Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Sigues assenyat quan prenguis decisions

Sigues assenyat quan prenguis decisions

«Confia en Jahvè de tot cor, però no et recolzis sobre el sentit propi» (PROV. 3:5).

1, 2. T’agrada prendre decisions? Què en penses d’algunes que has pres?

DECISIONS i més decisions! Cada dia n’hem de prendre moltes. Com et sents quan has de prendre decisions? A algunes persones els agrada decidir-ho tot per elles mateixes. És més, insisteixen en el seu dret a fer-ho i els molesta que els altres ho facin per elles. Però hi ha persones que els horroritza haver de prendre decisions importants. Algunes busquen consells en llibres o els demanen a consellers, i potser es gasten molts diners per trobar els que creuen que necessiten.

2 Molts de nosaltres estem en un punt entremig. Som conscients que hi ha algunes coses que no ens toca a nosaltres decidir i que no ens hi podem ficar; però també sabem que en molts camps de la vida podem decidir segons les nostres preferències (Gàl. 6:5). Amb tot, segurament admetem que no totes les decisions que prenem són assenyades o beneficioses.

3. Quina guia tenim a l’hora de prendre decisions, però, tot i això, quin repte afrontem?

3 Els servents de Jehovà agraïm moltíssim que Déu ens hagi donat una guia clara en molts camps importants de la vida. I sabem que si fem cas dels seus consells, prendrem decisions que el plauran i que ens beneficiaran. Ara bé, potser també ens podem trobar amb situacions i problemes dels quals la Bíblia no en parla de manera específica. Aleshores, què farem? Per exemple, sabem que no hem de robar (Ef. 4:28). Però, què és exactament robar? Depèn del valor de l’objecte que es roba, dels motius de la persona o d’alguna altra cosa? Què fas amb els assumptes que alguns diuen que estan en una zona grisa? On podem trobar guia?

 UTILITZA EL SENY

4. Quin consell segurament ens han donat quan hem hagut de prendre una decisió?

4 Quan comentem a un germà que hem de prendre una decisió important, pot ser que ens digui que utilitzem el seny. És clar, aquest és un bon consell. La Bíblia ens adverteix que no decidim les coses de manera precipitada: «Tot el qui vol córrer massa va a malguany» (Prov. 21:5). Però, què vol dir decidir amb seny? Significa tan sols que ens hem de prendre el temps que necessitem, que hem de pensar les coses amb calma, ser raonables i intentar entendre tots els factors? Tot això és útil per prendre una bona decisió, però decidir amb seny implica molt més (Rm. 12:3TBS; 1 Pe. 4:7).

5. Per què no tenim una ment perfecta?

5 Hem d’admetre que ningú té una ment i una salut perfectes, ja que tots hem heretat la imperfecció (Sl. 51:7 [51:5 en NM]; Rm. 3:23). A més, temps enrere, molts de nosaltres estàvem entre les persones a qui Satanàs ‘encegava’ la ment; no coneixíem Jehovà ni les seves normes justes (2 Cor. 4:4; Tt. 3:3). Per això, per molt que reflexionem sobre un assumpte, si tan sols decidim basant-nos en el que nosaltres creiem que és correcte i raonable, ens podem estar enganyant a nosaltres mateixos (Prov. 14:12).

6. Què ens pot ajudar a ser assenyats?

6 Tot i que nosaltres som imperfectes, Jehovà, el nostre Pare celestial, sí que és perfecte en tots els aspectes (Deut. 32:4). Estem molt agraïts que ens ajudi a canviar la nostra manera de pensar i a ser assenyats (llegeix Efesis 4:23). Com a cristians, volem pensar, raonar i actuar de manera sensata. Hem de controlar els nostres pensaments i sentiments i imitar la manera de pensar, de sentir i d’actuar de Jehovà.

7, 8. Comenta una experiència que demostri com es pot decidir assenyadament a pesar d’estar sota pressió o de patir dificultats.

7 Vegem un cas real. Entre alguns immigrants és costum enviar el fill acabat de néixer als familiars perquè el cuidin, i els pares puguin continuar treballant i fent diners. * Per exemple, una dona que vivia a l’estranger va tenir un bebè preciós. Per aquell temps, va començar a estudiar la Bíblia i a progressar en sentit espiritual. Però els amics i familiars van començar a pressionar aquesta dona i el seu marit perquè enviessin el fill als avis. Ara bé, gràcies al que estava aprenent de la Bíblia, la dona va comprendre que, com a pares, Jehovà els havia donat la responsabilitat a ella i al seu marit de criar el seu fill (Sl. 127:3; Ef. 6:4). Seguiria el costum que per a molts era el més raonable? O actuaria segons el que estava aprenent de la Bíblia, encara que ho passessin malament econòmicament o la menyspreessin? Què hauries fet tu?

