Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

La nostra herència espiritual

La nostra herència espiritual

«Aquesta és l’herència dels servents de Jahvè» (IS. 54:17).

1. Què ha preservat Jehovà per al benefici de la humanitat?

JEHOVÀ és etern i ha preservat el seu missatge perquè nosaltres també puguem viure per sempre. Aquest missatge no ha canviat, ja que «la paraula del Senyor resta per sempre» (1 Pe. 1:23-25). Oi que estem molt agraïts que Jehovà, de manera amorosa, hagi preservat aquesta informació vital a la seva Paraula, la Bíblia?

2. Què ha preservat Déu a la seva Paraula perquè es conegui?

2 A la seva Paraula, Déu ha preservat el nom que ell mateix es va posar a fi que l’utilitzem. La primera vegada que apareix el Seu nom a les Escriptures és en el relat dels «orígens del cel i de la terra» (Gèn. 2:4). De manera miraculosa, Déu va inscriure el seu nom diverses vegades a les taules de pedra que contenien els Deu Manaments. Per exemple, el primer començava així: «Jo sóc Jahvè, el teu Déu» (Èx. 20:1-17). El nom de Déu ha perdurat perquè Jehovà, el Déu sobirà, ha preservat la seva Paraula i el seu nom tot i els esforços que Satanàs ha fet per eliminar-los (Sl. 73:28, BCI, edició de 2005).

3. Tot i que hi ha moltes idees religioses falses, què ha preservat Déu?

3 Jehovà també ha preservat la veritat a la seva Paraula. Tot i que hi ha moltes idees religioses falses arreu del món, estem agraïts que Déu ens hagi donat llum espiritual i ens hagi ensenyat la veritat (llegeix Salm 43:3, 4). Mentre que la humanitat en general camina en les tenebres, nosaltres estem feliços de caminar en la llum espiritual (1 Jn. 1:6, 7).

PROTEGIM LA NOSTRA HERÈNCIA

4, 5. Quin privilegi especial hem tingut des de 1931?

4 Com a cristians, tenim una herència preciosa. Per exemple, les persones que viuen en una mateixa zona tenen qualitats, tradicions i maneres de viure semblants, que es transmeten de generació en  generació. Es pot dir que això és la seva herència. I nosaltres? La nostra herència inclou la benedicció de gaudir d’un coneixement exacte de la Bíblia i d’una comprensió clara de la veritat sobre Déu i els seus propòsits. A més, inclou un privilegi molt especial.

Ens vam emocionar quan vam adoptar el nom Testimonis de Jehovà al congrés de 1931

5 Aquest privilegi va arribar a formar part del nostre llegat espiritual l’any 1931, en el congrés de Columbus, Ohio, EUA. Al programa de mà apareixien les sigles «JW», i una germana va dir: «Ens vam fer suposicions del significat correcte d’aquestes sigles: Just Wait (Espereu i veureu), Just Watch (Vigileu i veureu) i Jehovah’s Witnesses (Testimonis de Jehovà)». Fins aleshores ens havíem anomenat Estudiants de la Bíblia, però el diumenge 26 de juliol es va fer una resolució mitjançant la qual vam adoptar el nom Testimonis de Jehovà. Va ser molt emocionant rebre aquell nom basat en la Bíblia (llegeix Isaïes 43:12). Un germà va recordar: «Mai oblidaré la cridòria i els aplaudiments que van fer vibrar el lloc on estàvem reunits». Ningú més arreu del món volia aquell nom, però ha estat una benedicció que Déu ens l’hagi deixat portar des de fa més de vuit dècades. Quin privilegi tan especial ser testimonis de Jehovà!

