Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 ARTICLE D’ESTUDI 26

Ajuda aquells que estan angoixats

Ajuda aquells que estan angoixats

«Tots vosaltres, tingueu la mateixa manera de pensar, poseu-vos en el lloc dels altres, estimeu-vos com germans, i sigueu compassius i humils» (1 PE. 3:8).

CANÇÓ 107 El camí de l’amor

AVANÇ *

1. Com podem imitar Jehovà?

JEHOVÀ ens estima moltíssim (Jn. 3:16). Com que tots volem imitar-lo, ens esforcem per seguir el següent consell, sobretot amb els «nostres germans en la fe»: «Poseu-vos en el lloc dels altres, estimeu-vos com germans, i sigueu compassius» (Gàl. 6:10; 1 Pe. 3:8). Per això, volem ajudar els nostres germans quan passen per situacions angoixants.

2. Què veurem en aquest article?

2 Tots els servents de Jehovà passarem per moments complicats (Mc. 10:29, 30). I, a mesura que ens apropem a la fi, probablement haurem d’afrontar més dificultats. Què podem fer per ajudar-nos els uns als altres? A continuació, veurem què podem aprendre dels relats bíblics de Lot, Job i Noemí. També repassarem alguns problemes que pateixen els germans i com podem ajudar-los.

SIGUES PACIENT

3. Tal com mostra 2 Pere 2:7, 8, quina mala decisió va prendre Lot, i amb quins resultats?

3 Lot va prendre la mala decisió d’anar a viure amb la gent extremadament immoral de Sodoma (llegeix 2 Pere 2:7, 8). És veritat que aquella zona era pròspera, però Lot va haver de pagar un preu molt alt per viure allà (Gèn. 13:8-13; 14:12). Sembla que a la seva dona li agradava tant aquella ciutat o la gent que hi vivia, que va desobeir Jehovà. Va morir quan Déu va destruir aquella regió al fer  caure foc i sofre del cel. I pensa en les seves dues filles! Estaven promeses amb dos homes que van morir a Sodoma. Lot va perdre la seva casa, les seves possessions i, el més dolorós de tot, la seva dona (Gèn. 19:12-14, 17, 26). Creus que en aquells moments tan difícils Jehovà va perdre la paciència amb ell? És clar que no!

Jehovà va mostrar compassió a Lot i la seva família, i va enviar uns àngels perquè els salvessin (Consulta el paràgraf 4)

4. Com va ser pacient Jehovà amb Lot? (Mira la imatge de la portada.)

4 Tot i que va ser Lot qui va decidir viure a Sodoma, Jehovà li va mostrar compassió i va enviar uns àngels per salvar-lo a ell i a la seva família. Ara bé, en lloc d’obeir immediatament les seves instruccions i fugir d’aquella ciutat, Lot «s’entretenia massa». Per això, «els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat» (Gèn. 19:15, 16BCI). Llavors, els hi van dir que marxessin a una zona muntanyosa. Però en lloc d’obeir Déu, Lot va demanar si podien anar a una petita ciutat que hi havia a la vora (Gèn. 19:17-20). Jehovà el va escoltar amb paciència i el va deixar anar a aquella ciutat. Amb el temps, a Lot li va fer por viure allà i es va traslladar a la regió muntanyosa, just al lloc on li havia dit Jehovà que fugís (Gèn. 19:30). Quin exemple de paciència! Com podem imitar-lo?

5, 6. Com podem aplicar el consell de 1 Tessalonicencs 5:14?

5 Igual que Lot, és possible que algun germà prengui una mala decisió que li porti problemes. Si això passa, com hem de reaccionar? Pot ser que ens sentim temptats a dir-li que té el que s’ha buscat (Gàl. 6:7). Encara que possiblement tinguem raó, és millor que intentem ajudar-lo tal com va fer Jehovà amb Lot.

6 Déu va enviar uns àngels a Sodoma no només per avisar Lot sinó també per ajudar-lo a escapar. De la mateixa manera, si observéssim que un germà està a punt de ficar-se en problemes, l’hauríem d’avisar, però també l’hauríem d’ajudar. Si veiem que li costa posar en pràctica els consells bíblics, hem de ser pacients. Siguem com aquells dos àngels. No ens hem de rendir ni deixar de donar suport al nostre germà; hem de buscar maneres d’ajudar-lo amb fets i paraules (1 Jn. 3:18). Pot ser que li haguem de donar la mà, per dir-ho així, i l’haguem d’ajudar a fer cas dels bons consells que ha rebut (llegeix 1 Tessalonicencs 5:14).

7. Com podem imitar la manera com Jehovà va veure Lot?

7 Jehovà es podia haver centrat en els errors que va cometre Lot. En canvi, temps després, va inspirar l’apòstol Pere per referir-se a Lot com un home just. Sens dubte, estem molt feliços de saber que Déu perdona i oblida els nostres errors (Sl. 130:3). Com el podem imitar? Fixant-nos en les bones qualitats dels nostres germans i sent pacients amb ells. D’aquesta manera, segurament estaran més disposats a acceptar la nostra ajuda.