8 La dona se sentia pressionada i angoixada, i li va obrir el cor a Jehovà per demanar-li ajuda. Després de parlar amb la germana amb qui estudiava la Bíblia i amb altres germans de la congregació, va començar a percebre què pensava Jehovà sobre aquell assumpte. També va sospesar els possibles danys emocionals que es pot causar a un bebè si se’l separa dels pares durant els primers anys de vida. Després d’analitzar la situació amb l’ajuda de la Bíblia, va concloure que no estava bé enviar el seu fill als avis. Quan el marit va veure que els germans de la congregació van  fer pinya per ajudar-los i que el nen estava creixent feliç i sa, va acceptar estudiar la Bíblia i va començar a anar a les reunions amb la seva dona.

9, 10. Què significa ser persones assenyades, i com ho podem aconseguir?

9 Aquest tan sols és un cas que demostra que ser assenyat no significa simplement fer el que nosaltres pensem que és raonable o el que els altres pensen que és millor. La nostra ment i el nostre cor imperfectes es poden comparar a un rellotge que s’avança o s’endarrereix. Si ens guiéssim per un rellotge així, podríem tenir problemes greus (Jer. 17:9). Per això, hem d’ajustar la nostra ment i el nostre cor a les normes de Déu, que són fiables (llegeix Isaïes 55:8, 9).

10 Amb bona raó, la Bíblia ens exhorta al següent: «Confia en Jahvè de tot cor, però no et recolzis sobre el sentit propi. En tots els teus camins ten-lo present, i és ell qui esplanarà les teves vies» (Prov. 3:5, 6). Fixa’t que després de l’expressió «no et recolzis sobre el sentit propi», hi ha l’expressió «ten-lo present [a Jehovà]». Ell sí que té una ment assenyada i perfecta. Així doncs, quan hem de prendre una decisió, fem bé d’analitzar el que diu la Bíblia per saber el punt de vista de Jehovà i, llavors, decidir d’acord amb això. Per tant, ser persones assenyades significa imitar la manera de pensar de Jehovà.

EXERCITA ELS TEUS SENTITS

11. Menciona una clau per aprendre a decidir assenyadament.

11 No és fàcil aprendre a decidir de manera assenyada i després actuar en conseqüència. Això pot ser especialment difícil per als qui fa poc que estan a la veritat o per als qui comencen a madurar en sentit espiritual. Però els ‘infants’ espirituals, tal com els anomena la Bíblia, poden progressar espiritualment. Pensa com aprèn a caminar un nen. La clau és que vagi fent passos petits. Doncs bé, el mateix es pot dir d’un infant en sentit espiritual que vol aprendre a decidir assenyadament. Recorda que l’apòstol Pau va dir que els qui són  madurs en sentit espiritual són «aquells qui per l’habitud tenen els sentits exercitats per a discernir el bé i el mal». Les paraules habitud exercitats impliquen un esforç continu, que és precisament el que els nous necessiten fer (llegeix Hebreus 5:13, 14).

Quan prenem bones decisions en coses quotidianes, exercitem els nostres sentits (Consulta el paràgraf 11)

12. Com podem aprendre a decidir assenyadament?

12 Tal com s’ha dit abans, cada dia hem de prendre moltes decisions, ja siguin grans o petites. Segons un estudi, més del quaranta per cent de les coses les fem sense rumiar-les massa; simplement les fem per rutina. Per exemple, probablement cada matí has de decidir quina roba et posaràs. Potser penses que això no és gaire important i decideixes sense reflexionar-hi massa, sobretot si vas amb presses. Però és important pensar què et posaràs, ja que ets un servent de Jehovà i la teva roba hauria de ser apropiada (2 Cor. 6:3, 4). Quan vas a comprar roba, potser penses quins estils i tendències es porten. Però, penses també si el que vols comprar és modest i si tens prou diners per pagar-ho? Prendre bones decisions en assumptes com aquest t’ajudarà a exercitar els teus sentits i podràs decidir bé en assumptes més importants (Lc. 16:10; 1 Cor. 10:31).

DESITJA DE TOT COR FER EL QUE ÉS CORRECTE

13. Què necessitem per ser conseqüents amb les nostres decisions?

13 Tots sabem que una cosa és prendre una bona decisió i una altra ben diferent és ser conseqüent. Per exemple, algunes persones que volen deixar de fumar no ho aconsegueixen perquè els manca motivació. Cal que desitgin de tot cor fer el que han decidit. Hi ha gent que diu que la força de voluntat és com un múscul: com més l’utilitzes o l’exercites, més fort es fa; però si l’utilitzes poc, es debilita. Aleshores, com podem desenvolupar o enfortir el desig de fer el que hem decidit? Hem de demanar a Jehovà que ens ajudi (llegeix Filipencs 2:13).

