Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

No t’enrabiïs mai amb Jehovà

No t’enrabiïs mai amb Jehovà

«És la ximpleria de l’home que espatlla el seu camí, però el seu cor s’irrita contra Jahvè» (PROV. 19:3).

1, 2. Per què no hauríem de culpar Jehovà dels problemes de la humanitat? Posa’n un exemple.

IMAGINA que fa molts anys que estàs feliçment casat. Però un dia tornes a casa i t’ho trobes tot capgirat. Els mobles estan destrossats, la vaixella esmicolada i la catifa tan feta malbé que ja no es pot reparar. Ara, casa teva sembla una zona catastròfica. Quina de les següents preguntes et faries: «Per què ha fet això la meva dona?» o «qui ho ha fet?»? Segurament, el primer que et vindria al cap és l’última pregunta. Per què? Perquè saps molt bé que la teva dona que tant estimes no pot haver fet una cosa així.

2 Avui dia, la casa de la humanitat està feta malbé per culpa de la contaminació, la violència i la immoralitat. Pel que hem après de la Bíblia, sabem que Jehovà no pot ser el causant de tots aquests problemes. Ell va crear el planeta Terra perquè fos un paradís (Gèn. 2:8, 15). A més, és un Déu d’amor (1 Jn. 4:8). La Bíblia ens ha ajudat a identificar el causant de moltes de les dificultats mundials, i no és cap altre que Satanàs, el governant d’aquest món (Jn. 14:30; 2 Cor. 4:4).

3. Com es podria distorsionar la nostra manera de pensar?

3 Ara bé, no podem culpar Satanàs de tots els nostres mals. Per què? Perquè alguns dels nostres problemes són la conseqüència dels errors que cometem (llegeix Deuteronomi 32:4-6). Però tot i reconèixer aquesta realitat, la nostra imperfecció pot distorsionar la nostra manera de pensar i fer-nos anar per un camí que, amb el temps, ens porti al desastre (Prov. 14:12). Com ens podria passar això? Doncs bé, en comptes de culpar-nos nosaltres mateixos o culpar Satanàs d’un problema que tinguem, podríem començar a culpar Jehovà. Fins i tot, podríem ‘irritar-nos contra Jehovà’ (Prov. 19:3).

4, 5. Com podria un cristià ‘irritar-se contra Jehovà’?

 4 Però, és realment possible que ens ‘irritem contra Jehovà’? Fer-ho seria inútil (Is. 41:11). Què hi guanyaríem? Cert poeta va dir: «El teu braç és massa curt per boxejar contra Déu». És veritat que potser no arribarem mai a l’extrem de dir que estem enfurismats amb Jehovà. Amb tot, Proverbis 19:3 diu: «És la ximpleria de l’home que espatlla el seu camí, però el seu cor s’irrita contra Jahvè». Així doncs, és possible que una persona s’irriti amb Jehovà dins el seu cor. Aquesta actitud es podria fer evident de maneres subtils. Per exemple, pot ser que algú es ressenti amb Jehovà i, com a resultat, s’allunyi de la congregació o no faci tot el que pot en el Seu servei.

5 Què podria fer que ens ‘irritéssim contra Jehovà’? Com podem evitar aquesta trampa? És vital que coneguem la resposta a aquestes preguntes perquè així protegirem la nostra relació amb Jehovà.

QUÈ PODRIA FER QUE ENS ENRABIÉSSIM AMB JEHOVÀ?

6, 7. Per què van començar a queixar-se de Jehovà els israelites dels dies de Moisès?

6 Què podria fer que el cor d’algun servent fidel de Jehovà comencés a queixar-se de Déu? Analitzem-ne cinc factors i vegem alguns exemples bíblics de persones de l’antiguitat que van caure en aquesta trampa (1 Cor. 10:11, 12).

Si escoltes comentaris negatius et pot anar malament (Consulta el paràgraf 7)

7 Escoltar comentaris negatius. (Llegeix Deuteronomi 1:26-28.) Els israelites tot just acabaven de ser alliberats de l’esclavitud a Egipte. Jehovà havia portat deu plagues contra la nació egípcia i havia destruït el Faraó i el seu exèrcit al mar Roig (Èx. 12:29-32, 51; 14:29-31; Sl. 136:15). El poble de Déu estava a punt d’entrar a la Terra Promesa. Però, en aquell moment crucial, els israelites van començar a queixar-se de Jehovà. Què va provocar aquella falta de fe? Se’ls va posar la por al cor perquè van escoltar els informes negatius d’alguns que havien anat a espiar la terra (Nom. 14:1-4). I quin va ser el resultat? Tota una generació de persones va perdre l’oportunitat d’entrar al «bon país» (Deut. 1:34, 35). Podria ser que, en alguna ocasió, permetéssim que els comentaris negatius d’algú debilitessin la nostra fe i fessin que ens queixéssim de com Jehovà guia el seu poble?

