Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

«Esclaus de Déu»

«Esclaus de Déu»

«Esdevinguts esclaus de Déu» (RM. 6:22).

1. Quina diferència hi ha entre el punt de vista de la gent sobre l’esclavitud i el que comenta Romans 6:22?

L’ESCLAVITUD cristiana és molt diferent del concepte que la majoria de les persones tenen sobre l’esclavitud. Per a elles, té a veure amb dominació cruel, opressió i tracte injust. Però la Paraula inspirada de Déu parla d’una esclavitud que implica servir de bona gana un amo amorós. De fet, quan l’apòstol Pau va descriure els cristians com «esclaus de Déu», volia dir que estaven oferint un servei sagrat motivat per l’amor a Déu (Rm. 6:22). Què implica aquest tipus d’esclavitud? Com podem evitar ser esclaus de Satanàs i el seu món? Quines recompenses reben els esclaus que serveixen Jehovà fidelment?

«ESTIMO EL MEU AMO»

2. (a) Què motivava un esclau israelita a renunciar a l’oportunitat de ser lliure? (b) Què té de significatiu el procediment que es feia de foradar l’orella a un esclau?

2 A la Llei que Déu va donar a Israel, aprenem el tipus d’esclavitud que Jehovà requereix de nosaltres. A un esclau hebreu se li concedia la llibertat al setè any del seu servei (Èx. 21:2). Però Jehovà va establir una mesura excepcional en cas que un esclau estimés de debò el seu amo i volgués continuar servint-lo. L’amo apropava l’esclau a la porta o al brancal i li foradava l’orella amb un punxó (Èx. 21:5, 6). És significatiu el fet que aquest procediment impliqués foradar l’orella. En l’idioma hebreu, la idea de l’obediència s’expressa amb un mot que està relacionat amb sentir i escoltar. Amb aquella marca a l’orella, l’esclau demostrava que desitjava seguir servint el seu amo de manera obedient. Això ens ajuda a percebre què està implicat en la nostra dedicació a Jehovà: obediència de bona gana perquè l’estimem.

3. Què ens motiva a dedicar-nos a Jehovà?

3 Abans de batejar-nos, ja havíem decidit servir Jehovà i ser els seus esclaus. Ens vam dedicar a Jehovà perquè desitjàvem obeir-lo i fer la seva voluntat.  Ningú ens va obligar a prendre aquesta decisió. De fet, fins i tot els joves que es bategen ho fan després d’haver-se dedicat personalment a Jehovà, no simplement per acontentar els seus pares. La dedicació cristiana neix de l’amor que sentim per Jehovà, el nostre Amo celestial. L’apòstol Joan va escriure: «L’amor de Déu consisteix en això: que complim els seus manaments» (1 Jn. 5:3).

SOM LLIURES, PERÒ TAMBÉ ESCLAUS

4. Què cal fer per ser «esclaus de la justícia»?

4 Estem molt agraïts a Jehovà perquè ha fet possible que siguem els seus esclaus! La nostra fe en el sacrifici de rescat de Crist ens permet alliberar-nos del jou del pecat, és a dir, no ens controla completament. Això vol dir que, encara que seguim sent imperfectes, ens sotmetem de bon grat a l’autoritat de Jehovà i Jesús. Pau va explicar aquest punt clarament en una de les seves cartes inspirades: «Tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu en el Crist Jesús». I després va fer la següent advertència: «No sabeu que quan us oferiu a algú com esclaus per obeir-lo, sou esclaus del qui obeïu, sia del pecat per a la mort, sia de l’obediència per a la justícia? Però donem-ne gràcies a Déu: després de ser esclaus del pecat, us heu sotmès de cor a la doctrina a què fóreu confiats; i, alliberats del pecat, heu esdevingut esclaus de la justícia» (Rm. 6:11, 16-18). Fixa’t que l’apòstol fa referència a ‘sotmetre’s de cor’. De fet, la nostra dedicació a Jehovà ens fa «esclaus de la justícia».

5. Quina lluita interna tenim tots, i per què?

5 Tanmateix, per estar a l’altura de la nostra dedicació hem de vèncer alguns obstacles. Tenim una lluita doble. En primer lloc, ens enfrontem amb el mateix conflicte que Pau, qui va dir: «Segons l’home interior, em complac en la llei de Déu, però veig una altra llei en els meus membres que fa la guerra contra la llei de la meva raó i em fa presoner amb la llei del pecat que hi ha en els meus membres» (Rm. 7:22, 23). Com que hem heretat la imperfecció, tenim una lluita constant contra les nostres tendències carnals. L’apòstol Pere ens va exhortar al següent: «Comporteu-vos, com a lliures, però no fent de la llibertat com un vel per a encobrir la dolenteria, sinó com a servents de Déu» (1 Pe. 2:16).

