Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

«Ara que sabeu aquestes coses, sereu feliços si les feu»

«Ara que sabeu aquestes coses, sereu feliços si les feu»

«El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i acabar la feina que m’ha encarregat» (JN. 4:34).

CANÇONS: 1, 42

1. Com ens podria afectar l’actitud egoista d’aquest món?

PER QUÈ és tot un repte posar en pràctica el que aprenem a la Bíblia? Un motiu és que fer el que és correcte requereix ser humil, i aquesta qualitat està en perill. La Paraula de Déu descriu molt bé com serien les persones «als últims dies» que estem vivint. Diu que «seran egoistes, estimaran els diners, seran fanfarrones, arrogants» i «no tindran autocontrol» (2 Tim. 3:1-3). Els servents de Déu evitem tenir una actitud egoista, però quan veiem que les persones que demostren aquest esperit són admirades i sembla que tot els hi va bé, en el fons podríem sentir enveja (Sl. 37:1; 73:3). Ens podríem preguntar: «Realment val la pena ser altruista? Deixaran de respectar-me si em comporto “com el més petit”?» (Lc. 9:48). Si permetem que l’egoisme d’aquest món ens afecti, podria perillar la nostra identitat cristiana i l’amistat que tenim amb els nostres germans. Ara bé, quan analitzem els bons exemples que trobem a la Bíblia i ens esforcem per imitar-los, obtenim benediccions.

2. Com ens pot ajudar l’exemple de servents fidels de Jehovà?

 2 Si volem imitar l’exemple de servents fidels de Déu, hem d’investigar què van fer per tal d’obtenir bons resultats. Com van aconseguir ser amics de Jehovà, gaudir de la Seva aprovació i tenir les forces necessàries per fer la Seva voluntat? Analitzar aquestes qüestions ens ajudarà a estar ben alimentats en sentit espiritual.

QUÈ IMPLICA ALIMENTAR-SE EN SENTIT ESPIRITUAL?

3, 4. a) On trobem aliment espiritual? b) Per què podem dir que alimentar-nos en sentit espiritual implica més que obtenir coneixement?

3 Rebem molts consells i molta instrucció mitjançant la Bíblia, les nostres publicacions, el lloc web, JW Broadcasting, i les nostres reunions i congressos. Però, tal com va dir Jesús a Joan 4:34, alimentar-se en sentit espiritual implica més que obtenir coneixement. Ell va admetre: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i acabar la feina que m’ha encarregat».

4 Per Jesús, fer la voluntat del seu Pare era com alimentar-se. Per què? Quan prenem aliments nutritius, el nostre cos se sent fort i tenim més energies. De la mateixa manera, quan estem actius fent la voluntat de Jehovà, la nostra fe augmenta i s’enforteix. Quantes vegades no ens ha passat que hem anat a predicar sense gaires ganes, però hem tornat a casa molt contents i amb les forces renovades?

5. Quin és el resultat d’actuar amb saviesa?

5 Ser savi bàsicament vol dir posar en pràctica el que Jehovà ens ensenya (Sl. 107:43). Els resultats fan que l’esforç valgui la pena. Quan parla de la saviesa, la Bíblia afirma: «Res del que puguis desitjar no s’hi pot comparar. [...] Un arbre de vida és ella per als qui s’hi aferren: i són feliços els qui la retenen» (Prov. 3:13-18). Jesús va dir: «Ara que sabeu aquestes coses, sereu feliços si les feu» (Jn. 13:17). Si els seus seguidors no deixaven de fer el que els havia ensenyat, serien feliços per sempre. Per això, van fer que les ensenyances i l’exemple de Jesús influïssin en cada moment de la seva vida, i no només de forma esporàdica.

6. Per què hem de seguir demostrant saviesa?

6 Avui dia, també és molt important seguir posant en pràctica el que aprenem de Jehovà. Pensa en això: un mecànic pot tenir eines, materials i coneixement teòric. Ara bé, si no els utilitza no li serviran per res. Encara que hagi fet de mecànic en el passat i tingui molta experiència, si deixa d’exercir i no aplica el que ha après, deixarà de ser hàbil i productiu. De manera similar, pot ser que quan comencem a posar en pràctica el que llegim a la Bíblia tinguem bons resultats, però només aconseguirem ser feliços de veritat si som humils i deixem que la Paraula de Déu ens guiï cada dia.

