Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Quan mor un ésser estimat

Quan mor un ésser estimat

«El meu germà gran va morir de sobte, i em vaig sentir molt impotent. Mesos després, quan menys m’ho esperava, tornava a pensar en ell i sentia molt de dolor, com si m’estiguessin clavant una punyalada. De vegades també estava enfadada. Per què havia de morir? I em sentia culpable de no haver passat més temps amb ell» (Vanessa, Austràlia).

SI HAS perdut un ésser estimat, és possible que també hagis experimentat sentiments de tristesa, soledat i impotència, entre d’altres. O que potser et pesin sentiments de culpabilitat, sentis ràbia o tinguis por. Fins i tot pot ser que t’hagis preguntat si val la pena seguir vivint.

El dol no és cap senyal de debilitat; en realitat, demostra que aquesta persona significava molt per a tu. Ara bé, com pots trobar cert grau de consol?

COM HO HAN AFRONTAT ALGUNS

Tot i que pot semblar que el teu dolor no s’acabarà mai, els següents consells et poden ajudar:

DONA’T TEMPS PER VIURE EL DOL

No tothom viu el dol de la mateixa manera ni durant el mateix temps. Amb tot, plorar pot alleujar el teu dolor. La Vanessa, citada abans, diu: «Només volia plorar; necessitava treure tota la meva pena». La Sofia, que va perdre la seva germana de manera sobtada, diu: «És molt dolorós haver-se d’enfrontar amb els records del que va passar; és com si t’obrissin una ferida infectada i la netegessin. El dolor és gairebé insuportable, però ajuda a curar la ferida».

PARLA DELS TEUS SENTIMENTS

És comprensible que a vegades vulguis estar sol. Però el dol és una càrrega massa feixuga perquè la  portis sense ajuda. El Jared, un jove de disset anys que va perdre el seu pare, recorda: «Parlava de les meves emocions amb els altres. Dubto que pogués expressar bé el que sentia, però fer-ho em va ajudar molt». La Janice, citada al primer article, afegeix un altre benefici: «Parlar amb altres va ser molt consolador. Vaig sentir que em comprenien i que no estava sola».

ACCEPTA AJUDA

Una psicòloga diu: «La persona que ha perdut un ésser estimat i permet que els amics i els familiars l’ajudin durant el període inicial [de xoc] sol superar les diferents fases del dol amb més facilitat». Explica als teus amics què poden fer per ajudar-te; segurament ho volen fer, però no saben com (Proverbis 17:17).

APROPA’T A DÉU

La Tina diu: «El meu marit va morir de càncer de la nit al dia. Com que ja no estava amb mi i no podia obrir-li el meu cor, li havia d’explicar tot a Déu! Cada matí li pregava que m’ajudés a sobreviure. Em va ajudar de tantes maneres que soc incapaç d’explicar-ho». La Tarsha, que tenia vint-i-dos anys quan va morir la seva mare, diu: «Llegir la Bíblia cada dia era el meu consol. Em feia pensar en coses que m’animaven».

IMAGINA COM SERÀ LA RESURRECCIÓ

La Tina continua: «Al principi, l’esperança de la resurrecció no em consolava: en aquells moments necessitava el meu marit, i els meus fills, al seu pare. Però ara, quatre anys més tard, m’aferro a aquesta esperança. És el meu salvavides. Imaginar-me el dia que el torni a veure m’omple de molta pau i felicitat!».

No esperis sentir-te bé de seguida. Amb tot, l’experiència de la Vanessa és molt animadora. Ella diu: «Encara que pensis que mai ho superaràs, segur que venen dies millors».

És possible que el buit que sents al teu cor no desaparegui mai. Ara bé, recorda que val la pena seguir vivint. Amb l’ajuda de Déu, pots tenir bons amics i una vida amb propòsit. Ell vol que tornis a abraçar els teus éssers estimats que han mort, per això aviat els tornarà a la vida. Llavors, el dolor del teu cor desapareixerà per sempre.