Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Adorem Jehovà, el Rei dels segles

Adorem Jehovà, el Rei dels segles

«Al Rei dels segles, [...] honor i glòria pels segles dels segles» (1 TIM. 1:17).

1, 2. (a) Qui és el «Rei dels segles», i per què és apropiat aquest títol? (Mira la imatge del principi.) (b) Per què volem que Jehovà ens governi?

EL REI SOBHUZA II de Swazilàndia va governar durant gairebé seixanta-un anys. Però, tot i que pugui ser impressionant que un home hagi governat durant tant de temps, hi ha un altre rei que té un govern que no està limitat per la durada de la vida dels éssers humans. De fet, la Bíblia l’anomena el «Rei dels segles» (1 Tim. 1:17). Un salm revela el nom d’aquest Sobirà, al proclamar: «Jahvè és rei per sempre més» (Sl. 10:16).

2 La durada del govern de Déu fa que aquest sigui completament diferent al de qualsevol humà. No obstant això, el que ens apropa a Jehovà és la seva manera de governar. Un rei que va governar Israel durant quaranta anys va lloar Déu amb les següents paraules: «Jahvè és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en amor. Jahvè té el tron al cel, governa l’univers amb poder sobirà» (Sl. 103:8, 19). I Jehovà no només és el nostre Rei, sinó que també és el nostre amorós Pare celestial. Això fa sorgir dues preguntes: com ha actuat Jehovà com un Pare? I com ha exercit la seva sobirania des de la rebel·lió a l’Edèn? La resposta a aquestes preguntes ens motivarà a apropar-nos a Jehovà i adorar-lo de tot cor.

 EL REI DELS SEGLES CREA UNA FAMÍLIA UNIVERSAL

3. Qui va ser el primer membre de la família universal de Jehovà, i a qui més es va crear com a «fills» de Déu?

3 Quina satisfacció devia sentir Jehovà quan va crear el seu Fill unigènit! Déu no va tractar el seu primogènit com si fos un simple súbdit. Més aviat, el va estimar com un Fill i va compartir amb ell el goig de crear altres súbdits perfectes (Col. 1:15-17). Entre aquests hi havia miríades d’àngels, els quals són ‘ministres [de Déu] que executen els seus designis’. Aquests serveixen Jehovà amb goig, i Ell els dignifica anomenant-los els seus «fills». Tots ells formen part de la família universal de Jehovà (Sl. 103:20-22; Job 38:7).

4. Com van arribar a formar part de la família universal de Jehovà els humans?

4 Un cop va haver creat el cel i la Terra, Jehovà va engrandir la seva família universal. Després de fer de la Terra una llar bonica que es podia mantenir per ella mateixa, va posar el colofó de les seves obres terrestres quan va crear el primer home, Adam, a la Seva imatge (Gèn. 1:26-28). Com a Creador, Jehovà tenia tot el dret d’esperar que Adam li fos obedient. I, com a Pare, Jehovà va transmetre totes les seves instruccions amb amor i bondat. Ara bé, cap d’aquelles normes restringien de manera indeguda la llibertat de l’home (llegeix Gènesi 2:15-17).

5. Què va fer Jehovà per omplir la Terra d’éssers humans?

5 A diferència de molts reis humans, a Jehovà li plau delegar responsabilitats als seus súbdits i, així, els tracta com a familiars dignes de confiança. Per exemple, va donar a Adam autoritat sobre els animals i li va assignar el bonic repte de posar-los nom (Gèn. 1:26; 2:19, 20). Per poblar el planeta, no va crear milions d’humans perfectes, sinó que va decidir crear un complement perfecte per a Adam: Eva (Gèn. 2:21, 22). Després, els va donar l’oportunitat d’omplir la Terra amb els seus fills. En aquelles condicions ideals, els humans podrien estendre progressivament els límits del paradís fins que aquest cobrís tota la Terra. Junt amb els àngels, podrien adorar Jehovà per sempre com a membres de la seva família universal. Quin futur tan meravellós! Oi que Jehovà és un Pare molt amorós?

FILLS REBELS QUE REBUTGEN LA GOVERNACIÓ DE DÉU

6. (a) Com va començar la rebel·lió dins la família de Déu? (b) Per què aquesta rebel·lió no volia dir que Jehovà ja no tenia el control?

6 Malauradament, Adam i Eva no van voler que Jehovà fos el seu Sobirà. Al contrari, van escollir seguir Satanàs, un fill rebel de Déu (Gèn. 3:1-6). Això els va portar dolor, sofriment i la mort, i els seus descendents van patir les mateixes conseqüències (Gèn. 3:16-19; Rm. 5:12). Déu ja no tenia súbdits obedients a la Terra. Volia dir això que ja no tenia el control i que havia renunciat a governar la Terra? De cap manera! De fet, va exercir la seva autoritat perquè va fer fora del jardí d’Edèn la primera parella i en va protegir l’entrada per mitjà d’uns querubins (Gèn. 3:23, 24). Però Déu també va demostrar que era un Pare amorós perquè va assegurar que compliria el seu propòsit de tenir una família universal formada per fills espirituals fidels i per humans. Va prometre un «llinatge», o descendència, que acabaria amb Satanàs i desfaria els desperfectes que el  pecat d’Adam havia ocasionat (llegeix Gènesi 3:15).

