Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Serviu Jehovà abans que vinguin els dies dolents

Serviu Jehovà abans que vinguin els dies dolents

«Recorda’t del teu Creador» (ECL. 12:1).

1, 2. (a) Quin consell inspirat va escriure Salomó per als joves? (b) Per què hauria d’interessar el consell de Salomó als cristians d’uns cinquanta anys o més?

JEHOVÀ va inspirar el rei Salomó perquè digués als joves: «Recorda’t del teu Creador, els dies de la teva joventut, abans que vinguin els dies dolents». Què són «els dies dolents»? Salomó va fer servir un llenguatge poètic intrigant per descriure les dificultats de les persones grans, com ara mans i cames tremoloses, caiguda de les dents, mala visió, pèrdua d’oïda, cabells blancs i el cos encorbat. Amb raó, ningú hauria d’esperar a arribar a aquesta edat per començar a servir Jehovà (llegeix Eclesiastès 12:1-5).

2 Molts cristians que tenen uns cinquanta anys o més encara estan plens de vigor. Potser tenen alguns cabells blancs, però segur que encara no tenen una salut tan delicada com la que va descriure Salomó. Es poden beneficiar els germans més grans del consell dirigit als joves de ‘recordar-se del Creador’? Què significa aquest consell?

3. Què implica recordar-se del Magnífic Creador?

 3 Encara que haguem servit Jehovà durant molts anys, és bo que de tant en tant ens detinguem per pensar com n’és, de magnífic, el nostre Creador. Oi que és impressionant la vida? El seu disseny tan complex va més enllà de l’enteniment humà. En la seva creació hi ha tanta varietat que podem gaudir de la vida d’incomptables maneres. Contemplar la creació de Jehovà ens ajuda a no oblidar el seu amor, la seva saviesa i el seu poder (Sl. 143:5). Ara bé, recordar-nos del nostre Magnífic Creador també implica pensar què vol de nosaltres. Quan reflexionem en aquests assumptes, segur que ens sentim motivats a expressar gratitud al nostre Creador servint-lo al màxim possible durant tota la nostra vida (Ecl. 12:13).

ELS MÉS GRANS TENIU OPORTUNITATS ÚNIQUES

4. Quina pregunta es poden fer els cristians d’experiència, i per què?

4 Si ets adult, segurament tindràs anys d’experiència i, per això, és bo que et preguntis: «Què faré amb la meva vida ara que encara tinc forces i energia?». L’experiència et dóna oportunitats que altres no tenen. Pots ensenyar als més joves el que has après de Jehovà i enfortir-los quan els expliques experiències que has tingut al servir-lo. Això és el que el rei David va demanar a Jehovà, al dir: «M’instruïu, Déu meu, des de petit [...]; no m’abandoneu, Déu meu, ara que sóc vell, amb cabells blancs. Encara vull proclamar als presents i als qui vindran el poder del vostre braç» (Sl. 71:17, 18).

5. Com poden els germans grans donar a conèixer el que han après?

5 Com pots compartir tot el que has après amb el pas dels anys? Podries convidar els més joves a casa teva per compartir una bona estona edificant? Els podries demanar que t’acompanyin a predicar perquè vegin el goig que tens al servir Jehovà? Elihú, un servent de l’antiguitat, va dir que «l’edat parlaria i que els molts anys demostrarien la saviesa» (Job 32:7). L’apòstol Pau va exhortar les cristianes d’experiència que animessin els altres amb les seves paraules i el seu exemple. Va escriure: «Les ancianes, [...] que siguin [...] mestres del bé» (Tt. 2:3).

UTILITZEU EL VOSTRE POTENCIAL PER AJUDAR ELS ALTRES

6. Per què els germans de molts anys d’experiència no haurien d’infravalorar el seu potencial?

6 Si ets uns germà d’experiència, tens un gran potencial. Pensa tot el que saps ara i que fa trenta o quaranta anys no sabies. Ara pots posar en pràctica amb molta habilitat els consells bíblics. Sens dubte, tens la capacitat d’arribar al cor dels altres amb les veritats bíbliques. I, si ets ancià, saps com ajudar els qui han pres males decisions (Gàl. 6:1). Potser has après a supervisar les activitats de la congregació, els departaments dels congressos o la construcció de Sales del Regne, o saps com encoratjar els metges a utilitzar estratègies mèdiques per evitar l’ús de la sang. I encara que hagis après la veritat fa poc, la teva experiència en la vida és molt valuosa. Per exemple, si has tingut fills, hauràs adquirit moltes destreses útils. És per això que els germans grans sou una font d’ànim molt gran per al poble de Jehovà perquè podeu ensenyar als altres, guiar-los i animar-los (llegeix Job 12:12).

