Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

S’alimenta moltes persones per mitjà de poques

S’alimenta moltes persones per mitjà de poques

«[Jesús] partí els pans, els donà als deixebles, i aquests, a les multituds» (MT. 14:19).

1-3. Descriu com Jesús va alimentar una multitud de persones a les proximitats de Betsaida. (Vegeu la imatge del principi.)

IMAGINA l’escena (llegeix Mateu 14:14-21). Falta poc per a la Pasqua de l’any 32 de la n. e. Una multitud formada per uns cinc mil homes, a més de dones i nens, ha seguit Jesús i els seus deixebles fins a un lloc solitari situat a les proximitats de Betsaida, ciutat ubicada a la ribera nord de la mar de Galilea.

2 Quan Jesús veu la multitud, es commou i comença a curar els malalts i els ensenya moltes coses relacionades amb el Regne de Déu. Cap al vespre, els deixebles diuen a Jesús que acomiadi la gent per tal que puguin anar a les viles dels voltants a comprar menjar. Però Jesús els diu: «Doneu-los menjar vosaltres». Aquestes paraules segurament els van desconcertar, ja que tan sols tenien cinc pans i dos peixets.

3 Ple de compassió, Jesús se sent motivat a fer un miracle. Aquest va ser l’únic miracle que van enregistrar tots quatre evangelistes (Mc. 6:35-44; Lc. 9:10-17; Jn. 6:1-13). Jesús ha dit als seus deixebles que facin seure la gent a la gespa en grups de cinquanta i de cent. Després de fer una oració, comença a partir els pans i els peixos. Aleshores, en comptes de donar el menjar directament a les persones, el dóna «als deixebles, i aquests, a les multituds». N’hi va haver per a tothom i encara en va sobrar. Quin miracle! Pensa-hi: Jesús va alimentar milers de persones per mitjà de poques, els seus deixebles. *

4. (a) Quin tipus d’aliment considerava Jesús que era més important, i per què? (b) Què analitzarem en aquest article i en el següent?

4 Però Jesús veia que era més important proveir els seus seguidors d’aliment espiritual. Sabia que aquest tipus d’aliment, és a dir, les veritats que es troben a la Paraula de Déu, és el que permet tenir vida eterna (Jn. 6:26, 27; 17:3). La mateixa compassió que va  motivar Jesús a alimentar la multitud amb pans i peixos, el va motivar a passar moltes hores ensenyant personalment als seus seguidors (Mc. 6:34). Però era conscient que estaria poc temps a la Terra i que aviat tornaria al cel (Mt. 16:21; Jn. 14:12). I, des del cel, com s’ho faria perquè els seus seguidors aquí a la Terra estiguessin ben alimentats en sentit espiritual? Seguiria un model similar: alimentaria moltes persones per mitjà de poques. Quines serien aquestes poques persones? Analitzem com Jesús va utilitzar poques persones per alimentar tots els seus seguidors ungits en el segle primer. Després, en el pròxim article examinarem una pregunta molt important per a cadascun de nosaltres: com podem identificar el grup petit a través del qual Jesús ens alimenta avui dia?

Es va alimentar milers de persones per mitjà de poques (Consulta el paràgraf 4)

JESÚS TRIA POQUES PERSONES

5, 6. (a) Quina decisió va prendre Jesús perquè els seus seguidors estiguessin ben alimentats en sentit espiritual quan ell morís? (b) Com va preparar Jesús els seus apòstols perquè assumissin un paper important quan ell morís?

5 Un cap de família responsable fa preparatius perquè els seus estiguin ben atesos quan ell es mori. De manera semblant, Jesús, qui arribaria a ser el Cap de la congregació, va fer preparatius per assegurar-se que els seus seguidors estiguessin ben atesos en sentit espiritual quan ell morís (Ef. 1:22). Per exemple, uns dos anys abans de morir, va prendre una decisió de pes. Va triar els primers membres del grup petit que més tard utilitzaria per alimentar moltes persones. Analitzem què va ocórrer.

