Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Als qui estimen Jehovà «res no els farà ensopegar»

Als qui estimen Jehovà «res no els farà ensopegar»

«Tenen molta pau els qui estimen la llei, res no els farà ensopegar» (SL. 119:165).

1. Com il·lustra l’actitud de certa corredora la nostra determinació de no donar-nos per vençuts?

DES de ben jove, la Mary Decker era una corredora de fama internacional. En els Jocs Olímpics del 1984, tot i ser la favorita per a la medalla d’or dels 3.000 metres, les seves vambes mai van travessar la línia d’arribada. Va ensopegar amb la cama d’una altra corredora i va caure. Ferida i feta un mar de llàgrimes, la van haver de portar fora de la pista. Però no va tirar la tovallola, ja que en menys d’un any tornava a estar en forma per córrer i va fixar un nou rècord mundial femení de la milla el 1985.

2. En quin tipus de cursa correm els cristians, i quina ha de ser la nostra meta?

2 Com a cristians, correm en una cursa simbòlica. La nostra meta ha de ser córrer per tal de guanyar. Aquesta cursa no és un esprint, en què la velocitat és la clau per aconseguir la victòria. I tampoc és simplement com fer fúting, és a dir, córrer a poc a poc i, de vegades, fins i tot parar. En comptes d’això, es pot comparar a una marató on el que compta és la resistència. L’apòstol Pau, en la carta als cristians de Corint, una ciutat coneguda per les competicions d’atletisme, va fer servir la metàfora d’un corredor que participa en una cursa. Va dir: «No sabeu que els qui corren a l’estadi prou corren tots, però un de sol s’emporta el premi? Correu de manera que us l’emporteu» (1 Cor. 9:24).

3. Qui pot guanyar la cursa per a la vida eterna?

3 La Bíblia ens diu que correm en aquesta cursa figurada (llegeix 1 Corintis 9:25-27). El premi és la vida eterna, ja sigui al cel per als cristians ungits o a la Terra per a la resta de participants. Ara bé, a diferència  de la majoria de les competicions atlètiques, aquesta cursa permet guanyar el premi a tots els qui hi participen i resisteixen fins al final (Mt. 24:13). Tan sols perden els qui no corren segons les normes o no arriben a la meta. A més, aquesta és l’única cursa que té com a premi la vida eterna.

4. Per què no és fàcil córrer la cursa per a la vida eterna?

4 No és fàcil arribar a la meta. Cal ser disciplinat i tenir clar l’objectiu que es vol aconseguir. Tan sols una persona ha estat capaç de travessar la línia d’arribada sense ensopegar cap vegada: Jesucrist. Però Jaume, un dels seus deixebles, va escriure que els seguidors de Crist «ensopeguem sovint» (Jm. 3:2). Que n’és de cert, això! Tots som esclaus de les nostres imperfeccions i de les dels altres i, és per això que, de vegades, ensopeguem, trontollem i perdem velocitat. Potser fins i tot caiem, però ens aixequem i continuem corrent. Alguns han patit una caiguda tan forta que els han hagut d’ajudar a aixecar-se i reprendre la cursa per arribar a la meta. Per tant, és possible que ensopeguem o caiguem de manera puntual o fins i tot vàries vegades (1 Re. 8:46).

Si caus, deixa que t’ajudin i aixeca’t!

SI ENSOPEGUES, NO ABANDONIS LA CURSA

5, 6. (a) Per què podem dir que ‘res no farà ensopegar’ a un cristià, i què l’ajudarà a ‘aixecar-se’? (b) Per què alguns no s’aixequen després d’ensopegar?

5 La manera com reaccionem quan ensopeguem o caiem mostra quin tipus de persona som. Alguns que ensopeguen o cauen es penedeixen i continuen servint Déu. En canvi, altres no ho fan. Proverbis 24:16 diu: «Set vegades cau el just i s’aixeca, però els impius ensopeguen en el mal».

6 Jehovà no permetrà que els qui confiem en ell ensopeguem o caiguem de manera que no ens puguem aixecar. Jehovà ens assegura que ens ajudarà a ‘aixecar-nos’ quan afrontem adversitats o cometem errors a fi que el continuem servint  de la millor manera. Quin consol pels qui estimem Jehovà de tot cor! En canvi, els impius no es volen ‘aixecar’. No busquen l’ajuda de l’esperit sant de Déu ni del Seu poble, o la rebutgen quan se’ls ofereix. Però, pels qui ‘estimem la llei’ de Jehovà, cap obstacle ens pot desqualificar permanentment de la cursa per a la vida eterna (llegeix Salm 119:165).

7, 8. Com podem continuar tenint l’aprovació de Déu a pesar de ‘caure’?