7. Com poden els germans grans capacitar els més joves?

7 Com pots utilitzar el teu potencial  més plenament? Potser podries ensenyar als més joves com començar i dirigir cursos bíblics. Si ets una germana, podries donar suggeriments a les mares joves sobre com poden compaginar les activitats espirituals amb l’educació dels seus fills petits. Si ets un germà, podries ensenyar als germans més joves a fer discursos amb entusiasme i a predicar eficaçment. També els podries mostrar com visites els germans d’edat avançada per animar-los espiritualment. Tot i que no tinguis tota l’energia que solies tenir, encara tens oportunitats molt bones per capacitar els més joves. La Paraula de Déu diu que la «magnificència dels joves és la seva força, i els cabells blancs són l’ornament dels vells» (Prov. 20:29).

SERVIR ON HI HA MÉS NECESSITAT

8. Què va fer l’apòstol Pau quan es va fer gran?

8 L’apòstol Pau va utilitzar tot el seu potencial per servir Jehovà quan es va fer gran. Quan va ser alliberat de la presó a Roma als volts de l’any 61 de la n. e., ja havia treballat molt dur i havia aguantat moltes dificultats com a missioner i, per això, podria haver escollit establir-se a Roma per predicar-hi (2 Cor. 11:23-27). Els germans d’aquella gran ciutat sens dubte haurien valorat molt la seva ajuda. Però Pau va veure que hi havia molta més necessitat a l’estranger. Així que, juntament amb Timoteu i Titus, va reprendre la seva activitat missional viatjant cap a Efes, després a Creta i, probablement, cap a Macedònia (1 Tim. 1:3; Tt. 1:5). I no sabem si va visitar Espanya, però tenia la intenció de fer-ho (Rm. 15:24, 28).

9. Quants anys devia tenir Pere quan es va mudar per servir on hi havia més necessitat? (Mira la imatge del principi.)

9 L’apòstol Pere devia tenir més de cinquanta anys quan va anar a servir on hi havia més necessitat. Com ho sabem? Si tenia gairebé la mateixa edat que Jesús, o potser era una mica més gran, tindria uns cinquanta anys quan es va trobar amb els altres apòstols a Jerusalem l’any 49 de la n. e. (Ac. [Fe.] 15:7). Un temps després, Pere va anar a viure a Babilònia per predicar a la gran comunitat de jueus d’aquella zona (Gàl. 2:9). Des d’allà va escriure la seva primera carta inspirada als voltants del 62 de la n. e. (1 Pe. 5:13). Establir-se en un país estranger pot ser tot un repte, però Pere no va permetre que el fet de fer-se gran li prengués el goig de servir Jehovà plenament.

10, 11. Què van fer en Robert i la seva dona quan es van fer grans?

10 Avui dia, molts cristians que tenen uns cinquanta anys o més han vist que les seves circumstàncies han canviat i que poden servir Jehovà d’altres maneres. Alguns han anat a servir on hi ha més necessitat. Per exemple, en Robert explica: «La meva dona i jo teníem uns cinquanta-cinc anys quan ens vam adonar de totes les oportunitats que teníem. El nostre fill ja no vivia amb nosaltres, ja no havíem de cuidar els nostres pares i havíem rebut una petita herència. Vaig calcular que si veníem la casa, tindríem el necessari per pagar el que quedava de la hipoteca i el suficient per viure fins que rebés la jubilació. Ens vam assabentar que a Bolívia hi ha moltes persones que accepten estudiar la Bíblia i que s’hi pot viure amb pocs diners. Així doncs, vam decidir mudar-nos-hi. No va ser fàcil adaptar-nos al nou entorn. Les coses eren molt diferents del que estàvem acostumats als Estats Units. Però els nostres esforços van ser molt ben recompensats».

11 En Robert afegeix: «Ara, tota la nostra vida gira al voltant de les activitats de  la congregació. Algunes de les persones amb les que hem estudiat la Bíblia s’han batejat. Una família amb la qual vam estudiar viu en condicions molt humils en un poble molt llunyà. Però cada setmana, tots els membres de la família fan el complicat viatge cap a la ciutat per poder assistir a les reunions. Et pots imaginar el goig que sentim al veure el seu progrés i, fins i tot, al veure com el fill gran ha començat a servir de pioner?».

NECESSITAT EN EL CAMP ESTRANGER

12, 13. Explica l’experiència d’un germà que, després de jubilar-se, va començar a servir Jehovà en un altre camp.

12 Les congregacions i grups de llengua estrangera es poden beneficiar molt del vostre exemple. A més, podeu gaudir molt de predicar en aquest territori. A tall d’exemple, en Brian, escriu: «La meva dona i jo vam respirar quan em vaig jubilar als seixanta-cinc anys a Anglaterra. Els nostres fills ja havien marxat de casa, i gairebé no trobàvem persones interessades amb les quals poguéssim estudiar la Bíblia. Llavors, vaig conèixer un home jove xinès que treballava d’investigador a la universitat. El vaig convidar a la reunió i va acceptar, i vaig començar un curs bíblic amb ell. Després d’algunes setmanes, va començar a venir amb un col·lega seu que també era xinès. Dues setmanes més tard en va portar un tercer i, després, un quart.

