Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Sigues valent, Jehovà és amb tu!

Sigues valent, Jehovà és amb tu!

«Sigues valent i ferm, [...] Jahvè, el teu Déu, és amb tu» (JOS. 1:9).

1, 2. (a) Quines qualitats ens ajudaran a encarar els problemes? (b) Com definiries la fe? Il·lustra-ho.

SERVIR Jehovà ens reporta goig. No obstant això, encarem dificultats com tothom i és possible que patim «per causa de la justícia» (1 Pe. 3:14; 5:8, 9; 1 Cor. 10:13). Si volem afrontar aquests problemes amb èxit, necessitem fe i valor.

2 Què és la fe? L’apòstol Pau va escriure: «La fe és una garantia segura d’allò que esperem, una prova que existeixen realitats que no veiem» (Heb. 11:1). Una altra traducció diu: «La fe fa reals els béns que esperem i segures les realitats que no veiem» (Nou Testament, editorial Claret). Si se’ns atorga un bé amb una garantia per escrit, estem segurs que ja és nostre. Per tant, tenir fe que Déu sempre compleix la seva paraula és com tenir la garantia segura d’un bé preuat. La nostra fe ens dóna la seguretat que veurem el compliment de les promeses divines que esperem i, a més, estem segurs de les realitats espirituals encara que no les podem veure.

3, 4. (a) Què és el valor? (b) Com podem enfortir la fe i el valor?

3 El valor es defineix com «fortalesa espiritual, emocional i moral per parlar i actuar sense por davant d’obstacles i perills» (The New Interpreter’s Dictionary of the Bible). El valor fa que siguem ferms, coratjosos i, de vegades, fins i tot intrèpids (Mc. 6:49, 50; 2 Tim. 1:7).

4 La fe i el valor són qualitats que tots desitgem. Però, i si sentim que no en tenim suficient? Doncs bé, la Bíblia ens parla de milers de servents de Déu que van ser bons exemples de fe i valor. Així doncs, analitzem alguns d’aquests exemples per enfortir aquestes qualitats.

 JEHOVÀ ERA AMB JOSUÈ

5. Què necessitava Josuè per ser un bon líder?

5 Retrocedim trenta-cinc segles en el temps. Han passat quaranta anys des que Jehovà va alliberar milions d’israelites de l’esclavitud a Egipte. El profeta Moisès ha estat el líder. Ara, quan té cent-vint anys, veu la Terra Promesa des de la distància i després mor a dalt del mont Nebó. Josuè és el seu successor, un home «ple de l’esperit de saviesa» (Deut. 34:1-9). Els israelites estan a punt de conquerir la terra de Canaan. Josuè necessitarà que Déu li doni saviesa per ser un bon líder i, a més, haurà de tenir fe en Jehovà i demostrar valor i fermesa (Deut. 31:22, 23).

6. (a) Segons Josuè 23:6, per a què necessitem valor? (b) Què aprenem de les paraules registrades a Actes 4:18-20 i Actes 5:29?

6 La saviesa, la fe i el valor que Josuè va demostrar durant tot el temps que va durar la conquesta devia de donar vigor els israelites. Necessitaven valor no només per sortir a la batalla, sinó també per obeir Déu. Per això, en les últimes paraules abans de morir, Josuè va dir: «Cal que us mantingueu atents a complir tot allò que hi ha escrit al llibre de la Llei de Moisès, sense decantar-vos-en ni a dreta ni a esquerra» (Jos. 23:6). Nosaltres també necessitem valor per obeir sempre Jehovà, fins i tot quan mers homes ens exigeixen que fem alguna cosa contrària a la voluntat de Déu (llegeix Actes [Fets] 4:18-20; 5:29). Si li demanem a Jehovà en oració ser així de valents i confiem en Ell, ens ajudarà a aconseguir-ho.