7, 8. (a) Quina situació hi havia als dies de Noè? (b) Què va fer Jehovà per netejar la Terra i preservar la família humana?

7 Al llarg dels segles, alguns homes van escollir ser lleials a Jehovà, com ara Abel i Henoc. Però la majoria dels humans van rebutjar Jehovà com a Pare i Rei. A l’època de Noè, la Terra «era plena de violències» (Gèn. 6:11). Volia dir això que Jehovà ja no tenia el domini sobre el que passava a la Terra? Per saber-ne la resposta, analitzem què revela el registre històric.

8 Vegem el relat de Noè. Jehovà li va donar els detalls arquitectònics per construir una arca immensa gràcies a la qual se salvarien ell i la seva família. I Déu també va demostrar que estimava tota la família humana perquè va comissionar Noè per tal que fos «missatger de justícia» (2 Pe. 2:5). La predicació de Noè incloïa avisar les persones perquè es penedissin i per advertir-les de la destrucció imminent. Tot i amb això, la gent va fer el sord. Durant dècades, Noè i la seva família van viure enmig d’un món immoral i violent; però Jehovà va ser un Pare amorós i va protegir i beneir aquelles vuit persones lleials. Quan va portar el Diluvi, va exercir el seu domini sobre els humans rebels i els àngels dolents. No hi ha dubte que Jehovà encara tenia el control (Gèn. 7:17-24).

Jehovà sempre ha exercit la seva sobirania (Consulta els paràgrafs 6, 8, 10, 12 i 17)

LA GOVERNACIÓ DE JEHOVÀ DESPRÉS DEL DILUVI

9. Després del Diluvi, quina oportunitat va donar Jehovà als humans?

9 Quan Noè i la seva família van sortir de l’arca i van respirar l’aire fresc, segur que els seus cors eren plens de gratitud envers Jehovà perquè els havia cuidat i protegit. Immediatament, Noè va fer un altar i va oferir sacrificis per adorar Jehovà. Déu el va beneir a ell i a la seva família, i els va manar: «Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra» (Gèn. 8:20-9:1). De nou, la humanitat tenia l’oportunitat d’adorar Jehovà en unitat i de poblar el planeta.

10. (a) On va revifar la rebel·lió contra Jehovà, i com? (b) Què va fer Jehovà per assegurar que es complís la seva voluntat?

10 No obstant això, el Diluvi no va eliminar la imperfecció, i els humans encara havien de fer front a la influència invisible de Satanàs i els àngels rebels. Al cap de poc temps, la rebel·lió contra la governació amorosa de Jehovà va tornar a revifar. Per exemple, la Bíblia descriu el besnét de Noè, Nimrod, com un «caçador valent [en oposició a Jehovà, NM]». Va construir grans ciutats, com ara Babel, i es va nomenar rei «al país de Senaar» (Gèn. 10:8-12). Quines accions emprendria el Rei dels segles contra aquest rei rebel i la seva intenció de frustrar el propòsit de Déu ‘d’omplir la terra’? Déu va confondre l’idioma de les persones i, així, els súbdits de Nimrod es van escampar «per tota l’extensió de la terra», emportant-se amb ells l’adoració falsa i la seva forma de governar (Gèn. 11:1-9).

11. Com va demostrar Jehovà que era lleial al seu amic Abraham?

11 Tot i que després del Diluvi molta gent adorava ídols, alguns homes fidels adoraven Jehovà. Un d’ells va ser Abraham, qui va obeir Déu i va deixar totes les comoditats d’Ur per viure en tendes durant molts anys (Gèn. 11:31; Heb. 11:8, 9). Al llarg d’aquella vida nòmada, sovint va estar envoltat de reis humans, molts dels quals vivien en ciutats emmurallades. Però Jehovà va ser  com un pare al protegir Abraham i la seva família. Per això el salmista va dir: «[Déu] no permeté que ningú els maltractés i reprengué uns reis per causa d’ells» (Sl. 105:13, 14). Com que Jehovà era lleial al seu amic, li va prometre: «De tu sortiran reis» (Gèn. 17:6; Jm. 2:23).

12. Com va exercir Jehovà el seu domini sobre Egipte, i com se’n va beneficiar el seu poble?

12 Déu va repetir al fill d’Abraham, Isaac, i al seu nét, Jacob, la promesa de beneir-los i nomenar reis d’entre els seus descendents (Gèn. 26:3-5; 35:11). Abans, però, els descendents de Jacob van ser esclaus a Egipte. Volia dir això que Jehovà no compliria la seva promesa o que havia renunciat a governar la Terra? I tant que no! Al temps degut, Jehovà va demostrar el seu poder i va exercir el seu domini sobre l’obstinat Faraó. Els esclaus israelites van posar fe en Jehovà, qui els va alliberar d’una manera extraordinària fent-los creuar el mar Roig. Era obvi, doncs, que Jehovà encara era el Sobirà de l’univers i que, com a Pare amorós, va usar el seu gran poder per protegir el seu poble (llegeix Èxode 14:13, 14).