13 »Quan un cinquè investigador xinès va demanar un curs bíblic, vaig pensar: “Que tingui seixanta-cinc anys no vol dir que m’hagi de jubilar del servei a Jehovà”. Així que li vaig preguntar a la meva dona, qui és dos anys més jove que jo, si li agradaria aprendre xinès. Vam utilitzar un curs gravat en cassets. D’això ja en fa deu anys. Predicar en un camp de llengua estrangera ens ha fet sentir joves un altre cop. Fins ara hem estudiat la Bíblia amb cent dotze persones xineses! La majoria d’aquestes han assistit a les reunions, i una d’elles serveix com a pionera».

No pensis que ets massa gran per ampliar el teu ministeri (Consulta els paràgrafs 12 i 13)

 GAUDEIX DEL QUE SÍ POTS FER

14. De què poden estar segurs els germans d’experiència, i com els anima l’exemple de l’apòstol Pau?

14 Encara que molts germans d’uns cinquanta anys tenen l’oportunitat d’ampliar el seu servei a Jehovà, no tots ho poden fer. Alguns tenen mala salut, d’altres han de cuidar els pares que són grans o tenen fills que depenen d’ells. Però pots estar segur que Jehovà aprecia el que fas per servir-lo. Per tant, en lloc de frustrar-te pel que no pots fer, gaudeix del que sí pots fer. Analitza l’exemple de l’apòstol Pau. Durant anys va estar sota arrest domiciliari i no va poder continuar amb els seus viatges com a missioner. Però parlava de les Escriptures als qui el visitaven i els enfortia la fe (Ac. 28:16, 30, 31).

15. Per què valorem molt els germans que serveixen Jehovà durant la vellesa?

15 Jehovà també aprecia el servei que fan els germans que són encara més grans. Tot i que Salomó va admetre que la vellesa no és l’època més fàcil de la vida, Jehovà valora el que els germans grans poden fer per alabar-lo (Lc. 21:2-4). Les congregacions aprecien l’exemple fidel que ens donen els germans que porten moltes dècades servint Jehovà.

16. De quins privilegis probablement no va poder gaudir Anna, però què és el que sí podia fer per adorar Jehovà?

16 La Bíblia explica que Anna va continuar alabant fidelment Jehovà durant la seva vellesa. Era una vídua de vuitanta-quatre anys quan va néixer Jesús. És probable que no visqués el suficient per ser seguidora de Jesús, ser ungida amb esperit sant o predicar la bona nova. Però sí que va gaudir del que podia fer. «No es movia del temple servint Déu nit i dia amb dejunis i pregàries» (Lc. 2:36, 37). Quan el sacerdot oferia encens al temple cada matí i cada vespre, Anna segurament estava reunida al pati amb la multitud orant en silenci durant una mitja hora. Quan va veure Jesús de nadó, va començar a ‘parlar de l’infant a tots els qui esperaven la redempció de Jerusalem’ (Lc. 2:38).

17. Com podem ajudar els germans grans i els qui estan malalts a donar suport a l’adoració verdadera?

17 Hem d’estar alerta per ajudar els germans grans i els qui estan malalts. A molts d’ells els agradaria assistir a les reunions o als congressos, però gairebé no ho poden fer mai. En alguns llocs, les congregacions fan el possible perquè els germans grans puguin escoltar les reunions per telèfon. En altres llocs, potser no ho poden fer. Així i tot, els cristians que no poden assistir a les reunions poden donar suport a l’adoració verdadera. Per exemple, les seves oracions contribueixen a l’èxit de la congregació cristiana (llegeix Salm 92:14, 15 [92:13, 14 en NM]).

18, 19. (a) Per què els germans grans potser no són conscients que poden animar molt els altres? (b) Qui pot posar en pràctica el consell de ‘recordar-se del Creador’?

18 Els germans que han envellit potser no són conscients de l’ànim que donen. Pensa en Anna, qui, tot i anar fidelment al temple tots aquells anys, potser tampoc va ser conscient que el seu exemple encara seria una font d’ànim segles més tard. L’amor d’Anna per Jehovà va quedar registrat a les Escriptures i, de ben segur, el teu amor per Jehovà està gravat en el cor dels germans. Per aquest motiu, la Paraula de Déu diu: «Els cabells blancs són una corona d’honor: al camí de la justícia se la troba» (Prov. 16:31).

19 Tots tenim límits en el que podem fer per Jehovà. Però mentre encara tinguis una mica de força i vigor, que la teva resolució sigui ‘recordar-te del teu Creador [...] abans que vinguin els dies dolents’ (Ecl. 12:1).