SIGUES COMPASSIU

8. Què ens motivarà a fer la compassió?

8 A diferència de Lot, Job no va patir per les males decisions que havia pres. Ara bé, aquest servent fidel va viure autèntiques calamitats: va perdre totes les seves possessions, la seva posició social i la seva bona salut. I, encara pitjor, tots els seus fills van morir. També tres  falsos amics el van culpar del que li estava passant. Com que solament es van fixar en el que es veia a simple vista, van treure conclusions precipitades, van jutjar Job de manera injusta i no van ser compassius. Com podries evitar fer el mateix? Tingues present que Jehovà és l’únic que coneix tots els detalls de cada situació. Per això, escolta amb atenció el que et digui la persona que està patint. No et quedis només amb les seves paraules, sinó intenta sentir el seu dolor. Així li podràs mostrar autèntica empatia.

9. Què evitarem si som compassius, i per què?

9 Si som compassius, mai escamparem xafarderies ni anirem parlant dels problemes dels altres. Les persones xafarderes no edifiquen la congregació sinó que la destrueixen (Prov. 20:19; Rm. 14:19). A més, no són amables ni considerades, i les seves paraules poden fer mal a la persona que ja està patint (Prov. 12:18; Ef. 4:31, 32). És millor fixar-nos en les bones qualitats dels germans i pensar com els podem ajudar a afrontar les seves preocupacions.

Si un germà et parla sense pensar, escolta’l amb paciència i consola’l quan sigui el moment adequat (Consulta els paràgrafs 10 i 11) *

10. Què ens ensenyen les paraules de Job 6:2, 3?

10 En una època molt angoixant, Job va reconèixer: «Les meves paraules són precipitades» (Job 6:2, 3BEC). En ocasions, aquest servent va parlar sense pensar i després es va penedir (Job 42:6). Igual que Job, una persona que estigui passant per una situació complicada podria parlar sense pensar i dir coses que després preferiria no haver dit. En lloc de ser crítiques amb ella, li hauríem de mostrar compassió. No oblidis que Jehovà no ens ha  creat perquè tinguem problemes i preocupacions. Per tant, és comprensible que algun servent fidel de Jehovà parli sense pensar quan ho estigui passant malament. Fins i tot, si diu coses que no són del tot certes sobre Déu o sobre nosaltres, no ens hauríem d’enfadar amb ell ni jutjar-lo pel que diu (Prov. 19:11).

11. Com poden els ancians imitar Elihú?

11 Pot ser que un germà que estigui passant per algun problema estressant necessiti rebre algun consell o correcció (Gàl. 6:1). En aquests casos, els ancians faran bé de copiar l’exemple d’Elihú, que va escoltar Job amb molta empatia (Job 33:6, 7). Llavors, quan Elihú va entendre els sentiments de Job, el va aconsellar. De la mateixa manera, els ancians haurien d’escoltar amb atenció la persona i intentar entendre-la. Així estaran més preparats per donar consell, i aquest segurament serà més efectiu.

CONSOLA ELS ALTRES

12. Com va afectar Noemí la mort del seu marit i els seus dos fills?

12 Noemí estimava molt Jehovà i li va ser lleial. Però després de perdre el seu marit i els seus dos fills, es va voler canviar el nom pel de Marà, que significa ‘amargor’ (Rut 1:3, 5, 20, nota, 21). Rut, la nora de Noemí, li va donar suport durant les proves. Ella no només la va ajudar a nivell pràctic, sinó que també la va consolar, i li va expressar amb paraules sinceres que l’estimava i que estava al seu costat (Rut 1:16, 17).

13. Per què necessiten el nostre suport aquells que han perdut el seu cònjuge?

13 Quan algun germà o germana perd el seu cònjuge, necessita que li fem costat. Un matrimoni és com dos arbres que creixen l’un al costat de l’altre. Amb el pas del temps, les seves arrels s’entrellacen. Quan un d’ells és arrencat, l’altre pot patir molt. De la mateixa manera, quan un cònjuge mor, la seva parella pot sentir un dolor emocional intens durant molt de temps. La Paula *, que va perdre el seu marit de manera sobtada, diu: «La meva vida va patir un daltabaix, i em sentia totalment indefensa. Vaig perdre el meu millor amic. Jo li explicava tot al meu marit, compartíem les alegries i em donava suport quan passava per moments difícils. Em podia desfogar amb ell perquè sempre m’escoltava. Em vaig sentir com si m’haguessin arrencat la meitat de mi».

Com podem ajudar aquells que han perdut la seva parella? (Consulta els paràgrafs 14 i 15) *

14, 15. Com podem consolar algú que hagi perdut la seva parella?

