Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

‘No us deixeu agitar fàcilment del bon sentit’!

‘No us deixeu agitar fàcilment del bon sentit’!

«Germans, [...] no us deixeu agitar [...] fàcilment del bon sentit» (2 TES. 2:1, 2).

1, 2. Per què és tan freqüent l’engany avui dia, i quins tipus d’enganys hi ha? (Vegeu la imatge del principi.)

EL MÓN on vivim està ple d’enganyifes, tripijocs i mentides. Però això no ens hauria de sorprendre. La Bíblia diu clarament que Satanàs és tot un expert de l’engany i és el governant d’aquest món (1 Tim. 2:14; 1 Jn. 5:19). A mesura que ens apropem a la fi d’aquest món malvat, cada vegada està més furiós perquè li queda «poc temps» (Ap. [Rv.] 12:12). Per tant, podem esperar que les persones influenciades pel Diable cada vegada diguin més mentides, sobretot contra els qui promouen l’adoració verdadera.

2 En els mitjans de comunicació de vegades apareixen declaracions enganyoses i mentides descarades sobre els servents de Jehovà i les seves creences. Per mitjà dels diaris, els programes de televisió i les pàgines d’Internet es difonen falsedats. Com a resultat, algunes persones s’inquieten perquè creuen a cegues aquestes mentides.

3. Què ens pot ajudar a contrarestar els enganys?

3 Estem agraïts de poder-nos defensar de les mentides de Satanàs amb la Paraula de Déu, la qual és «útil per [...] corregir» (2 Tim. 3:16). És interessant que Pau va escriure que alguns cristians de Tessalònica del segle primer havien estat enganyats perquè acceptaven el que no era veritat. Els va exhortar que ‘no es deixessin agitar i apartar tan fàcilment del bon sentit’ (2 Tes. 2:1, 2). Quines lliçons en traiem d’aquesta amonestació amorosa, i com les podem aplicar a la nostra situació?

ADVERTÈNCIES OPORTUNES

4. Com es va avisar del dia de Jehovà als cristians de Tessalònica, i com se’ns avisa a nosaltres?

4 A la primera carta a la congregació de Tessalònica,  Pau va mencionar que vindria el dia de Jehovà. No volia que els seus germans estiguessin a les fosques i desprevinguts. Els va instar que, com a «fills de la llum», ‘vetllessin i fossin sobris’ (llegeix 1 Tessalonicencs 5:1-6). Avui dia esperem la destrucció de Babilònia, la gran, l’imperi mundial de la religió falsa. Aquest succés assenyalarà l’inici del gran dia de Jehovà. Entenem cada vegada millor com es compleix el propòsit de Jehovà i, a través de la congregació, regularment rebem advertències oportunes que ens ajuden a ‘ser sobris’. Si en fem cas, estarem més resolts a servir Déu utilitzant la nostra facultat de pensar (Rm. 12:1TBS).

Pau va escriure cartes que donaven advertències oportunes als cristians (Consulta els paràgrafs 4 i 5)

5, 6. (a) De què va parlar Pau en la segona carta als tessalonicencs? (b) Què farà Déu molt aviat per mitjà de Jesús, i què ens hauríem de preguntar?

5 Poc després d’enviar la primera carta als tessalonicencs, Pau els va enviar la segona, on va parlar sobre la tribulació que vindria, temps en què Jesús durà a terme el judici diví contra «els qui desconeixen Déu i els qui no són obedients a l’evangeli» (2 Tes. 1:6-8). El capítol 2 d’aquesta carta revela que alguns d’aquella congregació s’havien ‘alarmat’ pel dia de Jehovà fins al punt de creure que era imminent (llegeix 2 Tessalonicencs 2:1, 2). Aquells primers cristians tenien un coneixement limitat sobre el compliment del propòsit de Jehovà, tal com Pau va reconèixer més tard quan va escriure el següent sobre les profecies: «Per la ciència coneixem només en part i per la profecia profetitzem només en part. Però, quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és parcial» (1 Cor. 13:9, 10). Gràcies a les advertències inspirades que van escriure Pau, Pere i altres germans ungits d’aquella època, aquells cristians es van poder mantenir fidels.

6 Per tal de corregir la seva manera de pensar, Pau va explicar sota inspiració que apareixeria una gran apostasia i «l’home d’impietat» abans que arribés el dia de Jehovà. * Després, en el  moment oportú, Jesús ‘destruiria’ «l’home d’impietat» i tots els qui aquest havia enganyat. L’apòstol va especificar que es jutjaria aquestes persones perquè ‘no haurien acollit l’amor de la veritat’ (2 Tes. 2:3, 8-10). Cadascun de nosaltres hauria de preguntar-se: «Fins a quin punt estimo la veritat? Estic al dia amb la comprensió de les ensenyances bíbliques tal com s’expliquen en aquesta revista i en altres publicacions que es proporcionen al poble de Déu arreu del món?».

