Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

1918: Cent anys enrere

1918: Cent anys enrere

La Torre de Guaita de l’1 de gener de 1918 va començar així: «Què ens portarà l’any 1918?». La Gran Guerra encara continuava a Europa, però els esdeveniments feien pensar que seria un bon any per als Estudiants de la Bíblia i per al món.

ES PARLA DE PAU AL MÓN

El 8 de gener de 1918, el president Woodrow Wilson va fer un discurs històric al Congrés dels Estats Units, on va destacar 14 idees que considerava necessàries per aconseguir una «pau justa i estable». Va proposar que la diplomàcia fos oberta entre els països, que es reduís l’armament i es creés una «associació general de nacions», per al benefici «tant de les nacions grans com de les petites». Més tard, aquests Catorze Punts es van emprar per a la formació de la Societat de Nacions i la negociació del Tractat de Versalles, que va posar fi a la Gran Guerra.

ALGUNS OPOSITORS SÓN DERROTATS

Malgrat la inestabilitat viscuda l’any anterior, els Estudiants de la Bíblia començaven a veure pau a l’horitzó. * Això es va poder comprovar a la reunió anual d’accionistes de la Watch Tower Bible and Tract Society.

En aquella reunió, celebrada el 5 de gener de 1918, el germà Richard Barber, un superintendent itinerant, va fer l’oració inicial. Després de fer un informe sobre l’activitat de l’any anterior, es va celebrar l’elecció anual de directors. El germà Barber va proposar Joseph Rutherford i altres sis germans. Llavors, alguns antics germans responsables que havien estat acomiadats de Betel van intentar agafar el control de l’organització. Un advocat que estava de part dels opositors va proposar uns altres set germans, inclosos aquells que havien sortit de Betel. Per una majoria aclaparadora, els accionistes van elegir el germà Rutherford i els altres sis germans fidels com a directors. Els opositors van ser derrotats.

Molts germans van assegurar que en aquella reunió van sentir que Jehovà els va beneir molt. Amb tot, la seva alegria no duraria gaire.

UN LLIBRE QUE NO DEIXA INDIFERENT A NINGÚ

Durant mesos, els Estudiants de la Bíblia van distribuir el llibre The Finished Mystery («El misteri finalitzat»), i aquells que eren sincers es van interessar en les veritats de la Bíblia.

Edward Crist, un superintendent itinerant del Canadà, va parlar d’una parella que havia llegit The Finished Mystery i que va acceptar la veritat en només 5 setmanes! Ell va dir: «Tots dos estan ben entregats i progressen meravellosament».

Un home que va rebre aquest llibre va parlar d’ell immediatament als seus amics. Es podria dir que el llibre el va ‘impactar’ molt. Ell va relatar: «Anava caminant per la Tercera Avinguda i, de cop i volta, vaig sentir un cop a la meva espatlla. En un principi, em va semblar que era una totxana, però, ves per on, era el llibre The Finished Mystery. Me’l vaig endur a casa i el vaig llegir tot [...]. Temps després em vaig assabentar que va ser un pastor [...] qui va llençar el llibre per la finestra de casa seva en una rabieta». El germà estava  convençut que amb aquella acció el predicador va ajudar més gent a tenir esperança que amb tots els seus sermons i altres activitats. I va afegir: «Gràcies a la ira d’aquell home, ara nosaltres lloem Jehovà».

Aquell predicador no va ser l’únic que va reaccionar d’aquesta manera. El 12 de febrer de 1918, es va prohibir el llibre al Canadà perquè es creia que anava contra la guerra i promovia la sedició. Poc després, als Estats Units va passar el mateix. Agents del govern van escorcollar Betel i les oficines de la sucursal a Nova York, Pennsilvània i Califòrnia per trobar proves contra els membres de l’organització. El 14 de març de 1918, el Departament de Justícia dels Estats Units va prohibir el llibre The Finished Mystery. Es va afirmar que la seva publicació i distribució posava traves als esforços per afavorir la guerra, cosa que anava en contra de la Llei d’espionatge.

EMPRESONATS!

El 7 de maig de 1918, el Departament de Justícia va aconseguir ordres de detenció contra Giovanni DeCecca, George Fisher, Alexander Macmillan, Robert Martin, Frederick Robison, Joseph Rutherford, William Van Amburgh i Clayton Woodworth. Els van acusar «d’incitar a la insubordinació, deslleialtat i negació de servei a les forces militars i navals dels Estats Units de manera iŀlegal, criminal i obstinada». El seu procés va començar el 5 de juny de 1918, però estava clar que serien condemnats. Per què?

