Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Faràs sacrificis pel Regne?

Faràs sacrificis pel Regne?

«Déu estima el qui dóna amb alegria» (2 COR. 9:7).

1. Quins tipus de sacrificis fan moltes persones, i per què?

LES persones se sacrifiquen de bon grat per les coses que pensen que són importants. Els pares donen del seu temps, els seus diners i les seves energies en benefici dels seus fills. Els atletes joves que aspiren a representar el seu país a les olimpíades dediquen diverses hores cada dia a practicar i entrenar-se de valent mentre que altres joves juguen i s’ho passen bé. Jesús també va fer sacrificis per coses que considerava importants. No va buscar riqueses, ni va tenir fills. Més aviat, va decidir dedicar els seus esforços a favor del Regne de Déu (Mt. 4:17; Lc. 9:58). Els seguidors de Jesús també van fer sacrificis pel Regne i li van donar tot el seu suport perquè era el més important per a ells (Mt. 4:18-22; 19:27). Per això, ens hauríem de preguntar: «Quines coses són importants per a mi?».

2. (a) Quins sacrificis són fonamentals per a tots els cristians verdaders? (b) Quins altres sacrificis fan alguns cristians?

2 Alguns sacrificis són fonamentals per a tots els cristians verdaders i són vitals per cultivar i mantenir una bona relació amb Jehovà. Aquests inclouen dedicar temps i energies a l’oració, la lectura de la Bíblia, l’adoració en família, assistir a les reunions i anar a predicar * (Jos. 1:8; Mt. 28:19, 20; Heb. 10:24, 25). Com a resultat dels nostres esforços i de la benedicció de Jehovà, la predicació avança a gran velocitat i moltes persones acudeixen a «la muntanya de Jahvè» (Is. 2:2). Per tal de donar suport al Regne, molts fan sacrificis per servir a Betel, participar en la construcció de Sales del Regne i Sales de Congressos, organitzar congressos o col·laborar en tasques d’ajuda humanitària quan hi ha desastres naturals. Aquests treballs no són un requisit per obtenir la  vida, però són essencials per donar suport al Regne.

3. (a) Com ens beneficiem quan fem sacrificis pel Regne? (b) Quines preguntes hauríem d’examinar?

3 No hi ha hagut mai tanta necessitat de donar suport al Regne com ara. És tot un goig veure que molts se sacrifiquen de bon grat per Jehovà (llegeix Salm 54:8 [54:6 en NM]). Aquest esperit generós ens fa molt feliços mentre esperem que arribi el Regne de Déu (Deut. 16:15; Ac. [Fe.] 20:35). Tot i això, cadascú s’hauria d’examinar amb deteniment i preguntar-se: «Puc fer algun sacrifici més pel Regne? Com faig servir el meu temps, els meus diners, les meves energies i les meves destreses? Amb què he d’anar amb compte quan faig sacrificis?». Vegem un exemple que podem imitar al fer sacrificis voluntaris i així ser més feliços.

SACRIFICIS QUE FEIA EL POBLE D’ISRAEL

4. Com es van beneficiar de fer sacrificis els israelites?

4 Els israelites havien de fer sacrificis per rebre el perdó dels pecats i per gaudir del favor de Jehovà. Alguns eren obligatoris i d’altres eren voluntaris (Lev. 23:37, 38). En alguns sacrificis es cremava l’animal complet com a ofrena voluntària, o regal, a Jehovà. Un bon exemple d’oferir sacrificis a Jehovà el trobem en la inauguració del temple en els dies de Salomó (2 Par. 7:4-6).

5. Què va disposar Jehovà per a les persones que tenien recursos limitats?

5 Jehovà entenia que no tots els israelites podien oferir el mateix i, per això, només demanava el que cadascú podia donar segons les seves possibilitats. La llei de Jehovà estipulava que es vessés la sang de l’animal. Aquests sacrificis eren «una ombra dels béns» que vindrien per mitjà de Jesús (Heb. 10:1-4). Però Jehovà no era rígid. Per exemple, acceptava una ofrena de tórtores si la persona no podia oferir un animal del ramat. D’aquesta manera, fins i tot els qui eren pobres podien gaudir de fer sacrificis a Jehovà (Lev. 1:3, 10, 14; 5:7). Ara bé, tot i que es podien oferir diferents tipus d’animals, tots els qui fessin sacrificis voluntaris havien de complir dos requisits.