6, 7. Què fa Satanàs per tal que el món sembli atractiu?

6 En segon lloc, hem de lluitar contra aquest món dominat pels dimonis. Satanàs, el governant del món, ens apunta amb els seus projectils per intentar destruir la nostra lleialtat a Jehovà i Jesús. Busca la manera de temptar-nos perquè cedim a la seva influència corruptora i, així, acabem sent els seus esclaus (llegeix Efesis 6:11, 12). Una tàctica que utilitza és fer que el seu món sembli atractiu. L’apòstol Joan va advertir el següent als cristians: «Si algú estima el món, l’amor del Pare no està en ell; perquè tot allò que hi ha en el món —la concupiscència [o desig] de la carn, la concupiscència dels ulls i l’ostentació de la riquesa— no ve del Pare, sinó que ve del món» (1 Jn. 2:15, 16).

7 El desig de prosperar en sentit econòmic està estès per tot el món. Satanàs fomenta la idea que els diners fan la felicitat. Els centres comercials estan en un lloc rere l’altre. La publicitat promou un estil de vida en què el més important és aconseguir possessions i passar-ho bé. Les agències de viatges ofereixen destins exòtics, sovint en companyia de  persones que tenen un punt de vista mundà. Tot el que ens envolta vol fer-nos creure que hem de millorar la nostra qualitat de vida, però sempre d’acord amb els valors del món.

8, 9. Quin perill existeix avui dia, i per què és tan greu?

8 Parlant dels cristians del segle primer que havien adoptat un punt de vista mundà, Pere va fer el següent advertiment: «Tenen per plaer les delícies d’un dia, homes impurs i viciosos que, quan banquetegen [...] amb vosaltres, es rabegen en els seus àpats de germanor. Proferint discursos inflats de no-res, sedueixen amb les passions de la carn, amb disbauxes, els qui s’aparten de les paraules de veritat i els qui viuen en l’error. Els prometen la llibertat, ells que són esclaus de la corrupció! Perquè cadascú és esclau d’aquell pel qual és vençut» (2 Pe. 2:13, 18, 19).

9 La persona que satisfà el desig dels ulls en realitat no aconsegueix ser lliure. En comptes d’això, arriba a ser esclava de Satanàs, l’amo invisible d’aquest món (1 Jn. 5:19). Estar esclavitzats al materialisme és un perill molt real, i és una esclavitud de la qual és molt difícil escapar.

UNA CARRERA SATISFACTÒRIA

10, 11. (a) Quin és el blanc favorit de Satanàs actualment? (b) Com poden els estudis superiors causar dificultats als joves?

10 Avui dia Satanàs també ataca els inexperts, tal com va fer a l’Edèn. Els joves són el seu blanc favorit. Satanàs no està gens content quan un jove, o qualsevol persona, decideix fer-se esclau de Jehovà. Aquest enemic de Déu vol que tots els qui dediquen la seva vida a Jehovà deixin d’adorar-lo i de ser-li lleials.

11 Tornem a l’exemple de l’esclau que accepta que li foradin l’orella. Aquest devia sentir dolor temporalment, però aviat deixaria de sentir-lo i li quedaria una marca permanent de la seva servitud. En els nostres dies, per a un jove que decideix anar per un camí diferent dels altres joves també pot ser difícil i, fins i tot, dolorós. Satanàs promou la idea que tenir una carrera en aquest món satisfà les persones, però els cristians haurien de tenir en compte la importància de satisfer la necessitat espiritual, tal com va dir Jesús: «Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats» (Mt. 5:6). Els cristians dedicats viuen per fer la voluntat  de Déu, no la de Satanàs. Estimen de cor la llei de Jehovà i la mediten nit i dia (llegeix Salm 1:1-3). Però molts estudis superiors de l’actualitat deixen poc temps a un servent de Jehovà per meditar i per satisfer la seva necessitat espiritual.

12. Amb quina decisió s’encaren molts joves avui dia?

12 Un amo del món podia fer la vida difícil a un esclau cristià. En la seva primera carta als corintis, Pau va preguntar: «Fores cridat esclau?». Després, els va fer aquesta advertència: «No te’n preocupis; i fins en el cas que puguis esdevenir lliure, procura de treure’n més profit» (1 Cor. 7:21). Així doncs, era millor ser lliure que esclau. Avui dia, en molts països és obligatori estudiar fins a certa edat, i després els estudiants han de decidir si continuar o no. Seguir estudiant per tenir una carrera en aquest món podria obstaculitzar la llibertat de servir a temps complet (llegeix 1 Corintis 7:23).

A quin amo serviràs?

TRIARÀS L’EDUCACIÓ SUPERIOR O LA MILLOR EDUCACIÓ?