QUÈ PODEM FER PERQUÈ TOT ENS VAGI BÉ

7. Què necessitava fer Josuè per tenir valor i que ‘tot li anés bé’?

7 Per tenir el valor necessari per fer la voluntat de Déu, hem d’estudiar la seva Paraula i posar-la en pràctica. Quan Josuè es va convertir en el successor de Moisès, Jehovà li va dir: «Sigues només valent i molt ferm, per poder complir allò que et va manar Moisès [...]. Que aquest llibre de la Llei no s’aparti dels teus llavis. Medita-la nit i dia, per poder complir tot el que hi ha escrit; així reeixiràs en tot allò que emprenguis, tot t’anirà bé» (Jos. 1:7, 8). Josuè va seguir aquest consell i ‘tot li va anar bé’. Si fem el mateix, tindrem més valor i ens anirà bé al servir Déu.

El text de l’any 2013: «Sigues valent i ferm, [...] Jahvè, el teu Déu, és amb tu» (Josuè 1:9).

8. Quin és el text de l’any 2013, i com creus que t’ajudarà?

8 Les següents paraules de Jehovà devien d’animar molt a Josuè: «Sigues valent i ferm, no tinguis por de cap mena: Jahvè, el teu Déu, és amb tu arreu on vagis» (Jos. 1:9). Jehovà també és amb nosaltres. Així doncs, ‘no tinguem por de cap mena’ siguin quins siguin els problemes que afrontem. Fem bé de considerar aquestes paraules tan significatives: «Sigues valent i ferm, [...] Jahvè, el teu Déu, és amb tu». És per això que s’ha elegit Josuè 1:9 com el text de l’any 2013 que, de ben segur, ens enfortirà durant tots aquests mesos, així com també ho farà el que van dir i fer altres exemples de fe i valor.

 EXEMPLES DE VALENTIA

9. De quines maneres va demostrar fe i valor Rahab?

9 Rahab, una prostituta, va amagar els dos espies que va enviar Josuè a Canaan i va fer anar els enemics d’ells per un altre camí. Com que va demostrar fe i valor, ella i els de casa seva es van salvar quan els israelites van fer caure Jericó (Heb. 11:30, 31; Jm. 2:25). Per suposat, Rahab va abandonar la seva vida immoral per tal d’agradar a Jehovà. Alguns que s’han fet cristians han tingut la fe, el valor i la força moral per fer canvis semblants per tal d’agradar a Déu.

10. Sota quines circumstàncies Rut va adorar Jehovà, i quines benediccions va rebre?

10 Després de la mort de Josuè, una moabita que es deia Rut va demostrar valor al posar-se de part de Jehovà. Com que era vídua d’un israelita, probablement coneixia una mica Jehovà. La seva sogra Noemí, qui també era vídua, havia viscut a Moab, però va decidir tornar a Betlem, a Israel. Pel camí, Noemí li va demanar que tornés amb els seus, però Rut li va respondre: «No m’obliguis a abandonar-te i a allunyar-me del teu costat; [...] el teu poble serà el meu poble i el teu Déu serà el meu Déu» (Rut 1:16). Rut ho deia de debò. Amb el temps, es va casar amb Booz, un familiar de Noemí, va tenir un fill i va ser avantpassada de David i Jesús. Sens dubte, Jehovà beneeix els qui demostren fe i valor (Rut 2:12; 4:17-22; Mt. 1:1-6).

MOLTS VAN ARRISCAR LA SEVA VIDA

11. Com van demostrar valor Jehoiadà i Jehoixeba, i amb quin resultat?

11 La nostra fe i valor s’enforteixen quan veiem que Déu és al costat dels qui fan la Seva voluntat i protegeixen els seus germans per sobre de tot. A tall d’exemple vegem el cas del gran sacerdot Jehoiadà i la seva dona Jehoixeba. Després de la mort del rei Ahazià (Ocozies), la seva mare Atalia va fer exterminar la descendència reial, excepte Joàs, i es va apoderar del tron. Jehoiadà i Jehoixeba havien posat en perill la seva vida al rescatar el fill d’Ahazià, Joàs, i amagar-lo durant sis anys. Al setè any, Jehoiadà va proclamar Joàs rei i va fer matar Atalia (2 Re. 11:1-16). Més tard, Jehoiadà va fer costat al rei Joàs perquè reparés el temple. I quan Jehoiadà va morir als cent trenta anys, va ser enterrat amb els reis perquè «havia fet bé a Israel, a Déu i al seu temple» (2 Par. [Cròn.] 24:15, 16). A més a més, gràcies al valor que van demostrar Jehoiadà i la seva dona, es va preservar el llinatge reial des de David fins al Messies.

