Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Defensant les bones notícies i establint el dret legal

Defensant les bones notícies i establint el dret legal

«AQUEST m’és un instrument escollit per portar el meu Nom davant dels gentils, i de reis» (Fe. 9:15). Amb aquestes paraules Jesús estava parlant d’un jueu que recentment s’havia convertit al cristianisme i que, amb el temps, arribaria a ser conegut com l’apòstol Pau.

Un d’aquells «reis» va ser l’emperador romà Neró. Com et sentiries si haguessis de defensar la teva fe davant d’un governant com aquell? Amb tot, als cristians se’ns anima a imitar Pau (1 Cor. 11:1). Aprendre com va utilitzar les lleis del seu temps ens ajudarà a seguir el seu exemple.

La Llei mosaica era la llei del poble d’Israel i es va convertir en el codi moral de tots els jueus, visquessin on visquessin. Ara bé, després de la Pentecosta de l’any 33 de la nostra era, els servents de Déu ja no estaven sota aquella Llei (Fe. 15:28, 29; Gàl. 4:9-11). Però, gràcies que cristians com Pau van demostrar respecte per la Llei, es va poder predicar sense cap dificultat en moltes comunitats jueves (1 Cor. 9:20). De fet, l’apòstol Pau anava moltes vegades a les sinagogues, on predicava a gent que coneixia el Déu d’Abraham i amb qui podia raonar amb les Escriptures Hebrees (Fe. 9:19, 20; 13:5, 14-16; 14:1; 17:1, 2).

Els apòstols dirigien la predicació des de Jerusalem, on ensenyaven regularment al temple (Fe. 1:4; 2:46; 5:20). En una ocasió Pau va anar a aquesta ciutat i va ser detingut. Aquest va ser el començament d’un llarg procés legal que finalment el va portar a Roma.

PAU I LA LLEI ROMANA

Com veien les autoritats romanes el missatge que Pau predicava? Per respondre a aquesta pregunta, és bo tenir en compte què pensaven els romans de les religions en general. Ells no obligaven els grups ètnics que hi havia a l’Imperi a renunciar a la seva religió, sempre que aquesta no representés un perill per a l’Estat o la moralitat.

 Roma donava molts drets als jueus. Una obra de consulta explica: «El judaisme tenia una posició privilegiada a l’Imperi romà [...]. Els jueus tenien llibertat per practicar la seva religió i estaven exempts d’adorar els déus romans. També es podien regir per la seva llei dins de les seves comunitats» (Backgrounds of Early Christianity). A més, no estaven obligats a fer el servei militar. * Pau segurament va aprofitar la protecció d’aquelles lleis quan va defensar el cristianisme davant les autoritats romanes.

Els enemics de Pau van intentar posar la gent i les autoritats en contra d’ell de diferents maneres (Fe. 13:50; 14:2, 19; 18:12, 13). Pensa en el següent exemple. Els ancians de la congregació de Jerusalem van sentir a dir que Pau estava ensenyant coses que anaven en contra de la Llei de Moisès. Aquest rumor s’havia escampat com la pólvora entre els jueus, i podria fer que aquells que recentment s’havien convertit al cristianisme creguessin que Pau no respectava els manaments divins. A més, el Sanedrí podria utilitzar aquesta acusació per afirmar que el cristianisme era una branca apòstata del judaisme. Com a conseqüència, els jueus que s’associaven amb els cristians podrien ser castigats i marginats, i fins i tot se’ls podria prohibir que parlessin públicament al temple i a les sinagogues. Per això, els ancians de la congregació van aconsellar a Pau que demostrés que aquests rumors eren mentida. Com? Anant al temple i complint amb certes lleis que Déu ja no exigia, però que tampoc eren incorrectes (Fe. 21:18-27).

Pau va seguir el consell dels ancians, i això li va permetre defensar les bones notícies i establir el dret legal per difondre-les (Fili. 1:7). Però quan era al temple, els jueus van provocar una revolta i el van intentar matar. Davant d’aquest panorama, un oficial romà va posar Pau sota custòdia. I quan l’apòstol estava a punt de ser assotat, va revelar que era ciutadà romà i llavors se’l van emportar a Cesarea, des d’on els romans governaven Judea. En aquella ciutat, l’apòstol va tenir l’oportunitat de predicar davant les autoritats i possiblement va ajudar moltes persones a conèixer el cristianisme.

