Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Considerem-nos i animem-nos els uns als altres

Considerem-nos i animem-nos els uns als altres

«Considerem-nos els uns als altres per estimular-nos a l’amor i a les bones obres» (HEB. 10:24, TBS).

1, 2. Què va ajudar 230 testimonis de Jehovà a sobreviure a la Marxa de la Mort a la fi de la Segona Guerra Mundial?

A MESURA que el règim nazi fracassava a la fi de la Segona Guerra Mundial, es va donar l’ordre d’eliminar milers de persones que estaven en camps de concentració. Es portaria els presos del camp de Sachsenhausen cap a la costa, on se’ls faria embarcar en vaixells i se’ls enfonsaria al mar. Això va ser part d’una estratègia que més tard es coneixeria com les marxes de la mort.

2 A 33.000 presoners del camp de concentració de Sachsenhausen se’ls va fer caminar 250 km en direcció a Lübeck, una ciutat portuària d’Alemanya. Entre aquests hi havia 230 testimonis de Jehovà de sis països, als quals se’ls va ordenar marxar junts. Tots s’havien debilitat per la inanició i per les malalties. Com sobreviurien a aquella marxa els nostres germans? Un d’ells va dir: «Contínuament ens animàvem a seguir caminant». El que els va ajudar a sobreviure a aquell calvari, a part del «poder incomparable» que els va donar Déu, va ser l’amor que es van demostrar els uns als altres (2 Cor. 4:7).

3. Per què hem d’animar-nos els uns als altres?

3 Avui dia no estem en una marxa de la mort, però afrontem molts reptes. Quan el Regne de Déu es va establir el 1914, Satanàs va ser expulsat del cel i llançat a la Terra, «ple de gran furor, sabent que té poc temps» (Ap. [Rv.] 12:7-9, 12). Mentre s’apropa l’Harmaguedon, Satanàs ens prova i ens pressiona per intentar debilitar-nos espiritualment. A més, també tenim les tensions de cada dia (Job 14:1; Ecl. 2:23). A vegades, aguantar les dificultats té un efecte acumulatiu que ens desgasta tant que les forces emocionals i espirituals que tenim no són suficients per vèncer el desànim. Pensa en el cas d’un germà que durant dècades  ha ajudat moltes persones en sentit espiritual. Quan es va fer gran, ell i la seva dona van patir problemes de salut i ell va començar a desanimar-se molt. Igual que aquest germà, tots necessitem el «poder incomparable» de Jehovà, així com l’ànim que ens donem els uns als altres.

4. Si volem animar els altres, quin consell de l’apòstol Pau hem d’aplicar?

4 Si volem animar els altres, ens hem de prendre seriosament l’exhortació que l’apòstol Pau va fer als cristians hebreus: «Considerem-nos els uns als altres per estimular-nos a l’amor i a les bones obres, sense deixar les nostres reunions, com és costum d’alguns, sinó encoratjant-nos, i tant més que veieu apropar-se el dia» (Heb. 10:24, 25TBS). Com podem aplicar aquest consell?

«CONSIDEREM-NOS ELS UNS ALS ALTRES»

5. Què vol dir ‘considerar-nos els uns als altres’, i què hem de fer per aconseguir-ho?

5 ‘Considerar-nos els uns als altres’ vol dir pensar en les necessitats dels germans, examinant-les curosament. Però, es podria dir que considerem amb cura les necessitats dels altres si els saludem amb presses a la Sala del Regne o si només parlem amb ells de temes poc importants? És clar que no! Naturalment, no volem ser ‘tafaners’, sinó ‘ocupar-nos dels propis afers’ (1 Tim. 5:13; 1 Tes. 4:11). No obstant això, per animar els nostres germans necessitem conèixer-los bé, és a dir, saber com els va la vida, quines qualitats tenen, com estan espiritualment i quins són els seus punts forts i dèbils. Ens han de veure com els seus amics i han de saber que els estimem. Per aconseguir-ho, hem de passar temps amb ells, però no només quan tenen problemes o se senten desanimats, sinó també en altres moments (Rm. 12:13).

6. Què ajudarà un ancià a ‘considerar’ els germans de la congregació?

6 Als ancians de la congregació se’ls exhorta a ‘pasturar el ramat de Déu’ que se’ls ha encarregat i a fer-ho de bon grat i amb entusiasme (1 Pe. 5:1-3). Oi que han de conèixer bé les ovelles que tenen al càrrec per complir la seva responsabilitat? (Llegeix Proverbis 27:23.) Si els germans veuen que els ancians sempre estan a punt d’ajudar-los i que gaudeixen d’estar amb ells, probablement se sentiran més inclinats a demanar-los ajuda quan la necessitin. També serà més fàcil que els revelin el que realment senten i els preocupa. D’aquesta manera, els ancians podran ‘considerar’ els germans de la congregació i ajudar-los.