12. Com va demostrar valor Èbed-Mèlec?

12 Èbed-Mèlec, un eunuc de la casa del rei Sedecies, es va jugar el coll per Jeremies. Els prínceps de Judà van acusar falsament Jeremies de sedició i el rei els va permetre fer el que volguessin amb el profeta. Així doncs, el van tirar a una cisterna de llot i el van deixar allà perquè morís (Jer. 38:4-6). Llavors, Èbed-Mèlec, tot i que sabia l’odi que sentien per Jeremies, va apel·lar al rei a favor del profeta. Sedecies va accedir a ajudar-lo i va enviar trenta homes junt amb Èbed-Mèlec per treure Jeremies de la cisterna. Mitjançant el profeta, Déu va prometre a Èbed-Mèlec que no moriria quan els babilonis assetgessin Jerusalem (Jer. 39:15-18). Això ens ensenya que Déu recompensa els qui demostren valor per fer la Seva voluntat.

13. Com van demostrar valor els tres hebreus, i què aprenem d’aquest relat?

13 Al segle VII a. de la n. e., tres servents de Jehovà hebreus van veure  clarament que Déu recompensa la fe i el valor. El rei Nabucodonosor va reunir els dignataris babilònics i els va exigir que adoressin una estàtua d’or altíssima. I qui no ho fes, seria llançat a un forn de foc ardent. Aleshores, de manera respectuosa, els tres hebreus van dir a Nabucodonosor: «Hi ha un Déu, aquell qui nosaltres venerem, que pot salvar-nos; del forn de foc ardent i de la teva mà, o rei, ens salvarà! I, encara que no ho faci, sàpigues, o rei, que no venerarem el teu déu ni adorarem l’estàtua d’or que has erigit» (Dan. 3:16-18). A Daniel 3:19-30 podem llegir l’emocionant relat de com Jehovà va salvar els tres hebreus. Pot ser que a nosaltres no ens llancin a un forn de foc ardent, però afrontem situacions que posen a prova la nostra integritat. De ben segur, Déu ens beneirà per la nostra fe i valor.

14. Segons el capítol 6 de Daniel, com va demostrar valor Daniel, i amb quin resultat?

14 Daniel va demostrar fe i valor quan els seus enemics van convèncer el rei Darius per a què emetés un decret que digués: «Tothom qui, durant trenta dies, adreçarà una pregària a qualsevol déu (o home), fora de tu, rei, serà tirat a la cisterna dels lleons». Quan Daniel es va assabentar que s’havia signat el decret, va entrar a casa seva. «Les finestres de la seva cambra alta estaven orientades cap a Jerusalem, i tres vegades el dia s’agenollava, tot pregant i lloant Déu; així ho havia fet sempre» ( Dan. 6:7-11 [6:6-10 en NM]). Com a conseqüència, el valent Daniel va acabar «a la cisterna dels lleons», però Jehovà el va salvar (Dan. 6:17-24 [6:16-23 en NM]).

15. (a) Quin exemple de fe i valor van donar Àquila i Priscil·la? (b) Què signifiquen les paraules de Jesús registrades a Joan 13:34, i com han demostrat aquest amor molts cristians?

