Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

«Seguiu la disciplina, i sereu savis»

«Seguiu la disciplina, i sereu savis»

«Seguiu la disciplina, i sereu savis» (PROV. 8:32, 33, MM).

CANÇONS: 34, 120

1. Com rebem la saviesa de Jehovà, i quins beneficis n’obtenim?

JEHOVÀ és la font de la saviesa i la comparteix generosament amb els altres. Jaume 1:5 diu: «Si a algú de vosaltres li falta saviesa, que no deixi de demanar-la a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom i sense retreure res, l’hi donarà». Una manera de rebre aquesta saviesa és acceptant la disciplina. Fer això pot evitar que ens perjudiquem en sentit moral i espiritual (Prov. 2:10-12). Així ens mantindrem «en l’amor de Déu [...] que porta a la vida eterna» (Jud. 21).

2. Com podem valorar més la disciplina de Déu?

2 Ara bé, les nostres inclinacions pecaminoses, la nostra criança i altres factors fan que sigui tot un repte acceptar la disciplina o veure-la des d’un punt de vista correcte. Però quan experimentem els seus beneficis, la valorem més i ens adonem que Jehovà ens estima molt. Proverbis 3:11, 12 afirma: «Fill meu, no menystinguis la disciplina de Jahveh, [...] perquè Jahveh corregeix el qui estima». No oblidem mai que Jehovà sempre vol el millor per a nosaltres (llegeix Hebreus 12:5-11). Com que el nostre Pare ens coneix molt bé, la seva disciplina sempre és apropiada i equilibrada; just el que necessitem. Tot seguit analitzarem quatre aspectes relacionats amb la disciplina: 1) l’autodisciplina, 2) la disciplina que donen  els pares, 3) la disciplina que rebem a la congregació i 4) una cosa pitjor que el dolor temporal que produeix la disciplina.

L’AUTODISCIPLINA ENS AJUDA A SER SAVIS

3. Com pot un nen aprendre a ser disciplinat? Iŀlustra-ho.

3 L’autodisciplina implica controlar la nostra manera de comportar-nos i pensar. Com que no hem nascut amb autodisciplina, l’hem de cultivar. Iŀlustrem-ho: quan un nen aprèn a anar en bicicleta, normalment el seu pare l’hi aguanta. Però quan el nen comença a mantenir l’equilibri el deixa anar una mica durant uns segons. Després, quan el pare veu que el fill ja pot anar sol, el deixa anar del tot. De la mateixa manera, si els pares s’esforcen pacientment per educar els seus fills «disciplinant-los [...] tal com Jehovà vol», els ajudaran a ser assenyats i disciplinats (Ef. 6:4, nota).

4, 5. a) Per què l’autodisciplina és una part important de «la nova personalitat»? b) Per què no ens hem de desanimar quan cometem errors?

4 Aquest exemple també aplica a les persones que han conegut Jehovà sent adultes. Tot i que poden ser disciplinades fins a cert grau, encara no han arribat a la maduresa en sentit espiritual. Però a mesura que es posen «la nova personalitat», es converteixen en cristians madurs (Ef. 4:23, 24). L’autodisciplina és molt important per aconseguir aquesta maduresa i ens ajuda «a rebutjar la mala conducta i els mals desitjos d’aquest món, i a viure amb seny, justícia i ser fidels a Déu en aquest temps» (Tt. 2:12).

5 És cert que tots som propensos a pecar, però el fet que cometem errors no vol dir que no tinguem remei o que no siguem disciplinats (Ecl. 7:20). Proverbis 24:16 diu: «El just cau set vegades, i s’aixeca». Què ens ajudarà a seguir endavant? L’esperit de Déu, i no la nostra força de voluntat (llegeix Filipencs 4:13). De fet, el fruit de l’esperit inclou l’autocontrol, que està molt relacionat amb l’autodisciplina.

6. Què ens ajudarà a tenir més ganes d’estudiar la Bíblia? (Mira la imatge del principi.)

6 L’oració, l’estudi de la Bíblia i la meditació també ens ajudaran a cultivar autodisciplina. Però, què passa si estudiar se’t fa difícil o no t’agrada? No et donis per vençut! Si li permets, Jehovà t’ajudarà a tenir «el desig» d’estudiar la seva Paraula (1 Pe. 2:2). En primer lloc, fes oració a Déu perquè t’ajudi a ser disciplinat i a estudiar la Bíblia. Llavors, sigues coherent amb les teves oracions i comença dedicant estones breus a l’estudi. Amb el temps, se’t farà més fàcil estudiar i, fins i tot, t’agradarà! Sens dubte, desitjaràs passar més temps meditant en els pensaments de Jehovà i disfrutaràs de fer-ho (1 Tim. 4:15).