7. Què hem de fer per treure profit dels exemples bíblics?

7 Vegem a continuació algunes situacions en les quals es pot posar a prova la nostra humilitat i com les van afrontar alguns servents fidels del passat. Per estar forts en sentit espiritual no ens hem de limitar a rebre informació. Hem d’anar més enllà. Per tant, a mesura que fem aquesta anàlisi, pregunta’t: «Com puc aplicar aquesta informació a la meva vida?». Després, posa’t mans a l’obra.

 COM VEUS ELS ALTRES?

8, 9. Què ens ensenya el relat de Fets 14:8-15 sobre la humilitat de l’apòstol Pau? (Mira la imatge del principi.)

8 Jehovà «vol que tota classe de persones se salvin i arribin a tenir un coneixement exacte de la veritat» (1 Tim. 2:4). Com veus els diferents tipus de persones que encara no han acceptat la veritat? És cert que l’apòstol Pau anava a les sinagogues per predicar a la gent que ja coneixia una mica Déu, però no es va limitar a predicar als jueus. Ara bé, la reacció que van tenir algunes persones que adoraven déus falsos va posar a prova la humilitat de Pau.

9 Durant el primer viatge missional de Pau, els habitants de Licaònia els van tractar a ell i a Bernabé com a superherois. De fet, van pensar que eren la reencarnació dels déus falsos Hermes i Zeus. ¿Es van deixar portar Pau i Bernabé per aquella onada de popularitat? Que potser els hi va semblar que, després de la persecució que havien patit a dues ciutats, es mereixien un temps de calma? Pensaven que aquella fama els ajudaria a tenir més èxit a la predicació? Tot el contrari. De seguida, «es van estripar els vestits, es van llançar enmig de la gent i van cridar: “Què esteu fent? Nosaltres som humans com vosaltres”» (Fe. 14:8-15).

10. Per què Pau i Bernabé es consideraven iguals que els licaonis?

10 Quan Pau i Bernabé van dir que eren «humans» com ells, no volien dir que la seva manera de servir Jehovà era igual que la d’aquella gent que no coneixia Déu. Al cap i a la fi, eren missioners que havien rebut una assignació especial, havien estat ungits amb esperit sant i tenien l’esperança de viure al cel (Fe. 13:2). Però no se sentien més importants que els licaonis, perquè sabien que aquelles persones podien rebre les mateixes benediccions si acceptaven les bones notícies del Regne.

11. Com podem imitar l’exemple d’humilitat de Pau?

11 Com podem ser humils de la mateixa manera que Pau? Hem d’evitar la temptació d’acceptar o esperar que se’ns alabi excessivament pel que hem fet gràcies a l’ajuda de Jehovà. Tots farem bé de preguntar-nos: «Com veig la gent a qui predico? Pot ser que inconscientment tingui prejudicis contra algun coŀlectiu que visqui a la meva zona?». Els testimonis de Jehovà d’arreu del món estan molt pendents de les necessitats del seu territori. De vegades, per ajudar les persones sinceres a conèixer la veritat, alguns aprenen les llengües i costums de grups que han estat marginats per la societat. Quan prediquem a aquestes persones, mai ens hem de sentir superiors a elles. Al contrari, si volem que el missatge del Regne els hi arribi al cor, ens hem d’interessar personalment per cadascuna d’elles.

ELS MENCIONES PER NOM A LES TEVES ORACIONS?

12. Com va demostrar Èpafres interès sincer pels altres?

12 Una altra manera de mostrar humilitat i seguir la guia de Jehovà és fer oració per aquells que han «adquirit una fe tan valuosa com la nostra» (2 Pe. 1:1). Èpafres ho va fer. La Bíblia parla d’ell només tres vegades, sempre a les cartes de Pau. Mentre estava sota arrest domiciliari a Roma, l’apòstol va escriure als cristians de Colosses que Èpafres sempre feia «oració de tot cor» per ells  (Col. 4:12). Aquest servent fidel coneixia bé els germans i es preocupava molt pel seu benestar. Tot i que ell era «company de presó» de Pau, això no va fer que s’oblidés de les necessitats espirituals dels altres (File. 23). Quin exemple tan gran d’interès sincer! No oblidis que fer oració pels germans «té un efecte molt poderós», sobretot si els menciones per nom (Jm. 5:16; 2 Cor. 1:11).

13. Com podem imitar l’exemple d’Èpafres?

13 A qui podries dir per nom a les teves oracions? Igual que Èpafres, molts oren pels germans de la seva congregació i per aquelles famílies que passen per situacions difícils o que han de prendre decisions importants. D’altres fan oració pels germans que apareixen a l’article «Testigos de Jehová presos por sus creencias (por países)» de jw.org (ves a PRENSA > ASUNTOS LEGALES). També podem incloure en les nostres oracions aquells que han perdut algun ésser estimat, que han estat víctimes de desastres o guerres, o que tenen problemes econòmics. Hi ha molts germans que necessiten que orem per ells, i les nostres oracions els poden ajudar. Quan ho fem, demostrem que no ens preocupem només dels nostres interessos, «sinó també dels interessos dels altres» (Fili. 2:4). I podem estar segurs que Jehovà escolta aquestes oracions.

