Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Jehovà ‘porta la meva càrrega’ dia a dia

Jehovà ‘porta la meva càrrega’ dia a dia

Tot i tenir problemes de salut que a vegades són imprevisibles i que podrien semblar insuportables, durant tota la meva vida he sentit el suport amorós del nostre estimat Pare celestial. I durant més de vint anys, servir Jehovà com a pionera m’ha fet especialment feliç.

Vaig néixer el 1956 amb espina bífida. Com que el tub neural de la meva espina no es va tancar del tot, el nervi danyat em va provocar dificultats per caminar i altres problemes de salut seriosos.

Poc abans que jo naixés, uns missioners testimonis de Jehovà van començar a estudiar la Bíblia amb els meus pares. Durant la meva infància, només hi havia alguns publicadors aïllats al meu poble, Usakos, a Namíbia. Per això, estudiàvem la informació de les reunions en família. Quan tenia set anys, em van fer una ostomia per formar una obertura artificial en el meu cos perquè pogués expulsar l’orina. Als catorze anys, vaig desenvolupar epilèpsia. No vaig poder acabar l’escola secundària perquè l’institut més proper estava lluny i jo necessitava atencions especials dels meus pares.

Amb tot, vaig decidir enfortir la meva espiritualitat. Moltes publicacions nostres encara no estaven disponibles en afrikaans, la meva llengua materna. De manera que vaig aprendre anglès per poder estudiar els nostres llibres. Quan tenia dinou anys em vaig fer publicadora i em vaig batejar. Durant els quatre anys següents, vaig patir molts problemes de salut i també trastorns emocionals. A més, com que vivia en una comunitat molt unida, la por de l’home em va impedir participar de manera entusiasta en la predicació.

Quan tenia poc més de vint anys, ens vam mudar a Sud-àfrica i, per primera vegada, em vaig poder reunir amb una congregació. Que bonic va ser! Però, de nou, em vaig haver de sotmetre a una operació; aquesta vegada es tractava d’una colostomia.

Temps després, un superintendent de circuit va parlar sobre el servei de pioner. El que va dir em va arribar al cor. Jo sabia que la meva salut no era la ideal, però Jehovà ja m’havia sustentat en moltes situacions difícils. Per tant, vaig sol·licitar ser pionera regular. Però, per causa de la meva mala salut, els ancians no ho veien clar.

Així i tot, vaig decidir esforçar-me de valent en la predicació. Amb l’ajuda de la meva mare i altres persones, durant sis mesos vaig poder fer les hores que fa un pioner. Això va demostrar que estava decidida a ser pionera i que m’era possible ser-ho. Per tant, vaig tornar a emplenar la sol·licitud i la van aprovar. L’1 de setembre de 1988 vaig començar a servir com a pionera regular.

En aquest servei, he experimentat contínuament el suport de Jehovà. Ensenyar la veritat als nous, en comptes de centrar-me en la meva situació, m’ha protegit i sustentat, i també m’ha ajudat a créixer espiritualment. Ajudar diverses persones a dedicar-se a Jehovà i a batejar-se m’ha fet sentir molt goig.

La meva salut encara és imprevisible. Però Jehovà ‘porta la meva càrrega’ dia a dia (Sl. 68:19TBS). No tan sols fa que la meva vida sigui suportable, sinó que sigui un plaer estar viva!