Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Realment ho va escriure Josep Flavi?

Realment ho va escriure Josep Flavi?

En el vintè llibre de l’obra Antiquitats judaiques, l’historiador Josep Flavi, del segle primer, va parlar de la mort de «Jaume, germà de Jesús que se l’anomenava el Crist». Molts erudits van considerar que aquesta declaració és autèntica. No obstant això, alguns dubten de l’autenticitat d’una altra declaració que fa referència a Jesús en la mateixa obra. Aquest relat, que se’l coneix com «Testimonium Flavianum», diu:

«Per aquell temps va aparèixer Jesús, un home savi, si és lícit anomenar-lo home, ja que va fer moltes obres meravelloses, un mestre de gent que rep amb goig la veritat. Va captar l’atenció de molts jueus com també de molts gentils. Era [el] Crist; i quan Pilat, amb el suggeriment dels homes principals d’entre nosaltres, el va condemnar a la creu, aquells qui l’estimaven des del principi no el van abandonar, perquè es va aparèixer en vida al tercer dia, tal com els profetes de Déu ho havien predit, així com deu mil coses meravelloses més referent a ell; i la tribu de Cristians, anomenats així a causa de Crist, no ha desaparegut encara». (Josephus—The Complete Works, traduït a l’anglès per William Whiston.)

Des de finals del segle XVI, s’ha desencadenat un debat candent entre els qui creuen que aquest text és autèntic i els qui dubten que Josep l’hagi escrit. Serge Bardet, historiador francès i especialista en literatura clàssica, s’ha decidit a desenredar la trama d’un debat que s’ha enrevessat al llarg dels últims quatres segles. La seva investigació es va publicar en el llibre Le Testimonium Flavianum—Examen historique considérations historiographiques (El Testimonium Flavianum—Estudi històric amb consideracions historiogràfiques).

Com que Josep Flavi no era un escriptor cristià, sinó un historiador jueu, gran part de la controvèrsia se centra en el fet que es mencioni Jesús com «el Crist». En aquesta anàlisi, Bardet va assegurar que aquest títol correspon «en tot moment a la utilització en grec de l’article [definit] per als noms de persones». Bardet va afegir que des de la perspectiva judeocristiana «no només és possible que Josep Flavi usés el terme Christos», sinó que també és un detall que «els crítics en general s’han equivocat al passar per alt».

Podria ser que posteriorment un falsificador embellís aquest text imitant l’estil de Josep? Basant-se en evidències històriques i de text, Bardet va concloure que tal imitació seria gairebé un miracle, ja que exigiria un falsificador amb «un talent per imitar com ningú l’ha tingut en tota la història antiga». És a dir, caldria ser «tan josefià com el mateix Josep».

I per què tant d’enrenou? Doncs bé, Bardet identifica l’arrel del problema dient que «hi ha dubtes sobre el Testimonium simplement perquè, a diferència de la majoria dels textos antics, aquest ha estat qüestionat». I afegeix que les actituds adoptades al llarg dels segles es basen més en «motius ocults» que en una anàlisi deductiva del text, la qual es decanta molt més a favor de la seva autenticitat.

Està per veure si aquesta anàlisi de Bardet canviarà l’opinió dels erudits sobre el Testimonium Flavianum. De moment ja ha fet canviar de parer a un eminent especialista del judaisme hel·lenístic i del cristianisme primitiu, Pierre Geoltrain, qui durant molt de temps havia vist el Testimonium com una interpolació, burlant-se fins i tot d’aquells qui creien en la seva autenticitat. Geoltrain reconeix que el que l’ha fet canviar d’opinió és el treball de Bardet, i afirma: «A partir d’ara ningú hauria d’atrevir-se a parlar “del testimoni poc creïble” de Josep Flavi».

No obstant això, els testimonis de Jehovà tenen una raó encara de més pes per acceptar Jesús com el Crist: la que dóna la Bíblia (2 Tim. 3:16).