ESCULL LES COMPANYIES AMB SENY

7, 8. (a) Quins perills van haver d’afrontar els primers cristians? (b) Quin perill afronten especialment els cristians verdaders d’avui dia?

7 Les ensenyances dels apòstates no seria l’únic perill per als cristians. Pau va escriure a Timoteu que «l’arrel de tots els mals és l’afany de diner». L’apòstol va indicar que per aquesta raó, alguns ‘s’havien desviat de la fe i s’havien torturat a ells mateixos amb molts sofriments’ (1 Tim. 6:10). «Les obres de la carn» també serien perills que afrontarien contínuament els cristians (Gàl. 5:19-21).

8 Pau va advertir seriosament els tessalonicencs de l’amenaça greu que representaven els qui va anomenar «falsos apòstols». Entre ells hi havia homes que ensenyaven ‘coses perverses per arrossegar els deixebles rere d’ells’ (2 Cor. 11:4, 13; Ac. [Fe.] 20:30). Més tard, Jesús va elogiar la congregació d’Efes perquè no ‘suportava els dolents’. Aquells efesis van ‘posar a prova’ els individus que en realitat eren apòstols falsos, és a dir, mentiders (Ap. 2:2). És destacable que a la segona carta als tessalonicencs Pau els exhortés el següent: «Us recomanem, germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, que us aparteu de tot germà que visqui desvagat». Després, va mencionar concretament els cristians que ‘no volien treballar’ (2 Tes. 3:6, 10). Però si aquests eren considerats ‘desvagats’, encara més els qui començaven a comportar-se com apòstates! La relació estreta amb aquestes persones era especialment perillosa i s’havia d’evitar; i el mateix és cert avui dia (Prov. 13:20).

9. Per què hauríem d’estar en guàrdia si algú comença a especular o criticar?

9 Molt aviat veurem l’esclat de la gran tribulació i la fi d’aquest món malvat. Per això, aquelles advertències inspirades del segle primer tenen més significat avui dia. No volem de cap de les maneres que la bondat immerescuda de Jehovà sigui «en va» i, com a conseqüència, perdre la vida eterna, tant si és al cel com a la Terra (2 Cor. 6:1). Si algú que assisteix a les nostres reunions intentés que participéssim en converses on es fessin especulacions personals o comentaris crítics, hauríem d’estar en guàrdia (2 Tes. 3:13-15).

‘CONSERVA ELS ENSENYAMENTS’

10. A quins ensenyaments es va instar els cristians de Tessalònica a adherir-se?

10 Pau va instar els seus germans de Tessalònica a ‘mantenir-se ferms’ i a adherir-se al que havien après (llegeix 2 Tessalonicencs 2:15). Quins eren aquests ensenyaments als quals s’havien d’adherir? Naturalment, no eren els que havia ensenyat la religió falsa i que s’havien promogut com si fossin tan valuosos com els de les Escriptures. Més aviat, Pau es va referir als ensenyaments  que ell i altres havien rebut de Jesús, així com els que Déu li va fer transmetre, molts dels quals van arribar a formar part de les Escriptures inspirades. Pau va elogiar els germans de Corint perquè, tal com va escriure, ‘en tot es recordaven d’ell, i conservaven les tradicions tal com els les va transmetre’ (1 Cor. 11:2). Aquelles ensenyances eren de fiar perquè provenien d’una font de confiança.

11. De quines maneres podria afectar l’engany a alguns cristians?

11 Quan va escriure als hebreus, Pau va subratllar dues maneres en què un cristià podria perdre la fe i la integritat (llegeix Hebreus 2:1; 3:12). Va parlar ‘d’anar fora de camí’ i ‘d’apartar-se’. Un vaixell que va a la deriva, o «fora de camí», s’aparta del moll sense que es percebi. Per altra banda, l’home que aparta el vaixell de la riba, ho fa ell mateix per voluntat pròpia. Ambdues situacions il·lustren bé el que els passa a les persones que són víctimes de l’engany i permeten que es debiliti la seva confiança en la veritat.

12. En l’actualitat, quines activitats podrien danyar la nostra espiritualitat?

12 Aquest devia ser el cas d’alguns tessalonicencs. Pot passar això avui dia? Hi ha moltes activitats que ens poden fer perdre el temps. Pensa en la quantitat d’hores que es dediquen a les xarxes socials, a llegir i contestar missatges electrònics, a practicar hobbies o a estar al dia dels esdeveniments esportius. Aquestes activitats podrien distreure un cristià i minvar el seu entusiasme. Quin seria el resultat? Que les oracions sinceres, l’estudi de la Bíblia, l’assistència a les reunions i la predicació es ressentirien. Així doncs, com podem evitar ser ‘agitats fàcilment del bon sentit’?

COM ENS PODEM PROTEGIR?

