Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Heu estat santificats

Heu estat santificats

«Heu estat rentats, heu estat santificats» (1 COR. 6:11).

1. Quines coses preocupants veu Nehemies quan torna a Jerusalem? (Vegeu la imatge del principi.)

ELS habitants de Jerusalem estan escandalitzats. Es permet que un estranger molt conegut s’estigui en una cambra del temple. Els levites abandonen les seves tasques. Els líders jueus fan negocis el dissabte en comptes de posar Jehovà en primer lloc. I molts israelites es casen amb persones que no són jueves. Aquestes tan sols són algunes de les coses preocupants que Nehemies veu a Jerusalem quan hi torna poc després del 443 a. de la n. e. (Neh. 13:6).

2. Com va arribar a ser Israel una nació santa?

2 Israel era una nació dedicada a Déu. L’any 1513 a. de la n. e., els israelites desitjaven complir la voluntat de Jehovà. De fet, van dir: «Tot el que Jahvè ha ordenat, ho complirem» (Èx. 24:3). Per això, Déu els va santificar, és a dir, els va escollir d’entre les altres nacions perquè fossin el seu poble. Quin privilegi tan gran! Quaranta anys més tard, Moisès els va fer recordar: «Perquè tu ets un poble sant per a Jahvè, el teu Déu. Jahvè, el teu Déu, t’ha escollit perquè siguis el seu poble entre totes les nacions que hi ha a la terra» (Deut. 7:6).

3. Quin era l’estat espiritual dels jueus quan Nehemies va anar per segona vegada a Jerusalem?

3 Malauradament, l’entusiasme que Israel sentia no va durar gaire. Sempre hi va haver alguns israelites que servien Déu, però els jueus en general solien estar més preocupats d’aparentar ser persones santes, o devotes, que de fer la voluntat de Déu. Quan Nehemies va anar a Jerusalem per segona vegada, havien passat uns cent anys des que una resta d’israelites fidels havia tornat de Babilònia per restaurar l’adoració verdadera. De nou, l’entusiasme de la nació per les coses espirituals estava flaquejant.

4. Quins factors que ens poden ajudar a mantenir-nos sants davant Jehovà analitzarem en aquest article?

4 Igual que els israelites, avui dia els Testimonis  de Jehovà han estat santificats per Déu. Tant els cristians ungits com els qui formen la gran multitud són sants, és a dir, han estat escollits per servir Jehovà (Ap. [Rv.] 7:9, 14, 15; 1 Cor. 6:11). Cap cristià vol que Déu el deixi de considerar com una persona santa, tal com els va passar als israelites amb el temps. Què podem fer perquè això no ens passi i perquè ens puguem mantenir sants i ser útils a Jehovà? En aquest article, analitzarem quatre factors que es destaquen en el capítol 13 de Nehemies: (1) evitar les males companyies, (2) seguir les instruccions teocràtiques, (3) posar les coses espirituals en primer lloc i (4) conservar la identitat cristiana. Vegem-los.

EVITA LES MALES COMPANYIES

Com va demostrar Nehemies que era lleial a Jehovà? (Consulta els paràgrafs 5 i 6)

5, 6. Qui eren Eliaixib i Tobià, i probablement per què eren amics?

5 Llegeix Nehemies 13:4-9. No és fàcil mantenir-nos sants, ja que estem envoltats de males influències. Pensa en el cas d’Eliaixib i Tobià. Eliaixib era el gran sacerdot, i Tobià era un ammonita i segurament un vassall del rei persa. Tobià i els seus companys es van oposar als esforços de Nehemies per reconstruir els murs de Jerusalem (Neh. 2:10). Els ammonites tenien prohibit entrar a la zona del temple (Deut. 23:3). Per tant, per què va preparar Eliaixib una cambra per a Tobià en un menjador del temple?

6 Tobià va arribar a tenir molta relació amb Eliaixib. Tobià i el seu fill Jehohanan s’havien casat amb dones jueves, i molts jueus havien posat Tobià sobre un pedestal (Neh. 6:17-19). Un nét d’Eliaixib estava casat amb la filla de Sanbal·lat, el governador de Samaria, qui era un dels millors amics de Tobià (Neh. 13:28). Aquests lligams bé poden explicar perquè Eliaixib es va deixar influir per una persona no creient i opositora. Però Nehemies va demostrar lleialtat a Jehovà al llançar tots els mobles de Tobià fora del menjador.

7. Com es poden assegurar els ancians i la resta de germans que Jehovà els consideri sants?

7 Som un poble dedicat a Déu i, per sobre de tot, sempre hem de ser lleials a Jehovà. A menys que ens adherim a les seves normes justes, no ens mantindrem sants davant d’ell. No hem de deixar que els lligams familiars siguin més importants que els principis bíblics. Els ancians cristians es guien per la manera de pensar de Jehovà, no per les opinions o els sentiments personals (1 Tim. 5:21). I van amb molt de compte de no fer res que pugui comprometre la seva posició davant Déu (1 Tim. 2:8).

