Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Qui són avui dia els set pastors i els vuit prínceps?

Qui són avui dia els set pastors i els vuit prínceps?

«Nosaltres aixecarem contra ell set pastors, i vuit prínceps d’entre els homes» (MIQ. 5:5, TBS).

1. Per què era d’esperar que el complot d’Israel i Síria fallés?

EN ALGUN moment entre els anys 762 i 759 a. de la n. e., el rei d’Israel i el rei de Síria van declarar la guerra al regne de Judà. Amb quin propòsit? Envair Jerusalem, destronar el rei Acaz i substituir-lo per un altre home, un que probablement no fos del llinatge del rei David (Is. 7:5, 6). El rei d’Israel devia saber de sobres que allò no estava bé. Jehovà havia decretat que sempre hi hauria un descendent de David que ocuparia el Seu tron; i el que Déu diu es compleix al peu de la lletra (Jos. 23:14; 2 Sam. 7:16).

2-4. Explica com es va complir Isaïes 7:14, 16 (a) en el segle VIII a. de la n. e. (b) en els dies del naixement de Jesús.

2 Al principi, semblava que els dos aliats, Israel i Síria, tenien les de guanyar. En tan sols una batalla, Acaz va perdre cent vint mil guerrers valents! I Maasseiahu, el «fill del rei», va ser assassinat (2 Par. [Cròn.] 28:6, 7). Però Jehovà ho estava veient tot. Va recordar la promesa que havia fet a David i, per això, va enviar el profeta Isaïes amb un missatge molt animador.

3 Isaïes va dir: «Quan la jove que està embarassada tindrà un fill, li posarà Emmanuel. [...] Abans que el noi sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé, serà abandonat el país, els dos reis del qual [Israel i Síria] et faran basarda» (Is. 7:14, 16). La primera part d’aquesta profecia sovint s’aplica al naixement del Messies, i aquesta aplicació és correcta (Mt. 1:23). No obstant això, ja que els «dos reis», el rei de Síria i el rei d’Israel, ja no representaven una amenaça per a Judà en els dies del naixement de Jesús, la profecia sobre Emmanuel havia de tenir un compliment inicial en l’època d’Isaïes.

 4 Poc després que Isaïes fes aquell anunci tan notable, la seva dona es va quedar embarassada i va donar a llum un nen, al qual li van posar el nom de «Maher xalal, haix baz». És possible que aquest fill fos l’«Emmanuel» que Isaïes havia mencionat. * En temps bíblics, a un infant se li posava un nom al néixer, potser per commemorar un esdeveniment especial, però després els pares i els familiars el coneixien per un altre nom (2 Sam. 12:24, 25). No hi ha proves que demostrin que a Jesús se’l cridés pel nom d’Emmanuel alguna vegada (llegeix Isaïes 7:14; 8:3, 4).

5. Quina estupidesa va fer el rei Acaz?

5 Mentre Israel i Síria intentaven conquerir Judà, hi havia una altra nació, Assíria, que tenia la mateixa ambició. Era una nació militarista que cada vegada tenia més poder. Segons Isaïes 8:3, 4, Assíria s’emportaria «les riqueses de Damasc» i «el botí de Samaria» abans d’atacar el regne de dues tribus de Judà. En comptes de confiar en el que Déu havia dit a través d’Isaïes, Acaz va fer un pacte amb els assiris, cosa que va portar la nació de Judà al desastre, ja que Assíria la va acabar oprimint (2 Re. 16:7-10). Quina decepció va ser Acaz com a pastor de Judà! Què n’aprenem? Doncs bé, pregunta’t: «Quan he de prendre una decisió important, confio en Déu o en els homes?» (Prov. 3:5, 6).

UN NOU PASTOR QUE ACTUA DIFERENT

6. Quina diferència hi havia entre el regne d’Acaz i el d’Ezequies?

6 Acaz va morir el 746 a. de la n. e., i el seu fill Ezequies va heretar el regne de Judà, el qual estava arruïnat en sentit material i espiritual. Quina seria la prioritat d’aquest rei jove en pujar al tron? Millorar l’economia de Judà, que estava molt dèbil? No pas. Ezequies era un home espiritual digne de ser pastor d’aquella nació. El primer que va fer va ser restablir l’adoració verdadera i fer forta l’amistat de la nació amb Jehovà, ja que penjava d’un fil. Quan va entendre el que Jehovà li demanava, va actuar amb decisió. Quin bon exemple per a tots nosaltres! (2 Par. 29:1-19.)

