Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Es van oferir de tot cor a Mèxic

Es van oferir de tot cor a Mèxic

ÉS COMMOVEDOR veure que cada cop més joves Testimonis simplifiquen el seu estil de vida per fer més en el ministeri. D’aquesta manera, demostren que tenen un ‘ull bo’, o senzill (Mt. 6:22). Quins canvis han de fer? Amb quins obstacles s’enfronten? Conèixer una mica de més a prop alguns que actualment serveixen a Mèxic t’ajudarà a esbrinar-ho.

«HAVÍEM DE FER UN CANVI»

En Dustin i la Jassa

En Dustin i la Jassa, dels Estats Units, es van casar el gener de 2007. Poc després van fer realitat un somni que perseguien des de feia temps: comprar-se un veler i viure-hi tot l’any. Tenien el veler amarrat a prop d’Astoria, Oregon (EUA), una ciutat pintoresca rodejada per turons atapeïts d’arbres i muntanyes amb el cim cobert de neu, a prop de l’oceà Pacífic. En Dustin diu que «miressis on miressis, les vistes eren impressionants». Aquest matrimoni creia que estava vivint una vida senzilla i que confiava en Jehovà. «Al cap i a la fi», pensaven, «vivim en un veler de 7,9 metres, treballem a mitja jornada, estem en una congregació de llengua estrangera i, de tant en tant, servim com a pioners auxiliars». Però, temps després, van arribar a la conclusió que s’estaven enganyant a si mateixos. «En comptes d’ajudar la congregació, passàvem la major part del temps ocupats  arreglant el veler», explica en Dustin. «Sabíem que, si de debò volíem posar Jehovà en primer lloc a la nostra vida, havíem de fer un canvi».

La Jassa afegeix: «Abans de casar-me vivia a Mèxic, on servia en una congregació anglesa. Hi gaudia molt i tenia moltes ganes de tornar-hi». Per tal d’enfortir el seu desig de servir a l’estranger, en Dustin i la Jassa van començar a llegir a l’adoració en família biografies de germans i germanes que s’havien mudat a zones on els camps estaven a punt per a la sega (Jn. 4:35). «Volíem experimentar el mateix goig», diu en Dustin. Quan alguns amics seus de Mèxic els van comentar que un grup que s’acabava de formar necessitava ajuda, en Dustin i la Jassa es van acabar de decidir. Van deixar la feina, van vendre el veler i es van mudar a Mèxic.

«EL MILLOR QUE MAI ENS HA PASSAT!»

En Dustin i la Jassa van anar a viure a la ciutat de Tecomán, també a prop de l’oceà Pacífic, però situada a uns quatre mil tres-cents quaranta-cinc quilòmetres al sud d’Astoria. «En comptes de brises fresques i vistes a la muntanya, fa molta calor i hi ha llimoners fins on ens arriba la vista», diu en Dustin. Al principi, no trobaven feina. Com que no tenien massa diners, menjaven arròs i mongetes dos cops al dia, setmana rere setmana. «Però just quan semblava que no podríem suportar més aquella dieta», diu la Jassa, «els nostres estudiants de la Bíblia ens van començar a donar mangos, plàtans, papaies i, és clar, bosses plenes de llimones!» Amb el temps, van trobar feina en una escola d’idiomes amb seu a Taiwan que feia cursos per internet. Amb els diners que guanyen ara, poden satisfer de sobra les necessitats de cada dia.

Com els fa sentir el nou estil de vida? «Aquest canvi és el millor que mai ens ha passat!», afirmen en Dustin i la Jassa. «La nostra relació amb Jehovà i entre nosaltres és més forta del que mai haguéssim pensat. Cada dia fem moltes coses plegats. Per exemple, sortim a predicar, parlem de com ajudar els nostres estudiants de la Bíblia i ens prepararem les reunions. A més, les pressions que teníem abans ja no ens angoixen». I afegeixen: «Ara entenem el que no havíem entès mai del tot, la veritat de la promesa del Salm 34:9 [34:8 en NM]: “Tasteu i veureu que n’és, de bo, Jahvè”».