6. Quina informació precisa inclou la nostra herència?

6 La nostra herència espiritual inclou informació precisa i valuosa del passat. Per exemple, pensa en Abraham, Isaac i Jacob. Aquests patriarques i les seves famílies devien conversar sobre com agradar Jehovà. No ens sorprèn, doncs, que Josep, un home just, es negués a cometre immoralitat sexual per tal de no «pecar contra Déu» (Gèn. 39:7-9). Les tradicions cristianes també es van transmetre per paraula o per fets. Un exemple n’és el que l’apòstol Pau va dir a les congregacions pel que fa al Sopar del Senyor (1 Cor. 11:2, 23). Avui dia, la Bíblia conté tota la informació que necessitem per adorar Déu «en esperit i en veritat» (llegeix Joan 4:23, 24). Aquest llibre ha estat escrit per ajudar tota la humanitat, però nosaltres, com a testimonis de Jehovà, l’hauríem de valorar de manera especial.

7. Quina promesa animadora inclou la nostra herència?

7 A les nostres publicacions apareixen experiències que demostren que Jehovà protegeix el seu poble avui dia (Sl. 118:7). Això ens fa sentir segurs, fins i tot quan ens persegueixen. Per tant, la següent promesa animadora també forma part de la nostra herència: «Cap arma forjada contra tu no tindrà sort; confondràs tota llengua que t’acusi davant els tribunals. Aquesta és l’herència dels servents de Jahvè, i la seva victòria ve de mi, oracle  de Jahvè» (Is. 54:17). Podem estar segurs que cap arsenal d’armes de Satanàs no ens perjudicarà permanentment.

8. Què analitzarem en aquest article i en el següent?

8 Satanàs ha intentat destruir la Paraula de Déu, eliminar el nom de Jehovà i ocultar la veritat. Però ningú pot rivalitzar amb Déu, qui ha frustrat tots aquests esforços. En aquest article i en el següent veurem com Jehovà (1) ha preservat la seva Paraula, (2) s’ha encarregat de preservar el seu nom i (3) és la Font i el Preservador de la veritat de la que nosaltres gaudim.

JEHOVÀ HA PRESERVAT LA SEVA PARAULA

9-11. Quins exemples mostren que la Bíblia ha sobreviscut a diversos atacs?

9 Jehovà ha protegit la seva Paraula contra tot i tothom. L’Enciclopedia Cattolica diu: «L’any 1229, el concili de Tolosa va prohibir a la gent que les utilitzessin [les Bíblies vernacles] a causa de les croades contra els albigesos i els valdesos [...]. L’any 1234 en el concili de Tarragona, Espanya, Jaume I va dictar una prohibició semblant [...]. L’any 1559 la cúria romana va intervenir en aquest assumpte per primera vegada, quan Pau IV en el seu Índex va prohibir la impressió i la possessió de B[íblies] vernacles sense el permís del Sant Ofici.»

10 Jehovà ha preservat la Bíblia malgrat els diversos atacs que aquesta ha rebut. Als voltants del 1382, John Wycliffe i els seus socis van editar la primera traducció de la Bíblia en anglès. William Tyndale va ser un altre traductor bíblic, a qui van matar l’any 1536. El van lligar a un pal i es diu que va cridar: «Senyor, obre els ulls del rei d’Anglaterra». Llavors, va morir escanyat i el van cremar.

11 La Bíblia ha sobreviscut tot i l’oposició que ha tingut. Per exemple, l’any 1535, va sortir a la llum la traducció anglesa de la Bíblia de Miles Coverdale, qui va utilitzar la traducció de Tyndale del «Nou Testament» i de l’«Antic Testament», des de Gènesi fins a Paralipòmens (Cròniques). Per traduir altres porcions de les Escriptures, Coverdale va utilitzar la Bíblia de Martí Luter en alemany i altres escrits en llatí. Avui dia, es valora molt la Traducción del Nuevo Mundo de las Santas Escrituras per ser una versió clara, fidel al text original i útil en la predicació. Que contents estem de saber que ni Satanàs ni cap humà mai podran impedir que Jehovà preservi la seva Paraula!

