Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Ningú no pot servir dos amos

Ningú no pot servir dos amos

«Ningú no pot servir dos senyors [...]. No podeu servir Déu i el diner» (MT. 6:24).

1-3. (a) A quins problemes econòmics s’enfronten molts avui dia, i com els intenten resoldre? (Mira la imatge del principi.) (b) Quins dubtes desperta la criança dels fills?

«ENCARA que el James, el meu marit, cada dia tornava de treballar esgotat, amb prou feines arribàvem a fi de mes», explica la Marilyn. * «El volia ajudar i també volia que el meu fill tingués el que tenien els seus companys de classe.» La Marilyn també volia ajudar la resta de la família i estalviar una mica per al futur. Molts dels seus amics havien emigrat a l’estranger per guanyar més diners. Ara bé, quan ella s’ho va plantejar, tenia sentiments contradictoris. Però, per què?

2 La Marilyn tenia por de deixar la seva família i trencar l’estabilitat d’una rutina espiritual. Però alhora li semblava que les famílies d’alguns que havien anat a viure a l’estranger no s’havien ressentit espiritualment. D’altra banda, es preguntava com criaria el Jimmy des de la distància. Podria educar per Internet el seu fill en la «manera de corregir i de reprendre que és pròpia del Senyor»? (Ef. 6:4.)

3 La Marilyn va demanar consell. El seu marit no volia que marxés, però tot i això, va dir que no s’hi oposaria. D’una banda, els ancians i alguns germans de la congregació l’animaven a quedar-s’hi. Però de l’altra, diverses germanes la incitaven a anar-se’n a l’estranger, dient-li: «Si realment  estimes la teva família, te n’aniràs. Encara podràs continuar servint Jehovà». Tot i que no les tenia totes amb ella, la Marilyn es va acomiadar del seu marit i del seu fill, i se’n va anar a treballar a l’estranger. Però els va prometre que tornaria aviat.

LES RESPONSABILITATS FAMILIARS I ELS PRINCIPIS BÍBLICS

4. Per què emigren molts, i qui acaba fent-se càrrec de la criança dels fills?

4 Jehovà no vol que els seus servents visquin en la indigència. De fet, al llarg de la història, el seu poble ha hagut d’emigrar per sortir de la pobresa (Sl. 37:25; Prov. 30:8). Per exemple, per evitar que la seva família morís de fam, Jacob va enviar els seus fills a Egipte per comprar menjar (Gèn. 42:1, 2). * Avui dia, molts dels qui decideixen anar a viure a l’estranger, no ho fan perquè la seva família estiguin passant fam. De vegades han de fer front a deutes pendents. D’altres, viuen en un lloc on l’economia no els permet millorar el nivell de vida. Per aconseguir-ho, molts s’acaben allunyant de la seva família, ja sigui anant a viure a una altra part del mateix país o a l’estranger. Sovint deixen els fills petits amb el pare o la mare, el germà gran, els avis o altres familiars. Encara que els sap molt de greu, els qui deixen el marit, la muller o els fills ho fan perquè pensen que no tenen cap altre remei.

5, 6. (a) Què va ensenyar Jesús sobre la felicitat i la seguretat? (b) Per quines coses materials ens va ensenyar Jesús a orar? (c) De quines maneres ens beneeix Jehovà?

5 En el temps de Jesús, hi havia molta gent pobra que segurament pensava que amb més diners seria més feliç i tindria més seguretat (Mc. 14:7). Però Jesús volia que les persones posessin la seva confiança en Jehovà, la Font de la riquesa eterna. En el Sermó de la Muntanya, Jesús va explicar que la felicitat verdadera no depèn de les coses materials ni de nosaltres mateixos, sinó de l’amistat amb el nostre Pare celestial.

6 En l’oració que Jesús va posar com a model no ens va ensenyar a demanar seguretat material sinó «el nostre pa de cada dia», és a dir, les necessitats del dia a dia. Va dir clarament: «No us aplegueu tresors a la terra [...]. Més aviat, aplegueu-vos tresors al cel» (Mt. 6:9, 11, 19, 20). Podem confiar que Jehovà complirà la seva paraula i ens beneirà. La benedicció de Jehovà no significa només que tindrem la seva aprovació, sinó que, a més, actuarà i ens donarà tot allò que necessitem. Sens dubte, l’única manera d’obtenir la felicitat i seguretat verdadera és confiant en Jehovà, i no en els diners (llegeix Mateu 6:24, 25, 31-34).

7. (a) Sobre qui ha delegat Jehovà la responsabilitat de criar els fills? (b) Per què tant el pare com la mare han d’estar implicats en l’educació dels fills?