6. Quins requisits havien de complir els qui oferien sacrificis, i per què era tan important complir-los?

6 Primer, la persona havia de donar  el millor que tenia. Jehovà els va dir que totes les ofrenes havien de ser sanes per tal que ell les acceptés (Lev. 22:18-20). O sigui, que si l’animal tenia algun defecte, Jehovà no acceptaria el sacrifici. Segon, qui feia el sacrifici havia d’estar pur i incontaminat. Si estava en un estat d’impuresa, havia de fer una ofrena pel pecat o una ofrena per la culpa per tenir l’aprovació de Jehovà i, després, fer l’ofrena voluntària (Lev. 5:5, 6, 15). Això era un assumpte molt seriós perquè Jehovà va estipular que si algú en un estat d’impuresa participava d’un sacrifici de comunió, que incloïen les ofrenes voluntàries, havia de morir (Lev. 7:20, 21). En canvi, quan la persona que feia el sacrifici tenia l’aprovació de Jehovà i l’ofrena no tenia cap defecte, podia sentir-se feliç i satisfeta (llegeix 1 Paralipòmens 29:9).

SACRIFICIS QUE FEM AVUI DIA

7, 8. (a) Com se senten molts germans que fan sacrificis pel Regne? (b) De quins recursos disposem?

7 Avui dia, molts germans també s’esforcen molt i de bon grat per servir Jehovà, i a Ell li agrada veure aquesta actitud. A més, treballar a favor dels nostres germans és molt gratificant. Un germà que participa en la construcció de Sales del Regne i col·labora en ajudar les víctimes de desastres naturals afirma que és difícil descriure amb paraules la satisfacció que n’obté. Ell diu: «Veure la felicitat i l’agraïment que demostren els germans i les germanes locals a l’estrenar una nova Sala del Regne o quan reben ajuda després d’un desastre natural fa que tot el treball i l’esforç valguin la pena».

Molts sacrificis eren voluntaris, tal com els que fem avui dia (Consulta els paràgrafs 7 a 13)

8 L’organització de Jehovà sempre ha buscat oportunitats per donar suport a l’obra de Jehovà. El 1904, el germà C. T. Russell va escriure: «Cadascú ha de considerar que el Senyor l’ha nomenat administrador del seu temps, la seva influència, els seus diners, etc., i cadascú ha de mirar d’usar aquests recursos el millor que pugui, per a la glòria de l’Amo». Tot i que rebem moltes benediccions quan fem sacrificis per Jehovà, aquests també impliquen un esforç per part nostra (2 Sam. 24:21-24). Podem utilitzar millor els nostres recursos?

Germans que serveixen al Betel d’Austràlia

9. A l’hora d’usar el nostre temps, quin principi de Lluc 10:2-4 podem posar en pràctica?

 9 El nostre temps. Per traduir i imprimir les nostres publicacions, construir llocs d’adoració, organitzar congressos, ajudar quan hi ha desastres naturals i participar en altres activitats necessàries cal molt de temps i esforç. I només tenim vint-i-quatre hores al dia. Ara bé, Jesús va donar un principi que pot ser útil. Quan va enviar els seus deixebles a predicar, els va dir que no ‘saludessin ningú pel camí’ (Lc. 10:2-4). Per què els va dir allò? Un erudit bíblic explica: «Les salutacions entre els orientals no consistien, com les nostres, en una lleu inclinació o a estendre la mà, més aviat implicaven abraçar-se i inclinar-se diverses vegades, i fins i tot postrar-se al terra. Tot això requeria molt de temps». Jesús no els deia que fossin mal educats, sinó que els ajudava a veure que tenien una quantitat limitada de temps i que l’havien d’aprofitar al màxim per a les coses més importants (Ef. 5:16). Podem posar en pràctica aquest principi per poder dedicar més temps al Regne?

Publicadors en una Sala del Regne a Kenya, Àfrica

10, 11. (a) De quines maneres s’usen les nostres donacions per a l’obra mundial? (b) Quin principi de 1 Corintis 16:1, 2 ens pot ajudar?

10 Els nostres diners. Es necessiten molts diners per donar suport a les activitats del Regne. Cada any, es destinen desenes de milions de dòlars a cobrir les despeses dels superintendents itinerants, els pioners especials i els missioners. Des del 1999, s’han construït més de vint-i-quatre mil cinc-centes Sales del Regne en països amb recursos limitats. Així i tot, encara se’n necessiten prop de sis mil quatre-centes més. Cada mes s’imprimeixen uns cent milions d’exemplars de les revistes La Torre de Guaita ¡Despertad! I tot això se sosté gràcies a les teves donacions voluntàries.

11 L’apòstol Pau va donar un principi que podem posar en pràctica quan fem donacions (llegeix 1 Corintis 16:1, 2). Va animar els germans de Corint a no esperar fins a l’últim dia de la setmana per veure què els sobrava, sinó a apartar una quantitat de diners al principi de la setmana, que per a ells era el diumenge, segons les seves possibilitats. Avui dia, els germans també fan plans amb anticipació i així poden contribuir econòmicament d’acord amb les seves circumstàncies (Lc. 21:1-4; Ac. 4:32-35). Jehovà valora aquest esperit tan generós.