8. Què fem bé de recordar els servents dedicats de Jehovà pel que fa a les companyies?

8 Fem bé de recordar que «les males companyies corrompen els bons costums» (1 Cor. 15:33TBS). Pot ser que alguns dels nostres familiars no siguin una bona influència per a nosaltres. Eliaixib va donar un bon exemple a l’ajudar Nehemies a reconstruir els murs de Jerusalem (Neh. 3:1). Amb el temps, però, sembla que la influència malsana de Tobià i altres persones va portar Eliaixib a fer coses que el van corrompre davant Jehovà. Les bones companyies ens animen a tenir bons costums, com ara llegir la Bíblia, anar a les reunions i predicar. Per això, estimem i valorem molt els familiars que ens influeixen perquè fem el bé.

SEGUEIX LES INTRUCCIONS TEOCRÀTIQUES

9. Quina situació hi havia al temple, i a qui va culpar Nehemies?

9 Llegeix Nehemies 13:10-13. Sembla que pràcticament no es feien donacions al temple quan Nehemies va tornar  a Jerusalem. Per aquest motiu, els levites abandonaven les seves responsabilitats i anaven a treballar als seus camps. Nehemies va culpar els consellers d’aquesta situació. Segons sembla no s’estaven encarregant dels seus deures, ja fos perquè no recollien el delme de la gent del poble o, si el recollien, no l’utilitzaven per al temple, tal com havien de fer (Neh. 12:44). Per tant, Nehemies es va assegurar que es recollís el delme i va nomenar homes de confiança perquè supervisessin els magatzems del temple i la distribució del delme als levites.

10, 11. Com podem donar suport a l’adoració verdadera?

10 Què n’aprenem? Tenim el privilegi d’honorar Jehovà amb els nostres béns (Prov. 3:9). Quan fem donacions per a la Seva obra, tan sols li estem tornant el que li pertany (1 Par. [Cròn.] 29:14-16). Mai hem de pensar que el que li podem donar és poc, ja que si tenim el desig de fer-ho, Jehovà estarà content amb el que li donem (2 Cor. 8:12).

11 Durant molts anys, una família amb vuit fills convidava a dinar cada setmana una parella gran de pioners especials. La mare solia dir: «On mengen deu, mengen dotze». Potser sembla que un àpat a la setmana no és gaire, però la parella de pioners estava molt agraïda per l’hospitalitat que rebien! Alhora, els pioners van ser una benedicció per a la família, ja que les seves paraules i experiències van ajudar els fills a progressar en sentit espiritual i, amb el temps, aquests van emprendre el servei a temps complet.

12. Quin bon exemple ens donen els germans nomenats de la congregació?

12 Una altra lliçó és que, igual que Nehemies, els germans nomenats haurien de ser un exemple a l’hora de seguir les instruccions teocràtiques. Això beneficia els altres germans de la congregació. Fent-ho així, els ancians també imiten l’apòstol Pau, qui va donar suport a l’adoració verdadera i va donar guia pràctica, com per exemple oferint suggeriments sobre com fer donacions (1 Cor. 16:1-3; 2 Cor. 9:5-7).

POSA LES COSES ESPIRITUALS EN PRIMER LLOC

13. Com mostraven alguns jueus que no respectaven el dissabte?

13 Llegeix Nehemies 13:15-21. Si permetem que les coses materials ens preocupin massa, poc a poc perdrem la nostra espiritualitat. D’acord amb les paraules d’Èxode 31:13, el dissabte  recordava als israelites que eren un poble sant. Aquest dia s’havia establert per adorar Jehovà en família, orar i meditar la Llei de Déu. Però, per a alguns contemporanis de Nehemies, el dissabte s’havia convertit en un dia feiner qualsevol. Així, deixaven de banda l’adoració a Jehovà. Quan Nehemies va veure el que passava, el sisè dia de la setmana feia tancar les portes de la ciutat en fer-se fosc i feia fora els comerciants estrangers abans que comencés el dissabte.

14, 15. (a) Què ens pot passar si no posem límits al temps que dediquem a intentar fer diners? (b) Com podem entrar al lloc del repòs de Déu?

14 Què aprenem de l’exemple de Nehemies? Que hauríem de posar límits al temps que dediquem a intentar fer diners. Si no ho féssim, ens podríem distreure fàcilment, o fins i tot podríem arribar a tenir el cor dividit, sobretot si ens agrada molt la nostra feina. Recorda l’advertència que va donar Jesús sobre servir dos amos (llegeix Mateu 6:24). Nehemies podria haver fet molts diners i haver dedicat el seu temps a fer negocis amb els tiris o altres comerciants però, què va fer? (Neh. 5:14-18.) Es va dedicar a ajudar els seus germans i a fer coses que contribuïen a la santificació del nom de Jehovà. Igualment, avui dia els ancians i els ajudants de congregació se centren a fer coses per als germans, i aquests els estimen per l’esperit que demostren. Com a resultat, en el poble de Déu es respira amor, pau i seguretat (Ez. 34:25, 28).

