Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Que res et destorbi d’obtenir glòria

Que res et destorbi d’obtenir glòria

«El d’esperit humil obté la glòria» (PROV. 29:23).

1, 2. (a) Què signifiquen les paraules que es tradueixen glòria en els idiomes originals? (b) Quines preguntes es contestaran en aquest article?

QUAN sents la paraula glòria, què et ve a la ment? Penses en l’esplendor de la creació? (Sl. 19:2 [19:1 en NM].) O en l’elogi i la glòria que reben les persones que tenen una riquesa o saviesa excepcionals o que han aconseguit moltes coses a la vida? A les Escriptures, les paraules que en els idiomes originals es tradueixen glòria transmeten la idea d’una cosa pesant. En l’antiguitat, les monedes estaven fetes de metalls preciosos, de manera que com més pesava una moneda més valor tenia. És per això que les paraules que es feien servir per expressar la idea d’una cosa pesant es van arribar a entendre de manera figurada per referir-se a una cosa valuosa, grandiosa o impressionant.

2 A nosaltres potser ens impressiona el poder, la posició o la reputació d’algú però, què és el que busca Jehovà en els humans? Les Escriptures parlen d’una glòria, o honor, que Déu atorga a les persones. Per exemple, Proverbis 22:4 declara: «El premi de la humilitat és la benedicció de Jahvè la riquesa, l’honor i la vida». El deixeble Jaume va escriure: «Humilieu-vos davant del Senyor, i us exaltarà» (Jm. 4:10). Quina és la glòria que Jehovà confereix als humans? Què ens pot destorbar d’obtenir-la? Com podem ajudar els altres a aconseguir-la?

3-5. Com ens dóna glòria Jehovà?

3 El salmista confiava que Jehovà l’agafaria de la mà dreta i el guiaria a la glòria verdadera (llegeix Salm 73:23, 24). Com fa Jehovà això? Doncs bé, guia els seus servents humils cap a la glòria a l’honrar-los de moltes maneres. Per exemple, els dóna una comprensió de la Seva voluntat i també els confereix  l’honor de tenir una relació personal amb Ell (1 Cor. 2:7; Jm. 4:8).

4 Jehovà també confia als seus servents el magnífic tresor de la predicació (2 Cor. 4:1, 7). El ministeri reporta glòria a aquells qui usen aquest privilegi de servei per elogiar Jehovà i beneficiar els altres, ja que Ell els promet: «Jo honoro els qui m’honoren» (1 Sam. 2:30). A aquests se’ls honora amb un bon nom davant Jehovà i segurament amb una bona reputació davant els altres servents de Déu (Prov. 11:16; 22:1).

5 Quin futur tindran aquells qui ‘confien en Jehovà i segueixen els seus camins’? Ell els promet que ‘els exaltarà donant-los possessió del país, i en veuran exclosos els malvats’ (Sl. 37:34). De fet, anhelen experimentar l’honor incomparable de viure per sempre (Sl. 37:29).

«LA GLÒRIA, NO LA REBO DELS HOMES»

6, 7. Per què molts no estaven disposats a posar fe en Jesús?

6 Què ens podria destorbar d’obtenir la glòria que Jehovà vol per a nosaltres? Un factor seria donar massa importància a les opinions de persones que no serveixen Déu. Considera el que l’apòstol Joan va escriure pel que fa a algunes persones que tenien autoritat en els dies de Jesús: «Fins d’entre els principals molts cregueren en ell [Jesús], encara que a causa dels fariseus no ho confessaven perquè no els traguessin de la sinagoga; s’estimaven més la bona opinió dels homes que no pas la de Déu» (Jn. 12:42, 43). A aquells governants els hagués anat molt millor si no haguessin donat tanta importància al que pensaven els fariseus.

7 Al principi del seu ministeri, Jesús havia explicat clarament per què molts no el rebrien ni posarien fe en ell (llegeix Joan 5:39-44). Durant segles, la nació d’Israel havia estat a l’expectativa de l’arribada del Messies. Quan Jesús va iniciar el seu ministeri, pot ser que alguns discernissin, gràcies a la profecia de Daniel, que el Crist havia arribat. Uns mesos abans, quan Joan el Baptista va començar a predicar, molts pensaven que ‘era el Messies’ (Lc. 3:15). Ara, el Messies, a qui tant havien esperat, era enmig d’ells ensenyant, però els mestres de la Llei no el van acceptar. Per què? Jesús va al·ludir-ne la raó quan els va preguntar: «Com podeu creure, vosaltres que admeteu la glòria que us doneu els uns als altres, i no busqueu la glòria que ve de l’Únic?».

8, 9. Pensant en la il·lustració de la llum, demostra com pot la glòria humana enfosquir la glòria divina.