QUÈ MOTIVA MILERS DE VOLUNTARIS?

Més de dos mil nou-cents germans i germanes, tant casats com solters, molts entre els vint i els quaranta anys, s’han mudat a Mèxic per servir a zones on encara hi ha molta necessitat de predicadors del Regne. Què els ha motivat a emprendre aquesta tasca? Aquesta pregunta es va fer a uns  quants d’aquests joves i van mencionar tres raons principals. Quines són?

La Leticia i l’Hermilo

Per mostrar amor a Jehovà i als altres. La Leticia es va batejar quan tenia divuit anys. Ella diu: «Quan em vaig dedicar a Jehovà, entenia que això significava servir-lo amb tot el meu cor i amb tota la meva ànima. De manera que, per demostrar el meu profund amor per Jehovà, volia dedicar més temps i energies a servir-lo» (Mc. 12:30). L’Hermilo, que ara està casat amb la Leticia, tenia vint i pocs anys quan es va mudar on hi havia més necessitat de predicadors. Ell explica: «Em vaig adonar que ajudar les persones a satisfer la seva necessitat espiritual seria la millor manera de mostrar el meu amor als altres» (Mc. 12:31). Per tant, va deixar la pròspera ciutat de Monterrey, on treballava en un banc i gaudia d’un estil de vida còmode, i es va mudar a una ciutat petita.

L’Essly

Per ser feliç de debò. Poc després de batejar-se, la Leticia va acompanyar una pionera d’experiència a una ciutat aïllada, on van predicar durant un mes. La Leticia recorda: «Estava impressionada. Veure com la gent responia al missatge del Regne em va donar molt de goig. Al final d’aquell mes, em vaig dir: “Això és el que vull fer amb la meva vida!”». Un cas semblant és el de l’Essly, una germana soltera d’uns vint anys que es va sentir motivada a emprendre aquest tipus de servei en veure la felicitat que reporta. Mentre encara anava a l’institut, va conèixer alguns Testimonis entusiastes que servien on hi havia més necessitat. L’Essly explica que «veure les cares de felicitat d’aquells germans i germanes va fer que volgués portar el mateix estil de vida». Moltes germanes han reaccionat com l’Essly. De fet, a Mèxic, més de sis-centes vuitanta germanes solteres serveixen en llocs de necessitat. Quin fantàstic exemple tant per als grans com per als joves!

Per tenir una vida amb propòsit i satisfactòria. Quan l’Essly va acabar l’institut, li van oferir una beca universitària. Els seus companys li deien que l’acceptés i que lluités per aconseguir una «vida normal»: estudiar una carrera, tenir una bona feina, un cotxe i viatjar. Però no va seguir els seus consells. L’Essly diu: «Alguns dels meus amics Testimonis perseguien aquestes coses, i vaig notar que les metes espirituals ja no eren la seva prioritat. També vaig veure que acabaven frustrats pels problemes que tenien en involucrar-se cada cop més en les coses del món. Jo volia utilitzar la meva joventut per servir Jehovà al màxim».

La Racquel i en Phillip

L’Essly va estudiar alguns cursos que li van permetre trobar feina per mantenir-se econòmicament i servir com a pionera. Llavors es va mudar a una  zona on hi havia una necessitat urgent de publicadors. Fins i tot va acceptar el repte d’aprendre les llengües indígenes dels pobles Otomí i Tlapaneco. Ara, en reflexionar en els tres anys que ha estat predicant a zones aïllades, l’Essly diu: «Servir on hi ha més necessitat m’ha donat satisfacció i una vida amb propòsit. I el més important és que la meva relació amb Jehovà s’ha fet molt més forta». En Phillip i la Racquel, una parella dels Estats Units que tenen uns trenta anys, també hi estan d’acord. «El món canvia tan ràpid que molts pensen que les seves vides són inestables. Però servir on encara hi ha tantes persones que escolten el missatge de la Bíblia ens fa tenir una vida amb propòsit. És molt satisfactori!»