15 Els cristians d’avui dia no hem d’observar un dissabte setmanal, però Pau ens diu que «queda [...] un repòs sabàtic reservat al poble de Déu». I va afegir: «Aquell qui ja ha entrat al lloc del seu repòs, també ell reposa de les seves obres, com Déu de les seves» (Heb. 4:9, 10). Podem entrar al lloc del repòs de Déu obeint-lo i treballant en harmonia amb el seu propòsit. Esteu tu i els teus posant en primer lloc l’adoració en família, les reunions i la predicació? Potser ens hem de mantenir ferms davant el nostre encarregat o les persones amb les quals treballem, especialment si no respecten les nostres prioritats cristianes. De fet, potser cal que ‘tanquem les portes de la ciutat i fem fora els tiris’ per tal de donar prioritat a les coses sagrades i atendre-les de la manera adequada. Hem estat santificats i, per això, cadascun de nosaltres fem bé de preguntar-nos: «Demostra la meva manera de viure que m’he dedicat a Jehovà per servir-lo?» (Mt. 6:33).

CONSERVA LA TEVA IDENTITAT CRISTIANA

16. En els dies de Nehemies, com es va veure amenaçada la identitat de la nació d’Israel com a poble santificat?

16 Llegeix Nehemies 13:23-27. En els dies de Nehemies, els homes israelites s’estaven casant amb dones estrangeres. En la primera visita que Nehemies va fer a Jerusalem, tots els ancians van signar un document on es van comprometre que els jueus no es casarien amb dones paganes (Neh. 10:1 [9:38 en NM]; 10:31 [10:30 en NM]). Tot i això, uns anys després, Nehemies va veure que no només s’estaven casant amb dones estrangeres, sinó que estaven a punt de perdre la seva identitat com a poble santificat per Déu. Els fills d’aquelles dones estrangeres no podrien llegir ni parlar hebreu. A més, quan aquests fills es fessin grans, com s’identificarien? Com a israelites o, més aviat, com a habitants d’Asdod, Ammon i Moab? Si no sabien hebreu, com podrien entendre la Llei de Déu? Com podrien arribar a conèixer Jehovà  i decidir servir-lo, en comptes de servir els déus falsos que adoraven les seves mares? Calia prendre mesures dràstiques i decisives, i això és el que va fer Nehemies (Neh. 13:28).

Ajuda els teus fills a apropar-se a Jehovà (Consulta els paràgrafs 17 i 18)

17. Com poden els pares ajudar els seus fills a tenir una relació personal amb Jehovà?

17 Avui dia, hem de prendre mesures per ajudar els nostres fills a adquirir la identitat cristiana. Si sou pares, pregunteu-vos: «Parlen bé el llenguatge pur de la veritat els meus fills?» (Sof. 3:9). «Per les seves converses, noto que els influeix l’esperit de Déu, o el del món?» No us desanimeu de seguida si us adoneu que cal millorar en algun aspecte. Es necessita temps per aprendre un llenguatge, sobretot si hi ha distraccions. Els vostres fills encaren pressions molt fortes perquè transigeixin. Per tant, sigueu pacients i aprofiteu bé l’adoració en família i altres oportunitats per ajudar els vostres fills a apropar-se a Jehovà (Deut. 6:6-9). Emfatitzeu-los els beneficis de ser diferents del món de Satanàs (Jn. 17:15-17). Esforceu-vos per arribar al seu cor.

18. Per què són els pares cristians els qui millor poden ajudar els fills a progressar i a dedicar-se a Jehovà?

18 A la llarga, cada fill ha de decidir si servirà Déu o no. Però els pares poden fer molt per ajudar-los. Això implica donar-los un bon exemple, posar-los límits clars i parlar-los sobre les conseqüències de les seves decisions. Pares, sou vosaltres els qui millor podeu ajudar els vostres fills a progressar i a dedicar-se a Jehovà. Ells necessiten la vostra ajuda per adquirir i conservar la seva identitat cristiana. Però és clar, tots hem d’estar a l’aguait per tal de no perdre els nostres «vestits» figurats, és a dir, les normes i qualitats que ens identifiquen com a seguidors de Crist (Ap. 3:4, 5; 16:15).

JEHOVÀ ET RECORDARÀ PER AL BÉ

19, 20. Què hem de fer perquè Jehovà ens recordi per al bé?

19 Un contemporani de Nehemies, el profeta Malaquies, va revelar que «un llibre-memorial fou escrit [...] a favor dels qui temen Jahvè i respecten el seu nom» (Mal. 3:16, 17). Déu mai oblidarà els qui senten temor reverencial per ell i estimen el seu nom (Heb. 6:10).

20 Nehemies va orar: «Déu meu, tingueu-m’ho en compte, per al meu bé» (Neh. 13:31). Tal com Nehemies, els nostres noms estaran escrits al llibre-memorial de Déu si evitem les males companyies, seguim les instruccions teocràtiques, posem les coses espirituals en primer lloc i conservem la nostra identitat cristiana. Per tant, fem cas d’aquesta exhortació: «Examineu-vos vosaltres mateixos si sou en la fe» (2 Cor. 13:5). Si mantenim una relació santificada amb Jehovà, ell ens recordarà per al bé.