques per sustentar-lo.

16, 17. Com podem imitar la manera com Jehovà va cuidar Elies?

16 Si volem imitar el nostre Déu amorós, no hauríem d’aconsellar els germans de seguida (Prov. 18:13). És millor que primer ens prenguem el temps necessari per demostrar empatia als qui se senten «menys nobles» a causa de les seves circumstàncies personals (1 Cor. 12:23). Així estarem més preparats per actuar de la manera adequada, segons el que realment necessiten.

17 Pensa, per exemple, en la Cinta, esmentada abans. El seu marit la va abandonar a ella i a les seves dues filles, i de cop i volta es van trobar soles. Com van reaccionar alguns germans de la congregació? La Cinta explica: «Quaranta-cinc minuts després que els truquéssim per explicar-los el que havia passat, ja eren a casa nostra. Van arribar fets un mar de llàgrimes. Durant els primers dos o tres dies no ens van deixar soles. I com que no menjàvem bé i estàvem molt sensibles, ens van portar a casa seva durant un temps». És probable que al llegir aquest comentari et vinguin al cap les paraules de Jaume: «Si un germà o una germana van nus i mancats de l’aliment de cada dia, i algun de vosaltres els diu: “Aneu-vos-en en pau, no passeu fred ni gana”, però no els doneu allò que és necessari al cos, de què servirà? Així també la fe: si no té obres, és morta en si mateixa» (Jm. 2:15-17). Gràcies a l’ajuda que els germans de la seva congregació els van donar just a temps, la Cinta i les seves filles van treure forces per servir com a pioneres auxiliars tan sols sis mesos després de passar per aquell tràngol (2 Cor. 12:10).

TOTS ENS BENEFICIEM

18, 19. (a) Com podem ajudar els qui passen per moments de feblesa? (b) Qui es beneficia quan ajudem els qui se senten dèbils?

18 Segurament saps per pròpia experiència que recuperar-se d’una malaltia que et debilita físicament porta el seu temps. D’igual manera, quan un germà s’ha debilitat per problemes personals o per circumstàncies complicades també pot necessitar temps per recuperar-se espiritualment. És cert que caldrà que el nostre germà enforteixi la seva fe mitjançant l’estudi personal, l’oració i altres activitats cristianes. Però, tindrem nosaltres paciència fins que recuperi l’equilibri? I durant aquest temps que s’està recuperant, li demostrarem el nostre amor incondicional? Ens esforçarem a ajudar els qui passen moments de feblesa a sentir-se valorats i estimats? (2 Cor. 8:8.)

19 No oblidem mai que si donem suport als nostres germans sentirem l’alegria que només s’aconsegueix al donar. A més, millorarem la nostra capacitat de demostrar empatia i paciència. Però els beneficis van molt més enllà. La congregació es tornarà més amorosa i càlida. I, encara més important, imitarem Jehovà, qui considera totes les persones molt valuoses. Per tant, tenim moltíssimes raons per fer el que la Bíblia ens exhorta: ‘fer-nos càrrec dels febles’ (Ac. [Fe.] 20:35).

^ § 4 En el seu llibre L’Origen de l’home, Charles Darwin va dir que alguns òrgans del cos són inútils. Un dels seus defensors va afirmar que el cos humà té desenes d’òrgans vestigials, inclosos l’apèndix i la glàndula tim.

^ § 7 S’ha canviat el nom.