6 Després de passar tota la nit orant, Jesús va reunir els seus deixebles i, d’entre ells, va escollir dotze apòstols (Lc. 6:12-16). Durant els dos anys següents, va ser amb ells amb els qui més es va relacionar, ensenyant-los de paraula i obra. Sabia que havien d’aprendre moltes coses. De fet, se’ls continuava anomenant «deixebles» (Mt. 11:1; 20:17). Els va donar consells personals valuosos i els va preparar molt bé per a la predicació (Mt. 10:1-42; 20:20-23; Lc. 8:1; 9:52-55). És clar, els estava preparant per al paper tan important que assumirien després que ell morís i anés al cel.

7. Quina pista va donar Jesús sobre quina seria la preocupació principal dels apòstols?

7 Quin paper tindrien els apòstols? En apropar-se la Pentecosta del 33 de la n. e., es va fer evident que els apòstols servirien en un «càrrec de supervisor» (Fe. 1:20TBS). Però, quina seria la seva preocupació principal? Després de la seva resurrecció, Jesús va donar una pista en una conversa que va tenir amb l’apòstol Pere (llegeix Joan 21:1, 2, 15-17). En presència d’alguns dels altres apòstols, Jesús va dir a Pere: «Pastura les meves ovelles». Amb això, Jesús va indicar que els seus apòstols formarien part del petit grup per mitjà del qual donaria aliment espiritual a moltes persones. Aquestes paraules ens commouen i ens diuen molt sobre què sent Jesús per les seves ovelletes. *

S’ALIMENTA MOLTES PERSONES A PARTIR DE LA PENTECOSTA

8. Com van demostrar els conversos de la Pentecosta que reconeixien clarament el mitjà que Jesús estava usant?

8 A partir de la Pentecosta del 33 de la n. e., Crist, qui ja era al cel, va alimentar la resta de deixebles ungits a través dels seus apòstols (llegeix Actes 2:41, 42). Els jueus i prosèlits que aquell dia van arribar a ser cristians ungits van veure clarament que els apòstols eren el mitjà que Crist usava. Sense dubtar-ho, «prenien part amb assiduïtat en l’ensenyament dels apòstols». Segons un erudit, el verb grec que es tradueix «prenien part  amb assiduïtat» pot significar «ser fidels de manera ferma i decidida a un comportament». Aquells conversos tenien molta gana en sentit espiritual i sabien exactament on trobar l’aliment. Confiaven en els apòstols i buscaven la seva ajuda perquè els expliquessin el que Jesús havia fet i ensenyat, i per entendre millor el significat dels relats que parlaven d’ell * (Ac. 2:22-36).

9. Com van demostrar els apòstols que el més important per a ells era alimentar les ovelles de Jesús?

9 Els apòstols es van centrar en la responsabilitat d’alimentar les ovelles de Jesús. Per exemple, fixa’t com van tractar un assumpte delicat que podia dividir els germans de la congregació, la qual s’havia format feia poc. Curiosament, aquest assumpte estava relacionat amb l’aliment físic. Pel que fa a la distribució diària de menjar, es passava per alt les vídues que parlaven grec però no les que parlaven hebreu. Com van solucionar els apòstols aquest assumpte delicat? «Els dotze» van nomenar set germans qualificats perquè supervisessin aquell «ofici» necessari, la distribució d’aliments. Però els apòstols, la majoria dels quals havien distribuït menjar a les multituds que Jesús havia alimentat miraculosament, van pensar que era millor que ells es dediquessin a donar aliment espiritual. Per això, es van dedicar «al ministeri de la paraula» (Ac. 6:1-6).

10. Com va utilitzar Crist els apòstols i els ancians de Jerusalem?

10 L’any 49 de la n. e., altres ancians qualificats ja s’havien unit als apòstols que encara eren vius (llegeix Actes 15:1, 2). «Els apòstols i els ancians» de Jerusalem servien com a consell rector. I Crist, com a Cap de la congregació, va utilitzar aquest grup petit d’homes qualificats per establir assumptes doctrinals, i per supervisar i dirigir la predicació i l’ensenyança de la bona nova del Regne (Ac. 15:6-29; 21:17-19; Col. 1:18).