14 Com podem consolar algú que s’hagi quedat viudo o viuda? El primer que hem de fer és parlar amb ell o ella, tot i que ens sentim incòmodes o no sapiguem què dir. La Paula afegeix: «Entenc que la mort incomodi la gent. Els preocupa dir alguna cosa que pugui ofendre. Però, encara que el que diguin no soni del tot bé, és pitjor quan la gent no diu res». Quan una persona està de dol, probablement no espera que li diguem res massa profund. La Paula reconeix: «Agraïa que els meus amics em diguessin simplement: “Em sap greu”».

15 En William, que va perdre la seva dona fa uns anys, comenta: «M’agrada que la gent m’expliqui anècdotes que van viure amb la meva dona, ja que m’ajuda a veure que se l’estimaven i la respectaven. Aquestes coses m’animen molt. Les seves paraules em consolen perquè la meva dona era molt important per a mi.  Era un puntal a la meva vida». La Bianca, que es va quedar viuda, diu: «Em consola que els altres facin oració amb mi i em llegeixin algun text bíblic. M’ajuda molt que em parlin del meu marit i m’escoltin quan jo els parlo d’ell».

16. a) Què hem de continuar fent per ajudar aquells que han perdut un ésser estimat? b) D’acord amb Jaume 1:27, quina responsabilitat tenim?

16 Igual que Rut va fer costat a Noemí, hem de continuar consolant aquells que han perdut un ésser estimat. La Paula, mencionada abans, relata: «Just després que morís el meu marit, tothom es va bolcar a ajudar-me. Quan va anar passant el temps, semblava que tots recuperaven la normalitat. Però la meva vida havia canviat completament. Ja res era el mateix. És de gran ajuda que la gent s’adoni que quan perds algú necessites suport durant mesos, o fins i tot anys». És clar, cada persona és un món. Alguns sembla que s’adapten ràpidament a les seves noves circumstàncies, però d’altres cada vegada que fan alguna cosa que acostumaven a fer amb la persona que ha mort, recorden que ja no hi és. Cadascú porta el dol de manera diferent. Amb tot, no hem d’oblidar que Jehovà ens dona el privilegi i la responsabilitat de cuidar aquells que han perdut la seva parella (llegeix Jaume 1:27).

17. Per què necessiten el nostre suport aquells que han estat abandonats pel seu cònjuge?

17 Altres han de patir l’angoixa i tristesa que produeix que els seus cònjuges els  abandonin. La Joyce, a qui el seu marit va deixar per una altra dona, explica: «El dolor de passar per un divorci és quasi pitjor que si el meu marit hagués mort. Si hagués mort en un accident o per alguna malaltia, no hi hauria tingut res a fer. Però, en el meu cas, ell va decidir marxar. Em vaig sentir humiliada i rebaixada».

18. Com podem ajudar aquells que s’han quedat sense el seu cònjuge?

18 Quan fem petits actes de bondat per aquells que s’han quedat sense el seu cònjuge, els recordem que els estimem. Ara més que mai necessiten tenir bons amics (Prov. 17:17). Com pots demostrar que ets un amic de veritat? Els podries oferir prendre alguna cosa a casa teva o passar una estona junts. També podries sortir a predicar amb ells, i convidar-los de tant en tant a la vostra adoració en família. Si ho fas, Jehovà estarà molt content, ja que ell «és a prop dels que tenen el cor trencat» i cuida les viudes (Sl. 34:18; 68:5).

19. Segons 1 Pere 3:8, què estàs decidit a fer?

19 Ben aviat, quan el Regne de Déu governi sobre la terra, «les afliccions anteriors s’hauran oblidat». Tenim moltes ganes que arribi el moment quan «les coses passades no es recordaran mai més ni tornaran a la memòria» (Is. 65:16, 17BEC). Mentrestant, fem-nos costat els uns als altres, i demostrem amb fets i paraules que estimem els nostres germans (llegeix 1 Pere 3:8).

CANÇÓ 111 El nostre gran goig

^ § 5 Lot, Job i Noemí van servir fidelment Jehovà. Amb tot, van viure situacions molt angoixants. Aquest article analitzarà què podem aprendre del seu exemple. A més, ens ajudarà a veure per què és important que siguem pacients i compassius amb els nostres germans, i que els consolem quan han d’afrontar circumstàncies difícils.

^ § 13 S’han canviat els noms.

^ § 57 DESCRIPCIÓ DE LA IMATGE: Un germà que està enfadat parla sense pensar mentre un ancià l’escolta amb paciència. Més tard, quan el germà es calma, l’ancià l’aconsella amablement.

^ § 59 DESCRIPCIÓ DE LA IMATGE: Un matrimoni jove passa temps amb un germà que fa poc que ha perdut la seva dona. Junts recorden bons moments que van viure amb ella.