7. Per què era tan important per als levites saber que tenien el suport del nou rei?

7 Els levites tenien un paper vital en la tasca important de restaurar l’adoració verdadera. Per tant, Ezequies es va reunir amb ells per garantir-los el seu suport. Imagina com devien plorar d’alegria aquests fidels levites quan el rei els va dir: «Jahvè us ha escollit per a estar davant d’ell, perquè el serviu» (2 Par. 29:11). No hi ha dubte que els levites van rebre la comissió de promoure l’adoració verdadera!

8. Què més va fer Ezequies per reforçar l’espiritualitat de la nació, i quin resultat va tenir?

8 Ezequies va convidar tot Judà i Israel a fer una gran celebració de la Pasqua, i seguidament van celebrar la festa de les coques no fermentades, que durava set dies. El poble va gaudir tant de la festa que la van perllongar set dies més. La Bíblia explica: «Hi va haver una gran alegria a Jerusalem, ja que des del temps de Salomó, fill de David, rei d’Israel, res de semblant no havia passat a Jerusalem» (2 Par. 30:25, 26). Que encoratjadora va ser aquesta festa espiritual per a tot el poble! A 2 Paralipòmens 31:1 llegim: «Quan tot això fou enllestit, [...] feren bocins les esteles, tallaren les imatges d’Astarté i destruïren completament els llocs alts i els altars». D’aquesta  manera tan impressionant, Judà va tornar a adorar Jehovà. De fet, en vista del que s’apropava, era molt important que el poble fes aquesta neteja espiritual.

EL REI CONFIA EN JEHOVÀ

9. (a) Com es van frustrar els plans d’Israel? (b) Què havia estat capaç de fer el rei Sennàquerib a Judà fins aleshores?

9 D’acord amb les paraules d’Isaïes, els assiris van conquerir el regne de deu tribus d’Israel i van deportar els seus habitants. Així, van frustrar els plans d’Israel de col·locar un usurpador en el tron de David. Però, què va passar amb els plans d’Assíria? Ara, aquesta nació es va fixar en Judà. «L’any catorze del rei Ezequies, Senaquerib, rei d’Assíria, pujà contra totes les ciutats fortes de Judà i se’n va apoderar.» Es diu que Sennàquerib va conquerir quaranta-sis ciutats jueves en total. Pensa com t’haguessis sentit si haguessis viscut a Jerusalem en aquella època. Les ciutats de Judà anaven caient una rere l’altra davant les tropes assíries! (2 Re. 18:13.)

10. Per què devien encoratjar Ezequies les paraules que llegim a Miquees 5:5, 6?

10 Evidentment, Ezequies estava al cas d’aquell perill imminent, però va confiar en Jehovà en comptes de buscar desesperadament l’ajuda d’una nació pagana, tal com havia fet Acaz, el seu pare (2 Par. 28:20, 21). Ezequies devia saber molt bé el que havia predit el profeta Miquees, un contemporani seu, qui va dir: «Quan Assíria vingui [...], nosaltres aixecarem contra ell set pastors, i vuit prínceps d’entre els homes, que devastaran la terra d’Assíria amb l’espasa» (Miq. 5:5, 6TBS). Segur que aquestes paraules inspirades van encoratjar Ezequies, ja que van predir que un exèrcit del tot insòlit s’aixecaria contra els assiris i que aquests agressors hostils acabarien en derrota.