13. Quin tipus d’estudis beneficiarà més els servents de Jehovà?

13 Pau va advertir el següent als cristians de Colosses: «Mireu que ningú no us esclavitzi valent-se de la filosofia i de vanes fal·làcies, d’acord amb la tradició humana, segons els elements del món i no pas segons el Crist» (Col. 2:8). ‘La filosofia i les vanes fal·làcies, d’acord amb la tradició humana’, es fan evidents en la manera de pensar del món que promouen molts intel·lectuals. L’educació superior, la qual dóna èmfasi als estudis acadèmics, sovint fa que les persones surtin amb poques habilitats pràctiques, o potser amb cap, per afrontar la realitat de la vida. En canvi, els servents de Jehovà trien estudis que els ajudin a tenir les habilitats necessàries per portar una vida senzilla servint Déu. Es prenen seriosament el consell que Pau va donar a Timoteu: «I sí, tanmateix és un gran negoci, la pietat, si un s’acontenta amb allò que té». I va afegir: «Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets» (1 Tim. 6:6, 8). En comptes d’aconseguir graus i títols seglars, els cristians s’esforcen per obtenir «cartes de recomanació» al predicar tant com poden (llegeix 2 Corintis 3:1-3).

14. Segons Filipencs 3:8, com va veure Pau el privilegi que tenia de ser esclau de Déu i de Crist?

14 Pensa en el cas de l’apòstol Pau.  Ell va ser instruït als peus de Gamaliel, un mestre jueu de la Llei. L’educació que va rebre Pau es pot equiparar a l’educació universitària d’avui. Però, com la va veure Pau quan la va comparar amb el privilegi de ser esclau de Déu i de Crist? Va escriure: «Considero desavantatjoses totes les coses per l’excel·lència del coneixement del Crist Jesús, el meu Senyor». I va afegir: «Pel qual m’he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho com escòries per tal de poder guanyar el Crist» (Fili. 3:8). Aquesta avaluació que va fer Pau ajuda els joves cristians i els seus pares a prendre bones decisions pel que fa als estudis que cursaran. (Vegeu les imatges.)

BENEFICIA’T DE LA MILLOR EDUCACIÓ

15, 16. Quina educació ens dóna l’organització de Jehovà, i amb quin propòsit?

15 Quin és l’ambient en moltes institucions d’aquest món on s’ensenyen estudis superiors? És molt comú que els estudiants cometin immoralitat i beguin en excés. I també són llocs on es promou la teoria de l’evolució (Ef. 2:2). En canvi, l’organització de Jehovà ens proporciona la millor educació en el bon ambient que hi ha a la congregació cristiana. Tots tenim l’oportunitat de beneficiar-nos cada setmana de l’Escola de predicació teocràtica. També hi ha cursos específics per a germans solters que són pioners (Escola bíblica per a germans solters) i per a matrimonis que també són pioners (Escola bíblica per a matrimonis). Aquesta educació teocràtica ens ajuda a obeir Jehovà, el nostre Amo celestial.

16 Podem excavar per trobar tresors espirituals a l’Índice de las publicaciones Watch Tower o a la Biblioteca en línia del nostre lloc web. El propòsit de tota aquesta educació és adorar Jehovà. Ens mostra com podem ajudar les persones a reconciliar-se amb Déu (2 Cor. 5:20). I, alhora, també ajudarà aquestes a ensenyar a altres persones (2 Tim. 2:2).

LA RECOMPENSA DE L’ESCLAU

17. Quines recompenses provenen d’escollir la millor educació?

17 A la paràbola dels talents que va relatar Jesús, els dos esclaus fidels van rebre encomi, i això els va fer feliços a ells i a l’amo. Com a conseqüència, aquest els va confiar més feina (llegeix Mateu 25:21, 23). En els nostres dies, si triem la millor educació, obtindrem goig i recompenses. Pensa en l’exemple d’un germà anomenat Michael. Era tan bon estudiant que els professors es van voler reunir amb ell per parlar sobre les possibilitats que tenia d’anar a la universitat. Però els va sorprendre que el Michael optés per fer un curs professional més curt que aviat li permetés mantenir-se com a pioner regular. Va sentir que es perdia alguna cosa? «L’educació teocràtica que he rebut com a pioner, i ara també com a ancià de congregació, no té preu», explica. «Les benediccions i els privilegis dels quals gaudeixo són molt més valuosos que tots els diners que podria haver guanyat. Estic molt content de no haver cursat estudis superiors.»

18. Què et motiva a triar la millor educació que existeix?

18 La millor educació ens ensenya la voluntat de Déu i ens ajuda a ser esclaus de Jehovà. Aquesta posa davant nostre la perspectiva de ‘ser alliberats de l’esclavitud de la corrupció’ i finalment guanyar «la llibertat de la glòria dels fills de Déu» (Rm. 8:21). I sobretot, aprenem la millor manera de demostrar amor sincer a Jehovà, el nostre Amo celestial (Èx. 21:5).