7 Buscar primer la justícia de Déu implica veure les responsabilitats de família com ho fa Jehovà. La Llei mosaica conté aquest principi que aplica als cristians: els pares han d’educar espiritualment els seus fills (llegeix Deuteronomi 6:6, 7). Déu ha delegat aquesta responsabilitat als pares, i no als avis o a algú altre. El rei Salomó va dir: «Escolta, fill, la disciplina del teu pare i no desatenguis la llei de la teva mare» (Prov. 1:8). Jehovà volia que tant el pare com la mare estiguessin físicament presents i compartissin la responsabilitat de guiar i educar els fills (Prov. 31:10, 27, 28). Els fills aprenen  molt dels seus pares quan els escolten parlar de Jehovà i veuen el seu exemple en el dia a dia.

RESULTATS INESPERATS

8, 9. (a) Quins canvis succeeixen sovint quan un dels pares se’n va a l’estranger? (b) Quins danys morals i emocionals pot causar una separació?

8 Abans d’anar a viure a l’estranger, els emigrants intenten sospesar els riscs i els sacrificis que això comporta. Tot i això, pocs s’adonen de les conseqüències de deixar la seva família (Prov. 22:3). * Tan aviat com la Marilyn se’n va anar, va començar a patir el dolor d’haver-se separat de la seva família. I al seu fill i al seu marit els va passar el mateix. El petit Jimmy no deixava de preguntar-li: «Per què m’has deixat?». Però els mesos que ella pensava estar fora es van convertir en anys, i va començar a notar canvis significatius en la seva família. El Jimmy s’estava allunyant, ja no parlava tant amb ella ni s’obria tant. Ella recorda amb tristesa: «Em va deixar d’estimar».

9 Quan els pares i els fills no viuen com una família unida, poden patir emocionalment i la seva visió del que està bé es pot distorsionar. * Com més joves són els fills i més temps estan separats dels pares, més mal se’ls fa. La Marilyn va explicar al seu fill que s’estava sacrificant per ell. Però per al Jimmy era com si la seva mare l’hagués abandonat. Al principi, al Jimmy li molestava que ella no hi fos, però amb el temps li van acabar molestant les visites de la seva mare. Tal com succeeix en aquests casos, el Jimmy sentia que la mare havia perdut el seu dret a que ell l’obeís i l’estimés (llegeix Proverbis 29:15).

No pots abraçar el teu fill per Internet (Consulta el paràgraf 10)

10. (a) Com pot afectar els fills el fet de substituir la presència dels pares per regals materials? (b) Com es ressent la família quan un dels pares viu lluny?

10 Encara que la Marilyn intentava compensar la seva absència enviant diners i regals al seu fill, es va adonar que s’estava allunyant d’ell i sense voler li estava ensenyant a posar les coses materials per damunt de la família i de Jehovà (Prov. 22:6). El Jimmy li va acabar dient: «No cal que tornis, tan sols continua enviant-me regals». La Marilyn va reconèixer que no podia educar el seu fill amb un «comandament a distància», és a dir, per cartes, trucades telefòniques o per videoconferències. Continua  dient: «No pots abraçar el teu fill o fer-li un petó de bona nit per Internet».

A quin perill t’exposes si ets lluny de la teva parella? (Consulta el paràgraf 11)

11. (a) Com afecta el matrimoni el fet que la parella no visqui junta? (b) Com es va adonar la Marilyn que havia de tornar amb la seva família?

11 La relació de la Marilyn amb Jehovà i amb el seu marit, el James, també es va ressentir. Ara, amb prou feines podia relacionar-se amb els germans i anar a predicar un cop per setmana. A més, també havia de lluitar contra les insinuacions del seu encarregat. Com que a l’hora d’afrontar els problemes no comptaven l’un amb l’altre, tant la Marilyn com el James van acabar desenvolupant sentiments cap a altres persones i van estar a punt de cedir a la immoralitat sexual. La Marilyn es va adonar que, encara que no van arribar a cometre adulteri, al no viure junts no podien complir amb el deure de cuidar de les necessitats emocionals i sexuals de l’altre. No podien compartir sentiments, somriures, «carícies» i «el dèbit» dins el matrimoni (Cànt. 1:2; 1 Cor. 7:3, 5). A més, no podien adorar Jehovà tots plegats com a família. La Marilyn recorda: «Quan vaig escoltar en un congrés que l’adoració en família és vital per sobreviure al gran dia de Jehovà, vaig entendre que havia de tornar a casa. Vaig haver de tornar a començar de zero i reconstruir la meva vida espiritual».

BONS I MALS CONSELLS

12. Quin consell bíblic es pot donar als qui viuen lluny de la seva família?

12 No tothom va veure amb bons ulls la decisió de la Marilyn de tornar a casa. Els ancians de la seva congregació la van encomiar per tenir tanta fe i ser tan valenta. En canvi, alguns que també vivien lluny de les seves famílies no ho van fer. Enlloc de seguir el seu bon exemple, van intentar desanimar-la dient-li: «Segur que dintre de poc tornes a ser aquí. Com penses arribar a final de mes si tornes a casa?». En comptes de fer aquests comentaris, el cristià hauria d’aconsellar «les joves a estimar el marit, els fills, a ser [...] dones de casa», la seva casa, «per tal que no es malparli de la paraula de Déu» (llegeix Titus 2:3-5).

