Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

L’amabilitat. Una qualitat que es demostra amb paraules i accions

L’amabilitat. Una qualitat que es demostra amb paraules i accions

UN ACTE d’amabilitat és molt animador i reconfortant. Ens sentim agraïts quan sabem que algú es preocupa per nosaltres. Com que a tots ens agrada que ens tractin amb amabilitat, com podem cultivar aquesta qualitat?

L’amabilitat implica demostrar interès sincer pel benestar dels altres mitjançant fets i paraules amb la intenció d’ajudar-los. Es tracta d’una qualitat activa que va més enllà de donar l’aparença de ser ben educat. L’autèntica amabilitat està motivada per l’amor i l’empatia. A més, aquesta qualitat forma part del fruit de l’esperit de Déu que tots els cristians hem de cultivar (Gàl. 5:22, 23). Com que hem d’esforçar-nos per ser amables, farem bé d’analitzar l’exemple de Jehovà i del seu Fill, Jesús, i així veurem com els podem imitar.

JEHOVÀ ÉS AMABLE AMB TOTS

L’amabilitat està relacionada amb la bondat, i Jehovà és amable i considerat amb tothom, fins i tot amb «els desagraïts i malvats» (Lc. 6:35). * Per exemple, el nostre Creador «fa sortir el sol sobre dolents i bons, i fa ploure sobre justos i injustos» (Mt. 5:45). Encara que hi ha gent que no reconeix que Jehovà és qui ens ha creat, també es beneficien de tot el que Ell ens dona per viure, i poden ser relativament feliços.

Jehovà ens va donar un bon exemple d’amabilitat amb la manera com va tractar Adam i Eva. Poc després que aquests van pecar, es van cosir «fulles de figuera per cobrir-se». Amb tot, Jehovà sabia que necessitarien roba més adient per viure fora de l’Edèn, on la terra estaria coberta d’«espines i cards». Déu va ser amable amb ells i va tenir en compte el que necessitaven. Per això els va fer «túniques de pell» (Gèn. 3:7, 17, 18, 21MM).

Tot i que Jehovà és amable amb «dolents i bons», desitja ser-ho sobretot amb els seus servents fidels. Per exemple, en el temps del profeta Zacaries, un àngel estava preocupat i molest perquè veia que s’havien aturat les obres de reconstrucció del temple de Jerusalem. Déu va escoltar la seva preocupació, i li va respondre amb «paraules bones, paraules reconfortants» (Zac. 1:12, 13). Jehovà va tractar de manera semblant el profeta Elies. En un moment de la seva vida en què el profeta estava tan deprimit que desitjava la mort, Déu va estar molt pendent dels seus sentiments i li va enviar un àngel perquè l’enfortís. A més, Jehovà li va assegurar que no estava sol. Després d’escoltar aquestes paraules animadores i rebre l’ajuda que necessitava, Elies va ser capaç de complir amb la seva assignació (1 Re. 19:1-18). Ara bé, de tots els servents de Déu de la història, ¿qui ha estat el que ha reflectit de manera  més excepcional la qualitat de l’amabilitat?

JESÚS, UN GRAN EXEMPLE D’AMABILITAT

Quan Jesús va estar a la terra, la gent el veia com una persona amable i considerada. Mai va ser dur ni autoritari. De fet, va dir amb empatia: «Veniu a mi tots els que esteu esgotats i porteu càrregues pesades, i jo us donaré forces» (Mt. 11:28-30). Jesús «es va compadir» de la gent i, per això, els va alimentar, els va curar i els va «ensenyar moltes coses» del seu Pare (Mc. 6:34; Mt. 14:14; 15:32-38). Com que era amable, la gent se sentia motivada a seguir-lo allà on anava.

Quan Jesús tractava amb els altres era comprensiu i tenia en compte com se sentien. De fet, «va rebre amb amabilitat» aquells que el buscaven de tot cor, encara que no fos el millor moment (Lc. 9:10, 11). Per exemple, quan una dona atemorida, i que segons la Llei era impura, va tocar el vestit de Jesús per curar-se de les seves hemorràgies, ell no la va renyar (Lev. 15:25-28). Jesús va mostrar compassió a aquella dona que havia patit durant dotze anys, i li va dir: «Filla, la teva fe t’ha curat. Vés-te’n en pau, ara que t’has curat de la malaltia que t’ha fet patir tant» (Mc. 5:25-34). Quina mostra d’amabilitat tan bonica!

L’AMABILITAT IMPLICA ACCIÓ

En els exemples que hem analitzat abans, hem vist que la verdadera amabilitat es demostra amb accions. Jesús va emfatitzar la importància de fer-ho amb la paràbola del samarità. Encara que en aquella època hi havia molta tensió entre els samaritans i els jueus, el samarità de la paràbola va ser compassiu amb un home jueu a qui havien robat, apallissat i deixat mig mort en un camí. L’amabilitat del samarità el va fer actuar: li va curar les ferides i el va portar a un hostal. Llavors, va pagar l’hostaler perquè cuidés l’home ferit i li va dir que es faria càrrec de qualsevol altra despesa addicional (Lc. 10:29-37).