11. Quan tindrà lloc el compliment principal de la profecia referent als set pastors i els vuit prínceps?

11 El compliment principal de la profecia que fa referència als set pastors i els vuit prínceps tindria lloc molt després del naixement de Jesús, de qui es va dir: «Ha de regnar sobre Israel. Els seus orígens remunten als temps antics, dels dies d’antany» (llegeix Miquees 5:1, 2). Aquest compliment succeirà quan l’existència  dels servents de Jehovà es vegi amenaçada per una «Assíria» actual. Quin exèrcit dirigirà Jehovà a través del seu Fill, qui ja regna, per fer front a l’enemic? Abans de respondre a aquesta pregunta, analitzem què aprenem de les mesures que Ezequies va prendre davant l’amenaça d’Assíria.

EZEQUIES PREN MESURES PRÀCTIQUES

12. Quines mesures van prendre Ezequies i els seus companys per tal de protegir el poble de Déu?

12 Jehovà sempre està disposat a ajudar-nos quan tenim un problema que no podem solucionar per nosaltres mateixos, però espera que fem tot el que puguem. Ezequies va consultar els seus prínceps i els seus homes poderosos, i junts van decidir «obturar les fonts que hi havia fora de la ciutat [...]. [Ezequies] es va encoratjar, i va restaurar tota la muralla que havia estat enderrocada, amb torres al damunt i una segona muralla a l’exterior, [...] i féu molts projectils i escuts» (2 Par. 32:3-5). Per tal de protegir i pasturar el Seu poble, Jehovà va utilitzar uns quants homes valents: Ezequies, els seus prínceps i els profetes fidels.

13. Quina va ser la mesura més important que va prendre Ezequies a fi de preparar el poble per a l’atac imminent? Explica-ho.

13 Ara bé, el que Ezequies va fer a continuació encara va ser més valuós que obstruir les fonts o restaurar les muralles. Com que Ezequies era un bon pastor, va reunir el poble per encoratjar-lo espiritualment amb les següents paraules: «No tingueu por, ni tremoleu davant el rei d’Assíria, [...] que amb nosaltres hi ha més que no pas amb ell. Ell té un braç de carn, però nosaltres tenim Jahvè, el nostre Déu, per a auxiliar-nos i dur a terme els nostres combats». El que els va recordar els va enfortir molt la fe: Jehovà lluitaria pel seu poble! Després d’escoltar això, «el poble es va animar amb les paraules d’Ezequies, rei de Judà». Fixa’t que van ser «les paraules d’Ezequies» el que va encoratjar el poble. Sense cap mena de dubte, Ezequies, els seus prínceps, els homes poderosos i els profetes Miquees i Isaïes van demostrar que eren bons pastors, tal com Jehovà havia predit (2 Par. 32:7, 8; llegeix Miquees 5:5, 6).

Les paraules d’Ezequies van enfortir el poble (Consulta els paràgrafs 12 i 13)

14. Què va fer Rabsaquè, i com va reaccionar el poble?

14 El rei d’Assíria va acampar a Laquix, al sud-oest de Jerusalem. Des d’allà, va enviar-hi tres missatgers per ordenar als habitants de la ciutat que es rendissin. El portaveu, qui tenia el títol de Rabsaquè, va usar diferents tàctiques. Va parlar en hebreu i va instar el poble a trair el rei i sotmetre’s als assiris, prometent-los falsament que els traslladaria a una terra on podrien portar una vida còmoda (llegeix 2 Reis 18:31, 32). Després, Rabsaquè va afirmar que, tal com els déus de les nacions no havien estat capaços de protegir els seus adoradors, Jehovà tampoc seria capaç d’alliberar els jueus de les grapes dels assiris. Assenyadament, el poble no va intentar respondre a aquella propaganda difamatòria. Els servents de Jehovà d’avui dia sovint segueixen el seu exemple (llegeix 2 Reis 18:35, 36).

15. Què es va demanar als habitants de Jerusalem, i com va salvar Jehovà la ciutat?

15 És comprensible que Ezequies es torbés. Amb tot, en comptes de demanar ajuda a una nació estrangera, va demanar ajuda a Jehovà a través del profeta Isaïes. I el profeta va dir a Ezequies: «[Sennàquerib] no entrarà en aquesta ciutat, no hi tirarà ni una fletxa» (2 Re. 19:32). Tot el que Jehovà requeria dels habitants de Jerusalem era que es  mantinguessin ferms, perquè Ell lluitaria per Judà. I així ho va fer! «Aquella nit, l’àngel de Jahvè va sortir i va matar en el campament d’Assíria cent vuitanta-cinc mil homes» (2 Re. 19:35). Judà es va salvar, però no va ser perquè Ezequies obstruís les fonts de la ciutat i reconstruís les muralles. Més aviat, va ser gràcies a la intervenció divina.