7 A causa d’alguna debilitat, alguns cauen en pecats lleus, fins i tot una vegada rere l’altra. Però Jehovà encara els considera justos si ‘s’aixequen’ cada vegada, és a dir, si es penedeixen sincerament i s’esforcen per tornar a ser lleials. Això es veu clar en el tracte que Déu va donar a Israel (Is. 41:9, 10). Proverbis 24:16 no se centra en la part negativa, és a dir, les vegades que ‘caiem’. Més aviat, enfoca l’aspecte positiu: les vegades que ens ‘aixequem’ amb l’ajuda del nostre Déu misericordiós (llegeix Isaïes 55:7). Jehovà i Jesucrist ens animen de manera afectuosa a ‘aixecar-nos’, i així demostren que confien en nosaltres (Sl. 86:5; Jn. 5:19).

8 Ara bé, fins i tot si un corredor ensopega o cau durant la marató, potser té temps d’aixecar-se i acabar la cursa si actua amb urgència. Nosaltres no sabem el ‘dia ni l’hora’ que acabarà la cursa per a la vida eterna (Mt. 24:36). Però, com menys ensopeguem, més probabilitats tindrem de mantenir un ritme constant, seguir a la cursa i arribar a la meta amb èxit. Per tant, com podem evitar ensopegar?

OBSTACLES QUE NO DEIXEN PROGRESSAR

9. Quins obstacles analitzarem?

9 Analitzem cinc obstacles que ens poden fer ensopegar: les nostres debilitats, els desitjos de la carn, les injustícies per part dels germans, les proves o la persecució i les imperfeccions dels altres. Recorda que, si has ensopegat, Jehovà és molt pacient i no t’etiquetarà de seguida com a persona deslleial.

10, 11. Contra quina debilitat va lluitar David?

10 Les nostres debilitats es poden comparar a pedres escampades per la pista de la cursa. Alguns episodis de la vida del rei David i de l’apòstol Pere indiquen dues d’aquestes debilitats: la manca d’autocontrol i la por de l’home.

11 Al rei David a vegades li va mancar autocontrol, com ara quan va pecar amb Betsabé. En una altra ocasió, quan Nabal el va insultar, David va actuar precipitadament. És cert que el seu autocontrol va vacil·lar, però mai es va donar per vençut i sempre es va esforçar per agradar Jehovà. Va rebre ajuda i va recuperar l’equilibri espiritual (1 Sam. 25:5-13, 32, 33; 2 Sam. 12:1-13).

12. Com es va mantenir Pere a la cursa tot i ensopegar?

12 Pere va tenir por de l’home i, de vegades, va ensopegar greument. Però es va mantenir lleial a Jesús i Jehovà. Per exemple, va negar públicament el seu Amo tres vegades (Lc. 22:54-62). Més tard, va tractar els cristians gentils com si no fossin tan bons com els cristians jueus circumcisos. Però l’apòstol Pau tenia ben clar que a la congregació no hi havia lloc per a les diferències de classe. L’actitud de Pere no era correcta i podria haver fet malbé la germanor. Però, abans que això passés, Pau el va aconsellar amb fermesa (Gàl. 2:11-14). Es va ferir tant l’orgull de Pere que va abandonar la cursa per a la vida? En absolut! Va reflexionar en el consell de Pau, el va aplicar i va continuar la cursa.

13. Com ens poden fer ensopegar els problemes de salut?

13 De vegades, els problemes de salut poden fer la vida molt difícil. Com  a resultat, alguns s’han donat per vençuts i han abandonat la cursa. Fixa’t en el cas d’una germana del Japó. Disset anys després de batejar-se es va posar molt malalta. Es va arribar a preocupar tant per la seva salut que la seva espiritualitat es va debilitar i, amb el temps, es va fer inactiva. Dos ancians la van visitar i la van animar tant que va tornar a assistir a les reunions. Ella reflexiona: «La manera tan afectuosa com em van tractar els germans em va fer plorar». La nostra germana torna a estar a la cursa per a la vida.

14, 15. Com hem d’actuar quan ens vénen desitjos incorrectes? Il·lustra-ho.

14 Els desitjos de la carn han fet ensopegar a molts germans. Quan som temptats en aquest camp, hem d’actuar de manera decidida per mantenir-nos nets en sentit mental, moral i espiritual. Recorda el consell de Jesús: si el nostre ull o la nostra mà ens fa ensopegar, l’hauríem de ‘llençar’ ben lluny de nosaltres. No inclouria això desempallegar-nos dels pensaments i les accions immorals que han fet que alguns es retirin de la cursa? (Llegeix Mateu 5:29, 30.)

15 Un germà que es va criar en una família cristiana va escriure que, des que ell recorda, havia de lluitar contra tendències homosexuals. Va dir: «Sempre em sentia incòmode. Semblava que no encaixés enlloc». Quan tenia uns vint anys, va començar a servir com a pioner i ajudant de congregació. Després, va ensopegar greument, va ser disciplinat i va rebre l’ajuda dels ancians. Es va aixecar i va recuperar el ritme espiritual gràcies a l’oració, a l’estudi de la Paraula de Déu i al fet de centrar-se a ajudar els altres. Després d’uns anys, admet el següent: «A vegades encara em vénen aquells sentiments, però no permeto que m’aclaparin. He après que Jehovà no deixarà que siguis temptat més enllà del que pots suportar. Per tant, estic convençut que Déu pensa que ho puc suportar». I afegeix: «Tots els esforços que he fet se’m compensaran en el món nou. Quines ganes que en tinc! Mentrestant, seguiré lluitant». Aquest germà està decidit a seguir a la cursa.