JEHOVÀ PRESERVA EL SEU NOM

Alguns homes, com ara Tyndale, van donar la seva vida per la Paraula de Déu

12. Pel que fa al nom diví, quin paper important té la Traducción del Nuevo Mundo?

12 Jehovà Déu s’ha encarregat que el seu nom sigui preservat a la seva Paraula. Pel que fa això, la Traducción  del Nuevo Mundo té un paper molt important. En la introducció, el comitè de traducció va escriure que la característica principal d’aquesta traducció és que restableix el nom diví als llocs que li corresponen legítimament en el text. Això s’ha fet utilitzant el nom Jehovà 6.973 vegades a les Escriptures Hebrees i 237 a les Escriptures Gregues Cristianes. Aquesta traducció està disponible, sencera o en part, en més de 116 idiomes i se n’han imprès més de 178.545.862 còpies.

13. Per què podem dir que les persones saben el nom de Déu des de la creació de la humanitat?

13 Des de la creació de la humanitat, les persones han sabut quin és el nom de Déu. Adam i Eva el coneixien i l’utilitzaven. Noè també va fer servir el nom diví quan, després del Diluvi, el seu fill Cam li va demostrar falta de respecte. Va dir: «Beneït sia Jahvè, el Déu de Sem, i que Canaan [el fill de Cam] sigui el seu esclau!» (Gèn. 4:1; 9:26). Déu va dir de si mateix: «Jo sóc Jahvè, aquest és el meu nom; no cediré la meva glòria a un altre ni el meu honor a cap dels ídols». I també va afirmar: «Jo, Jahvè, i ningú més, no cap altre déu, fora de mi» (Is. 42:8; 45:5). Jehovà s’ha assegurat que el seu nom sigui preservat i que es conegui arreu del món. Quin privilegi tenim d’utilitzar el nom de Jehovà i de ser els seus Testimonis! Per això diem en veu alta: ‘Alcem els estendards al nom del nostre Déu’ (Sl. 20:6 [20:5 en NM]).

14. A part de la Bíblia, on podem trobar el nom de Déu?

14 La Bíblia no és l’únic lloc on apareix el nom de Déu. Prenguem l’exemple de la pedra Moabita que es va trobar a Dibon (l’actual Dhiban), a 21 quilòmetres a l’est de la mar Morta. La pedra menciona el rei Omri d’Israel i dóna la versió del rei moabita Meixà sobre la seva revolta contra Israel (1 Re. 16:28; 2 Re. 1:1; 3:4, 5). Però és interessant el fet que a la pedra Moabita apareix el nom de Déu en la forma del Tetragrama. També apareix diverses vegades a les cartes de Laquix, uns fragments de ceràmica que es van trobar a Israel.

15. Què és la versió dels Setanta, i per què va sorgir?

15 Els primers traductors de la Bíblia van tenir part en la preservació del nom diví. Després de l’exili dels jueus a Babilònia (607-537 a. de la n. e.), molts no van tornar a Judà i Israel. Cap al segle III a. de la n. e., un gran nombre de jueus s’havia establert a Alexandria, Egipte, i necessitaven una traducció de les Escriptures Hebrees en grec, ja que era un idioma internacional en aquells moments. El resultat va ser la versió dels Setanta, que es va completar al segle II a. de la n. e. Algunes còpies d’aquesta traducció contenen el nom de Jehovà en hebreu.

16. Com va utilitzar el nom de Déu el Llibre dels Salms de la Badia?

16 El nom de Déu també es troba al «Bay Psalm Book» (Llibre dels Salms de la Badia), la primera peça de literatura publicada a les colònies angleses a Amèrica. La primera edició, impresa el 1640, conté els Salms traduïts de l’hebreu a l’anglès de l’època. S’hi pot trobar el nom de Déu a textos com ara Salm 1:1, 2 on diu que «l’home beneït» no es guia pel consell dels dolents, sinó que anhela «la llei de Iehovah». Si vols més informació sobre el nom de Déu, consulta el fullet El nombre divino que durará para siempre.

JEHOVÀ PRESERVA LA VERITAT

17, 18. (a) Com definiries la paraula veritat? (b) En què consisteix «la veritat de l’evangeli»?