Un voluntari del Comitè Regional de Construcció a Tuxedo, Nova York (EUA)

12, 13. Què fa que alguns es retinguin de donar de les seves energies i destreses, però com els ajudarà Jehovà?

12 Les nostres energies i destreses. Jehovà ens fa costat quan ens esforcem per usar les nostres energies i destreses a favor del Regne. Promet ajudar-nos quan estiguem fatigats (Is. 40:29-31). Pensem que les nostres habilitats no són suficients o que hi ha altres persones que ho poden fer millor? Recorda que Jehovà pot potenciar les nostres destreses naturals, tal com va fer amb Bessalel i Oholiab (Èx. 31:1-6; vegeu la imatge del principi).

13 Jehovà ens anima a donar el millor de nosaltres i a no permetre que res ens retingui de fer-ho (Prov. 3:27). Durant la reedificació del temple, Jehovà va dir als jueus de Jerusalem que pensessin en el que estaven fent a favor de les obres de construcció (Ag. 1:2-5). I és que s’havien distret i havien oblidat el més important. Nosaltres fem bé de pensar detingudament  si les nostres prioritats són les mateixes que les de Jehovà. Preguntem-nos: «Podem ‘fixar-nos en les nostres experiències’, és a dir, pensar en el que estem fent pel Regne en aquests darrers dies i com podem fer més?».

FEM SACRIFICIS SEGONS EL QUE TENIM

14, 15. (a) Com ens anima l’exemple dels nostres germans amb recursos limitats? (b) Quin hauria de ser el nostre desig?

14 Molts viuen en zones on les dificultats i la pobresa estan a l’ordre del dia. La nostra organització s’esforça a ajudar els germans que viuen en aquests països (2 Cor. 8:14). Però fins i tot els germans amb recursos limitats valoren el privilegi de donar. A Jehovà li agrada molt veure que aquests se senten motivats a donar amb alegria (2 Cor. 9:7).

15 En un país molt pobre d’Àfrica, alguns germans conreen una petita part del seu hort per donar suport a l’obra del Regne. Al mateix país, es van fer plans per construir una nova Sala del Regne. Els germans locals volien col·laborar, però el projecte es duria a terme justament en plena època de sembra. Com que de totes maneres volien ajudar, durant el dia treballaven en la construcció de la Sala del Regne i cap al tard anaven als camps a sembrar. Quin esperit tan abnegat! Això ens recorda els germans de Macedònia del segle primer. Tot i que estaven en «extrema pobresa», van demanar amb insistència poder ajudar econòmicament els seus germans (2 Cor. 8:1-4). Que cadascun de nosaltres doni ‘l’ofrena proporcionada a la benedicció que li ha concedit Jahvè’ (llegeix Deuteronomi 16:17).

16. Com podem estar segurs que Jehovà accepta els sacrificis que fem?

16 Ara bé, cal que anem amb compte amb un assumpte. Igual que en el cas dels israelites, ens hem d’assegurar que els sacrificis voluntaris que fem siguin acceptables als ulls de Jehovà. Hem de ser equilibrats i atendre les responsabilitats més importants pel que fa a la nostra família i la nostra adoració. El fet de donar del nostre temps i dels nostres recursos a favor dels altres no hauria de fer que desatenguéssim el benestar espiritual o físic de la nostra família, ja que estaríem donant d’allò que no tenim (llegeix 2 Corintis 8:12). A més, hem de cuidar la nostra pròpia espiritualitat (1 Cor. 9:26, 27). Podem estar segurs que, quan vivim d’acord amb els principis bíblics, els sacrificis que fem ens reporten felicitat i satisfacció i, a més, Jehovà els accepta.

ELS NOSTRES SACRIFICIS SÓN MOLT VALUOSOS

17, 18. Què pensem dels germans que fan sacrificis pel Regne, i què ens hauríem de plantejar?

17 Molts germans i germanes ‘vessen la seva sang en libació’ per donar suport al Regne (Fili. 2:17). Apreciem de tot cor els qui demostren aquest esperit generós. Les esposes i els fills dels germans que encapçalen l’obra també són dignes d’encomi per la seva actitud abnegada.

18 Per tal de donar suport al Regne es necessita treballar molt. Per tant, considerem tots en oració què podem fer individualment per donar el màxim possible. Si ho fas, pots estar segur que rebràs moltes recompenses ara i encara moltes més «en el temps futur» (Mc. 10:28-30).

^ § 2 Consulta l’article «Fes sacrificis de tot cor a Jehovà» a La Torre de Guaita del 15 de gener de 2012, pàgines 21 a 25.