Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

«Valeu molt més que els pardals.» (MATEU 10:31)

Ets important per a Déu?

Ets important per a Déu?

QUÈ ENS ENSENYA LA CREACIÓ

Els primers seixanta minuts de vida d’un nadó són vitals per a la seva adaptació. Per què? Perquè les mares que estableixen un vincle amb el seu bebè en aquest moment tan crucial milloren dràsticament el creixement i desenvolupament del seu fill. *

Què fa que una mare tingui aquests sentiments tan tendres de protecció cap al seu nadó? La Jeannette Crenshaw, especialitzada en la matèria, explica a la revista The Journal of Perinatal Education que uns nivells elevats d’oxitocina «estimulen els sentiments de la mare després de donar a llum a mesura que toca el seu nadó, el mira i li dona el pit». Una altra hormona que la mare també segrega durant aquest temps «l’ajuda a respondre a les necessitats del seu bebè» i reforça la seva interacció amb ell. Però, per què això és tan important?

El vincle tan fort que existeix entre una mare i el seu bebè va ser dissenyat pel nostre Creador, Jehovà Déu. * El rei David va dir: «Sobre tu he estat llançat des de la matriu: des del ventre de la meva mare, tu ets el meu Déu» (Salm 22:9, 10). D’aquesta manera va reconèixer que era Déu qui l’havia tret del ventre i havia fet que se sentís segur als braços de la seva mare.

PENSA EN AIXÒ: Si Déu va crear un sistema tan complex per assegurar-se que una mare respongui a les necessitats del seu bebè, ¿no seria lògic pensar que, si «som fills de Déu», Ell també es preocupa per cadascun de nosaltres? (Fets 17:29).

QUÈ ENSENYA LA BÍBLIA SOBRE LA MANERA COM ENS CUIDA DÉU

Jesucrist, la persona que millor coneix el Creador, va fer el següent raonament: «¿No es venen dos pardals per una moneda de poc valor? Ara bé, ni un d’ells cau a terra sense que el vostre Pare ho sàpiga. Fins i tot té comptats tots els vostres cabells! Per tant, no tingueu por, vosaltres valeu molt més que els pardals» (Mateu 10:29-31).

Poques persones es fixen en cada ocellet que vola al seu voltant, i encara menys quan «un d’ells cau a terra». En canvi, el nostre Pare té en compte cadascun d’ells! I, per a Jehovà, els humans valen molt més que els ocells. Què n’aprenem? No pensis que a Déu no l’importes. Al contrari, es preocupa molt per tu.

Déu vol que tot et vagi bé i està pendent de tu perquè t’estima

 La Bíblia ens assegura

  • «Els ulls de Jahveh són a tot arreu: observant dolents i bons» (PROVERBIS 15:3).

  • «Els ulls de Jahveh són vers els justos, i les seves orelles són vers el seu crit d’auxili» (SALM 34:15).

  • «Exultaré de goig i m’alegraré en la teva misericòrdia, perquè veus el meu sofriment. Tu coneixes la meva ànima en les afliccions» (SALM 31:7).

«VAIG ARRIBAR A PENSAR QUE JEHOVÀ NO M’ESTIMAVA»

Pot canviar la teva vida saber que Déu vol que tot et vagi bé i que està pendent de tu perquè t’estima? És clar que sí, tal com ho mostra l’exemple de la Hannah, * d’Anglaterra:

«Moltes, moltes vegades vaig arribar a pensar que Jehovà no m’estimava i que no contestava les meves oracions. Creia que era perquè em faltava fe. Sentia que Déu m’estava castigant o que m’ignorava perquè jo no era ningú. Pensava que a Déu no li importava.»

Amb tot, la Hannah ja no té cap dubte que Déu l’estima i es preocupa per ella. Què la va fer canviar? «Va ser un procés gradual», explica. «Recordo fa uns anys un discurs bíblic sobre el sacrifici de Jesús que em va impactar molt, ja que em va confirmar que Jehovà m’estima. A més, quan veig que contesta les meves oracions, sovint em poso a plorar perquè m’adono que, després de tot, sí que m’estima. D’altra banda, estudiant la Bíbliaanant a les reunions he après més sobre Jehovà, la seva personalitat i què sent per nosaltres. Ara entenc que Jehovà està al nostre costat i ens estima, i que desitja cuidar-nos a cadascun de nosaltres.»

L’experiència de la Hannah és molt reconfortant. Però, com podem estar segurs que Déu entén i li importa com ens sentim? El següent article conté la resposta.

^ § 3 A algunes mares que pateixen depressió postpart els costa crear aquest vincle amb el seu bebè. Tot i això, no s’haurien de sentir culpables. D’acord amb l’Institut Nacional de Salut Mental dels Estats Units, la depressió postpart «probablement és conseqüència d’una combinació de factors físics i emocionals [...] i no del fet que una mare faci o deixi de fer alguna cosa». Per a més informació sobre el tema, consulta l’article «¿Qué es la depresión posparto?», de la Desperta’t! del 8 de juny de 2003.

^ § 5 La Bíblia ensenya que el nom de Déu és Jehovà (Salm 83:18).

^ § 15 S’han canviat alguns noms en aquests articles de portada.