Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Jehovà, el nostre refugi

Jehovà, el nostre refugi

«Senyor, has estat el nostre recer al llarg de tots els segles» (SL. 90:1, BCI).

1, 2. Com se senten els servents de Déu al món actual de Satanàs, però per què poden dir que tenen una llar?

ET SENTS com a casa en aquest món? Si no és així, no pensis que ets l’únic! A través dels temps, tots els qui de veritat han estimat Jehovà s’han sentit com estrangers, o forasters, en aquest món actual. Per exemple, els fidels adoradors de Jehovà que vivien de campament en campament a la terra de Canaan van declarar públicament «que eren estrangers i forasters a la terra» (Heb. 11:13).

2 D’igual manera, els ungits, que tenen la «ciutadania al cel», també se senten «forasters» en aquest món (Fili. 3:20; 1 Pe. 2:11). Les «altres ovelles» de Crist tampoc ‘són del món, com Jesús no va ser del món’ (Jn. 10:16; 17:16). Ara bé, això no vol dir que el poble de Déu no tingui una «llar» on refugiar-se o arrecerar-se. Malgrat que no la puguem veure amb els ulls, és la llar més segura i amorosa que existeix. Moisès va escriure: «Senyor, has estat el nostre recer al llarg de tots els segles» (Sl. 90:1, BCI). * Com va demostrar Jehovà ser un «recer» per als seus servents del passat? Com és Jehovà un «recer» per al seu poble avui dia? I com demostrarà ser en el futur l’únic refugi segur?

JEHOVÀ, UN VERITABLE «RECER» PER ALS SEUS SERVENTS DEL PASSAT

3. Quin és el terme real, el terme imaginari i el punt de similitud que trobem a Salm 90:1?

3 Com en moltes figures retòriques que hi ha a la Bíblia, a Salm 90:1 trobem un terme real, un terme imaginari i un punt de similitud. El terme real  és Jehovà i el terme imaginari és un recer, un lloc on les persones es refugien. Jehovà i aquest recer tenen un punt de similitud. Per exemple, Jehovà protegeix el seu poble perquè és la personificació de l’amor (1 Jn. 4:8). També és un Déu de pau i per això fa que les persones que li són lleials ‘se sentin segures’ (Sl. 4:9 [4:8 en NM]). Pensem, per exemple, en la manera de tractar Jehovà els fidels patriarques del passat, com ara Abraham.

4, 5. Com va demostrar Déu ser un veritable «recer» per a Abraham?

4 Ens podem fer una idea de com es va sentir Abraham, qui en aquell temps es deia Abram, quan Jehovà li va dir: «Vés-te’n del teu país, de la teva parentela [...] cap a la terra que et mostraré». És molt probable que tota la preocupació que Abraham sentia en aquells moments desaparegués quan, a continuació, Jehovà li va dir: «Jo faré de tu un gran poble, et beneiré, faré gran el teu nom [...]. Beneiré els qui et beneeixin i maleiré els qui et maleeixin» (Gèn. 12:1-3).

5 Amb aquestes paraules, Jehovà va assegurar a Abraham que seria un lloc de refugi per a ell i la seva descendència (Gèn. 26:1-6). Jehovà va complir la seva promesa. Per exemple, va evitar que el faraó d’Egipte i Abimèlec, el rei de Guerar, matessin Abraham i li prenguessin la seva esposa. També va protegir Isaac i Rebeca de perills semblants (Gèn. 12:14-20; 20:1-14; 26:6-11). La Bíblia diu que Jehovà «no permeté que ningú els maltractés i reprengué uns reis per causa d’ells: “No toqueu els meus ungits, no feu cap mal als meus profetes”» (Sl. 105:14, 15).

«No t’abandonaré»

6. Què va dir Isaac al seu fill, i com es devia sentir Jacob?

6 El nét d’Abraham, Jacob, va ser un d’aquests profetes de Jehovà. Quan va ser el moment en què Jacob havia d’escollir esposa, el seu pare, Isaac, li va dir: «No et casis amb cap de les noies de Canaan. Alça’t, vés a Fadan-Aram, a casa de Batuel, el pare de la teva mare, i tria’t dona d’allí, d’entre les noies de Laban» (Gèn. 28:1, 2). Jacob va obeir el seu pare, va marxar ràpidament i va abandonar la seguretat de la seva família a Canaan per viatjar tot sol centenars de quilòmetres fins a Haran (Gèn. 28:10). És possible que es preguntés: «Quant de temps seré fora? M’acollirà bé el meu oncle, i em donarà una esposa que serveixi Déu?». Segurament, les preocupacions de Jacob es van esfumar després d’arribar a Luz, que estava situada a cent quilòmetres de Beerxeba. Què va passar a Luz?