8 Com pot la glòria humana enfosquir la glòria divina? Es pot il·lustrar comparant la glòria a la llum. Per exemple, l’univers llampant és ple de glòria. Recordes l’última vegada que vas mirar al cel en una nit clara i et vas veure envoltat de milers d’estrelles? Segur que ‘l’esclat dels estels’ et va deixar bocabadat (1 Cor. 15:40, 41). Però, com veiem el cel des del carrer d’una ciutat ben il·luminada? La llum de la ciutat ens fa gairebé impossible de veure la llum de les estrelles distants. És per què les llums dels carrers, dels estadis i dels edificis són més fortes o més boniques que la llum de les estrelles? Ni molt menys! És perquè les llums de la ciutat són més a prop nostre i interfereixen en el que podríem percebre de la creació de Jehovà. Per contemplar les meravelles d’una nit clara, hem d’evitar la llum artificial.

9 Igualment, si el tipus incorrecte de glòria estigués massa a prop del nostre cor, podria fer que deixéssim de valorar i seguir la glòria perdurable que Jehovà  ens vol atorgar. Molts no accepten el missatge del Regne perquè tenen por del que els seus coneguts o familiars puguin pensar d’ells. Però, podria afectar fins i tot els servents de Déu el desig de rebre la glòria de la gent? Suposem que a un jove se li assigna predicar en una zona on, tot i ser bastant conegut, encara no se sap que és testimoni de Jehovà. S’acovardirà? O, pensa en un germà que es posa metes teocràtiques i, com a conseqüència, alguns es riuen d’ell. Permetrà que l’opinió dels qui no tenen una visió espiritual clara influeixi en les decisions que prengui? O potser un cristià ha comès un pecat greu. Amagarà el que ha fet per por de perdre la bona reputació que té a la congregació o per no decebre els seus? En aquest últim cas, si el que vol per damunt de tot és reparar la seva relació amb Jehovà, ‘cridarà els preveres de l’Església’ i els demanarà ajuda (llegeix Jaume 5:14-16).

10. (a) Com podria ofuscar-nos el fet d’estar massa preocupats pel que els altres pensen de nosaltres? (b) De què podem estar segurs si som humils?

10 Pot ser que estiguem progressant cap a la maduresa cristiana però que un germà ens doni un consell. Les seves observacions honrades ens podrien ajudar si no ens posem a la defensiva com a causa de l’orgull, de voler salvar les aparences o de voler-nos justificar. O suposa que estàs fent una feina amb un germà. Treballaràs preocupat per qui s’emportarà els mèrits per les idees i la bona feina que feu? Si et trobes en alguna d’aquestes situacions, estigues segur que «el d’esperit humil obté la glòria» (Prov. 29:23).

11. Com hauríem de reaccionar quan rebem encomi, i per què?

11 Els superintendents i aquells qui ‘aspiren’ a un càrrec a la congregació haurien d’anar en compte de no buscar l’elogi «que poden donar els homes» (1 Tim. 3:1; 1 Tes. 2:6). Com hauria de reaccionar un germà quan rep encomi sincer per una feina ben feta? És clar que no erigirà un monument al seu honor, com va fer el rei Saül (1 Sam. 15:12). Més aviat, admetrà que tot el que ha aconseguit només ha estat possible gràcies a la bondat immerescuda de Jehovà i que qualsevol èxit que tingui en el futur també dependrà de la Seva benedicció i ajuda? (1 Pe. 4:11.) La nostra reacció a l’elogi revela quin tipus de glòria busquem (Prov. 27:21).

«VOLEU FER ELS DESIGS DEL VOSTRE PARE»

12. Què va fer que alguns jueus no escoltessin Jesús?

12 Un altre factor que ens pot destorbar d’obtenir glòria de part de Déu és els nostres desitjos. Els desitjos incorrectes eviten que escoltem la veritat (llegeix Joan 8:43-47). Jesús va explicar a alguns jueus per què no escoltaven el seu missatge. Els va dir que ‘volien fer els desigs del seu pare’, el Diable.

13, 14. (a) Què diuen els investigadors sobre el cervell i la veu humana? (b) Què és el que determina a qui escoltem?

13 El que desitgem influeix en el que volem escoltar (2 Pe. 3:5). Jehovà ens va dissenyar amb l’habilitat extraordinària d’ignorar el soroll que no volem escoltar. Atura’t per un moment i concentra’t per diferenciar els sorolls que pots detectar ara mateix. Probablement fa un moment no eres conscient de molts d’aquests sorolls. Mentre el sistema límbic del teu cervell t’ha ajudat a concentrar-te en una sola cosa, també t’ha permès continuar sentint una varietat de sons. Però els investigadors han vist que la tasca de diferenciar molts sons alhora es torna més  difícil quan es tracta de veus humanes. Això vol dir que quan sents dues veus has de triar a quina prestaràs atenció. El que triïs dependrà de quina de les dues vols escoltar. Els jueus que volien fer els desitjos del seu pare, el Diable, no van escoltar Jesús.