11, 12. (a) Què indica que Jehovà va beneir la manera com el seu Fill alimentava les congregacions del segle primer? (b) Per què era fàcil identificar el mitjà que Crist usava per donar aliment espiritual?

11 Va beneir Jehovà la manera com el seu Fill alimentava les congregacions del segle primer? I tant que sí! Com en podem estar segurs? El llibre d’Actes ens dóna el següent informe: «Quan [l’apòstol Pau i els seus companys de viatge] passaven per les poblacions els comunicaven  les disposicions decretades pels apòstols i els ancians de Jerusalem perquè les observessin. I les esglésies es confirmaven en la fe i creixien en nombre cada dia» (Ac. 16:4, 5). Aquelles congregacions creixien perquè cooperaven lleialment amb el consell rector de Jerusalem. Oi que això demostra que Jehovà beneïa la manera com el seu Fill alimentava les congregacions? No oblidem mai que la prosperitat espiritual només és possible gràcies a la generosa benedicció de Jehovà (Prov. 10:22; 1 Cor. 3:6, 7).

12 Fins ara hem vist que Jesús va seguir un model per alimentar els seus seguidors: alimentar moltes persones a través de poques. El mitjà que va utilitzar per donar aliment espiritual es podia identificar fàcilment. Al cap i a la fi, els apòstols, que van ser els primers membres del consell rector, podien demostrar que tenien el suport celestial. Actes 5:12 diu que «per les mans dels apòstols es feien molts miracles i prodigis en el poble». * Per tant, els qui es van fer cristians no tenien motius per preguntar-se el següent: «Qui són realment aquells que Crist usa per alimentar les seves ovelles?». Però la situació va canviar cap a finals del segle primer.

Al segle primer, no hi havia dubte de qui utilitzava Jesús per alimentar la congregació (Consulta el paràgraf 12)

MOLT JULL I POC BLAT

13, 14. (a) Quina advertència va donar Jesús, i quan es van començar a complir les seves paraules? (b) De quins dos grups vindria l’atac? (Consulta la nota.)

13 Jesús va predir que s’atacaria la congregació cristiana. Recorda que en la paràbola profètica del jull i el blat va donar aquesta advertència: en un camp on s’hi acabava de sembrar blat (els cristians ungits) també s’hi sembraria jull (els cristians d’imitació). Va explicar que es deixaria que ambdós grups creixessin junts fins a l’època de la sega, la qual tindria lloc durant «la fi del món [la conclusió de l’ordre de coses, NM]» (Mt. 13:24-30, 36-43). Al cap de poc temps, les paraules de Jesús es van començar a complir. *

14 Al segle primer, l’apostasia va començar a obrir-se pas, però els apòstols fidels van frenar l’expansió de la influència contaminant de les ensenyances falses (2 Tes. 2:3, 6, 7). No obstant això, un cop va morir l’últim apòstol, l’apostasia va arrelar i prosperar durant una època de creixement que va durar molts segles. A més, durant aquell temps, hi va haver molt jull i pocs brins de blat. No hi havia cap mitjà organitzat ni ben establert per proveir aliment espiritual. Ara bé, això canviaria amb el temps. Però, quan?

QUI DONARIA L’ALIMENT DURANT LA SEGA?

15, 16. Quins resultats va tenir la investigació diligent de les Escriptures que van fer els Estudiants de la Bíblia, i quina pregunta sorgeix?

15 Quan s’apropava la fi de l’època de creixement, va sorgir molt d’interès en la veritat bíblica. Recorda que a la dècada dels setanta del segle XIX, un petit grup de persones que buscava la veritat es reunia i formava classes bíbliques. Aquestes classes no formaven part de cap església ni grup religiós de la cristiandat. Aquells Estudiants de la Bíblia, tal com se’ls anomenava aleshores, eren sincers i van fer un estudi diligent de les Escriptures amb un cor humil, una ment oberta i demanant ajuda a Jehovà (Mt. 11:25).

