Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Pares i fills, comuniqueu-vos amb amor

Pares i fills, comuniqueu-vos amb amor

«Que tothom sigui prompte a escoltar, lent a parlar, lent a la ira» (JM. 1:19).

1, 2. En general, quin és el sentiment mutu entre pares i fills, però amb quina dificultat s’enfronten de vegades?

«SI D’ALGUNA manera t’assabentessis que els teus pares moriran demà, què és el que més t’agradaria dir-los avui?» Això és el que es va preguntar a centenars de joves als Estats Units. En comptes de centrar-se en els problemes i les diferències que havien tingut amb els seus pares, un noranta-cinc per cent va dir que els diria «ho sento» i «us estimo molt» (For Parents Only [Només per als pares], d’en Shaunti Feldhahn i la Lisa Rice).

2 Generalment, els fills estimen els seus pares i els pares estimen els seus fills. Això és especialment cert a les llars cristianes. Ara bé, tot i que els fills i els pares desitgen de tot cor estar units, de vegades és difícil comunicar-se. I fins i tot quan tenen una comunicació franca i oberta, per què hi ha temes que eviten completament? Quins són alguns obstacles que impedeixen la bona comunicació? Com els poden superar?

No us aïlleu ni deixeu que les distraccions destorbin la comunicació en la vostra família

BUSQUEU TEMPS PER COMUNICAR-VOS

3. (a) Per què és un repte per a moltes famílies la bona comunicació? (b) Per què no era un problema per a les famílies de l’antic Israel passar temps junts?

3 Moltes famílies troben que és difícil tenir prou temps per conversar de manera significativa. Però no sempre ha estat així. Moisès va manar als pares de l’antic Israel: «Inculca [les paraules de Déu] als teus fills, repeteix-les assegut a casa teva, anant de camí, quan vagis a dormir i quan et llevis» (Deut. 6:6, 7). Els fills passaven el dia a casa amb la seva mare, o bé al camp o a la feina amb el pare. Tenien molt de temps per estar junts i conversar. És per  això que els pares podien conèixer les necessitats, els desitjos i la personalitat dels seus fills. Alhora, els fills tenien temps i oportunitats per conèixer bé els seus pares.

4. Per què és un problema per a moltes famílies d’avui dia comunicar-se?

4 Que n’és de diferent la vida avui dia! En alguns països, els nens comencen l’educació preescolar quan són ben petits. Molts pares i mares treballen fora de casa. I durant les poques estones que els pares i els fills estan junts, la comunicació entre ells sovint surt perdent quan competeix amb els ordinadors, la televisió i altres dispositius electrònics. En molts casos, viuen vides separades i són pràcticament estranys. La bona comunicació gairebé és inexistent.

5, 6. Què fan alguns pares per tal de passar més temps amb els seus fills?

5 Pots treure temps d’altres coses per tal de tenir-ne més per estar amb la teva família? (Llegeix Efesis 5:15, 16.) Algunes famílies decideixen limitar el temps que passen davant l’ordinador o mirant la televisió. Altres s’esforcen a fer almenys un àpat al dia junts. I quina oportunitat tan bona és l’adoració en família! Fa que pares i fills estiguin més units i conversin tranquil·lament sobre coses espirituals. Dedicar aproximadament una hora a la setmana a adorar Jehovà en família és un bon començament, però cal fer més per arribar a tenir converses profundes. El més important és conversar de manera freqüent. Abans que els vostres fills marxin a l’escola, feu-los algun comentari animador, analitzeu el text del dia o feu una oració junts. Tot això pot fer que el seu dia sigui ben diferent.

6 Alguns pares han fet canvis en el seu estil de vida per tal de passar més temps amb els fills. Per exemple, una mare que té dos fills i va deixar el seu treball a jornada completa, diu: «Al matí  tots sortíem a corre-cuita cap a la feina o a l’escola. Quan tornava a casa al vespre, els nens ja dormien perquè la cangur els havia ficat al llit. Deixar la feina va significar haver de passar amb menys diners, però m’adono que ara estic més al cas del que pensen els meus fills i dels seus problemes. Els escolto quan fan oracions i els puc guiar, animar i ensenyar».

SIGUEU ‘PROMPTES A ESCOLTAR’

7. Quina queixa tenen en comú pares i fills?

7 Després d’entrevistar molts joves, els autors del llibre citat anteriorment van notar un altre obstacle per a la comunicació. Diuen: «La principal queixa que els fills tenien dels pares va ser: “No escolten”». I els pares sovint es queixen del mateix. És per això que, per mantenir obertes les línies de comunicació, els membres de la família s’han d’escoltar els uns als altres, però escoltar-se de debò (llegeix Jaume 1:19).