8. Què va fer que el poble de Déu dels dies d’Isaïes comencés a culpar Jehovà dels seus problemes?

8 Les tragèdies i les dificultats ens poden desanimar. (Llegeix Isaïes 8:21, 22.) Als dies d’Isaïes, la nació de Judà es trobava en una situació desesperada. Estava envoltada d’enemics i molta gent passava gana perquè hi havia poc menjar. Però encara pitjor, hi havia fam espiritual (Am. 8:11). En comptes de buscar l’ajuda de Jehovà, van començar a ‘maleir’ el seu rei i el seu Déu. El que realment feien era culpar Jehovà dels problemes que tenien. En el nostre cas, si ens veiéssim aclaparats per tragèdies o problemes personals, podria ser que diguéssim en el nostre cor: «On era Jehovà quan més el necessitava?»?

9. Per què van desenvolupar un punt de vista equivocat els israelites dels dies d’Ezequiel?

9 No conèixer tots els fets. Com que els israelites dels dies d’Ezequiel no coneixien tots els fets, pensaven que la manera de fer de Jehovà ‘no era justa’ (Ez. 18:29). Era com si s’haguessin fet jutges de Déu, posant les seves normes de justícia per sobre de les de Jehovà i jutjant-lo segons la visió limitada que tenien dels assumptes. Si de vegades no comprenem del tot algun relat bíblic  o no entenem per què ens passen certes coses, podria ser que sentíssim en el nostre cor que la manera de fer de Jehovà «no és justa»? (Job 35:2.)

10. Com podria algú seguir el mal exemple d’Adam?

10 No assumir la culpa dels nostres pecats i errors. Al principi de la història de la humanitat, Adam va culpar Déu del seu propi pecat (Gèn. 3:12). I ho va fer encara que havia desobeït la llei de Déu deliberadament i plenament conscient de les conseqüències. De fet, va dir que Jehovà li havia donat una mala dona. Des d’aleshores, altres persones han fet el mateix que Adam i culpen Déu dels seus propis errors. Per tant, fem bé de preguntar-nos: «Podrien desanimar-me i frustrar-me tant els meus errors que arribés a pensar que les normes de Jehovà són massa estrictes?».

11. Què aprenem de Jonàs?

11 Pensar massa en nosaltres mateixos. El profeta Jonàs es va enfadar quan Jehovà va ser misericordiós amb Nínive (Jon. 4:1-3). Per què? Possiblement perquè estava massa preocupat de quedar malament quan no es complís el que va predir sobre la destrucció de Nínive. Es va preocupar tant per la seva reputació que no sentia compassió pels ninivites, els quals s’havien penedit. I nosaltres? Podria ser que penséssim tant en nosaltres mateixos que ens enrabiéssim amb Jehovà perquè encara no ha portat la fi? Si durant dècades hem estat predicant que el dia de Jehovà és a prop, podríem començar a impacientar-nos amb Ell quan altres persones ens critiquen per proclamar el missatge bíblic? (2 Pe. 3:3, 4, 9.)

QUÈ PODEM FER PER NO ENRABIAR-NOS AMB JEHOVÀ

12, 13. Què hem de fer si el nostre cor comença a qüestionar la manera de fer de Jehovà?

12 Què podem fer si el nostre cor imperfecte comença a qüestionar la manera de fer de Jehovà? No oblidem que dubtar de Jehovà és una imprudència. Proverbis 19:3 ens recorda que és la nostra ignorància el que ens pot fer culpar Jehovà  dels problemes que ens provoquem nosaltres mateixos. Tenint això present, analitzem cinc factors que ens ajudaran a evitar que les frustracions de la vida ens facin culpar Jehovà.

13 No descuidis la teva relació amb Jehovà. Si mantenim una bona relació amb Jehovà, podrem evitar la tendència imperfecta a enrabiar-nos amb ell (llegeix Proverbis 3:5, 6). És vital confiar en Jehovà i no creure que sabem més que ell ni pensar massa en nosaltres mateixos (Prov. 3:7; Ecl. 7:16). Aleshores, serà menys probable que li atribuïm la culpa quan tinguem problemes.

14, 15. Què ens ajudarà a evitar que els comentaris negatius ens afectin?

14 No permetis que t’afectin els comentaris negatius. Els israelites de l’època de Moisès tenien raons de sobres per creure que Jehovà els portaria sans i estalvis a la Terra Promesa (Sl. 78:43-53). Però, quan es van trobar amb l’informe negatiu dels deu espies, ‘van oblidar la mà’ de Jehovà (Sl. 78:42). Si meditem totes les coses meravelloses que Jehovà ha fet per nosaltres, enfortirem la nostra relació amb ell i, com a resultat, no permetrem que els comentaris negatius d’altres persones ens separin d’ell (Sl 77:12, 13 [77:11, 12 en NM]).

15 I, què passaria si tinguéssim una mala actitud cap als nostres germans? Doncs bé, això podria afectar la nostra relació amb Jehovà (1 Jn. 4:20). Quan els israelites van qüestionar el nomenament i l’autoritat d’Aaron, Jehovà ho va considerar com si murmuressin contra Ell (Nom. 17:10). De manera similar, si comencéssim a rondinar i a murmurar de les persones que Jehovà utilitza per dirigir la part terrestre de la seva organització, en realitat ens podríem estar queixant de Jehovà (Heb. 13:7, 17).