15 Àquila i Priscil·la, sota unes circumstàncies que no s’especifiquen a la Bíblia, ‘van exposar el seu propi cap per la vida de Pau’ (Ac. 18:2; Rm. 16:3, 4). Amb valor, van actuar d’acord amb aquestes paraules de Jesús: «Un manament nou us dono: que us estimeu els uns als altres; així com us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres» (Jn. 13:34). La Llei mosaica exigia que una persona ‘estimés el seu company com a ell mateix’ (Lev. 19:18). Però el manament que va donar Jesús era «nou» en el sentit que l’amor hauria d’arribar fins al punt d’estar disposats a donar la vida pels altres, tal com ho va fer ell. Molts cristians han demostrat amor al jugar-se la pell per evitar que  enemics tractin brutalment als seus germans o fins i tot que els matin (llegeix 1 Joan 3:16).

Els primers cristians van rebutjar adorar l’emperador

16, 17. (a) Quines proves de fe van afrontar alguns dels primers cristians? (b) Quines proves de fe han afrontat també alguns cristians de l’actualitat?

16 Igual que Jesús, els primers cristians van ser valents i van adorar només Jehovà (Mt. 4:8-10). Per exemple, van rebutjar de cremar encens en honor de l’emperador romà. (Vegeu la il·lustració.) Daniel P. Mannix va escriure en el seu llibre Those About to Die (Els qui van a morir): «Molt pocs cristians es van retractar, tot i que normalment a l’arena es mantenia foc encès en un altar per a la seva conveniència. El presoner només havia d’escampar una mica d’encens a la flama i ja se li donava un certificat i era alliberat. També se li explicava detingudament que allò no era adorar l’emperador, sinó tan sols un reconeixement de la naturalesa divina de l’emperador com a cap de l’estat romà. No obstant això, gairebé cap cristià no s’aprofitava de l’oportunitat per escapar».

17 Als cristians que van estar als camps de concentració nazis se’ls va donar moltes oportunitats d’obtenir la llibertat i mantenir-se amb vida si tan sols signaven una declaració de renúncia a Jehovà. Però pocs van signar. També, durant el genocidi a Rwanda, els germans hutus i tutsis van arriscar la seva vida per protegir-se els uns als altres. Sens dubte, afrontar aquestes proves requereix fe i valor.

RECORDEM: JEHOVÀ ÉS AMB NOSALTRES!

18, 19. Quins exemples bíblics de fe i valor ens poden ajudar a predicar?

18 Avui dia, tenim el privilegi de participar en l’obra més gran que mai s’ha confiat a cap servent de Déu a la Terra: predicar el missatge del Regne i fer deixebles (Mt. 24:14; 28:19, 20). Que agraïts que estem per l’exemple incomparable que ens va donar Jesús! Ell «anava per viles i pobles predicant i anunciant el missatge joiós del Regne de Déu» (Lc. 8:1). Igual que ell, nosaltres també necessitem fe i valor per predicar el missatge del Regne. Amb l’ajuda de Jehovà, podem ser tan valents com Noè, un intrèpid «missatger de justícia» en «un món d’impius» a punt de ser destruït en un diluvi universal (2 Pe. 2:4, 5).

19 L’oració ens ajuda a predicar. Quan alguns seguidors de Crist van ser perseguits, van orar per poder ‘proclamar amb valentia la paraula de Déu’ i Jehovà va contestar a la seva pregària (llegeix Actes 4:29-31). Si ets tímid a l’hora de predicar casa per casa, ora a Jehovà perquè et doni més fe i valor i ell et contestarà (llegeix Salm 66:19, 20). *

20. Quina ajuda tenim com a servents de Jehovà?

20 És tot un repte continuar fent la voluntat de Déu davant les proves que afrontem en aquest món malvat ple de dificultats. Però no estem sols. Déu és amb nosaltres, així com el seu Fill, el Cap de la congregació. També comptem amb més de set milions de companys testimonis de Jehovà arreu del món. Junt amb ells, continuem demostrant fe i predicant la bona nova mentre tenim present el text de l’any 2013: «Sigues valent i ferm, [...] Jahvè, el teu Déu, és amb tu» (Jos. 1:9).

^ § 19 Consulta més exemples de valentia a l’article «Sigues només valent i molt ferm» de La Torre de Guaita del 15 de febrer de 2012.