16, 17. (a) Què va ajudar un germà que pensava que havia patit una injustícia? (b) Què hem de tenir present per no ensopegar?

16 Les injustícies per part dels germans poden ser un altre obstacle. A França, un germà que havia servit com a ancià, pensava que havia estat víctima d’una injustícia i es va acabar amargant. Com a conseqüència, va deixar d’anar a les reunions i es va fer inactiu. Dos ancians el van visitar i van ser comprensius en escoltar-lo sense interrompre’l mentre els explicava el cas tal com ell el veia. El van animar a deixar aquella càrrega a mans de Jehovà i li van emfatitzar que el més important era agradar a Déu. Va reaccionar bé al consell i aviat va tornar a la cursa.

17 Tots hem de tenir present que aquell qui Déu va nomenar Cap de la congregació va ser Jesucrist, i no ens hem de fixar pas en el que fan els humans imperfectes. Els ulls de Jesús són «com una flama de foc» i ho veuen tot des de la perspectiva correcta i també veuen molt més del que nosaltres podríem arribar a veure mai (Ap. [Rv.] 1:13-16). Per exemple, sap que hi ha coses que ens poden semblar injustícies, però que simplement són malentesos. Jesús atén les necessitats de la congregació de manera perfecta i en el moment adequat. Per tant, no hauríem de permetre que les accions o decisions de cap cristià siguin un obstacle per a nosaltres.

18. Com podem aguantar les proves o situacions difícils?

18 Les proves o la persecució i les imperfeccions  dels germans són dos obstacles més als quals ens podríem enfrontar. A la paràbola del sembrador, Jesús va dir que la «tribulació o persecució» per causa de la paraula faria que alguns ensopeguessin. La persecució pot provenir de la família, dels veïns o de les autoritats governamentals. Vingui d’on vingui, pot afectar especialment la persona que ‘no té arrels en si mateixa’, o que no té una fe forta (Mt. 13:21). Però si mantenim un cor sincer, la llavor del Regne ens ajudarà a tenir una fe ben arrelada. Quan encarem proves, esforcem-nos per meditar en tot allò que sigui «digne d’elogi» (llegeix Filipencs 4:6-9). Amb la força que ens dóna Jehovà, aguantarem les proves i no deixarem que les situacions difícils ens facin ensopegar.

Que res t’impedeixi acabar la cursa!

19. Com podem evitar ensopegar quan els germans ens ofenen?

19 Malauradament, a través dels anys alguns han permès que les imperfeccions dels germans els facin quedar fora de la cursa. Els punts de vista diferents en assumptes de consciència han estat obstacles que els han fet ensopegar (1 Cor. 8:12, 13). Quan algú ens ofèn, en fem un gra massa? La Bíblia ens adverteix que no jutgem ningú, que perdonem i que no insistim en els nostres drets (Lc. 6:37). Quan et sentis ofès, pregunta’t: «Jutjo els altres basant-me en les meves preferències? Si tinc clar que els germans són imperfectes, permeto que les imperfeccions d’algú em facin quedar fora de la cursa?». L’amor que sentim per Jehovà ens pot ajudar a evitar que les imperfeccions dels germans siguin un obstacle per arribar a la meta.

RESISTEIX I EVITA ENSOPEGAR

20, 21. Què estàs decidit a fer en la cursa per a la vida?

20 Estàs decidit a ‘acabar la cursa’? (2 Tim. 4:7, 8.) Per aconseguir-ho, l’estudi personal és imprescindible. Fes servir la Bíblia i les nostres publicacions per investigar i meditar a fi d’identificar les coses que et poden fer ensopegar. Suplica a Jehovà que et doni l’esperit sant que necessites per resistir. Recorda: en la cursa per a la vida, cap corredor està condemnat al fracàs tan sols perquè ensopega o cau alguna vegada. Es pot aixecar i tornar a la cursa. Fins i tot pot usar els obstacles que posen a prova la seva fe com trampolins per aprendre lliçons valuoses.

21 La Bíblia diu que participar en la cursa per a la vida requereix acció. No podem fer com si agaféssim un autobús i simplement esperar que ens porti al destí. No hem de ser passius. Som nosaltres els qui hem de córrer la cursa. Si ho fem, Jehovà ens donarà «molta pau», com si el vent bufés al nostre favor (Sl. 119:165). Podem estar ben segurs que Ell ens continuarà beneint tot aquest temps i que, si acabem la cursa, rebrem benediccions eternes (Jm. 1:12).