16 La investigació diligent de les Escriptures va tenir bons resultats. Aquells homes i dones lleials van exposar doctrines falses i van difondre les veritats bíbliques, publicant i distribuint per tot arreu publicacions basades en la Bíblia. Aquella obra es va guanyar el cor de moltes persones que tenien fam i set de la veritat espiritual i les va convèncer. Per això, sorgeix una pregunta interessant:  van ser els Estudiants de la Bíblia que hi havia abans de 1914 el mitjà escollit pel qual Crist alimentaria les seves ovelles? No. Aquella seguia sent l’època de creixement i els preparatius per formar un mitjà que donaria aliment espiritual encara estaven prenent forma. No havia arribat el moment de separar els cristians d’imitació comparats al jull dels cristians verdaders comparats al blat.

17. Quins esdeveniments importants van començar el 1914?

17 Tal com hem après en l’article anterior, la sega va tenir lloc a partir del 1914. Aquell any van començar molts esdeveniments importants. Jesús va ser entronitzat com a Rei i van començar els darrers dies (Ap. [Rv.] 11:15). Des del 1914 fins a principis del 1919, Jesús va acompanyar el seu Pare al temple espiritual per fer una obra d’inspecció i neteja que era molt necessària * (Mal. 3:1-4). Després, a partir del 1919, era el moment de començar a aplegar el blat. Però, va ser aleshores el moment perquè Crist nomenés un mitjà organitzat per dispensar aliment espiritual? Sí, sens dubte!

18. Quin nomenament va predir Jesús que faria, i quina pregunta crucial va sorgir mentre avançaven els darrers dies?

18 En la profecia sobre el temps de la fi, Jesús va dir que nomenaria un mitjà per donar «aliment [espiritual] al temps degut» (Mt. 24:45-47). Quin seria aquest mitjà? Seguint el model que havia establert al segle primer, Jesús una altra vegada alimentaria moltes persones per mitjà de poques. Però mentre els darrers dies avançaven, la pregunta crucial era: quin seria aquest grup petit? El següent article analitzarà aquesta i altres preguntes relacionades amb la profecia de Jesús.

 

^ § 3 Paràgraf 3: En una ocasió posterior, quan Jesús va fer un miracle per alimentar quatre mil homes, a més de dones i nens, una vegada més va donar el menjar «als deixebles, i aquests, a la gent» (Mt. 15:32-38).

^ § 7 Paràgraf 7: Durant el temps en què Pere estava viu, totes les ‘ovelles’ que rebien aliment espiritual tenien esperança celestial.

^ § 8 Paràgraf 8: Quan la Bíblia diu que els conversos «prenien part amb assiduïtat en l’ensenyament dels apòstols» implica que els apòstols ensenyaven regularment. Algunes de les seves ensenyances es van registrar permanentment en els llibres inspirats que ara formen part de les Escriptures Gregues Cristianes.

^ § 12 Paràgraf 12: Altres persones, a part dels apòstols, també van rebre dons de l’esperit per fer miracles. Però, en la majoria dels casos, sembla que els rebien directament d’un apòstol o en presència d’un d’ells (Ac. 8:14-18; 10:44, 45).

^ § 13 Paràgraf 13: Les paraules de l’apòstol Pau registrades a Actes 20:29, 30 indiquen que dos grups atacarien la congregació. Primer, els cristians d’imitació («el jull») ‘s’introduirien enmig’ dels cristians verdaders. Segon, «d’entre» els cristians verdaders, n’hi hauria alguns que es farien apòstates i parlarien «coses perverses».

^ § 17 Paràgraf 17: Consulta l’article «‘Estaré amb vosaltres dia rere dia’», en aquest mateix número, pàgina 11, paràgraf 6.