14. Per què va tenir Pau les forces per fer el que sabia que havia de fer?

14 Pau va aprendre per experiència que és difícil fer el que és correcte. Una vegada va lamentar el següent: «Voler el bé és al meu abast, però no de practicar-lo». Sabia el que volia fer o el que havia de fer, però no sempre ho aconseguia. Va confessar: «Segons l’home interior, em complac en la llei de Déu, però veig una altra llei en els meus membres que fa la guerra contra la llei de la meva raó i em fa presoner amb la llei del pecat que hi ha en els meus membres». Tenia solució aquest problema? És clar que sí! Pau va exclamar: «Gràcies siguin donades a Déu per Jesucrist, Senyor nostre!» (Rm. 7:18, 22-25). I també va escriure: «Tot ho puc en aquell qui em dóna forces» (Fili. 4:13).

15. Quin és el resultat d’actuar amb desició?

15 És ben clar, doncs, que per plaure Jehovà hem d’obrar amb decisió. Recorda el que Elies va dir als adoradors de Baal i als israelites apòstates quan estaven al mont Carmel: «Fins quan provareu d’anar saltant amb dues crosses? Si Jahvè és Déu, seguiu-lo; si ho és Baal, seguiu-lo» (1 Re. 18:21). Els fills d’Israel sabien el que havien de fer, però ‘anaven saltant amb dues crosses’, és a dir, estaven indecisos. Que diferent va ser Josuè! Uns anys abans, havia donat un bon exemple quan va dir als israelites: «Si us semblés mal fet d’adorar Jahvè, escolliu-vos avui a qui donareu culte [...]. En tot cas, jo i la meva família volem adorar Jahvè» (Jos. 24:15).  Quin resultat va tenir l’actitud decidida de Josuè? Josuè i els qui es van mantenir ferms com ell van rebre la benedicció de poder entrar a la Terra Promesa, ‘una terra que regalimava llet i mel’ (Jos. 5:6).

PREN DECISIONS ASSENYADES I REBRÀS BENEDICCIONS

16, 17. Posa un exemple dels beneficis de decidir d’acord amb la voluntat de Déu.

16 Pensa el cas d’una família amb tres fills. El pare feia poc que s’havia batejat quan un company de feina li va suggerir que tots dos anessin a treballar a una altra empresa, ja que guanyarien més diners i tindrien altres beneficis. Aleshores, el germà va reflexionar i va orar sobre aquest assumpte. Ell mateix havia escollit la feina que tenia, encara que no estava molt ben pagada, perquè li permetia anar a les reunions i sortir a predicar amb la seva família. Després de meditar es va adonar que si canviava de feina, no tindria el mateix horari, almenys de moment. Què haguessis fet tu?

17 El germà va sospesar els pros i els contres. Sabia que amb la feina que li proposaven guanyaria més diners, però també va analitzar com afectaria la seva espiritualitat la decisió que prengués. Finalment, va decidir rebutjar la feina. Creus que es va penedir? En absolut! Sabia que per a ell i la seva família seria molt millor rebre benediccions espirituals que no pas tenir un sou més alt. Ell i la seva dona van estar molt feliços quan la seva filla gran, amb deu anys, els va dir que els estimava molt a ells, als germans de la congregació i a Jehovà. A més, els va dir que volia dedicar-se a Jehovà i batejar-se. De ben segur, el bon exemple del seu pare al posar Jehovà en primer lloc a la vida la va beneficiar!

Pren decisions assenyades i seràs feliç en el poble de Jehovà (Consulta el paràgraf 18)

18. Per què és important que les decisions que prenem cada dia siguin assenyades?

18 Durant moltes dècades, el Moisès Major, Jesucrist, ha estat guiant els adoradors de Jehovà a través del desert del món de Satanàs. I, com a Josuè Major, està preparat per destruir aquest món corrupte i guiar els seus seguidors fins al món nou de justícia que ha promès (2 Pe. 3:13). Per tant, ara no és hora de tornar a la manera de pensar, als hàbits, als valors i a les metes que teníem abans. Més aviat, és temps de discernir més clarament que mai quina és la voluntat de Déu per a nosaltres (Rm. 12:2TBS; 2 Cor. 13:5). Així doncs, que les decisions que prenguem cada dia demostrin que som la mena de persones que Jehovà beneirà per sempre (llegeix Hebreus 10:38, 39).

^ § 7 Una altra raó és que, d’aquesta manera, els avis poden mostrar el nét als seus amics i familiars.