Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

«El meu Regne no és part d’aquest món»

«El meu Regne no és part d’aquest món»

«Per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat» (JN. 18:37).

CANÇONS: 109, 28

1, 2. a) Està el món dividit? Explica-ho. b) Quines preguntes analitzarem en aquest article?

«DES de ben petita només veia injustícies», diu una germana del sud d’Europa recordant el seu passat. «Per això, vaig rebutjar el sistema polític del meu país i vaig donar suport a idees radicals. De fet, durant molts anys vaig sortir amb un terrorista.» Un germà que viu al sud de l’Àfrica explica per què abans era violent. Ell diu: «Com que pensava que la meva tribu era superior a totes les altres, vaig entrar en un partit polític. Ens van ensenyar a fer servir les llances per matar els nostres enemics, fins i tot els que eren de la nostra tribu però donaven suport a altres partits». Una germana que viu a l’Europa central reconeix: «Tenia prejudicis i odiava qualsevol persona que fos d’una altra nacionalitat o d’una altra religió».

2 Avui dia, cada vegada hi ha més persones que tenen aquestes actituds. Sorgeixen més grups independentistes violents, hi ha més divisió política i, a molts països, els estrangers són discriminats. Tal com diu la Bíblia, durant aquests últims dies les persones «no estaran disposades a arribar a cap acord» (2 Tim. 3:1, 3, nota). Com que el món està molt dividit, què  podem fer els cristians per protegir la nostra unitat? Analitzem què va fer Jesús en el segle primer, una època d’inestabilitat política. En aquest article respondrem a les següents preguntes: Per què no es va implicar Jesús en moviments independentistes? Com va mostrar que els servents de Déu no hem de prendre partit en qüestions polítiques? I de quina manera ens va ensenyar que no hi ha lloc per a la violència?

JESÚS I ELS MOVIMENTS INDEPENDENTISTES

3, 4. a) Què esperaven molts jueus en el temps de Jesús? b) Com se sentien els deixebles de Jesús?

3 Molts jueus a qui Jesús va predicar desitjaven independitzar-se de Roma. Els zelotes, o jueus nacionalistes, promovien aquest esperit entre la gent i molts seguien les idees de Judes el Galileu. Aquest home va ser un fals messies de l’època de Jesús que va enganyar moltes persones. L’historiador jueu Josep Flavi va afirmar que Judes «incità els habitants a la rebeŀlió en retreure’ls que continuessin pagant impostos als romans». Poc després, els romans el van executar (Fe. 5:37). Alguns zelotes fins i tot van recórrer a la violència per aconseguir els seus objectius.

4 Molts jueus esperaven l’arribada d’un Messies polític que fes que Israel recuperés la seva glòria i els alliberés del jou opressor de Roma (Lc. 2:38; 3:15). Molts pensaven que el Messies establiria un regne a Israel, i que milions de jueus que estaven dispersats pertot arreu tornarien al seu lloc d’origen. El mateix Joan el Baptista li va dir a Jesús: «Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?» (Mt. 11:2, 3). Pot ser que Joan volgués saber si havia d’esperar una altra persona que vingués a alliberar els jueus. Més tard, dos deixebles que anaven de camí a Emaús es van trobar amb Jesús un cop ressuscitat. Li van dir que havien tingut l’esperança que el Messies alliberaria Israel (llegeix Lluc 24:21). Poc després, els apòstols li van preguntar a Jesús: «Senyor, és ara que restabliràs el regne a Israel?» (Fe. 1:6).

5. a) Per què volien fer rei a Jesús? b) Com els va ajudar Jesús a canviar la seva manera de pensar?

5 Els jueus esperaven que el Messies solucionés els seus problemes. Segurament per aquest motiu la gent de Galilea volia que Jesús fos el seu rei. Potser pensaven que seria el líder perfecte, ja que era un bon orador, curava els malalts i podia proveir menjar als qui ho necessitaven. En una ocasió, després d’alimentar uns 5.000 homes, Jesús va notar l’emoció de la gent i es va adonar «que estaven a punt de venir i endur-se’l per fer-lo rei». Per això, «se’n va anar una altra vegada a la muntanya tot sol» (Jn. 6:10-15). L’endemà, a l’altra banda del llac de Galilea, la gent estava més calmada i Jesús els hi va explicar que no havia vingut per satisfer les necessitats físiques del poble, sinó les espirituals. Els hi va dir: «Treballeu, però no pel menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que no es fa malbé i que dóna vida eterna» (Jn. 6:25-27).