13, 14. Per què es necessita fe per posar Jehovà per sobre del que la família vol? Il·lustra-ho.

13 Molts emigrants han crescut en cultures que donen molta importància a la tradició i a la família, especialment als pares. El cristià que, per agradar a Jehovà, decideix anar en contra del que la família pensa o de les tradicions del seu país, demostra que realment confia en Ell.

14 Pensa en el cas de la Carin, qui  explica: «Quan va néixer el meu fill Don, el meu marit i jo treballàvem a l’estranger, i feia poc que jo havia començat a estudiar la Bíblia. La meva família volia que els meus pares criessin el nen fins que nosaltres no tinguéssim problemes econòmics». Ara bé, com que la Carin va insistir a criar el seu fill ella mateixa, la família, i fins i tot el seu marit, li van dir que era una gandula i es van riure d’ella. Ella diu: «La veritat és que en aquell moment no podia acabar d’entendre per què no podia deixar el nen amb els pares. Però sabia que Jehovà ens havia donat la responsabilitat d’educar els nostres fills». Quan la Carin es va tornar a quedar embarassada, el seu marit, qui no era germà, li va demanar que avortés. La decisió que havia pres en el passat l’havia fet més forta i ara confiava més en Jehovà. Ara, tant el seu marit com el seus fills estan contents de la decisió que ella va prendre. Si la Carin hagués enviat els fills amb la família, les coses podrien haver estat molt diferents.

15, 16. (a) Descriu l’experiència d’una germana que va créixer sense els pares. (b) Què la va dur a criar la seva filla d’una altra manera?

15 Una altra germana, la Vicky, explica: «Durant molts anys vaig viure amb la meva àvia, mentre els meus pares cuidaven la meva germana petita. Quan vaig tornar amb els meus pares, els meus sentiments per ells havien canviat. La meva germana no tenia cap problema per parlar amb els pares i abraçar-los; se sentia molt a prop d’ells. Jo, en canvi, no. Fins i tot de gran em costava expressar-los els meus sentiments. I, encara que la meva germana i jo hem promès als pares que els cuidarem quan es facin grans, jo ho faré per un sentit d’obligació, mentre que ella ho farà perquè de veritat ho sent».

16 La Vicky diu: «Ara la meva mare vol que, igual que van fer amb mi, li enviï la meva filla per criar-la. Però jo amb delicadesa li he dit que no. Tant el meu marit com jo volem educar els nostres fills perquè estimin Jehovà, i no vull posar en perill la relació amb la meva filla». La Vicky ha après que per tenir èxit a la vida s’ha de confiar en Jehovà i en els seus principis per sobre de les coses materials o del que la família espera d’un. Jesús va dir clarament que «ningú no pot servir dos senyors», és a dir, Déu i les riqueses (Mt. 6:24; Èx. 23:2).

JEHOVÀ BENEIRÀ ELS NOSTRES ESFORÇOS

17, 18. (a) Quina opció tenen els cristians? (b) Quines preguntes es contestaran en el següent article?

17 El nostre Pare ens ha promès que si posem en primer lloc el Regne i la seva justícia a les nostres vides, ens donarà allò que necessitem (Mt. 6:33). Per tant, els cristians verdaders sempre podem escollir què farem. Independentment dels problemes que afrontem, Jehovà ens promet que ens ajudarà a trobar la sortida sense haver de posar en perill els principis bíblics (llegeix 1 Corintis 10:13). Quan ‘esperem’ en Jehovà, quan ‘confiem’ en ell demanant-li saviesa i guia, i quan ens deixem guiar pels seus principis i manaments, «el deixem fer», i així permetem que actuï en benefici nostre (Sl. 37:5, 7). Si posem Jehovà en primer lloc, ell beneirà els nostres esforços i ens farà tenir èxit a la vida (compara-ho amb Gènesi 39:3).

18 Però, què podem fer per reparar els danys que ha causat la separació familiar? Com podem donar a les nostres famílies el que necessiten en sentit material sense haver d’allunyar-nos d’elles? I com podem animar els altres a prendre bones decisions? El següent article ho respondrà.

^ § 1 S’han canviat els noms.

^ § 4 Quan els fills de Jacob viatjaven a Egipte, no passaven més de tres setmanes lluny de la família. I quan Jacob i els seus fills van anar a viure a Egipte, se’n van endur les seves dones i els seus fills (Gèn. 46:6, 7).

^ § 8 Consulta l’article «Los inmigrantes: sus sueños y sus realidades» a la revista ¡Despertad! de febrer de 2013.

^ § 9 Informes de diversos països mostren que viure lluny de la parella o dels fills per anar a treballar a l’estranger porta problemes seriosos com la infidelitat, l’homosexualitat o l’incest; i entre els fills, problemes de comportament i acadèmics, agressió, ansietat, depressió o tendències suïcides.