7. Què hauríem de pensar quan una persona que està desanimada parla de manera poc assenyada?

7 Quan Pau es va adreçar als cristians de Tessalònica, els va dir ‘que es fessin càrrec dels febles’ (llegeix 1 Tessalonicencs 5:14). Els «febles» són, entre altres, els qui estan deprimits i desanimats. Proverbis 24:10 (Monjos de Montserrat, ed. 1966) diu: «Si et mostres fluix en el dia de l’adversitat, falleix la teva força». La persona que se sent molt desanimada pot ser que parli amb «vehemència» i amb paraules poc assenyades (Job 6:2, 3). Quan ‘considerem’ aquestes persones, hem de recordar que el que diuen no sempre és el que de debò senten. La Rachelle va aprendre això per experiència pròpia. La seva mare estava molt deprimida. La Rachelle explica: «Moltes vegades la mama deia coses horribles. La majoria d’aquestes vegades jo intentava tenir present com era realment la meva mare: amorosa, bondadosa i generosa. Vaig aprendre que les persones deprimides diuen moltes coses que no senten. El pitjor que un pot fer és tornar-s’hi amb paraules i accions dolentes». Proverbis 19:11 indica: «L’habilitat d’un home és  de mostrar-se pacient; és el seu honor, de passar l’ofensa».

8. A qui especialment hem de ‘reafirmar’ el nostre amor, i per què?

8 Què podem fer per ‘considerar’ algú que està desanimat per un pecat que va cometre temps enrere i que encara sent vergonya i desesperació tot i que ha fet passos per corregir les coses? Referint-se a un pecador penedit de Corint, Pau va escriure: «De manera que ara, al contrari, l’hauríeu de perdonar i encoratjar, no fos que, per causa de l’excessiva tristesa, el tal es consumís. Per tant, us demano que li reafirmeu el vostre amor» (2 Cor. 2:7, 8TBS). Segons un diccionari, la paraula reafirmar vol dir ratificar, confirmar, revalidar. No podem suposar que la persona sap que l’estimem i que ens preocupem per ella. Li ho hem de demostrar pel que diem i pel que fem.

«ESTIMULAR-NOS A L’AMOR I A LES BONES OBRES»

9. Què vol dir «estimular-nos a l’amor i a les bones obres»?

9 «Considerem-nos els uns als altres per estimular-nos a l’amor i a les bones obres», va escriure Pau. Ho fem al motivar els germans a demostrar amor i a fer el bé. Per il·lustrar-ho: quan un foc està a punt d’apagar-se, hem de remenar les brases i ventar-lo (2 Tim. 1:6). Igualment, hi ha coses que podem fer per estimular els germans a servir Jehovà amb entusiasme. Una de les millors maneres és elogiant-los pel que fan bé.

Surt a predicar amb els germans

10, 11. (a) Quins germans necessiten rebre elogis? (b) Il·lustra com poden els elogis ajudar una persona que ha errat.

10 Tots necessitem que ens elogiïn, tant si estem desanimats com si no ho estem. «El meu pare mai em va dir que feia les coses bé», va escriure un ancià. «Per això, vaig créixer amb poca autoestima. [...] Tot i que tinc cinquanta anys, encara agraeixo que els meus amics em diguin que faig bona feina com a ancià. [...] L’experiència m’ha ensenyat que és molt important animar els altres, i sempre busco oportunitats per fer-ho.» Els elogis poden estimular tothom, cosa que inclou els pioners, la gent gran i els qui se senten desanimats (Rm. 12:10).

 11 Quan els ancians cristians intenten ajudar algú que ha comès un error, a més de donar-li consell amorós, els pot ser molt útil elogiar-lo per les coses bones que va fer en el passat, i així l’ajudaran a canviar la seva manera de pensar i a fer el correcte (Gàl. 6:1). La Miriam és una germana que ha comprovat que això és del tot cert. Ella escriu: «Vaig passar per un període traumàtic quan alguns dels meus amics íntims van deixar la veritat i, alhora, el meu pare va patir una hemorràgia cerebral. Em vaig deprimir moltíssim. Per intentar superar la depressió, vaig començar a sortir amb un noi que no era Testimoni». Tot això la va fer sentir indigna de l’amor de Jehovà, i es va plantejar deixar la veritat. Però, quan un ancià li va fer pensar en tot el que havia fet per Jehovà en el passat, se li van remoure les emocions, i els ancians la van poder animar dient-li que Jehovà encara l’estimava. Com a conseqüència, l’amor d’ella per Jehovà es va revifar. Va tallar la relació amb el seu xicot i va continuar servint Jehovà.