6. Com va demostrar Jesús que no volia ser un líder polític? (Mira la primera imatge del principi.)

6 Poc abans de morir, Jesús es va adonar que alguns dels seus seguidors esperaven que establís un regne a la terra amb seu a Jerusalem. Així doncs, els hi va explicar la paràbola de les mines per corregir el seu punt de vista. Aquesta paràbola mostrava que «un home de família noble», el Fill de Déu, hauria de fer un  llarg viatge (Lc. 19:11-13, 15). Jesús també va deixar clar que es mantenia neutral davant les autoritats romanes. Com que Ponç Pilat volia tenir un govern tranquil, li preocupava que Jesús pogués ser una font de problemes. Per això, li va preguntar: «Ets tu el Rei dels jueus?». I Jesús va respondre: «El meu Regne no és part d’aquest món» (Jn. 18:33, 36). El Fill de Déu no es va implicar en política perquè el seu Regne seria celestial. A més, li va dir a Pilat que havia vingut a la terra «per donar testimoni de la veritat» (llegeix Joan 18:37).

Et centres en els problemes del món o en el Regne de Déu? (Consulta el paràgraf 7)

7. Per què pot ser tot un repte evitar donar suport de manera indirecta a qualsevol moviment independentista?

7 Si entenem la nostra assignació tan clarament com ho va fer Jesús, mai donarem a entendre, ni tan sols de manera indirecta, que estem a favor de cap moviment independentista, fins i tot en el nostre interior. Ara bé, això no sempre és fàcil. Un superintendent de circuit explica: «La gent de la nostra zona és cada vegada més radical. Predomina un esperit nacionalista i molts donen per fet que la independència millorarà les seves vides. Afortunadament, els germans han protegit la seva unitat concentrant-se a predicar les bones notícies del Regne. Confien que Déu acabarà amb les injustícies i la resta de problemes que afrontem».

JESÚS I LA POLÍTICA

8. Quines càrregues tenien els jueus del temps de Jesús? Posa’n un exemple.

8 Les injustícies sovint caldegen l’ambient polític. En el temps de Jesús el pagament d’impostos era un tema delicat. De fet, Judes el Galileu es va rebeŀlar contra els romans perquè van ordenar fer un cens per tal d’assegurar-se que tothom pagués els impostos. Se’ls hi cobraven molts impostos pels béns, terres i habitatges, entre d’altres. A més, molts recaptadors eren corruptes i això feia que la gent veiés el pagament d’impostos com una càrrega. De vegades, els cobradors compraven un càrrec superior a subhastes públiques i després s’aprofitaven de la recaptació. Per exemple, Zaqueu, que era el cap dels cobradors d’impostos de Jericó, s’havia fet ric robant la gent (Lc. 19:2, 8). I segurament no va ser l’únic.

9, 10. a) Com van intentar els enemics de Jesús que s’impliqués en política? b) Què aprenem de la resposta de Jesús? (Mira la segona imatge del principi.)

9 Els enemics de Jesús van intentar  entrampar-lo perquè s’impliqués en un tema d’impostos. Es tractava de «l’impost al Cèsar». Tots els habitants de l’Imperi romà havien de pagar un denari a aquest governant (llegeix Mateu 22:16-18). Als jueus no els hi feia gens de gràcia pagar-lo perquè els hi recordava que estaven sota el domini romà. «Els partidaris d’Herodes» esperaven que, si Jesús afirmava que no s’havia de pagar, el poguessin acusar de sedició. Però si deia que s’havia de pagar, potser la gent deixaria de seguir-lo.

10 Jesús va ser prudent perquè es volia mantenir neutral, i va dir: «Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu» (Mt. 22:21). És clar, Jesús sabia que els cobradors d’impostos eren corruptes, però no es va voler deixar distreure de la verdadera solució dels problemes, que era el Regne de Déu. D’aquesta manera, ens va donar l’exemple. Igual que ell, no hem de prendre partit en qüestions polítiques, encara que sembli que un bàndol tingui raó i l’altre no. En lloc de tenir o expressar opinions personals sobre el que semblen injustícies, els cristians hem de buscar «en primer lloc el Regne i les normes justes de Déu» (Mt. 6:33).

11. Quina és la millor manera de lluitar contra la injustícia?

11 Molts germans han deixat enrere punts de vista polítics que tenien molt interioritzats abans de conèixer la veritat. Una germana de la Gran Bretanya comenta: «Després d’estudiar Sociologia a la universitat, vaig començar a pensar de manera molt radical. Volia defensar els drets de la gent negra, perquè havíem patit moltes injustícies. Encara que era bona guanyant debats, al final sempre acabava frustrada. No em vaig adonar que els motius d’aquesta injustícia estaven arrelats al cor de les persones i s’havien d’arrencar. Quan vaig començar a estudiar la Bíblia, vaig entendre que jo era la primera que havia de canviar. Justament va ser una germana blanca qui, amb molta paciència, em va ajudar a fer aquests canvis. Ara soc pionera regular a una congregació de llengua de signes i m’esforço per arribar al cor de tota classe de persones».