A part de les nostres accions, també podem mostrar amabilitat amb paraules animadores i ben pensades. La Bíblia explica: «L’ansietat al cor deprimeix l’home: però la bona paraula porta alegria» (Prov. 12:25). Si som amables i bons amb els altres, direm coses que els animin, i així els ajudarem a ser més feliços i a estar més preparats per afrontar els problemes de la vida. Les nostres paraules amables també els demostraran que ens preocupem per ells (Prov. 16:24).

COM POTS DEMOSTRAR AMABILITAT?

Com que estem fets «a la imatge de Déu», tots els humans som capaços de ser amables (Gèn. 1:27). Per exemple, l’apòstol Pau va viatjar a Roma mentre estava sota la custòdia de Juli, un oficial de l’exèrcit romà. Aquest funcionari va tractar Pau amb amabilitat i «va deixar que anés a veure els seus amics i que el cuidessin» a la ciutat de Sidó (Fe. 27:3). Temps després, quan Pau i els seus companys van naufragar, els habitants de Malta els van tractar «molt amablement» i, fins i tot, van encendre un foc perquè els nàufrags no passessin fred (Fe. 28:1, 2). Amb tot, encara que aquest va ser un gest molt bonic, l’amabilitat implica més que un simple acte esporàdic.

Si volem agradar a Jehovà, ens hem d’esforçar perquè aquesta qualitat formi part de la nostra personalitat i estil de vida. Per aquesta raó, Déu ens anima a vestir-nos d’amabilitat (Col. 3:12). És cert que no és fàcil demostrar aquesta qualitat en tot moment. Pot ser que la timidesa,  la inseguretat, l’oposició o la nostra tendència a l’egoisme ens impedeixin ser amables amb els altres. Ara bé, podem superar aquests obstacles si confiem en l’esperit sant i imitem l’exemple de Jehovà (1 Cor. 2:12).

Ets capaç de veure com i quan pots ser més amable? Tots ens hauríem de fer aquesta autoanàlisi: «Escolto amb empatia els altres? Estic atent a les seves necessitats? Quan va ser l’última vegada que vaig ser amable amb algú que no era un familiar o un bon amic meu?». Després, ens podem posar objectius, com ara conèixer millor la gent que tenim a prop, sobretot els germans. Així ens serà més fàcil estar a l’aguait de les seves circumstàncies i necessitats. També podem buscar altres maneres de mostrar amabilitat, tenint en compte com ens agradaria a nosaltres que ens tractessin (Mt. 7:12). Si demanem ajuda a Jehovà per cultivar aquesta qualitat, Ell beneirà els nostres esforços (Lc. 11:13).

L’AMABILITAT CRIDA L’ATENCIÓ

Quan l’apòstol Pau va dir quines qualitats l’identificaven com a servent de Jehovà, va incloure la bondat, o amabilitat (2 Cor. 6:3-6). La gent se sentia atreta a ell perquè els mostrava interès personal mitjançant fets i paraules amables (Fe. 28:30, 31). De la mateixa manera, nosaltres podem fer que la gent se senti atreta a la veritat gràcies al nostre comportament. Quan som amables amb tothom, fins i tot amb aquells que s’oposen a nosaltres, podem aconseguir que se suavitzi la seva ira, o agressivitat, i ens tractin millor (Rm. 12:20). Amb el temps, potser podem fer que vulguin conèixer el missatge del Regne.

Quan la terra s’hagi convertit en un paradís, milions de ressuscitats s’emocionaran d’experimentar, potser per primera vegada a la seva vida, l’autèntica amabilitat. El seu agraïment farà que es vegin motivats a ser amables amb tothom. Si en aquell moment algú es negués a ser amable i a ajudar els altres, perdria l’oportunitat de viure per sempre al paradís. D’altra banda, aquells a qui Déu aprovi per viure eternament tractaran els altres amb amor i amabilitat (Sl. 37:9-11). Imagina’t que bonic serà viure en un món així! Però, fins que arribi aquell moment, com ens beneficia ara ser amables?

LES RECOMPENSES DE SER AMABLES

La Bíblia diu: «El compassiu es fa bé a si mateix» (Prov. 11:17BEC). Les persones se senten atretes a qui les tracta amb amabilitat i, com a conseqüència, elles també responen amb amabilitat. Jesús va recordar: «Amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats» (Lc. 6:38). Per tant, a la persona amable li és fàcil trobar bons amics i mantenir-los.

L’apòstol Pau va aconsellar el següent als germans de la congregació d’Efès: «Sigueu bondadosos i compassius, i perdoneu-vos de tot cor els uns als altres» (Ef. 4:32). Les congregacions que estan formades per germans que mostren empatia, amabilitat i es preocupen pels altres són més fortes. A aquest tipus de germans mai se’ls passaria pel cap parlar de manera cruel, criticar amb malícia ni ser sarcàstics. En lloc d’escampar xafarderies, intenten ajudar els altres amb les seves paraules (Prov. 12:18). Com a resultat, els germans de les congregacions estan més units i serveixen Jehovà amb més goig.

Com hem vist, l’amabilitat és una qualitat que es demostra amb paraules i accions. Quan som amables, imitem la personalitat generosa i amorosa de Jehovà (Ef. 5:1). A més, fem que les nostres congregacions siguin fortes i que més persones s’apropin a Jehovà. Així doncs, esforcem-nos per ser amables en tot moment.

^ § 5 Analitzarem la qualitat de la bondat en un altre article d’aquesta sèrie sobre «el fruit de l’esperit».