Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 TRESORS DE L’ARXIU

Cent anys d’una pel·lícula que enforteix la fe

Cent anys d’una pel·lícula que enforteix la fe

«Aquest senyor s’assembla més al germà Russell que el germà Russell en persona!» (Un espectador del «Fotodrama», l’any 1914.)

AQUEST any és el centenari de l’estrena del «Fotodrama de la creació», una presentació cinematogràfica dissenyada per cultivar fe en la Bíblia com la Paraula de Déu. En una era en què l’evolució, la crítica bíblica i l’escepticisme havien erosionat la fe de molts, el «Fotodrama» va defensar Jehovà com el Creador.

En Charles T. Russell, qui estava al capdavant dels Estudiants de la Bíblia, buscava constantment la manera més ràpida i eficaç de difondre la veritat bíblica. Durant més de tres dècades, els Estudiants de la Bíblia havien estat usant la pàgina impresa. Llavors, una altra possibilitat va captar la seva atenció: les produccions cinematogràfiques.

ES DIFON L’EVANGELI PER MITJÀ D’UNA PEL·LÍCULA

A la dècada de 1890 va aparèixer el cinema mut. El 1903, es va mostrar una pel·lícula religiosa en una església de Nova York. La indústria cinematogràfica estava fent els primers passos quan, l’any 1912, el germà Russell, amb molt de valor, va començar a fer els preparatius per al «Fotodrama». Aquest mitjà de comunicació podria transmetre la veritat bíblica d’una manera que la pàgina impresa no podia fer.

El «Fotodrama», que durava vuit hores i se solia mostrar en quatre parts, constava de noranta-sis discursos bíblics breus narrats per un orador que tenia una de les veus més conegudes de l’època. Moltes escenes anaven acompanyades amb música clàssica. Germans destres usaven fonògrafs per emetre les gravacions de veu i música, i sincronitzaven el so amb diapositives a color i pel·lícules que recreaven històries bíbliques conegudes.

«Incloïa imatges des de la creació de les estrelles fins a la gloriosa culminació del Regnat de Mil Anys de Crist.» (F. Stuart Barnes, qui tenia 14 anys el 1914.)

La major part del metratge de la pel·lícula i moltes de les diapositives de vidre les van fer estudis comercials. Artistes professionals de Filadèlfia, Nova York, París i Londres van pintar a mà les diapositives de vidre i la pel·lícula, fotograma a fotograma.  Equips de germans de l’Estudi d’Art de Betel també en van pintar moltes, i sovint reemplaçaven les que estaven trencades. A més de comprar les pel·lícules, en una ocasió, a Yonkers, Nova York, es va filmar alguns membres de la família Betel representant l’escena en què l’àngel va impedir Abraham que sacrifiqués el seu fill Isaac (Gèn. 22:9-12).

Els germans que van rebre capacitació van coordinar amb bona sincronització la presentació de 3,2 km de film, 26 gravacions fonogràfiques i unes cinc-centes diapositives de vidre

Un soci del germà Russell va dir a la premsa que aquest mitjà de comunicació faria que milers de persones s’interessessin en les Escriptures, més que qualsevol altra cosa que s’hagués fet per al progrés de la religió. Què faria el clergat? Aplaudiria aquest esforç innovador per alimentar les multituds afamades espiritualment? Al contrari! Els ministres de la cristiandat en conjunt van denunciar el «Fotodrama», i alguns fins i tot van usar tàctiques astutes o descarades per impedir que la gent el veiés. En una ocasió, una unió de ministres va fer que tallessin el subministrament elèctric.

Acomodadores de les congregacions locals van repartir de franc milions de còpies del fullet que mostrava imatges del «Fotodrama»

Els assistents també van rebre agulles imperdibles amb la inscripció «Pax» i un dibuix del jove Jesús que els recordava que havien de ser «fills de la pau»

Amb tot, els teatres es van omplir de gom a gom per veure de franc el «Fotodrama». Cada dia, als Estats Units, unes vuitanta ciutats passaven la projecció. Molts espectadors sorpresos veien per primera vegada una «pel·lícula amb so». Una seqüència ràpida de fotografies els permetia veure un pollet sortir de l’ou o una flor desplegar-se elegantment. La informació científica destacava la meravellosa saviesa de Jehovà. Com ja s’ha mencionat, en veure en pantalla el germà Russell que presentava el «Fotodrama», un espectador fins i tot va pensar que s’assemblava «més al germà Russell que el germà Russell en persona!»

UNA FITA EN L’EDUCACIÓ BÍBLICA

El «Fotodrama» es va estrenar l’11 de gener del 1914 en aquest bonic teatre de Nova York, que aleshores pertanyia a l’Associació Internacional dels Estudiants de la Bíblia

Tim Dirks, escriptor i historiador cinematogràfic, va descriure el «Fotodrama» com «el primer gran film que va incorporar so sincronitzat (un discurs gravat), una pel·lícula en moviment i una llanterna màgica amb diapositives a color». Els films que el van precedir havien usat alguna d’aquestes tècniques, però no totes juntes en una mateixa projecció, i menys en una basada en la Bíblia. I cap altra havia tingut una audiència tan gran. Tan sols el primer any, el nombre d’espectadors a Amèrica del Nord, Europa, Austràlia i Nova Zelanda va ser d’uns nou milions!

L’estrena del «Fotodrama» va ser l’11 de gener del 1914, a Nova York. Set mesos després va esclatar la Primera Guerra Mundial. Però multituds arreu del món es van continuar aplegant per veure el «Fotodrama», el qual consolava les persones amb les imatges tan vívides de les benediccions del Regne. Sens dubte, el «Fotodrama» va ser una fita excepcional d’aquell any.

Diferents grups de germans van fer servir 20 jocs del «Fotodrama» a Amèrica del Nord