Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

«Jehovà disciplina aquells que estima»

«Jehovà disciplina aquells que estima»

«Jehovà disciplina aquells que estima» (HEB. 12:6).

CANÇONS: 43, 20

1. Com es descriu la disciplina a la Bíblia?

QUÈ et ve al cap quan escoltes la paraula disciplina? Potser penses en un càstig, però implica molt més. Sovint la Bíblia parla de manera positiva de la disciplina i, de vegades, la relaciona amb el coneixement, la saviesa, l’amor i la vida (Prov. 1:2-7; 4:11-13MM). Jehovà disciplina aquells que estima i vol que tinguin vida eterna (Heb. 12:6). Tot i que la disciplina de Déu pot incloure el càstig, mai té res a veure amb l’abús i la crueltat. De fet, el significat de la paraula disciplina està relacionat amb educar, com ara l’educació que donen els pares als fills.

2, 3. Com es pot ensenyar i castigar quan es disciplina? (Mira la imatge del principi.)

2 Pensa en el següent exemple: un jovenet que es diu David està jugant a pilota dins de casa. La seva mare li diu: «David, ja saps que no has de jugar a pilota dins de casa perquè pots trencar alguna cosa!». Però en comptes de fer-li cas, ell continua jugant fins que, sense voler, trenca un gerro. Com el disciplinarà la mare? És possible que li expliqui per què està malament el que ha fet i que el castigui. Segurament el voldrà ajudar a entendre que obeir els pares és el millor i que les  normes que li posen són necessàries i raonables. Per donar més força a les seves paraules, decideix posar-li un càstig just. Per exemple, pot ser que li prohibeixi tornar a jugar a pilota durant un temps. D’aquesta manera, el fill aprendrà que la desobediència té conseqüències.

3 Com a cristians, formem part de «la casa de Déu» (1 Tim. 3:15). Per això, hem de respectar el dret que té Jehovà de posar-nos normes i disciplinar-nos amb amor quan les passem per alt. A més, si les nostres accions tenen conseqüències desagradables, la disciplina de Jehovà ens recordarà que és molt important obeir-lo (Gàl. 6:7). Tinguem present que Déu ens estima molt i ens vol evitar aquest patiment (1 Pe. 5:6, 7).

4. a) Quin tipus de disciplina beneeix Jehovà? b) Què analitzarem en aquest article?

4 Si donem disciplina basada en els principis bíblics, podrem ajudar els nostres fills o els estudiants de la Bíblia a aconseguir la meta de servir Jehovà. La Paraula de Déu, que és la nostra principal eina per ensenyar, ens ajuda a «disciplinar segons els principis justos». Així, els nostres fills o les persones amb qui estudiem podran entendre tot el que Jesús ens ha manat i els hi serà fàcil fer-ho (2 Tim. 3:16, nota; Mt. 28:19, 20). Jehovà beneeix aquesta manera d’ensenyar perquè prepara els nostres estudiants per fer més deixebles de Jesús (llegeix Titus 2:11-14). Vegem a continuació la resposta a aquestes tres preguntes importants: 1) Com demostra Jehovà que ens estima quan ens disciplina? 2) Què podem aprendre d’aquells que Déu va disciplinar? 3) Com podem imitar Jehovà i Jesús quan donem disciplina?

DÉU DISCIPLINA AMB AMOR

5. De quines maneres mostra Jehovà que ens estima quan ens disciplina?

5 Jehovà ens corregeix, ens educa i ens entrena perquè ens estima. A més, no vol que ens separem d’ell i desitja que visquem per sempre (1 Jn. 4:16). Déu mai ens insulta ni ens menysprea, ni ens fa sentir que no valem per res (Prov. 12:18). Tot al contrari, ens tracta amb dignitat, se centra en les nostres bones qualitats i respecta la nostra llibertat de decidir. ¿Pots veure l’amor de Jehovà reflectit en la disciplina que rebem mitjançant la seva Paraula, les nostres publicacions, els teus pares o els ancians? Quan fem «un pas en fals», potser sense adonar-nos, els ancians intenten corregir-nos amb amor i tendresa. D’aquesta manera, reflecteixen l’amor que Jehovà sent per nosaltres (Gàl. 6:1).

6. Com pot la disciplina mostrar l’amor de Déu quan implica restriccions?

6 De vegades, la disciplina pot incloure més que rebre consell. Si un germà comet un pecat greu, pot ser que perdi els privilegis a la congregació. Fins i tot, aquesta disciplina mostra que Jehovà ens estima. Per exemple, quan una persona perd els seus privilegis es pot adonar que és molt important dedicar temps a l’estudi personal, la meditació i l’oració. Com a resultat, la seva amistat amb Jehovà es pot enfortir (Sl. 19:7). Amb el temps, pot ser que torni a recuperar les responsabilitats que tenia. L’expulsió també demostra l’amor que Jehovà ens té, ja que protegeix la congregació de males influències (1 Cor. 5:6, 7, 11). Com que la disciplina de Déu sempre és justa, pot ajudar una persona expulsada a entendre que el que ha fet és molt greu i això la pot motivar a penedir-se (Fe. 3:19).