«HEU D’ESTAR DISPOSATS A ESCOLTAR»

14. Quin exemple ens dona Jehovà?

14 Una altra manera de ser humils és escoltar els altres. Jaume 1:19 diu que hem «d’estar disposats a escoltar». Jehovà ens dona l’exemple perfecte (Gèn. 18:32; Jos. 10:14). Fixa’t en el que ens ensenya el relat d’Èxode 32:11-14 (llegeix-lo). Déu no necessitava saber l’opinió de Moisès, però va deixar que aquest servent fidel s’expressés obertament. Pregunta’t: «Escoltaria amb atenció una persona que hagués comès errors en el passat i faria cas del que m’aconsellés?». Probablement no. Amb tot, Jehovà escolta pacientment les persones que tenen fe.

15. Com podem copiar l’exemple de Jehovà?

15 El nostre Pare es rebaixa quan tracta amb humans imperfectes i els escolta, com va fer amb Abraham, Raquel, Moisès, Josuè, Manóah, Elies i Ezequies. No creus que nosaltres hauríem de tractar amb respecte i dignitat els germans escoltant-los amb atenció i fent cas dels seus consells? Hi ha algú a la congregació o a la nostra família que necessiti que li parem atenció? Què hauríem de fer? I llavors, què farem realment? (Gèn. 30:6; Jut. 13:9; 1 Re. 17:22; 2 Cròn. 30:20.)

«POTSER JAHVEH MIRARÀ LA MEVA AFLICCIÓ»

Què hauries fet tu en el lloc de David? (Consulta els paràgrafs 16 i 17)

16. Com va reaccionar el rei David quan Simeí el va provocar?

16 Ser humils també ens ajuda a tenir autocontrol quan ens provoquen (Ef. 4:2). Un exemple d’això el trobem a 2 Samuel 16:5-13 (llegeix-lo). Simeí, un familiar del rei Saül, va atacar i va insultar David i els seus servents. Encara que el rei David podria haver posat fi a aquella situació, no ho va fer. D’on va treure les forces per controlar-se? El Salm 3 ens ajuda a trobar la resposta.

17. a) Què va ajudar David a tenir autocontrol? b) Com podem imitar-lo?

17 L’encapçalament del Salm 3 ens mostra que va ser David qui el va escriure  «quan fugia de davant del seu fill Absalom». Els versicles 1 i 2 fan referència als fets descrits a 2 Samuel capítol 16. A continuació, Salm 3:4 destaca la confiança que tenia David, quan diu: «Amb la meva veu crido vers Jahveh, i ell em respon des de la muntanya de la seva santedat». Quan se’ns ataca, nosaltres també podem fer oració i Jehovà ens respondrà donant-nos l’ajuda del seu esperit per aguantar. Recordes alguna situació en la qual hagis hagut de demostrar autocontrol, o hagis perdonat una ofensa injustificada? Estàs convençut que Jehovà veu el teu patiment i que et beneirà?

«LA SAVIESA ABANS QUE RES»

18. Com t’ajudarà deixar-te guiar per Jehovà?

18 Fer el que sabem que és correcte porta moltes benediccions. Amb raó Proverbis 4:7 afirma que ser savi és molt important, quan diu: «La saviesa abans que res». Tot i que aquesta qualitat es basa en el coneixement, té més a veure amb les decisions que prenem que amb la informació que rebem. Fins i tot les formigues ens ensenyen a ser savis. Demostren saviesa instintiva per la manera com recullen aliment durant l’estiu (Prov. 30:24, 25). Jesús és «la demostració» de «la saviesa de Déu» i sempre fa el que li agrada al seu Pare (1 Cor. 1:24; Jn. 8:29). Jehovà sap la diferència que hi ha entre prendre bones decisions i actuar en conseqüència. Per això, Ell recompensa aquells que no deixen de ser humils i que fan el que és correcte (llegeix Mateu 7:21-23). Així doncs, esforça’t per cuidar el paradís espiritual on vivim, que ens ajuda a cultivar la humilitat. Fer el que sabem que agrada a Jehovà no és fàcil i requereix paciència. Però si ho fem, demostrarem que som humils, i podrem ser feliços ara i per sempre.