7. Com ens ajudarà ser disciplinats a aconseguir les nostres metes?

7 Ser disciplinats ens ajuda a aconseguir metes espirituals. Fixa’t en l’exemple d’un pare de família que va notar que el seu entusiasme per la predicació s’estava apagant. Com que estava preocupat, es va posar l’objectiu de ser pioner regular i, per això, va començar a llegir articles sobre el tema i va fer oració. Com a resultat, la seva espiritualitat es va enfortir. També es va organitzar per servir com a pioner auxiliar sempre que tenia l’oportunitat. Malgrat els obstacles, va continuar centrat en el seu objectiu i finalment va poder ser pioner regular.

 EDUCA ELS TEUS FILLS TAL COM JEHOVÀ VOL

Els fills necessiten que se’ls eduqui perquè no neixen sabent el que està bé i el que està malament (Consulta el paràgraf 8)

8-10. Què pot ajudar els pares a educar els fills perquè serveixin Jehovà? Posa’n un exemple.

8 Els pares tenen el bonic privilegi d’educar els seus fills «disciplinant-los i aconsellant-los tal com Jehovà vol» (Ef. 6:4, nota). Però això no és bufar i fer ampolles, i menys en el món on vivim (2 Tim. 3:1-5). És veritat que els fills no neixen sabent el que està bé i el que està malament, però sí que neixen amb una consciència que s’ha d’educar o disciplinar (Rm. 2:14, 15). Una obra de consulta bíblica indica que la paraula grega que es tradueix com ‘disciplina’ també pot voler dir ‘desenvolupament infantil’, és a dir, el procés d’educar un nen perquè arribi a ser un adult responsable.

9 Els fills que reben disciplina amb amor normalment se senten més segurs. També aprenen que la llibertat té límits i que la seva conducta i les seves decisions tenen conseqüències, ja siguin bones o dolentes. Per aquest motiu, és molt important que els pares busquin la guia de Jehovà. A més, s’ha de tenir en compte que les idees o mètodes per criar els fills són diferents segons la cultura i canvien al llarg del temps. Amb tot, els pares que confien en Déu no s’han de plantejar constantment com han d’educar els fills i no es basen en la saviesa d’aquest món.

10 Pensa en l’exemple de Noè. Quan Jehovà li va dir que construís un arca, ell no tenia experiència, ja que mai ho havia fet. Per això, va haver de confiar en Jehovà i fer exactament «allò que Déu li havia manat» (Gèn. 6:22MM). Què va passar? Que va tenir èxit construint l’arca, i així va salvar la seva vida i la de la seva família. Noè també va ser un bon cap de família perquè va confiar en la guia de Déu. Això el va ajudar a educar bé els seus fills i ser un bon exemple per a ells, encara que no era gens fàcil en aquella època malvada abans del Diluvi (Gèn. 6:5).

11. Per què els pares s’han d’esforçar molt per educar els fills?

11 Com podeu els pares fer exactament el que Jehovà espera de vosaltres? Obeint-lo. Deixeu que Jehovà us guiï en l’educació dels vostres fills seguint els consells de la seva Paraula i la seva organització. Amb el temps, els vostres fills us agrairan que ho hagueu fet. Un germà va escriure: «Estic molt agraït als meus pares per com em van educar. Es van esforçar molt per arribar al meu cor. Sens dubte, bona part del meu progrés espiritual és gràcies a ells». Malauradament, malgrat els esforços dels pares, de vegades alguns fills deixen la veritat. Ara bé, quan els pares han fet tot el possible  per inculcar la veritat al cor dels seus fills, poden tenir la consciència tranquiŀla i esperar que algun dia el seu fill torni a Jehovà.

12, 13. a) Si un fill és expulsat, com poden demostrar els pares que són obedients a Déu? b) Com va ajudar a una família l’obediència dels pares?

12 Una de les situacions més difícils que pot posar a prova l’obediència dels pares és la relació amb el seu fill quan és expulsat. Fixa’t en el que va dir una mare quan la seva filla que estava expulsada va marxar de casa. Ella admet: «Buscava qualsevol informació a les nostres publicacions que em pogués servir d’excusa per poder passar temps amb la meva filla i la meva neta». Però el seu marit la va ajudar amb carinyo a entendre que ja no eren responsables de la seva filla i que havien de ser lleials a Jehovà.

13 Anys més tard, la seva filla va ser readmesa. La mare diu: «Ara ens truquem i enviem missatges gairebé cada dia! Com que vam obeir Jehovà, ella ens respecta molt. Tenim una relació molt bonica». Si tens un fill expulsat, confiaràs en Jehovà «amb tot el teu cor, i no et [recolzaràs] en el teu propi enteniment»? (Prov. 3:5, 6.) Recorda que la disciplina de Jehovà sempre és sàvia i amorosa, i que ell va donar el seu Fill per tots nosaltres, inclòs el teu fill. Jehovà no vol que ningú sigui destruït (llegeix 2 Pere 3:9). Per tant, confia en la disciplina del nostre Pare i sigues obedient a la seva guia, fins i tot quan sigui dolorós. No vagis en contra de la seva disciplina; al contrari, coŀlabora amb ella.