 LA DISCIPLINA DE JEHOVÀ ENS BENEFICIA

7. Qui era Sebnà, i quina mala tendència va començar a desenvolupar?

7 Per veure que la disciplina és molt important, analitzem l’exemple de dues persones que Jehovà va disciplinar. Una és Sebnà, un israelita que va viure en el temps del rei Ezequies, i l’altra és en Graham, un germà del nostre temps. Com que Sebnà era l’administrador que estava «sobre la casa», possiblement la d’Ezequies, tenia molta autoritat (Is. 22:15). Però, tristament es va tornar orgullós i volia que els altres el consideressin molt important. Fins i tot es va fer una tomba luxosa i anava amb «carros gloriosos» (Is. 22:16-18).

Si som humils i canviem la nostra actitud, Jehovà ens beneirà (Consulta els paràgrafs 8 a 10)

8. Com va disciplinar Jehovà a Sebnà, i quin en va ser el resultat?

8 Com que Sebnà va buscar les alabances dels altres, Déu li va treure el seu càrrec i l’hi va donar a Eliaquim (Is. 22:19-21). Això va passar quan el rei assiri Senaquerib tenia la intenció d’atacar Jerusalem. Més tard, aquest rei va enviar funcionaris i un gran exèrcit a Jerusalem per desanimar els jueus, intimidar Ezequies i fer que es rendís (2 Re. 18:17-25). Quan Eliaquim va anar a parlar amb aquells funcionaris, no estava sol. L’acompanyaven dues persones més; una d’elles era Sebnà, que en aquell moment era secretari. Això ens deixa veure que aquest servent de Déu segurament va acceptar amb humilitat aquesta responsabilitat, no es va amargar ni va guardar ressentiment. Quines lliçons en podem aprendre? Vegem-ne tres.

9-11. a) Quines lliçons importants aprenem de l’exemple de Sebnà? b) Què penses de la manera com Jehovà va tractar Sebnà?

9 Primer, Sebnà va perdre la seva posició. El seu exemple ens recorda que «l’orgull precedeix la ruïna: i l’altivesa d’esperit precedeix la caiguda» (Prov. 16:18). Si alguns germans et consideren important pels privilegis que tens a la congregació, t’esforçaràs per mantenir-te humil? Donaràs el mèrit a Jehovà per qualsevol habilitat que tinguis o les coses que hagis aconseguit? (1 Cor. 4:7.) L’apòstol Pau va escriure: «Dic a cadascun de vosaltres que no pensi que és millor del que realment és, sinó que tingui una opinió equilibrada de si mateix» (Rm. 12:3).

10 Segon, el fet que Jehovà donés consell directe a Sebnà pot indicar que no el considerava un cas perdut (Prov.  3:11, 12). Aquesta és una bona lliçó per als qui han perdut privilegis en la congregació. En comptes d’enfadar-se i guardar ressentiment, haurien de veure la disciplina de Jehovà com una mostra del seu amor i l’haurien de continuar servint donant el millor d’ells. No oblidem que, si tenim una actitud humil, el nostre Pare no ens veurà com una causa perduda (llegeix 1 Pere 5:6, 7). Jehovà ens modelarà amb la seva disciplina amorosa si ens mantenim humils i som com argila fresca en les seves mans.

11 Tercer, la manera com Jehovà va tractar Sebnà és una bona lliçó per als pares i els ancians, que han rebut de Déu la responsabilitat de donar disciplina. Quan Jehovà disciplina, mostra que odia el pecat i que es preocupa pel pecador. Si ets pare o ancià i has de donar disciplina, ¿imitaràs Jehovà i odiaràs el que és dolent mentre busques el que és bo en el teu fill o en el teu germà? (Jud. 22, 23.)

12-14. a) Com han reaccionat alguns a la disciplina de Jehovà? b) Com va ajudar la Bíblia a un germà a canviar la seva actitud, i amb quins resultats?

12 Desgraciadament, després de rebre disciplina, alguns se senten tan ferits que s’allunyen de Déu i la congregació (Heb. 3:12, 13). Vol dir això que ningú els pot ajudar? Fixa’t en l’exemple d’en Graham, qui va ser expulsat, més tard readmès, i després es va fer inactiu. Amb els anys, li va demanar a un ancià que era amic seu que estudiés la Bíblia amb ell.

13 L’ancià recorda: «En Graham tenia un problema amb l’orgull. Era crític amb els ancians que van tractar el tema de la seva expulsió. Per això, a les següents sessions d’estudi vam analitzar textos que parlaven de l’orgull i dels seus efectes. En Graham es va començar a veure reflectit en el mirall de la Paraula de Déu i no li va agradar el que va veure. Els resultats van ser sorprenents. Després de reconèixer que l’orgull l’havia cegat, com si tingués una biga a l’ull, i que el problema era la seva actitud crítica, va fer canvis de seguida. Va començar a anar a les reunions regularment, a estudiar la Bíblia amb interès i a fer oració cada dia. A més, va acceptar la seva responsabilitat espiritual com a cap de família, cosa que va alegrar molt la seva dona i els seus fills» (Lc. 6:41, 42; Jm. 1:23-25).