El capítol 24 de Fets descriu el judici de Pau davant Fèlix, el governador romà de Judea, qui ja coneixia una mica les creences dels cristians. Els jueus van acusar Pau de violar la Llei romana de tres maneres: promovent la rebel·lió entre els jueus per tot l’Imperi romà, liderant una secta perillosa, i intentant profanar el temple, que estava sota la protecció de Roma (Fe. 24:5, 6). Aquests càrrecs podien ser motiu de pena de mort.

És interessant veure com va actuar Pau davant d’aquests càrrecs. Va mantenir la calma i va ser respectuós. Va citar de «la Llei i els Profetes», i va reclamar el seu dret d’adorar el Déu dels seus avantpassats, dret que els jueus tenien sota la Llei romana (Fe. 24:14). Temps després, Pau va tenir l’oportunitat de defensar la seva fe davant de Porci Festus, el següent governador de Judea, i del rei Herodes Agripa.

Finalment, per tal de tenir un judici més just, l’apòstol va dir: «Apel·lo al Cèsar», el governant més poderós d’aquell temps (Fe. 25:11).

PAU DAVANT DEL CÈSAR

Més tard, un àngel li va dir a Pau: «Cal que et presentis davant del Cèsar» (Fe. 27:24). L’emperador romà Neró va dir al principi de la seva governació que no jutjaria personalment tots els casos. Per això, durant els primers vuit anys, quasi sempre va delegar aquesta responsabilitat en altres persones. El llibre The Life and Epistles of Saint Paul diu que, quan Neró acceptava un cas, l’atenia al seu palau acompanyat de consellers experimentats i influents.

 La Bíblia no diu si va ser Neró qui va jutjar Pau o si va encarregar aquesta feina a una altra persona. Sigui com sigui, l’apòstol segurament va explicar que adorava el Déu dels jueus i que animava la gent a demostrar el respecte degut per l’autoritat (Rm. 13:1-7; Tt. 3:1, 2). Sembla que la defensa que Pau va fer de les bones notícies va ser tot un èxit perquè finalment va ser alliberat (Fili. 2:24; File. 22).

DEFENSEM LES BONES NOTÍCIES

Jesús va dir als seus seguidors: «Per causa de mi sereu portats davant de governadors i de reis, com a testimoni per a ells i per als gentils» (Mt. 10:18). Representar Jesús en aquest tipus de situacions és un gran privilegi. I, de vegades, els nostres esforços per defensar les bones notícies han resultat en victòries legals. Ara bé, som conscients que les decisions humanes no poden garantir completament que s’estableixi el nostre dret legal per predicar. Només sota el Regne de Déu hi haurà verdadera llibertat i justícia (Ecl. 8:9; Jer. 10:23).

Tot i això, avui en dia podem glorificar el nom de Jehovà quan defensem la nostra fe. Si ens trobem en aquesta situació, hem d’intentar mantenir la calma, ser sincers i parlar amb convicció, tal com ho va fer Pau. Recordem que Jesús va dir als seus deixebles que no s’haurien de preocupar per la seva defensa. Per què? Ell mateix va dir: «Perquè jo us donaré una boca i una saviesa que no podran contradir ni resistir cap dels vostres adversaris» (Lc. 21:14, 15; 2 Tim. 3:12; 1 Pe. 3:15).

Quan defensem la nostra fe davant de reis, governants o altres funcionaris, podem donar testimoni a persones que d’altra manera ens seria molt difícil de contactar. A més, algunes decisions favorables han modificat lleis que han protegit la llibertat d’expressió i de culte. Ara bé, el sol fet de demostrar valor sota prova alegra molt el cor de Jehovà, sigui quin sigui el resultat.

Quan defensem la nostra fe honrem el nom de Jehovà

^ § 8 L’escriptor James Parkes diu: «Els jueus [...] tenien el dret de mantenir les seves tradicions. Aquests privilegis no eren excepcionals, ja que els romans tenien el costum de garantir la màxima autonomia a les diferents regions de l’Imperi».