Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Posa en pràctica la regla d’or en la predicació

Posa en pràctica la regla d’or en la predicació

«Tot allò, doncs, que voleu que els altres us facin a vosaltres, feu-ho també vosaltres a ells» (MT. 7:12).

1. Importa com tractem les persones en la predicació? Posa’n un exemple (mira la imatge del principi).

FA UNS anys, un matrimoni de Fiji estava participant en una campanya per convidar les persones al Memorial de la mort de Crist. Estaven parlant amb una dona quan, de sobte, va començar a ploure. Aleshores, el germà li va deixar un paraigua i en va compartir un altre amb la seva dona. La parella es va alegrar molt quan va veure la dona al Memorial. Ella va admetre que no recorda de què van parlar quan la van visitar, però estava tan impressionada de com l’havien tractada que senzillament havia d’assistir al Memorial. Què la va motivar a reaccionar així? Que el matrimoni havia posat en pràctica l’anomenada regla d’or.

2. Què és la regla d’or, i com la podem posar en pràctica?

2 Què és la regla d’or? És el consell que va donar Jesús quan va dir: «Tot allò, doncs, que voleu que els altres us facin a vosaltres, feu-ho també vosaltres a ells» (Mt. 7:12). Com podem posar en pràctica aquesta regla? Primer ens hem de preguntar: «Si estigués al lloc de l’altra persona, com m’agradaria que em tractessin?». I segon, esforcem-nos per tractar la persona així (1 Cor. 10:24).

3, 4. (a) Explica per què no hem de posar en pràctica la regla d’or només amb els germans. (b) Què analitzarem en aquest article?

 3 Sovint posem en pràctica la regla d’or quan tractem amb els germans. No obstant això, Jesús no va dir que la poséssim en pràctica només amb ells. De fet, va mencionar la regla d’or quan estava parlant sobre com hauríem de tractar totes les persones, fins i tot els nostres enemics (llegeix Lluc 6:27, 28, 31, 35). Si hem de posar en pràctica la regla d’or amb els nostres enemics, encara amb més raó ho hauríem de fer amb les persones a qui prediquem, moltes de les quals potser ‘estan ben disposades per a la vida eterna’ (Fe. [Ac.] 13:48BEC).

4 Analitzem a continuació quatre qüestions que fem bé de tenir presents quan prediquem: «A qui em dirigeixo? On predico? Quan és el millor moment de conversar amb les persones? Com hauria de començar la conversa?». Tal com veurem en aquest article, les preguntes anteriors ens ajudaran a tenir en compte els sentiments de les persones a qui prediquem i adaptar la nostra presentació a les seves circumstàncies (1 Cor. 9:19-23).

A QUI EM DIRIGEIXO?

5. Quines preguntes ens podríem fer?

5 Quan prediquem, normalment no parlem amb col·lectius, sinó amb individus, cadascun amb els seus propis antecedents i problemes (2 Cròn. 6:29TBS). Quan prediquis a algú, pregunta’t: «Si intercanviéssim els rols, com m’agradaria que em veiés l’altra persona? M’agradaria que em veiés com algú qualsevol, o com una persona en concret?». Analitzar aquestes preguntes ens pot recordar que hem de tractar les persones individualment.

6, 7. Què hauríem de fer si en la predicació ens trobem amb una persona que sembla mal educada?

6 A ningú li agrada que li posin l’etiqueta de «persona grollera». Per il·lustrar-ho: com a cristians fem tot el que podem perquè el nostre «parlar sigui sempre agradable» (Col. 4:6). Però, com que som imperfectes, a vegades diem coses de les quals després ens penedim (Jm. 3:2). Si parléssim malament a algú, potser perquè ens hem llevat amb el peu esquerre, no voldríem que ens etiquetessin de «mal educats» o «inconsiderats». Al contrari, ens agradaria que l’altra persona fos comprensiva. Llavors, no hauríem de fer el mateix amb els altres?

7 Si en la predicació ens trobem amb alguna persona que sembla mal educada, oi que seria bo que li donéssim el benefici del dubte? Podria ser que tingués molta pressió a la feina o a l’escola o que tingués algun problema greu de salut. En moltes ocasions, persones que al principi estaven disgustades han reaccionat molt bé quan les hem tractat amb dolcesa i respecte (Prov. 15:1; 1 Pe. 3:15, 16).