14 L’ancià afegeix: «Un dia en Graham em va dir una cosa que em va arribar al cor: “Fa molts anys que estic a la veritat i fins i tot he servit com a pioner, però només ara puc dir que estimo Jehovà de debò”. Poc després, el van assignar a passar els micròfons a la Sala, un privilegi que ell valorava molt. El seu exemple em va ensenyar que quan una persona té una actitud humil i accepta la disciplina de Jehovà, rep moltes benediccions».

IMITA JEHOVÀ I JESÚS QUAN DONIS DISCIPLINA

15. Què hem de fer si volem que la nostra disciplina sigui eficaç?

15 Si volem ser bons mestres, primer hem de ser bons estudiants (1 Tim. 4:15, 16). Igualment, els que tenen la responsabilitat de donar disciplina han d’estar disposats a seguir la guia de Jehovà. Aquesta actitud humil farà que es guanyin el respecte dels altres i que tinguin més llibertat per expressar-se quan els hagin d’aconsellar. Vegem l’exemple de Jesús.

16. Què podem aprendre de la manera d’ensenyar i disciplinar de Jesús?

 16 Jesús sempre va obeir el seu Pare, encara que de vegades no li va ser fàcil (Mt. 26:39). També li va donar tot el mèrit per les coses que ensenyava i per la seva saviesa (Jn. 5:19, 30). La gent amb un cor sincer se sentia atreta per la humilitat i l’obediència de Jesús, i això el va ajudar a ser un mestre compassiu i agradable (llegeix Mateu 11:29). Les seves paraules plenes de tendresa van animar aquells que eren com una «canya doblegada», o com una «espelma que fumeja» i està a punt d’apagar-se (Mt. 12:20). Fins i tot quan els apòstols van posar a prova la paciència de Jesús amb la seva actitud egoista i ambiciosa, ell els va corregir de manera amorosa (Mc. 9:33-37; Lc. 22:24-27).

17. Quines qualitats poden ajudar els ancians a ser bons pastors?

17 Quan els ancians donen disciplina basada en principis bíblics, fan bé d’imitar l’exemple de Jesús; així demostren que es volen deixar guiar per Jehovà i pel seu Fill. L’apòstol Pere va escriure: «Pastureu el ramat de Déu que se us ha confiat, servint com a superintendents, però no per obligació, sinó de bona gana, tal com Déu vol; no per obtenir guanys deshonestos, sinó de tot cor; no com si fóssiu amos dels que són l’herència de Déu, sinó fent-vos exemples del ramat» (1 Pe. 5:2-4). Quan els ancians accepten de bona gana la guia de Jehovà i de Jesús, el Cap de la congregació, es beneficien ells mateixos i també la resta dels germans (Is. 32:1, 2, 17, 18).

18. a) Què espera Jehovà dels pares? b) Com ajuda Jehovà als pares a complir amb les seves responsabilitats?

18 Els mateixos principis apliquen a la família. Jehovà diu als caps de família: «No feu enrabiar els vostres fills. Al contrari, els heu de criar educant-los i aconsellant-los tal com Jehovà vol» (Ef. 6:4). Seguir aquest consell és molt important. De fet, Proverbis 19:18 diu: «Corregeix el teu fill, mentre hi ha esperança», i mostra que fer-ho pot ser un assumpte de vida o mort. Recordem que Jehovà demanarà comptes als pares si no disciplinen els seus fills quan ho necessiten (1 Sam. 3:12-14). Amb tot, ell dona saviesa i forces als pares que li demanen ajuda amb humilitat i confien en la guia de la seva Paraula i de l’esperit sant (llegeix Jaume 1:5).

APRENEM A VIURE PER SEMPRE EN PAU

19, 20. a) Quines benediccions rebem quan acceptem la disciplina de Jehovà? b) Què veurem en el següent article?

19 Quan acceptem la correcció de Jehovà i imitem la manera que ell i Jesús tenen de disciplinar, els beneficis que rebem són incomptables. Per exemple, les nostres famílies i les congregacions són com una bassa d’oli, tots ens sentim estimats, valorats i segurs. Això és una petita mostra de les benediccions futures (Sl. 72:7). A més, la disciplina de Déu ens prepara per viure per sempre en pau i harmonia com una família que rep l’atenció del seu Pare (llegeix Isaïes 11:9). Si veiem la disciplina d’aquesta manera, serà més fàcil que la valorem com el que realment és: una mostra de l’amor incomparable de Déu.

20 En el següent article, analitzarem més detalls sobre la disciplina a la família i a la congregació. També parlarem de l’autodisciplina i d’una cosa que pot ser pitjor que qualsevol dolor temporal que la disciplina pugui causar.