14 Segons la Bíblia, tant la saviesa com la ximpleria intenten que les escoltem, per dir-ho així, i això fa que hàgim de prendre una decisió (Prov. 9:1-5, 13-17). A qui farem cas? La resposta depèn de qui volem servir. Les ovelles de Jesús escolten la seva veu i el segueixen (Jn. 10: 16, 27). Aquestes ‘són de la veritat’ (Jn. 18:37). I «no coneixen la veu dels estranys» (Jn. 10:5). Aquestes persones humils són les que obtenen glòria (Prov. 3:13, 16; 8:1, 18).

«SÓN LA VOSTRA GLÒRIA»

15. En quin sentit ‘eren glòria’ per als altres les tribulacions de Pau?

15 Quan perseverem a fer la voluntat de Jehovà, ajudem els altres a obtenir glòria. Pau va escriure als cristians efesis: «Us prego que no us descoratgeu en les meves tribulacions per vosaltres: són la vostra glòria» (Ef. 3:13). En quin sentit ‘eren glòria’ per als efesis les tribulacions de Pau? La bona voluntat de Pau per continuar predicant tot i les proves, els va demostrar que els privilegis que gaudien com a cristians eren molt importants i ultrapassaven el que una persona podia imaginar. Si Pau s’hagués donat per vençut a l’afrontar les proves, oi que hagués donat a entendre que la relació d’aquells cristians amb Jehovà, la seva predicació i l’esperança que tenien no eren valuoses? El fet que Pau aguantés fidel va demostrar que qualsevol sacrifici per ser deixeble de Crist val la pena.

16. Quines dificultats va afrontar Pau a Listra?

16 Pensa en l’efecte que va tenir l’entusiasme i la persistència de Pau. Actes (Fets) 14:19, 20 explica: «Arribaren, però, d’Antioquia i d’Iconi uns jueus, que convenceren la gent, i apedregaren Pau i l’arrossegaven fora de la població [de Listra], creient-se que era mort. Però els deixebles el rodejaren, i ell s’aixecà i entrà a la població. L’endemà va marxar amb Bernabé cap a Derba». Imagina’t-ho! A Pau el van deixar per mort un dia i el següent va viatjar cent quilòmetres, i sense els mitjans de transport actuals!

17, 18. (a) Com podia saber Timoteu de les dificultats de Pau a Listra? (b) Quin efecte va tenir la perseverança de Pau en Timoteu?

17 Va ser Timoteu un ‘dels deixebles’ que es va reunir amb Pau per ajudar-lo? El relat del llibre d’Actes no ho especifica, però és possible que sí. Pensa en  el que Pau li va escriure en la seva segona carta: «Tu, però, has seguit el meu ensenyament, la meva conducta, [...] les meves penes, com les que em van sobrevenir a Antioquia [l’expulsió de la ciutat], a Iconi [l’intent d’apedrec] i a Listra [l’apedrec]. Quines persecucions no vaig haver de suportar, i de totes em va deslliurar el Senyor!» (2 Tim. 3:10, 11; Ac. 13:50; 14:5, 19).

18 Timoteu sabia el que li havia passat a Pau i estava totalment al cas de la seva perseverança. Això va deixar empremta en la seva ment. Mesos més tard, Pau va visitar Listra i va veure que Timoteu era un cristià exemplar «que tenia bona fama entre els germans de Listra i d’Iconi» (Ac. 16:1, 2). Amb el temps, Timoteu va ser capaç d’atendre grans responsabilitats (Fili. 2:19, 20; 1 Tim. 1:3).

19. Quin efecte pot causar en els altres la nostra perseverança?

19 Quan perseverem a fer la voluntat de Jehovà, podem causar un efecte semblant en els altres, sobretot en els joves, molts dels quals arribaran a ser servents de Déu encara més valuosos. Els joves no només ens observen i aprenen de les nostres qualitats d’oratòria i de la nostra destresa en la predicació, sinó que també es beneficien de veure com afrontem les situacions difícils de la vida. Pau ‘ho va suportat tot’ perquè tots els qui es mantenen fidels puguin ‘obtenir la salvació amb la glòria eterna’ (2 Tim. 2:10).

Els joves valoren la perseverança dels germans grans

20. Per què hauríem de continuar buscant la glòria que ve de Déu?

20 Consegüentment, no hauríem de continuar ‘buscant la glòria que ve de l’Únic’? (Jn. 5:44; 7:18.) I tant que sí! (Llegeix Romans 2:6, 7.) Jehovà dóna «la vida eterna per als qui amb la perseverança en les bones obres busquen la glòria». A més, la nostra perseverança incita els altres a mantenir-se lleials a fi de beneficiar-se’n per sempre. Així doncs, que res no ens destorbi d’obtenir la glòria que Déu ens dóna.