Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 Tresors de l’Arxiu

«L’inoblidable» va arribar just a temps

«L’inoblidable» va arribar just a temps

«INOBLIDABLE!». Així és com molts van descriure el «Drama de la Creació». Va arribar just a temps i va deixar empremta en la ment dels qui el van veure. De fet, va donar un ampli testimoniatge per a la lloança de Jehovà poc abans que el règim hitlerià desencadenés una persecució ferotge contra el Seu poble a Europa. Però, què era el «Drama de la Creació»?

El nom del nou drama es va basar en el llibre Schöpfung (en espanyol La Creación)

L’any 1914, la seu mundial dels Testimonis de Jehovà a Brooklyn, Nova York (EUA) va emetre el «Fotodrama de la Creació» que van arribar a veure milions de persones de tot el món. Es tractava d’una producció cinematogràfica i de diapositives, amb color i so, de vuit hores de durada. El mateix any també es va preparar una versió més curta, el «Drama Eureka». Però cap a la dècada de 1920, les diapositives, les pel·lícules i l’equip de projecció començaven a estar en mal estat. Tanmateix, moltes persones volien tornar a veure el «Fotodrama». Per exemple, els habitants de Ludwigsburg, Alemanya, van preguntar: «Quan es tornarà a passar el “Fotodrama”?». Què es podria fer?

Per tal de satisfer la necessitat d’emetre el drama més vegades, en els anys vint del segle passat, alguns representants de la família Betel de Magdeburg, Alemanya, van comprar pel·lícules a una agència de notícies de París i diapositives a empreses gràfiques de Leipzig i Dresden. Aquestes es van combinar amb algunes diapositives del «Fotodrama» que encara estaven en bon estat.

El germà Erich Frost era un músic amb molt de talent i va compondre música per acompanyar les pel·lícules i les diapositives. Part del text es va extreure del nostre llibre La Creación. Per aquest motiu, a aquesta versió revisada del «Fotodrama» se li va posar un nom nou: «Drama de la Creació».

El nou drama durava vuit hores, igual que el «Fotodrama», i es va emetre en diferents episodis durant diversos vespres consecutius. Presentava detalls apassionants sobre els dies de la creació, feia un repàs de la història bíblica i seglar i mostrava que la religió falsa havia fallat a la humanitat. El «Drama de la Creació» es va ensenyar a Àustria, Alemanya, Luxemburg i Suïssa i també al públic alemany d’altres llocs.

L’Erich Frost i les seves notes musicals per al «Drama de la Creació»

L’Erich Frost va explicar: «A les presentacions del drama vaig animar els meus companys, sobretot els de l’orquestra,  a aprofitar la mitja part per anar de filera en filera i oferir els meravellosos llibres i fullets que teníem. Vam donar més publicacions d’aquesta manera que no pas si anéssim casa per casa». En Johannes Rauthe va organitzar les presentacions a Polònia i a l’actual República Txeca. Ell recorda que molts presents van donar les seves adreces perquè els visitessin. Gràcies a aquelles adreces es van poder fer revisites productives.

En els anys trenta, el «Drama de la Creació» omplia els auditoris de gom a gom i els Testimonis de Jehovà anaven en boca de tothom a la ciutat. Cap al 1933, gairebé un milió de persones havia assistit a les presentacions organitzades per la sucursal d’Alemanya. La Käthe Krauss recorda: «Tan sols per veure el drama cadascun dels cinc dies que es passava, vam caminar deu quilòmetres d’anada i deu de tornada, travessant boscos i pujant i baixant turons i valls». L’Else Billharz diu: «El “Drama de la Creació” va ser la base del meu amor per la veritat».

L’Alfred Almendinger explica que quan la seva mare va veure el drama «estava tan il·lusionada que va comprar una Bíblia i va buscar la paraula purgatori». Com que no l’hi va trobar, va deixar d’anar a l’església i es va batejar. L’Erich Frost va recordar: «Moltíssimes persones van acceptar la veritat gràcies al “Drama de la Creació”» (3 Jn. 1-3).

Amb prou feines el «Drama de la Creació» havia arribat al seu apogeu que Europa es va sumir en el nazisme. A principis de 1933, es van prohibir les activitats dels Testimonis a Alemanya. Des d’aquell moment i fins que va acabar la Segona Guerra Mundial el 1945, els Testimonis d’Europa van patir una persecució intensa. L’Erich Frost va passar uns vuit anys en captivitat, però va sobreviure i, més tard, va servir a Betel de Wiesbaden, Alemanya. El «Drama de la Creació» va donar cor a molts germans per afrontar les situacions que van posar a prova la seva fe durant la Segona Guerra Mundial. Que bé que «l’inoblidable» arribés just a temps! (Del nostre arxiu a Alemanya.)