Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Preguntes dels lectors

Preguntes dels lectors

Qui eren els Benefactors dels qui Jesús va parlar la nit abans de morir, i per què rebien aquest títol?

La nit abans de morir, Jesús va aconsellar als seus apòstols que no busquessin prominència entre els germans. Els va dir: «Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els que tenen autoritat sobre elles es fan dir Benefactors. Però vosaltres no heu de ser així» (Lc. 22:25, 26).

Qui eren aquells «Benefactors» dels qui Jesús va parlar? S’han trobat inscripcions, monedes i escrits que demostren que era un costum honrar els governants i els homes prominents de les societats gregues i romanes. Una manera com ho feien era donant-los el títol d’Evergetes, o Benefactor. Sovint, els qui rebien aquest títol eren persones que havien fet bones obres per al poble.

Molts reis van rebre aquest títol. Alguns d’ells van ser els egipcis Ptolomeu III Evergetes (aprox. 247-222 abans de la nostra era) i Ptolomeu VIII Evergetes II (aprox. 147-117 a. de la n. e.). Hi va haver governants romans, com ara Juli Cèsar (48-44 a. de la n. e.) i August (31 a. de la n. e.-14 de la n. e.), que també van rebre aquest títol, així com ho va fer el rei de Judea, Herodes el Gran. A aquest últim, probablement se li va atorgar aquest honor perquè va fer portar blat per alimentar el poble en una època de fam i va donar roba als pobres.

D’acord amb el que va dir l’erudit alemany Adolf Deissmann, l’ús del títol Benefactor estava molt estès. Ell va escriure: «És molt fàcil trobar inscripcions on aparegui [aquest títol] més d’un centenar d’ocasions».

Què volia dir Jesús quan va aconsellar als seus deixebles: «Vosaltres no heu de ser així»? ¿Els estava dient que no fossin solidaris o que no es preocupessin pel benestar dels altres? De cap manera. El que li preocupava era la motivació que hi havia darrere aquells actes de generositat.

En el temps de Jesús, les persones riques intentaven guanyar-se una bona reputació finançant espectacles i jocs als amfiteatres, construint parcs i temples, i fent altres coses semblants. Ara bé, ho feien per rebre reconeixement i guanyar popularitat o, fins i tot, vots. Una obra de referència explica: «Tot i que algunes donacions es feien de manera sincera i generosa, sovint hi havia interessos polítics». Jesús va animar els seus seguidors a evitar aquesta actitud ambiciosa i egoista.

Anys després, l’apòstol Pau també va destacar la importància de tenir una motivació correcta a l’hora de fer donacions, quan va escriure als corintis: «Que cadascú faci el que ha decidit en el seu cor, no de mala gana ni per obligació, perquè Déu estima el qui dóna amb alegria» (2 Cor. 9:7).