Es va acusar els germans de violar la Llei d’espionatge. El fiscal general dels Estats Units va afirmar que aquesta llei era una «arma efectiva contra la propaganda». El 16 de maig de 1918, el Congrés va rebutjar una esmena a la Llei d’espionatge que hauria protegit aquells que publicaven informació «verdadera, amb bones raons i amb un propòsit justificat». El seu debat es va centrar en el llibre The Finished Mystery. El registre oficial del Congrés va dir: «Un dels exemples més perillosos d’aquesta mena de propaganda és el llibre The Finished Mystery [...]. L’únic efecte que això pot tenir és que els soldats desacreditin la nostra causa i es resisteixin a ser reclutats».

El 20 de juny de 1918, un jurat va considerar culpables de tots els càrrecs als vuit germans, i l’endemà el jutge va dictar sentència. Va dir: «La propaganda religiosa que aquests homes promouen i escampen amb força [...] és més perillosa que una divisió de l’exèrcit alemany [...]. Han de ser castigats severament». Dues setmanes més tard, els vuit germans van ingressar a la presó federal d’Atlanta (Geòrgia) amb penes de presó que anaven dels 10 als 20 anys.

ES CONTINUA PREDICANT

Els Estudiants de la Bíblia van afrontar molta oposició. L’Oficina Federal d’Investigació (FBI)  va investigar a fons la seva activitat i es van generar milers d’informes. Aquests mostraven que els germans estaven resolts a continuar predicant.

El director de l’oficina de correus d’Orlando (Florida) va escriure una carta a l’FBI parlant sobre els Estudiants de la Bíblia. Va dir: «Estan predicant a tota la ciutat casa per casa, sobretot de nit. [...] Sembla que volen seguir molestant la gent per tal de mantenir en marxa la seva obra».

Un coronel del Departament de Guerra va escriure a l’FBI per informar de l’activitat de Frederick Franz, qui més tard va formar part del Consell Rector. Va escriure: «El senyor Franz [...] ha tingut una participació molt activa en la venda de milers d’exemplars del llibre The Finished Mystery».

Charles Fekel, qui més endavant també va formar part del Consell Rector, va afrontar molta persecució. Les autoritats el van arrestar per distribuir The Finished Mystery i li van intervenir la seva correspondència personal. Va ser empresonat un mes a Baltimore (Maryland) i va ser catalogat com a «enemic estranger austríac». Mentre donava testimoni als agents que el van interrogar, va recordar les paraules de Pau a 1 Corintis 9:16: «Ai de mi si no prediqués les bones notícies!». *

A més de predicar, els Estudiants de la Bíblia van demanar que s’alliberés els germans empresonats a Atlanta. Anna Gardner va dir: «Sempre estàvem ocupats. Mentre els germans estaven a la presó, la nostra feina era recollir signatures casa per casa. En vam aconseguir milers! Dèiem a la gent que aquests homes eren cristians verdaders i que se’ls havia tancat injustament».

CONGRESSOS

Durant aquells temps difícils es van celebrar congressos amb freqüència per enfortir l’espiritualitat dels germans. La Torre de Guaita va comentar: «Aquest any s’han celebrat més de quaranta congressos [...]. S’han rebut informes molt animadors. Anteriorment se celebraven a finals d’estiu o bé a principis de tardor, però enguany s’han celebrat congressos cada mes».

I encara hi havia gent sincera que escoltava les bones notícies. A un congrés a Cleveland (Ohio), hi va haver uns 1.200 assistents, dels quals 42 es van batejar. Un d’ells va ser un noiet que amb el seu zel i amor a Déu podia posar en evidència a més d’un adult que no servia Jehovà.

I ARA, QUÈ?

L’any 1918 s’acabava, i el futur era incert per als germans. En aquells dies es van vendre algunes propietats de Brooklyn i la seu mundial es va traslladar a Pittsburgh (Pennsilvània). Tot i que els germans que portaven la davantera continuaven a la presó, es va programar la reunió anual dels accionistes per al 4 de gener de 1919. Què passaria?

Els nostres germans no van tirar la tovallola. Tenien tanta confiança que tot aniria bé, que van escollir Isaïes 54:17 (BCI) com a text de l’any 1919: «Qualsevol arma forjada contra tu no servirà de res». Tot estava preparat per a un canvi radical, un canvi de circumstàncies que enfortiria la seva fe i els animaria a dur a terme la gran obra que tindrien per davant.

^ § 6 Consulta «Cien años atrás: 1917» de l’Anuario 2017, pàgines 172 a 176.

^ § 22 La biografia de Charles Fekel va aparèixer a La Torre de Guaita de l’1 de març de 1969 (en anglès).