13. Tal com es va predir, quina actitud tenen moltes persones, i com podem evitar que la nostra fe minvi?

13 Hem de ser conscients del temps en què vivim i de com ens pot afectar la companyia de persones que no volen reconèixer que aquests són els «darrers dies». L’apòstol Pere va escriure el següent sobre aquest període de temps: «Vindran mofetes amb engany, gent que viuen segons les pròpies passions, i diran: “¿On és la promesa de la seva vinguda? Perquè d’ençà que els pares s’adormiren tot està igual que al començament de la creació”» (2 Pe. 3:3, 4). El que ens ajudarà a tenir present que vivim en els «darrers dies» serà llegir la Bíblia cada dia i estudiar-la regularment. Fa molt de temps que es va fer evident l’apostasia que s’havia predit, i aquesta ha durat fins ara. «L’home d’impietat» segueix existint i oposant-se als servents de Déu. Per tant, no hem de baixar la guàrdia perquè el dia de Jehovà és molt a prop (Sof. 1:7).

Preparar-nos bé i anar a predicar ens ajuda a no deixar-nos ‘agitar fàcilment del bon sentit’ (Consulta els paràgrafs 14 i 15)

14. Per què és una protecció estar ocupats servint Déu?

14 L’experiència ha demostrat que una manera important de mantenir-nos alerta i evitar ser ‘agitats del bon sentit’ és participar regularment en la predicació de la bona nova. És per això que quan Jesucrist, el Cap de la congregació, va enviar els seus seguidors a fer deixebles de gent de totes les nacions, ensenyant-los a observar tot allò que els havia manat, els estava aconsellant una cosa que els protegiria (Mt. 28:19, 20). Actuar d’acord amb aquesta comissió de Jesús vol dir predicar amb entusiasme. Et pots imaginar els germans de Tessalònica acontentant-se a predicar i ensenyar de manera superficial,  tan sols per complir, com si es tractés d’una obligació sense importància? Recorda el que Pau els va dir: «No extingiu els dons de l’Esperit, no menyspreeu la gràcia de la profecia» (1 Tes. 5:19, 20). I quines profecies tan emocionants estudiem i compartim amb els altres!

15. Què pot ser útil considerar a l’adoració en família?

15 Com és lògic, volem ajudar la nostra família a ser més hàbil en la predicació. Molts germans han vist que una manera d’aconseguir-ho és centrar una part de la seva adoració en família en el ministeri. Pot ser útil comentar entre tots la manera de cultivar l’interès que han trobat en el territori. De què parlaran quan facin la revisita? Quins temes faran que les persones vulguin continuar aprenent? Quan és el millor moment per anar-les a visitar? Molts també dediquen una estona de l’adoració en família a preparar-se per a les reunions. Pots fer més per preparar-te-les i participar-hi? Quan comentes a les reunions s’enforteix la teva fe i evites ser ‘agitat del bon sentit’ (Sl. 35:18). Així doncs, l’adoració en família ens protegeix de les especulacions i els dubtes.

16. Quin incentiu tenen els cristians ungits per mantenir la seva facultat de pensar?

16 Reflexionar en la manera com Jehovà ha beneït el seu poble a través dels anys donant-li cada vegada més comprensió de les profecies bíbliques ens fa valorar la recompensa meravellosa que ens espera. Els ungits tenen la perspectiva d’estar al cel amb Crist. Quin incentiu tan gran per mantenir la seva facultat de pensar! De ben cert els apliquen les següents paraules de Pau als tessalonicencs: «Però nosaltres, germans estimats del Senyor, hem de donar sempre gràcies a Déu per tots vosaltres, ja que Déu us ha elegit [...] mitjançant la santificació de l’Esperit i la fe en la veritat» (2 Tes. 2:13).

17. Com t’animen les paraules que trobem a 2 Tessalonicencs 3:1-5?

17 Aquells que esperen viure per sempre a la Terra també s’haurien d’esforçar per no deixar-se ‘agitar del bon sentit’. Si tu tens aquesta esperança, pren-te seriosament les paraules encoratjadores i amoroses que Pau va escriure als cristians ungits de Tessalònica (llegeix 2 Tessalonicencs 3:1-5). Cadascun de nosaltres hauria de valorar molt aquestes paraules. Tal com hem vist, les cartes als tessalonicencs ens adverteixen de la importància d’evitar les especulacions i les idees qüestionables. Els cristians d’avui dia vivim molt a prop de la fi. Per això, valorem moltíssim aquestes advertències.

^ § 6 Segons Actes 20:29, 30, Pau va indicar que de dins les congregacions cristianes ‘sorgirien homes que ensenyarien coses perverses per arrossegar els deixebles rere d’ells’. Amb el temps, va sorgir una distinció entre el clergat i el laïcat. Cap al segle III de la n. e., es va fer evident que el conjunt de clergues de la cristiandat ha estat «l’home d’impietat». (Consulta La Torre de Guaita de l’1 de febrer de 1990, pàgines 10 a 14 [en espanyol].)