COM VÈNCER ELS REPTES

La Verónica

Però, és clar, servir on es necessiten més publicadors també té els seus reptes. Un d’aquests és poder mantenir-se econòmicament. Per aconseguir-ho, has d’estar disposat a adaptar-te a les circumstàncies locals. La Verónica, una pionera d’experiència, explica: «En un lloc on vaig servir, cuinava menjar ràpid i el venia a bon preu. En un altre lloc, venia roba i tallava cabells. Ara, netejo una casa i també faig classes per a pares novells i els ensenyo a comunicar-se amb els seus fills».

Adaptar-se a una altra cultura i a costums diferents pot ser un repte encara més difícil si vius entre la població indígena d’una zona aïllada. Això és el que els va passar a en Phillip i la Racquel quan van servir al camp de llengua Nahuatl. «Les diferències culturals eren enormes», diu en Phillip. Què els va ajudar a adaptar-se? «Ens vam concentrar en les coses positives que observàvem de la gent Nahuatl: la relació estreta entre les famílies, la sinceritat amb què es tractaven els uns als altres i la seva generositat.» La Racquel afegeix: «Vam aprendre molt de viure allà i de servir colze a colze amb els nostres germans i germanes d’aquella comunitat indígena».

COM ET POTS PREPARAR?

Si t’agradaria servir a regions aïllades on hi ha més necessitat, què pots fer ara per preparar-te? Els germans i germanes que tenen experiència en aquest tipus de servei diuen que, abans de mudar-te, comencis a simplificar el teu estil de vida i aprenguis a estar content amb el que tens (Fili. 4:11, 12). Què més pots fer? La Leticia explica: «Evitava treballs que m’exigissin estar lligada a un lloc durant molt de temps. Volia estar disponible per mudar-me on fos i quan fos necessari». L’Hermilo diu: «Vaig aprendre a cuinar, netejar i planxar». La Verónica comenta: «Quan vivia a casa amb els meus pares i els meus germans, ajudava a netejar i vaig aprendre a preparar menjars econòmics però nutritius. També vaig aprendre a estalviar».

L’Amelia i en Levi

En Levi i l’Amelia, una parella dels Estats Units que es va casar fa vuit anys, recorden com les oracions específiques els van ajudar a preparar-se per servir a Mèxic. En Levi explica: «Vam calcular quants diners necessitaríem per servir a l’estranger durant un any, i llavors vam demanar a Jehovà en oració que ens ajudés a guanyar just aquella quantitat». Al cap d’uns mesos, van reunir exactament els diners que havien demanat i es van mudar sense perdre temps. En Levi diu: «Jehovà va respondre l’oració específica que li havíem fet i, per tant, ara ens tocava a nosaltres complir la nostra part». L’Amelia afegeix: «Pensàvem que només ens hi podríem estar un any, però ara ja fa set anys que hi som i no se’ns passa pel cap la idea de marxar! Viure aquí ens permet notar de primera mà l’ajuda de Jehovà. Cada dia veiem proves de la seva bondat».

L’Adam i la Jennifer

Per a l’Adam i la Jennifer, un matrimoni dels Estats Units que ara serveix en el camp anglès a Mèxic, l’oració també va ser vital. Ells recomanen: «No esperis les circumstàncies perfectes. Parla a Jehovà del teu desig de servir a l’estranger i, llavors, actua en conformitat amb les teves oracions. Simplifica la teva vida, escriu a la sucursal del país on t’agradaria servir i, després de calcular el cost, muda-t’hi!». * Si ho fas, t’espera una vida emocionant i rica en sentit espiritual!

^ § 21 Per a més informació, consulta l’article «Pots ‘arribar-te fins a Macedònia’?» del Ministeri del Regne d’agost de 2011.