«GUARDA’T L’ESPASA»

12. Quin tipus de «llevat» havien d’evitar els deixebles de Jesús?

12 En els dies de Jesús, sovint la religió es barrejava amb la política. El llibre La vida cotidiana en Palestina en tiempo de Jesús explica que «les sectes religioses que dividien els jueus eren més o menys el que avui dia equivaldria a partits polítics». Per això, Jesús va advertir als seus deixebles: «Mantingueu-vos alerta. Aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i el llevat d’Herodes» (Mc. 8:15). Quan Jesús va dir «d’Herodes», és probable que es referís als seguidors d’aquest rei. Els fariseus, l’altre grup, volien que els jueus s’independitzessin de Roma. El relat paraŀlel de Mateu ens diu que Jesús també va parlar dels saduceus, que volien que les coses continuessin igual perquè molts d’ells disfrutaven de poder polític sota l’Imperi romà. El Fill de Déu va advertir als seus deixebles que evitessin les ensenyances, o «el llevat», d’aquests tres grups (Mt. 16:6, 12). Curiosament, aquesta conversa va tenir lloc poc després que la gent volgués fer rei a Jesús.

13, 14. a) Com van provocar actes violents la religió i la política en el temps de Jesús? b) Per què la injustícia no justifica la violència? (Mira la tercera imatge del principi.)

13 Quan la religió es barreja amb la  política, es poden desencadenar actes violents. Jesús va ensenyar als seus deixebles que s’havien de mantenir completament neutrals. Aquesta és una de les raons perquè els sacerdots principals i els fariseus el volien matar. El veien com un rival polític i religiós que posava en perill la seva autoritat. Per això, van dir: «Si deixem que continuï així, tots posaran fe en ell i els romans vindran i ens prendran el nostre temple i la nostra nació» (Jn. 11:48). Així doncs, Caifàs, el gran sacerdot, va organitzar un complot per matar el Fill de Déu (Jn. 11:49-53; 18:14).

14 Caifàs va esperar que es fes de nit per enviar soldats a arrestar-lo. Com que Jesús sabia el que estava a punt de passar, durant l’últim sopar amb els apòstols els hi va demanar que aconseguissin algunes espases. Amb dues que en tenien va ser suficient per poder-los ensenyar una lliçó molt important (Lc. 22:36-38). Aquella mateixa nit, una multitud va anar a arrestar Jesús, i Pere es va enfadar tant per aquella injustícia que va atacar amb una espasa un dels homes. Però Jesús li va dir: «Guarda’t l’espasa, perquè tots els que agafen l’espasa, moriran per l’espasa» (Mt. 26:52, 53; Jn. 18:10). Aquesta veritat estava en harmonia amb el que Crist va dir en oració aquella nit: «Ells no són part del món» (llegeix Joan 17:16). De fet, només Jehovà pot acabar amb la injustícia.

15, 16. a) Com ha ajudat la Bíblia a alguns germans? b) Quina diferència observa Jehovà quan veu el món?

15 La germana del sud d’Europa mencionada abans va aprendre la lliçó. «He comprovat que la violència no porta justícia», explica ella. «Els qui recorren a la violència sovint moren. I molts altres acaben amargats. Quan vaig aprendre a la Bíblia que només Déu pot portar verdadera justícia a la terra, em vaig sentir molt feliç. He predicat aquest missatge durant els darrers 25 anys.» El germà del sud de l’Àfrica ha canviat la seva llança per «l’espasa de l’esperit», és a dir, la Paraula de Déu. Ara predica un missatge de pau als seus veïns, siguin de la tribu que siguin (Ef. 6:17). I la germana que viu a l’Europa central es va fer testimoni de Jehovà i després es va casar amb un germà d’un grup ètnic que havia odiat abans. Tots tres van fer grans canvis perquè volien imitar l’exemple de Crist.

16 No creus que aquests canvis són molt importants? La Bíblia compara la humanitat a un mar agitat que es mou d’un costat a l’altre, un mar que no està en pau (Is. 17:12; 57:20, 21; Ap. 13:1). Actualment, els assumptes polítics alteren i divideixen la gent, i provoquen violència sense sentit, però nosaltres mantenim la nostra pau i unitat. Quan Jehovà observa que aquest món està tan dividit, segur que se sent molt feliç de veure la unitat que hi ha al seu poble (llegeix Sofonies 3:17).

17. a) De quines tres maneres podem promoure la unitat? b) Què veurem al següent article?

17 En aquest article hem analitzat que els cristians podem promoure la unitat de tres maneres: 1) confiant que el Regne de Déu acabarà amb la injustícia, 2) evitant prendre partit en temes polítics i 3) rebutjant la violència. Tot i això, de vegades els prejudicis també poden amenaçar la nostra unitat. Al següent article veurem com podem superar amb èxit aquest repte, tal com van fer els cristians del primer segle.