LLIÇONS PER A AVUI DIA

16. A qui representen avui dia (a) els ciutadans de Jerusalem? (b) l’«Assíria»? (c) els set pastors i els vuit prínceps?

16 El compliment principal de la profecia sobre els set pastors i els vuit prínceps té lloc en els nostres dies. Tal com en l’antiguitat els assiris van atacar els ciutadans de Jerusalem, en el futur pròxim, l’«Assíria» actual atacarà el poble de Jehovà, aparentment vulnerable, i intentarà aniquilar-lo. Les Escriptures fan referència a aquest atac com l’atac de ‘Gog de Magog’, l’atac del «rei del nord» i l’atac dels «reis de la terra» (Ez. 38:2, 10-13; Dan. 11:40, 44, 45; Ap. [Rv.] 17:14; 19:19). Es tracta de diferents atacs? No necessàriament. Pot ser que la Bíblia faci referència al mateix atac anomenant-lo de diferents maneres. Tal com indica la profecia de Miquees, quina arma secreta usarà Jehovà contra «Assíria», un enemic implacable? Una molt poc usual: ‘set pastors i vuit prínceps’! (Miq. 5:5TBS.) Qui són aquests? Són els ancians de congregació (1 Pe. 5:2). Avui dia, Jehovà ha proporcionat molts homes espirituals per pasturar el seu ramat i enfortir-lo per afrontar l’atac de l’«Assíria» actual. * La profecia de Miquees declara que els ancians «devastaran la terra d’Assíria amb l’espasa» (Miq. 5:6TBS). Una de les ‘armes de la seva lluita’ és «l’espasa de l’esperit», és a dir, la Paraula de Déu (2 Cor. 10:4; Ef. 6:17).

17. Quines lliçons poden aprendre els ancians del relat que hem considerat?

17 Els ancians que esteu llegint aquest article podeu aprendre lliçons pràctiques del relat que acabem de considerar: (1) La mesura més pràctica que podeu prendre per estar preparats per a l’atac futur d’«Assíria» és enfortir la vostra fe en Déu i ajudar els vostres germans a fer el mateix. (2) Quan «Assíria» ataqui, els ancians heu d’estar del tot convençuts que Jehovà alliberarà el seu poble. (3) Quan arribi aquest moment, la direcció que rebeu a través de l’organització de Jehovà potser no semblarà pràctica des del punt de vista humà. Ara bé, tots hem d’estar disposats a obeir de bona gana qualsevol instrucció que rebem, tant si sembla assenyada des del punt de vista estratègic o humà, com si no. (4) Ara és el moment que tots els qui potser confien en l’educació seglar, en les coses materials o en les institucions humanes ajustin la manera de pensar; els ancians heu d’estar a punt per ajudar els qui ara tenen una fe dèbil.

18. Com ens beneficiarà en el futur meditar el relat que hem analitzat?

18 Arribarà el moment en què els servents de Déu d’avui dia semblaran tan vulnerables com ho semblaven els jueus que estaven atrapats a Jerusalem en els dies d’Ezequies. Quan arribi aquest moment, enfortim la nostra fe per mitjà de les paraules d’Ezequies. I no oblidem que el nostre enemic «té un braç de carn, però nosaltres tenim Jahvè, el nostre Déu, per a auxiliar-nos i dur a terme els nostres combats»! (2 Par. 32:8.)

^ § 4 La paraula hebrea que es tradueix «jove» a Isaïes 7:14 pot significar tant una dona casada com una verge. Així doncs, la mateixa paraula es pot aplicar a la dona d’Isaïes i a Maria, la verge jueva.

^ § 16 En les Escriptures, el número set s’usa de manera freqüent per fer referència a una cosa completa. El número vuit (un més que set) de vegades representa abundància.