8. Com poden els pares escoltar de debò els fills?

8 Pares, de debò escolteu els vostres fills? Això pot ser difícil quan esteu cansats o quan la conversa us sembla trivial. Però el que a vosaltres us pot semblar poc important potser ho és molt per al vostre fill. Ser «prompte a escoltar» no tan sols significa prestar atenció al que diu el vostre fill, sinó també a com ho diu. El to de la veu i el llenguatge corporal són pistes per saber com se sent. I també és important fer preguntes, ja que la Bíblia diu que «aigua profunda és la intenció de l’home: el qui és sagaç l’arriba a pouar» (Prov. 20:5, BCI). Ser sagaços i discernidors és especialment necessari per esbrinar què pensa el vostre fill sobre algun tema delicat.

9. Per què haurien els fills d’escoltar els pares?

9 Fills, obeïu els vostres pares? «Escolta, fill, la disciplina del teu pare», diu la Paraula de Déu, «i no desatenguis la llei de la teva mare» (Prov. 1:8). Recorda: els teus pares t’estimen i desitgen de tot cor el millor per a tu. Per tant, és savi que els escoltis i els obeeixis (Ef. 6:1). És més fàcil ser obedient quan hi ha una bona comunicació i saps que t’estimen. Expressa els teus pensaments als teus pares, ja que això els ajudarà a entendre’t. Però és clar, tu també t’has d’esforçar a entendre’ls a ells.

10. Què aprenem de l’exemple de Roboam?

10 Vés amb compte quan els joves de la teva edat t’aconsellen. Probablement et diuen el que vols sentir, però el seu consell potser no t’ajuda de cap de les maneres. De fet, fins i tot et pot fer mal. Com que els manca la saviesa i l’experiència dels grans, la majoria dels joves no són capaços de discernir les conseqüències de certes accions. Pensa en l’exemple de Roboam, fill del rei Salomó. Quan va esdevenir rei d’Israel, hauria d’haver seguit el consell assenyat dels més grans, però va seguir el consell poc savi dels joves amb qui havia crescut. Com a resultat, va perdre el suport de la majoria dels súbdits del seu regne (1 Re. 12:1-17). No segueixis el mal exemple de Roboam. Esforça’t de valent a mantenir obertes les línies de comunicació amb els teus pares. Comparteix el que penses amb ells, beneficia’t dels seus consells i aprèn de la seva saviesa (Prov. 13:20).

11. Què pot passar si els pares no són accessibles?

11 Pares, si no voleu que els vostres fills busquin el consell dels seus companys, sigueu accessibles i feu que se sentin còmodes quan parlen amb  vosaltres. Una germana adolescent va escriure: «Tan sols dic el nom d’un noi i els meus pares ja es posen nerviosos. Això m’incomoda i em treu les ganes d’explicar-los res més». Una altra germana jove va dir: «Molts adolescents volen el consell dels seus pares, però si els pares no es prenen seriosament els fills, demanaran consell a qui sí ho faci, encara que sigui algú amb menys experiència». Si estàs disposat a escoltar el teu fill, parli del que parli, i a entendre els seus sentiments, probablement veuràs que se sentirà amb la llibertat de demanar-te consell i de seguir-lo.

SIGUEU ‘LENTS A PARLAR’

12. Com pot la reacció dels pares dificultar la comunicació amb els fills?

12 Un altre obstacle per a la comunicació pot ser la reacció dels pares. Quan els fills els expliquen alguna cosa, de vegades els pares es deixen endur per les emocions i reaccionen de manera negativa. Com que aquests «darrers dies» són plens de perills espirituals i d’altra mena, és comprensible que els pares cristians vulguin protegir els fills (2 Tim. 3:1-5). Tot i això, el que els pares consideren una protecció pot semblar excessiu per als fills.

13. Per què fan bé els pares de no expressar la seva opinió de seguida?

13 Pares, feu bé de no expressar la vostra opinió de seguida. És cert que no sempre és fàcil callar i escoltar quan el fill explica alguna cosa preocupant. Però és important escoltar atentament abans de respondre. El savi rei Salomó va escriure: «El qui respon abans d’escoltar, mostra la seva ximpleria per a confusió» (Prov. 18:13). Si us manteniu calmats, podreu prestar més atenció al que us explica el vostre fill i ell es continuarà expressant. Heu de conèixer bé el quadre complet per poder ajudar-lo. Penseu que darrere unes paraules desassenyades hi pot haver un cor angoixat (Job 6:1-3). Com a pares amorosos, feu servir les orelles per entendre i la llengua per curar.