JEHOVÀ ÉS REI D’ISRAEL

13, 14. (a) Per mitjà d’una cançó, què van proclamar els israelites sobre la sobirania de Jehovà? (b) Què va prometre Déu a David?

13 Just després que Jehovà els alliberés miraculosament d’Egipte, els israelites el van alabar amb una cançó de victòria, que està registrada al capítol 15 d’Èxode. Al versicle 18, hi llegim: «Jahvè regnarà per sempre més». De fet, Jehovà va ser Rei de la nova nació (Deut. 33:5). Amb tot, el poble no en tenia prou amb el fet de tenir un rei invisible, Jehovà, i uns quatre-cents anys després de sortir d’Egipte van demanar a Déu que establís un rei humà tal com tenien les nacions veïnes (1 Sam. 8:5). Tot i amb això, Jehovà encara era el Rei, i això va quedar palès durant el regnat de David, el segon rei humà d’Israel.

14 Quan David va portar l’arca del pacte a Jerusalem, va ser una ocasió joiosa, i els levites van cantar una cançó de lloança a Jehovà. A 1 Paralipòmens  (Cròniques) 16:31 trobem la següent declaració: «Digueu a tots els pobles: “Jahvè és rei!”». Jehovà és Rei en el sentit que usa la seva autoritat o assigna algú perquè el representi en cert moment o per a una situació concreta. Aquest aspecte de la governació de Jehovà té un significat molt important, ja que abans que David morís, Jehovà li va prometre amb les següents paraules que la seva governació continuaria per sempre: «Et donaré per successor el teu descendent, sortit de les teves entranyes, i refermaré el seu reialme» (2 Sam. 7:12, 13). Aquesta promesa es va complir més de mil anys després, quan va aparèixer aquest «descendent» de David. Qui va ser, i com va arribar a ser rei?

JEHOVÀ NOMENA UN NOU REI

15, 16. Quan va ser ungit Jesús com a futur Rei, i quins preparatius va fer pel Regne mentre estava a la Terra?

15 L’any 29 de la n. e., Joan el Baptista va començar a predicar el següent: «El Regne del cel és a la vora» (Mt. 3:2). Quan Joan va batejar Jesús, Jehovà va ungir Jesús com el Messies promès i el Rei del futur Regne de Déu. També va mostrar que l’estimava com un pare, al dir: «Aquest és el meu Fill, l’estimat, en qui tinc posada la meva complaença» (Mt. 3:17).

16 Jesús va glorificar el seu Pare durant tot el seu ministeri (Jn. 17:4). Ho va fer al predicar el Regne de Déu (Lc. 4:43). Fins i tot va ensenyar als seus seguidors a orar perquè vingués aquest Regne (Mt. 6:10). Com que Jesús era el futur Rei, va poder dir als seus enemics: «El Regne de Déu és enmig de vosaltres» (Lc. 17:21). Més tard, al vespre abans de morir, Jesús va fer un pacte per a un Regne amb els seus seguidors. D’aquesta manera, alguns deixebles fidels serien reis del Regne de Déu juntament amb ell (llegeix Lluc 22:28-30).

17. Com va començar a governar Jesús al segle primer, però què hauria d’esperar?

17 Quan començaria a governar Jesús com a Rei del Regne de Déu? No ho faria immediatament. A la tarda següent, va ser executat i els seus deixebles es van dispersar (Jn. 16:32). No obstant això, tal com havia passat en altres ocasions, Jehovà encara tenia el control. Al tercer dia va ressuscitar el seu Fill, i al dia de la Pentecosta de l’any 33 de la n. e., Jesús va començar a governar la congregació cristiana dels seus germans ungits (Col. 1:13). Però Jesús, el «llinatge» promès, hauria d’esperar per exercir tot el poder reial sobre la Terra. Jehovà li va dir: «Seu a la meva dreta, i espera que faci dels enemics l’escambell dels teus peus» (Sl. 110:1).

ADOREM EL REI DELS SEGLES

18, 19. Què estem decidits a fer, i què aprendrem en el pròxim article?

18 Durant mil·lennis, tant àngels com humans s’han rebel·lat contra la governació de Jehovà. Però Ell mai no ha renunciat a la seva sobirania; sempre ha tingut el control. Com a Pare amorós, va protegir i cuidar els seus súbdits lleials, com ara Noè, Abraham i David. Oi que aquest fet ens motiva a sotmetre’ns al nostre Rei i a apropar-nos a ell?

19 Ara bé, pot ser que ens preguntem: «Per què podem dir que Jehovà és Rei avui dia? Com podem ser súbdits lleials del Regne de Jehovà i arribar a ser fills perfectes de la seva família universal? Què significa orar que vingui el Regne de Déu?». Aquestes preguntes es respondran en el pròxim article.