A LA CONGREGACIÓ

14. Com ens beneficia l’ensenyança que Jehovà ens dona?

14 Jehovà ens ha promès que ens cuidarà, protegirà i instruirà, i ho fa de diferents maneres. Per exemple, va nomenar el seu Fill com a Cap de la congregació, i aquest va assignar un «administrador fidel» perquè ens donés l’aliment espiritual variat al seu temps (Lc. 12:42). Aquest aliment espiritual ens proporciona instrucció, o disciplina pràctica. Pregunta’t: «He sentit mai un discurs o llegit algun article de les nostres revistes que m’hagi motivat a canviar la manera de pensar o actuar?». Si la resposta és afirmativa, pots estar content, ja que estàs deixant que Jehovà et modeli, o disciplini, per al teu bé (Prov. 2:1-5).

15, 16. a) Com ens podem beneficiar de la feina que fan els ancians? b) Com podem facilitar als ancians complir amb la seva responsabilitat?

15 Jesús ens ha proporcionat «homes amb diverses habilitats», és a dir, els ancians que cuiden la congregació (Ef. 4:8, 11-13). Com ens podem beneficiar de la feina que fan aquests germans? Una forma és imitant la seva fe i el seu bon exemple. Una altra és acceptant i posant en pràctica el consell bíblic que ens donen (llegeix Hebreus 13:7, 17). Tingues en compte que els ancians ens estimen i volen que creixem en sentit espiritual. Per exemple, si noten que faltem a algunes reunions o que el nostre entusiasme s’està refredant, s’interessaran ràpidament en nosaltres i ens ajudaran. S’esforçaran per escoltar-nos i animar-nos amb tendresa fent servir la Paraula de Déu. Veus aquesta ajuda com una mostra que Jehovà t’estima?

16 Recorda que per als ancians no sempre és fàcil donar consell. Imagina’t que difícil devia ser per al profeta Natan parlar amb el rei David després que aquest intentés amagar un pecat greu (2 Sam.  12:1-14). De la mateixa manera, l’apòstol Pau va ser molt valent per corregir Pere, qui era un dels dotze apòstols, quan va mostrar favoritisme cap als jueus (Gàl. 2:11-14). Com pots facilitar als ancians complir amb la seva responsabilitat? Sigues humil, accessible i agraït, i veu la seva ajuda com una prova de l’amor de Déu. Així compliran amb goig la seva responsabilitat i te’n podràs beneficiar.

17. Com es va beneficiar una germana de l’ajuda dels ancians?

17 A causa del seu passat, a una germana li costava estimar Jehovà. Ella va dir: «El meu passat i altres preocupacions em van esgotar emocionalment i em vaig adonar que havia de parlar amb els ancians. En lloc de renyar-me o criticar-me, em van animar i enfortir. Després de cada reunió, tot i estar molt ocupats, almenys un ancià em preguntava com em trobava. Em costava acceptar que Déu em pogués estimar per culpa del meu passat. Però una vegada rere una altra Jehovà ha utilitzat els ancians i la resta de germans per demostrar-me el seu amor. Li demano a Jehovà que m’ajudi a mantenir sempre la meva amistat amb ell».

MÉS DOLORÓS QUE LA DISCIPLINA

18, 19. Què és pitjor que qualsevol dolor que pugui produir la disciplina? Posa’n exemples.

18 Tot i que la disciplina pot ser dolorosa, hi ha una cosa que encara ho és més: les conseqüències de rebutjar-la (Heb. 12:11). Vegem els exemples de Caín i el rei Sedecies. Quan Caín va començar a tenir un odi assassí cap a Abel, Déu li va dir: «Per què t’has irritat, i per què s’ha abatut el teu rostre? Si fas el bé, no t’aixecaràs? Però si no fas el bé, el pecat està ajagut a la porta, i el seu desig ve cap a tu, i tu l’has de dominar» (Gèn. 4:6, 7). Caín no va fer cas d’aquesta advertència i va matar el seu germà. Quin patiment innecessari es va causar! (Gèn. 4:11, 12.) Sens dubte, si hagués fet cas del consell de Jehovà, no hauria patit tant.

19 Sedecies va ser un rei malvat i covard que va regnar durant una època molt tràgica de Jerusalem. Moltes vegades, el profeta Jeremies va advertir aquest rei del seu mal camí i li va dir clarament que canviés. Però Sedecies va rebutjar la disciplina i els resultats van ser terribles (Jer. 52:8-11). Queda clar que Jehovà ens vol estalviar patiment innecessari (llegeix Isaïes 48:17, 18).

20. Quin futur tindran els que accepten la disciplina de Jehovà i els que la rebutgen?

20 En aquest món, la gent sovint es burla de la disciplina i l’autodisciplina. Però aquesta actitud aviat desapareixerà juntament amb els malvats (Prov. 1:24-31). Així doncs, esforça’t per acceptar la disciplina i seràs savi. Com diu Proverbis 4:13 (MM), «arrapa’t a la disciplina, no afluixis, guarda-la, perquè t’és vida!».