14. Per què haurien de ser ‘lents a parlar’ els fills?

14 Fills, vosaltres també heu de ser ‘lents a parlar’ i no rebatre immediatament el que us diuen els vostres pares, ja que Déu els ha donat la responsabilitat d’educar-vos (Prov. 22:6). Ells potser han passat situacions igual que les teves. A més, lamenten els errors que van cometre quan eren joves i et volen protegir d’errors semblants. Per tant, no consideris els teus pares com enemics, sinó com els teus amics (llegeix Proverbis 1:5). «Honra el pare i la mare» i demostra’ls que els estimes com ells t’estimen a tu. Això farà que els sigui més fàcil ‘educar-vos amb aquella manera de corregir i de reprendre que és pròpia del Senyor’ (Ef. 6:2, 4).

SIGUEU ‘LENTS A LA IRA’

15. Què ens ajudarà a no perdre la paciència ni la calma amb les persones que estimem?

15 Hem de reconèixer que no sempre som pacients amb les persones que estimem. L’apòstol Pau va escriure als cristians de Colosses: «Homes, estimeu les mullers i no us malhumoreu amb elles. Pares, no importuneu els vostres fills perquè no es descoratgin» (Col. 1:1, 2; 3:19, 21). Pau va exhortar els efesis: «Que tota amarguesa, indignació, ira, cridòria, injúria siguin bandejades d’entre vosaltres» (Ef. 4:31). Esforçar-nos a demostrar més paciència, dolcesa i autodomini, qualitats del fruit de l’esperit de Déu, ens ajudarà a mantenir  la calma fins i tot en situacions estressants (Gàl. 5:22, 23).

16. Com va corregir Jesús els seus deixebles, i per què va ser tan excepcional la manera de fer-ho?

16 Pares, penseu en l’exemple de Jesús. Imagineu la pressió que va patir durant l’últim sopar amb els seus apòstols. Jesús sabia que, en tan sols unes hores, patiria una mort lenta i dolorosa. També sabia que havia de mantenir-se fidel per santificar el nom del seu Pare i perquè tots els humans es poguessin salvar. A més, durant el sopar «es va originar també rivalitat entre ells [els apòstols] sobre quin d’ells havia de ser tingut per més gran». Amb tot, Jesús no els va escridassar ni els va parlar malament, sinó que va raonar-hi amb calma. Va recordar als apòstols que li havien donat suport durant moments difícils i també els va dir que, tot i que Satanàs els volia garbellar com el blat, confiava que es mantindrien fidels. Fins i tot va fer un pacte amb ells (Lc. 22:24-32).

Escoltes amb atenció el teu fill?

17. Què ajudarà els fills a mantenir la calma?

17 Vosaltres, fills, també feu bé de mantenir la calma. Especialment en arribar a l’adolescència, potser penseu que quan els pares us guien és perquè no confien en vosaltres. Tot i que de vegades pugui semblar que és així, no oblideu que si els vostres pares es preocupen per vosaltres és perquè us estimen. Si els escolteu de manera calmada i coopereu amb ells, us guanyareu el seu respecte i us veuran com persones responsables. Com a resultat, és possible que us donin més llibertat en alguns àmbits de la vida. La persona que manté la calma és sàvia, tal com diu un proverbi bíblic: «El neci desfoga tot el seu despit, però el savi el reté i l’assossega» (Prov. 29:11, BEC).

18. Com ajuda l’amor a millorar la comunicació en la família?

18 Estimats pares i fills, no us desanimeu si la vostra comunicació no és tan oberta com us agradaria. Continueu esforçant-vos per millorar i ‘comportant-vos segons la veritat’ (3 Jn. 4). En el món nou tothom serà perfecte i es podrà comunicar de manera perfecta, sense malentesos ni baralles. Ara, però, tots fem coses que després lamentem. Per tant, no dubteu a disculpar-vos. Perdoneu-vos generosament. Estigueu «units estretament en amor» (Col. 2:2, TBS). L’amor té molt poder. Ens ajuda a ser pacients i bondadosos. Ens ajuda a mantenir la calma i a perdonar. L’amor «tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta» (1 Cor. 13:4-7). Continueu cultivant amor i la vostra comunicació serà cada vegada millor. D’aquesta manera, la vostra família serà més feliç i lloareu Jehovà.