7. Què va fer Jehovà perquè Jacob se sentís segur?

 7 A Luz, Jehovà es va aparèixer a Jacob en un somni, i li va dir: «Jo sóc amb tu, jo et guardaré pertot arreu on vagis i et tornaré en aquest país; no t’abandonaré que no hagi acomplert tot el que t’he dit» (Gèn. 28:15). És evident que aquestes paraules van fer que Jacob se sentís més segur i tranquil. Te l’imagines, just després, caminant ràpidament, impacient per veure com Déu complia la seva paraula? Si tu també has marxat de casa, potser per servir a l’estranger, segurament et pots identificar amb els sentiments de Jacob. Sens dubte, hauràs comprovat que Jehovà també t’ha cuidat.

8, 9. Com va demostrar Jehovà ser un refugi per a Jacob, i què n’aprenem?

8 En arribar a Haran, l’oncle de Jacob, Laban, li va donar una càlida benvinguda. Temps després, li va donar Lia i Raquel per esposes. Però més tard, Laban va intentar aprofitar-se de Jacob i va canviar deu vegades de parer pel que fa als tractes econòmics que havien fet (Gèn. 31:41, 42). Tot i això, Jacob va aguantar totes aquestes injustícies perquè tenia la seguretat que Jehovà seguiria cuidant-lo. I no es va equivocar, ja que quan Déu li va dir que tornés a Canaan, el patriarca ‘tenia molts ramats, criades i criats, camells i ases’ (Gèn. 30:43). Profundament agraït, Jacob va orar: «Sóc massa petit per a tantes gràcies i per a tanta fidelitat com heu tingut envers el vostre servent. Amb el meu bastó, només, vaig passar aquest Jordà, i ara compto dos campaments» (Gèn. 32:11 [32:10 en NM]).

9 Aquests exemples mostren que Moisès tenia molta raó quan va dir: «Senyor, has estat el nostre recer al llarg de tots els segles» (Sl. 90:1, BCI). I Jehovà no ha canviat, no ha deixat de ser el nostre refugi, perquè en Ell «no hi ha canvi ni ombra de variació» (Jm. 1:17). Analitzem-ho.

JEHOVÀ ÉS EL NOSTRE VERITABLE «RECER»

10. Per què podem estar segurs que Jehovà serà un refugi per als qui el serveixen?

10 Imagina’t que en un judici has de testificar contra una organització criminal. El seu líder és un home molt intel·ligent i poderós, un assassí sense compassió i un mentider que té agents arreu del món. Com et sentiries en sortir dels jutjats? Probablement no gaire segur. Tindries bons motius per demanar protecció. Doncs bé, aquest exemple mostra la situació dels servents de Jehovà avui dia, els quals testifiquen amb valentia en contra del violent i cruel enemic de Jehovà, Satanàs (llegeix Apocalipsi [Revelació] 12:17). Ha pogut Satanàs silenciar el poble de Déu? I tant que no! Continuem prosperant en sentit espiritual. Això només és possible perquè Jehovà és el nostre refugi, un veritable «recer», especialment en aquests últims dies (llegeix Isaïes 54:14, 17). Cal dir, però, que Jehovà no podrà ser un refugi segur per a nosaltres si permetem que Satanàs ens allunyi del nostre recer.

Els àngels ajuden i protegeixen els servents de Jehovà

11. Quina lliçó aprenem dels patriarques?

11 Aprenguem una lliçó més dels patriarques. Malgrat que vivien a Canaan, es mantenien allunyats de la gent del país i odiaven les seves vides immorals i malvades (Gèn. 27:46). Eren homes que es guiaven per principis, i que no necessitaven una llarga llista de normes que els indiqués què podien o no podien fer. Conèixer Jehovà i la Seva personalitat els  era suficient. Ja que Jehovà era el seu «recer», evitaven apropar-se al món i se’n mantenien tan lluny com podien. Quin bon exemple ens van donar! T’esforces a imitar els fidels patriarques del passat quan esculls amics i entreteniment? És trist veure que alguns a la congregació demostren que, en cert grau, se senten còmodes al món de Satanàs. Si et sents així, encara que sigui una miqueta, fes oració. Recorda que aquest món pertany a Satanàs i que reflecteix el seu esperit egoista i poc amorós (2 Cor. 4:4; Ef. 2:1, 2).

12. (a) Quines ajudes ha donat Jehovà al seu poble? (b) Com et fan sentir les ajudes que ens dóna Jehovà?

12 Si volem resistir les maquinacions de Satanàs, cal que aprofitem al màxim les ajudes espirituals que Jehovà dóna als qui es refugien en Ell. Aquestes ajudes inclouen les reunions cristianes, l’adoració en família i els pastors que ha escollit per consolar-nos i ajudar-nos quan afrontem els reptes de la vida (Ef. 4:8-12). El germà George Gangas, qui va formar part del Consell Rector durant molts anys, va escriure: «Quan estic amb [el poble de Déu] em sento com a casa amb la família, en un paradís espiritual». I tu? Et sents de la mateixa manera?