16, 17. Què hem de recordar quan tenim problemes?

16 Recorda que Jehovà no és el causant dels nostres problemes. Malgrat que els israelites dels dies d’Isaïes li havien girat l’esquena a Jehovà, Ell encara els volia ajudar (Is. 1:16-19). Sigui quin sigui el problema que afrontem, ens consola saber que Jehovà es preocupa de nosaltres i que ens vol ajudar (1 Pe. 5:7). De fet, Jehovà promet que ens donarà les forces que necessitem per continuar endavant servint-lo (1 Cor. 10:13).

17 Si estem patint algun tipus d’injustícia, tal com li va passar a Job tot i ser fidel, hem de tenir present que Jehovà no n’és el causant. De fet, Ell odia la injustícia i estima la rectitud (Sl. 33:5). Hauríem de reconèixer el mateix que Elihú, l’amic de Job, qui va dir: «Déu és tan lluny d’obrar la impietat [...], de cometre la injustícia» (Job 34:10). Jehovà no provoca els nostres problemes. Més aviat, ens dóna «tot bon present i tot do perfecte» (Jm. 1:13, 17).

18, 19. Per què no hauríem de dubtar mai de Jehovà? Il·lustra-ho.

18 No dubtis mai de Jehovà. Déu és perfecte i els seus pensaments són més alts que els nostres (Is. 55:8, 9). Per tant, si som humils i modestos admetrem que la nostra comprensió de les coses és limitada (Rm. 9:20). Hem de reconèixer que rarament sabem tots els fets de certa situació. Segurament estaràs d’acord amb aquestes paraules: «En els plets té raó el primer que parla, fins que arriba l’opositor i el contradiu» (Prov. 18:17BEC).

19 Si un amic de confiança fa una cosa que al principi no entenem o que ens sembla estranya, l’acusarem de seguida d’haver comès un error? O, més aviat, li donarem el benefici del dubte,  especialment si fa molts anys que el coneixem? Si tractem d’aquesta manera tan amorosa els nostres amics, els quals són imperfectes, amb molta més raó hauríem de confiar en el nostre Pare celestial. Els seus pensaments i camins són molt més alts que els nostres!

20, 21. Per què no hauríem de culpar mai Jehovà dels nostres problemes?

20 Recorda què causa els nostres problemes. Hem d’admetre que els responsables d’alguns dels nostres problemes som nosaltres mateixos (Gàl. 6:7). Per això, no intentis culpar Jehovà. Seria absurd fer-ho. Per què? Doncs bé, pensa en aquest exemple: un cotxe pot estar dissenyat per anar a molta velocitat. Si el conductor va massa ràpid en una corba tancada i té un accident, de qui seria la culpa? Del fabricant del cotxe? És clar que no! De manera semblant, Jehovà ens ha creat amb llibertat d’elecció, però també ens ha donat una guia perquè prenguem decisions assenyades. Per tant, oi que no seria lògic culpar el nostre Creador dels errors que fem?

21 És clar que no tots els problemes que tenim són conseqüència dels errors o pecats que cometem. Alguns problemes són a causa del «temps i el contratemps» (Ecl. 9:11TBS). Però mai hem d’oblidar que, al capdavall, el responsable principal de la maldat és Satanàs, el Diable (1 Jn. 5:19; Ap. [Rv.] 12:9). És ell l’enemic, no pas Jehovà! (1 Pe. 5:8.)

ATRESORA LA TEVA RELACIÓ AMB JEHOVÀ

Jehovà va beneir Josuè i Caleb perquè van confiar en ell (Consulta el paràgraf 22)

22, 23. Què hauríem de recordar si estem desanimats pels nostres problemes?

22 Quan passis per tragèdies i dificultats, recorda l’exemple de Josuè i Caleb. A diferència dels altres deu espies, aquests dos homes fidels van donar un informe positiu (Nom. 14:6-9). Van demostrar fe en Jehovà. Tot i amb això, van haver de vagar pel desert durant quaranta anys juntament amb els altres israelites. Es van queixar o amargar pensant que tot allò era injust? No, sinó que van confiar en Jehovà. Se’ls va beneir? De totes totes! Una generació sencera va morir al desert mentre que aquests dos homes van entrar a la Terra Promesa (Nom. 14:30). De manera similar, Jehovà ens beneirà sempre que «no desistim» de fer la seva voluntat (Gàl. 6:9; Heb. 6:10).

23 Què hauries de fer si estàs desanimat pels problemes, per les imperfeccions dels altres o per les teves imperfeccions? Concentra’t en les meravelloses qualitats de Jehovà. Visualitza l’esperança que Jehovà t’ha donat. Fes-te aquesta pregunta: «Què seria de mi sense Jehovà?». Estigues sempre a prop d’Ell i no permetis mai que el teu cor s’enrabiï amb Jehovà!