Estimula’ls a l’amor i a les bones obres

12. Què podria passar si avergonyim els germans, els critiquem o els fem sentir culpables?

12 Hem d’anar amb compte amb el que fem per estimular una persona perquè continuï servint Jehovà amb entusiasme. No l’avergonyirem comparant-la amb els altres, ni la criticarem per no seguir les normes rígides que nosaltres mateixos hem establert, ni tampoc la farem sentir culpable per no fer més. Al principi, això la podria motivar a fer molt, però seria per poc temps. En canvi, elogiar-la i fer-li recordar el que sent per Jehovà pot tenir un efecte durador i positiu (llegeix Filipencs 2:1-4).

‘ENCORATGEM-NOS’ ELS UNS ALS ALTRES

13. Què implica encoratjar els altres? (Vegeu la imatge del principi.)

13 Necessitem ‘encoratjar-nos, i tant més que veiem apropar-se el dia’. Encoratjar algú implica donar-li ànim perquè segueixi servint Déu. Tal com estimular una persona a l’amor i a les bones obres es pot comparar a remenar les brases d’un foc que està a punt d’apagar-se, encoratjar-la pot ser com posar llenya al foc perquè continuï encès o per avivar-lo. Per encoratjar els qui estan abatuts cal donar-los forces i reconfortar-los i, quan ho fem, els hem de parlar de manera bondadosa i amable (Prov. 12:18). A més, hem de ser ‘promptes a escoltar’ i ‘lents a parlar’ (Jm. 1:19). Si escoltem amb empatia els germans, podrem identificar les situacions que els desanimen i els podrem dir coses que els ajudaran.

Gaudeix de companyia saludable

14. Què va fer un ancià per ajudar un germà que se sentia desanimat?

14 Pensa què va fer un ancià bondadós per ajudar un germà que feia molts anys que estava inactiu. Mentre l’ancià l’escoltava, va percebre que el germà  encara estimava profundament Jehovà. Estudiava a consciència cada número de La Torre de Guaita i s’esforçava a assistir a totes les reunions. Així i tot, s’havia sentit desenganyat i molt disgustat pel comportament d’alguns membres de la congregació. L’ancià el va escoltar amb empatia i sense jutjar-lo, i li va dir que ell i la seva família eren molt estimats. Poc a poc, el germà es va adonar que havia deixat que les males experiències del passat l’impedissin servir el Déu que estimava. L’ancià el va convidar a predicar. Gràcies a l’ajuda de l’ancià, aquest germà es va reactivar i amb el temps va tornar a servir com a ancià.

Escolta amb paciència els qui necessiten ànim (Consulta els paràgrafs 14 i 15)

15. Què aprenem de Jehovà a l’hora d’encoratjar els qui estan abatuts?

15 Una persona que està desanimada potser no nota millora de cop i volta quan li oferim ajuda o no l’accepta de seguida. És possible que li haguem de seguir donant suport. Pau va dir: «Aguanteu els febles, tingueu un cor ample per a tothom» (1 Tes. 5:14, Fundació Bíblica Catalana). En comptes de deixar de banda els febles, els hem ‘d’aguantar’ en el sentit de donar-los suport contínuament. En el passat, Jehovà va ser pacient amb servents seus que a vegades es van sentir desanimats. Per exemple, va ser molt misericordiós amb Elies al tenir en compte els seus sentiments, i li va proveir el que necessitava perquè el continués servint (1 Re. 19:1-18). En el cas de David, com que es va penedir sincerament, Jehovà el va perdonar bondadosament (Sl. 51:9, 19 [51:717 en NM]). També va ajudar l’escriptor del Salm 73, qui va estar a punt de deixar de servir-lo (Sl. 73:13, 16, 17). Jehovà també és misericordiós i bondadós amb nosaltres, especialment quan ens sentim abatuts i desanimats (Èx. 34:6). «Les seves mercès són noves cada matí» i «no s’han esgotat, no s’han pas acabat» (Lam. 3:22, 23). Jehovà espera que actuem com ell i que tractem amb tendresa els qui estan deprimits.

ENCORATGEM-NOS PER SEGUIR CAMINANT CAP A LA VIDA

16, 17. A mesura que s’apropa la fi d’aquest món, què hem d’estar decidits a fer, i per què?

16 Dels 33.000 presoners que van abandonar el camp de concentració de Sachsenhausen, en van morir milers. No obstant això, els 230 Testimonis que van sortir del camp van sobreviure a aquell calvari. El coratge i el suport que es van donar els uns als altres va ser clau per convertir aquella marxa de la mort en una marxa de supervivència per als nostres germans.

17 Actualment, caminem per «la via que mena a la vida» (Mt. 7:14). Ben aviat, tots els adoradors de Jehovà caminaran junts cap al món nou de justícia (2 Pe. 3:13). Que la nostra resolució sigui ajudar-nos els uns als altres mentre anem pel camí que ens porta a la vida eterna.