13. Quina lliçó important extraiem d’Hebreus 11:13?

13 Una altra qualitat dels patriarques que val la pena imitar és el desig que tenien de ser diferents de les persones que els envoltaven. Al paràgraf 1 es comentava que declaraven públicament «que eren estrangers i forasters a la terra» (Heb. 11:13). T’has resolt tu a ser diferent? És clar que no sempre és fàcil, però pots tenir èxit amb l’ajuda de Déu i dels teus companys cristians. Recorda que no estàs sol. Tots els qui volen servir Jehovà tenen una lluita (Ef. 6:12). Però la podem guanyar si confiem en Jehovà i fem que sigui el nostre refugi.

14. Quina «ciutat» esperaven els servents de Jehovà?

14 També és important que imitem Abraham, qui va tenir els ulls enfocats en el premi (2 Cor. 4:18). L’apòstol Pau va escriure que Abraham «esperava aquella ciutat ben fonamentada de la qual Déu és l’arquitecte i el constructor» (Heb. 11:10). Aquesta ciutat és el Regne messiànic. Per suposat, Abraham va haver d’esperar aquesta «ciutat», però en cert sentit nosaltres no l’hem d’esperar. Actualment, aquesta  «ciutat» ja governa al cel, i hi ha moltes proves que indiquen que ben aviat prendrà el control de la Terra. És real per a tu el Regne? Influencia el Regne el teu punt de vista sobre la vida, el món i les teves prioritats? (Llegeix 2 Pere 3:11, 12.)

EL NOSTRE «RECER» MENTRE S’ACOSTA LA FI

15. Quin futur espera als qui confien en l’actual món de Satanàs?

15 A mesura que el món de Satanàs s’acosta a la seva fi, els problemes aniran a més (Mt. 24:7, 8). Les coses seran molt pitjors durant la gran tribulació. Les infraestructures es col·lapsaran, i les persones temeran per la seva vida (Hab. 3:16, 17). Estaran tan desesperades que buscaran refugi «a les coves i les roques de les muntanyes» (Ap. 6:15-17). Però ni les coves literals ni les organitzacions polítiques i comercials, que són com muntanyes, les podran protegir.

16. Com hauríem de veure la congregació cristiana, i per què?

16 Ara bé, el poble de Jehovà no deixarà de rebre la protecció del seu veritable «recer», Jehovà Déu. Igual que el profeta Habacuc, ‘faran festa a Jahvè, cridaran de joia pel Déu que els socorre’ (Hab. 3:18). Com serà Jehovà un veritable refugi durant aquests temps de dificultats? Haurem d’esperar per veure-ho. Però podem estar segurs que, igual que els israelites que van sortir d’Egipte, la «gran multitud» estarà organitzada i pendent de la guia divina (Ap. 7:9; llegeix Èxode 13:18). Aquesta guia vindrà de la seva organització, probablement de part de la congregació cristiana. Per tant, les ‘cambres’ interiors que ens protegiran, citades a Isaïes 26:20 (llegeix-lo), podrien referir-se als milers de congregacions d’arreu del món. Valores les reunions cristianes? Actues ràpidament quan Jehovà et guia a través de la seva congregació? (Heb. 13:17.)

17. Com és Jehovà un «recer» fins i tot per als seus servents fidels que han mort?

17 Fins i tot els qui morin fidels abans que comenci la gran tribulació estaran segurs amb Jehovà, el seu veritable «recer». Com pot ser? Temps després que els fidels patriarques morissin, Jehovà va dir a Moisès: «Jo sóc [...] el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob» (Èx. 3:6). Jesús va citar aquestes paraules i va afegir que Jehovà «no és pas un Déu de morts, sinó de vius, ja que tots per a ell viuen» (Lc. 20:38). Per a Jehovà, els qui l’han servit fidels fins a la mort és com si fossin vius; la seva resurrecció és una realitat (Ecl. 7:1).

18. De quina manera especial demostrarà Jehovà al món nou que és el nostre «recer»?

18 Al món nou que tenim al davant, Jehovà també serà un refugi per al seu poble en un altre sentit. Apocalipsi 21:3 diu: «Aquest és el tabernacle de Déu amb els homes, i des d’ara habitarà amb ells». Al principi, Jehovà residirà amb els seus súbdits terrestres mitjançant el seu representant Jesucrist. Al final dels mil anys, Jesús tornarà el Regne al seu Pare, després d’haver acomplert el propòsit de Déu per a la Terra (1 Cor. 15:28). Des d’aquell moment, la humanitat perfecta ja no necessitarà que Jesús sigui l’intercessor entre ells i Jehovà, perquè Jehovà estarà amb ells. Quin magnífic futur ens espera! Fins que no arribi aquest dia, esforcem-nos a imitar els servents del passat fent de Jehovà el nostre «recer».

^ § 2 La Traducción del Nuevo Mundo de las Santas Escrituras tradueix Salm 90:1 d’aquesta manera: «Oh Jehovà, tu mateix has arribat a ser una veritable llar per a nosaltres durant generació rere generació».