8. Per què hauríem de parlar amb tothom del missatge del Regne?

8 A l’hora de predicar ens trobem amb persones de tota mena. Per exemple, des de fa un temps, s’han publicat més de seixanta experiències als articles «La Bíblia et canvia la vida» de La Torre de Guaita. Molts dels qui surten en aquests articles eren lladres, borratxos, membres d’una banda o drogoaddictes. Altres eren polítics, dirigents religiosos o persones que només es preocupaven per la feina. I fins i tot alguns portaven una vida immoral. Però tots ells van escoltar les bones notícies, van començar  a estudiar la Bíblia, van fer canvis a la seva vida i van acceptar la veritat. Per tant, mai no hauríem de suposar que certa persona no acceptarà el missatge del Regne (llegeix 1 Corintis 6:9-11). En comptes d’això, reconeixem que tothom pot respondre a les bones notícies (1 Cor. 9:22).

ON PREDICO?

9. Per què hem de respectar la casa dels altres?

9 On prediquem a les persones? Normalment a casa seva (Mt. 10:11-13). Oi que t’agrada que els altres respectin la teva casa i les teves coses? Al cap i a la fi, la nostra casa és important per a nosaltres. Volem que sigui un lloc on tinguem privacitat i ens sentim segurs. Doncs bé, nosaltres hauríem de mostrar el mateix respecte als nostres veïns. Per això, fem bé de pensar en com tractem la casa dels altres quan anem a predicar (Ac. 5:42).

10. Com podem evitar molestar les persones del territori?

10 En aquest món ple de delinqüència, moltes persones sospiten dels estranys (2 Tim. 3:1-5). I no volem donar-los motius perquè sospitin de nosaltres. Per exemple, imaginem que ens acostem a una casa i truquem a la porta. Si no respon ningú, ens podríem sentir temptats a mirar per la finestra o a donar una volta pels voltants de la propietat per veure si hi ha algú. Però, podria molestar això a les persones de la zona on vius? Què pensarien els veïns? És cert que volem donar un «testimoniatge complet» (Ac. 10:42NM). Tenim moltes ganes de difondre un missatge positiu, i les nostres intencions són bones (Rm. 1:14, 15). Però cal actuar amb seny i evitar qualsevol cosa que pugui molestar innecessàriament les persones del nostre territori. L’apòstol Pau va escriure: «No donem a ningú en res cap ocasió d’escàndol, perquè no es malparli del nostre ministeri» (2 Cor. 6:3). Si mostrem respecte per la casa i la propietat privada de les persones del territori, la nostra conducta podrà atreure alguns a la veritat (llegeix 1 Pere 2:12).

Mostrem sempre respecte per la propietat i la privacitat de les persones (Consulta el paràgraf 10)

QUAN PREDICO?

11. Per què apreciem que els altres siguin considerats amb el nostre temps?

11 Com a cristians, la majoria de nosaltres estem molt ocupats. Per complir les nostres obligacions, establim prioritats i ens fem un bon horari (Ef. 5:16; Fili. 1:10BCI). I potser ens frustrem si alguna cosa trenca el nostre horari. Per això, apreciem que els altres siguin considerats amb el nostre temps i que siguin raonables quan ens demanen que els dediquem una estona. Ara bé, com ens pot ajudar la regla d’or a mostrar respecte per les persones a qui prediquem?

12. Com podem saber quin és el millor moment per parlar amb la gent del nostre territori?

12 Hem d’intentar saber quin és el millor moment de parlar amb les persones. A quina hora les trobem normalment a casa en el nostre territori? En quin moment pot ser que estiguin més receptives? Fem bé d’ajustar el nostre horari d’acord amb això. En alguns indrets del món, és més productiu predicar casa per casa a últimes hores de la tarda o primeres hores del vespre. Si aquest és el cas del teu territori, creus que podries dedicar una estona a predicar casa per casa en aquest horari? (Llegeix 1 Corintis 10:24.) De ben segur Jehovà beneirà qualsevol sacrifici que facis per predicar quan sigui millor per a les persones del territori.

13. Com podem mostrar respecte a les persones?

 13 Què més podem fer per mostrar respecte a les persones? Quan trobem algú que escolti el nostre missatge hem de donar un bon testimoniatge, però no ens hi hem d’estar més temps del compte. Potser la persona havia planejat fer alguna cosa que per a ella és important. Si diu que està ocupada, li podem dir que serem breus. I, és clar, hem de complir amb la nostra paraula (Mt. 5:37). Quan estiguem a punt d’acabar la conversa, fem bé de preguntar-li quan seria millor per a ella que la tornéssim a visitar. Alguns publicadors han trobat efectiu dir el següent: «M’encantaria tornar-lo a visitar. Li vindria bé que el truqués o li enviés un missatge al mòbil abans de venir?». Quan ens adaptem a l’horari de les persones del territori, estem seguint l’exemple de Pau, qui ‘no va pas buscar el seu profit, sinó el de la majoria, perquè se salvessin’ (1 Cor. 10:33).

