Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Com era Jesús físicament?

Com era Jesús físicament?

Ningú té cap fotografia de Jesús. Mai es va fer un retrat ni una escultura. Així i tot, ha aparegut en moltes obres d’art al llarg dels segles.

Però, és clar, cap artista sabia com era Jesús físicament. El van retratar influenciats per la cultura del moment, les creences religioses o els desitjos d’aquells que encarregaven l’obra. Lamentablement, això va fer que la imatge de Jesús i les seves ensenyances es veiessin distorsionades.

Alguns artistes han representat Jesús com algú esquifit, de mirada melancòlica, amb cabells llargs i una barba fina. En canvi, altres el representen com un ésser sobrenatural amb una aurèola o com una persona distant. Però, són correctes aquestes descripcions? Com ho podem saber? Analitzar el que diu la Bíblia ens pot ajudar a fer-nos una idea de com era Jesús i tenir una visió més exacta d’ell.

«M’HAS PREPARAT UN COS»

Pel que sembla, Jesús va dir aquestes paraules en una oració en el moment del seu bateig (Hebreus 10:5; Mateu 3:13-17). Com era aquell cos? Uns trenta anys abans, l’àngel Gabriel li havia revelat a Maria: «Et quedaràs embarassada i tindràs un fill». També li va dir que el nen seria el «Fill de Déu» (Lluc 1:31, 35). Jesús seria perfecte, tal com ho va ser Adam quan va ser creat (Lluc 3:38; 1 Corintis 15:45). Per tant, Jesús ha d’haver estat un home ben fet, i probablement les seves faccions serien similars a les de la seva mare jueva, Maria.

Jesús tenia barba, com era el costum entre el jueus a diferència dels romans. La barba era símbol de dignitat i respecte; no es duia llarga ni deixada. Podem estar segurs que Jesús tenia cura de la seva barba i portava el cabell ben arreglat. Els únics que no se’l tallaven eren els nazireus, com Samsó (Nombres 6:5; Jutges 13:5).

Fins als trenta anys, Jesús va treballar de fuster la major part del temps, però sense les facilitats de les eines d’avui dia (Marc 6:3). Per tant, havia de tenir una constitució forta. Al principi de la seva predicació, va fer fora els que comerciaven al temple i els seus animals sense l’ajuda de ningú; a més «va tirar a terra les monedes dels canvistes i va tombar les seves taules» (Joan 2:14-17). S’ha de ser molt fort per fer un acte tan heroic com aquest. Jesús va utilitzar el cos que Déu li havia preparat per complir la Seva comissió: «També he d’anunciar les bones notícies del Regne de Déu a altres ciutats, perquè per això he sigut enviat» (Lluc 4:43). Ha d’haver estat un home amb molta resistència física per poder viatjar a peu per tota Palestina i portar aquest missatge.

«VENIU A MI [...] I JO US DONARÉ FORCES»

Aquesta invitació de Jesús seria especialment atraient per a aquells que estaven «esgotats» i portaven «càrregues pesades», sobretot si tenim en compte l’expressió càlida del seu rostre, així com la seva agradable personalitat (Mateu 11:28-30). La seva manera de ser, tan amorosa i bondadosa, feia encara més atraient la invitació de reconfortar els seus seguidors. Fins i tot sabem que  els nens volien estar amb Jesús, ja que la Bíblia diu que ell abraçava els nens (Marc 10:13-16).

És cert que Jesús va patir una mort agonitzant, però no era una persona trista. Per exemple, en un casament a Canà va contribuir a l’alegria de l’ocasió convertint aigua en vi de qualitat (Joan 2:1-11). I a altres reunions socials va ensenyar lliçons de les que deixen empremta (Mateu 9:9-13; Joan 12:1-8).

Ara bé, el més important és que, gràcies a la seva manera de predicar, tothom que escoltava Jesús podia tenir l’esperança de viure per sempre (Joan 11:25, 26; 17:3). Quan setanta dels seus deixebles li van explicar la seva experiència a la predicació, «Jesús es va alegrar molt» i els hi va dir: «Alegreu-vos perquè els vostres noms estan escrits al cel» (Lluc 10:20, 21).

«PERÒ VOSALTRES NO HEU DE SER AIXÍ»

Els líders religiosos de l’època de Jesús buscaven amb astúcia maneres de cridar l’atenció i fer valer la seva autoritat (Nombres 15:38-40; Mateu 23:5-7). A diferència d’ells, Jesús va ensenyar als seus apòstols que no intentessin dominar els altres (Lluc 22:25, 26). Per això, els va advertir: «Aneu amb compte amb els escribes. Els hi agrada passejar-se amb llargues túniques i que la gent els saludi a les places» (Marc 12:38).

Per contra, a Jesús no se’l podia identificar fàcilment i passava desapercebut entre la gent (Joan 7:10, 11). De fet, com que no tenia cap tret distintiu, quan Judes el va trair, va fer-li un petó com a «senyal» per diferenciar-lo dels onze apòstols (Marc 14:44, 45).

Així doncs, encara que hi ha molts detalls que desconeixem, és evident que Jesús no era com sovint se’l descriu. Ara bé, el més important no és el seu aspecte físic, sinó el que representa per a nosaltres.

«D’AQUÍ A POC EL MÓN JA NO EM VEURÀ MÉS»

Hores després que pronunciés aquestes paraules, Jesús va morir i va ser enterrat (Joan 14:19). Va donar la seva vida «com a rescat per moltes persones» (Mateu 20:28). El tercer dia, Déu el va ressuscitar «com a esperit» i «va permetre que s’aparegués» a alguns dels seus deixebles (1 Pere 3:18; Fets 10:40). Quin aspecte tenia aleshores? Pel que sembla era molt diferent d’abans, perquè fins i tot els seus amics íntims no el van reconèixer a primera vista. Maria Magdalena el va confondre amb un jardiner, i dos deixebles que anaven de camí a Emaús, amb un estranger (Lluc 24:13-18; Joan 20:1, 14, 15).

Com hauríem de veure Jesús avui dia? Uns seixanta anys després de la seva mort, l’apòstol Joan va tenir unes visions sobre Jesús. Joan no va veure un moribund en una creu. Al contrari, va veure el «Rei de reis i Senyor de senyors», el Rei del Regne de Déu, qui aviat destruirà els seus enemics tant a la regió espiritual com a la terra i portarà benediccions eternes per a la humanitat (Apocalipsi 19:16; 21:3, 4).