17 Servim «Jahveh, Déu de la  veritat», amb molt de goig (Sl. 31:5, TBS). Quina és la definició de la paraula veritat? És la realitat sobre alguna cosa. En l’hebreu bíblic, el mot que sovint es tradueix veritat es refereix a allò que és cert, digne de confiança, fidel i basat en fets reals. En grec també denota allò que s’ajusta a la realitat o que és apropiat i correcte.

18 Jehovà ha preservat la veritat espiritual i ha posat a la nostra disposició una quantitat enorme de coneixement que creix sense parar (2 Jn. 1, 2). La nostra comprensió de la veritat és cada vegada més clara, perquè «la via dels justos és com la llum de l’alba, llum que va creixent fins al ple dia» (Prov. 4:18). Naturalment, estem del tot d’acord amb Jesús, qui va dir en oració a Déu: «La vostra paraula és veritat» (Jn. 17:17). La Paraula de Déu conté «la veritat de l’evangeli», que consisteix en tot el conjunt d’ensenyances cristianes (Gàl. 2:14). En part, aquestes ensenyances inclouen informació sobre el nom de Jehovà, la seva sobirania, el sacrifici de rescat de Jesús, la resurrecció i el Regne. Vegem ara com Déu ha preservat la veritat encara que Satanàs hagi intentat ocultar-la.

JEHOVÀ FRUSTRA L’ATAC CONTRA LA VERITAT

19, 20. Qui va ser Nemrod, i quins esforços van fer fallida en els seus dies?

19 Després del Diluvi, es deia: «Com Nemrod, caçador valent davant Jahvè [en oposició a Jehovà, NM]» (Gèn. 10:9). A l’oposar-se a Jehovà, en realitat Nemrod estava adorant Satanàs i era com els opositors dels quals Jesús va dir: «Vosaltres teniu per pare el diable, i voleu fer els desigs del vostre pare. Ell [...] no es va mantenir en la veritat» (Jn. 8:44).

20 Els dominis de Nemrod incloïen Babel i altres ciutats que estaven situades entre el riu Tigris i l’Eufrates (Gèn. 10:10). Probablement sota les seves ordres, es va començar a construir Babel i la seva torre al voltant de 2269 a. de la n. e. La voluntat de Jehovà era que la humanitat es dispersés per tota la Terra, però en canvi aquells constructors van dir: «Edifiquem-nos una ciutat i una torre el cim de la qual arribi fins al cel, i fem-nos un nom a fi que no ens dispersem per tota la terra». No obstant això, van haver d’abandonar aquell projecte quan Déu «va confondre el llenguatge de tota la terra» i va fer que les persones s’escampessin (Gèn. 11:1-4, 8, 9). Si el que tramava Satanàs era començar una religió en la qual tothom l’adorés a ell, el seu complot se’n va anar a norris. A través de la història, l’adoració a Jehovà sempre ha estat per sobre de qualsevol altra i cada dia té més ímpetu.

21, 22. (a) Per què la religió falsa no ha estat mai una greu amenaça per a l’adoració verdadera? (b) Què veurem en el següent article?

21 La religió falsa mai ha estat una greu amenaça per a l’adoració verdadera. Per què? Doncs bé, el nostre Gran Mestre s’ha assegurat de preservar la seva Paraula, fer conèixer el seu nom i ha estat la Font il·limitada de veritat espiritual (Is. 30:20, 21). Quan adorem Jehovà d’acord amb la veritat sentim goig. Però per aconseguir-ho, cal que estiguem alerta en sentit espiritual, que confiem totalment en Ell i que seguim la guia de l’esperit sant.

22 En el següent article estudiarem com han evolucionat algunes doctrines falses i com s’ensorren a l’examinar-les a la llum de la Bíblia. També veurem que Jehovà, el Preservador de la veritat, ens ha beneït amb ensenyances verdaderes que protegim com part de la nostra herència espiritual.