COM HAURIA DE COMENÇAR LA CONVERSA?

14-16. (a) Per què hauríem de deixar clar el propòsit de la nostra visita? Il·lustra-ho. (b) Quina presentació ha trobat eficaç un superintendent itinerant?

14 Imagina’t que un dia reps una trucada d’algú que no coneixes i et pregunta quin tipus de menjar prefereixes. Et preguntes qui és aquesta persona i què vol. Com que no vols ser mal educat, potser parles una miqueta amb ella, però al final talles la conversa. Ara bé,  imagina’t que el qui truca et diu que és nutricionista i et diu amablement que té informació que et podria ajudar. Probablement ara estiguis més disposat a escoltar-lo. Al capdavall, ens agrada que la gent parli sense embuts però alhora amb tacte. Com podem mostrar el mateix respecte pels qui prediquem?

15 En molts territoris hem de deixar clar quin és el propòsit de la nostra visita. És veritat que tenim informació molt valuosa que la persona no té. Però imagina que no ens identifiquem i que comencem la presentació fent una pregunta com la següent: «Si pogués solucionar un problema del món, quin seria?». Sabem que el propòsit de la pregunta és saber què pensa la persona i després mostrar-li el que diu la Bíblia. Però, probablement la persona estigui pensant: «Qui és aquest, i per què em fa aquesta pregunta? De què va tot això?». Hem d’intentar que la persona se senti còmoda i relaxada (Fili. 2:3, 4). Com ho podem fer?

16 Un superintendent itinerant ha trobat efectiva la següent presentació. Després de saludar la persona, li ofereix el tractat Voleu saber la veritat?, i diu: «Avui estem donant aquest tractat als veïns. Analitza sis preguntes que es fan moltes persones. Aquest és per a vostè». El germà s’ha adonat que sembla que la majoria de la gent es relaxa una mica un cop sap quin és el propòsit de la visita. Aleshores, sol ser més fàcil començar a parlar amb la persona. Llavors, el superintendent itinerant pregunta: «Ha pensat mai en alguna d’aquestes preguntes?». Si la persona n’escull una, el germà obre el tractat i analitza què en diu la Bíblia. Si no ho fa, sense posar-la en un compromís, ell mateix escull una pregunta i l’analitza. Per descomptat, hi ha moltes maneres de començar una conversa. En alguns llocs, les persones potser esperen més formalitats abans d’explicar-los el propòsit de la nostra visita. La clau és ajustar la nostra presentació perquè la gent vulgui escoltar el missatge.

CONTINUEM POSANT EN PRÀCTICA LA REGLA D’OR EN LA PREDICACIÓ

17. Quines són algunes maneres de posar en pràctica la regla d’or?

17 Aleshores, quines són algunes maneres de posar en pràctica la regla d’or quan prediquem? No tractant les persones com a un conjunt, sinó com a individus. Mostrant respecte per la casa de les persones i les seves propietats. Esforçant-nos per predicar quan sigui més probable que les persones siguin a casa i estiguin més disposades a escoltar. I presentant el missatge d’una manera que faci que la gent ens vulgui escoltar.

18. Quins beneficis s’obtenen al tractar les persones del territori tal com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres?

18 S’obtenen molts beneficis al tractar les persones del territori tal com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres. Quan som amables i considerats deixem que la nostra llum resplendeixi, mostrem que els principis bíblics són molt valuosos i donem glòria al nostre Pare celestial (Mt. 5:16). La manera com comencem les converses pot atreure més persones a la veritat (1 Tim. 4:16). Tant si accepten el missatge del Regne com si no, tenim la satisfacció de saber que estem fent tot el que podem per complir amb el nostre ministeri (2 Tim. 4:5). Que cadascú de nosaltres imiti l’apòstol Pau, qui va escriure: «Tot això, ho faig per l’evangeli, per tenir-hi part amb tots ells» (1 Cor. 9:23). Per això, posem sempre en pràctica la regla d’or en la predicació.