Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 ARTICLE D’ESTUDI 28

Continua servint Jehovà sota proscripció

Continua servint Jehovà sota proscripció

«Nosaltres no podem deixar de parlar de tot el que hem vist i sentit» (FE. 4:19, 20).

CANÇÓ 122 Ferms i fidels volem ser

AVANÇ *

1, 2. a) Per què no ens ha de sorprendre que prohibeixin la nostra obra? b) Què veurem en aquest article?

L’ANY 2018, més de 223.000 publicadors vivien a països o territoris on la nostra obra estava restringida o totalment prohibida. Això no ens estranya ja que, com vam veure a l’article anterior, els cristians seríem perseguits (2 Tim. 3:12). Sigui on sigui que visquem, els governs poden prohibir la nostra activitat de manera sobtada i inesperada.

2 Si el govern on vivim prohibeix que servim Jehovà, pot ser que ens preguntem el següent: «Vol dir això que hem perdut l’aprovació de Déu? Ens impedirà la proscripció que el servim? Hauríem de marxar a un altre país on puguem servir Jehovà amb llibertat?». A continuació, contestarem aquestes preguntes. També analitzarem com podem servir Jehovà sota proscripció i quines trampes hem d’evitar.

HEM PERDUT L’APROVACIÓ DE DÉU?

3. a) D’acord amb 2 Corintis 11:23-27, com va patir l’apòstol Pau? b) Què aprenem del seu exemple?

3 Si el govern prohibís la nostra obra, podríem pensar de manera errònia que hem perdut la benedicció de Jehovà. Però hem de recordar que la persecució no vol dir que Déu no ens aprovi. Pensem en l’exemple de l’apòstol Pau. És evident que Jehovà estava molt content amb ell. De fet, Pau va tenir el privilegi d’escriure 14 cartes de les Escriptures Gregues Cristianes, i va ser enviat  per predicar a les altres nacions. Amb tot, va patir molta persecució (llegeix 2 Corintis 11:23-27). La seva experiència ens ensenya que Jehovà pot permetre que els seus servents fidels siguin perseguits.

4. Per què ens odia el món?

4 Jesús va explicar per què no ens ha de sorprendre que s’oposin a la nostra obra. Va dir que ens odiarien perquè no som part del món (Jn. 15:18, 19). Que ens persegueixin no vol dir que Jehovà ja no ens beneeixi. Al contrari, demostra que estem fent el que és correcte.

ENS IMPEDIRÀ LA PROSCRIPCIÓ QUE SERVIM JEHOVÀ?

5. Poden simples humans acabar amb l’adoració a Jehovà? Explica-ho.

5 Els simples humans que s’oposen al poble de Déu no poden acabar amb l’adoració a Jehovà. Molts ho han intentat, però ningú ho ha aconseguit. Durant la Segona Guerra Mundial, els governs de molts països van perseguir cruelment els servents de Déu. A Alemanya, el partit nazi va proscriure l’obra dels testimonis de Jehovà, igual que van fer els governs d’Austràlia, del Canadà i d’altres països. Quan va començar la guerra l’any 1939, hi havia 72.475 publicadors per tot el món i el 1945, al final d’aquesta guerra, 156.299. Més del doble de publicadors que al principi! No creus que Jehovà va beneir l’obra?

6. Quins bons resultats pot tenir la persecució?

6 En lloc d’intimidar-nos, la persecució ens pot motivar a servir Jehovà més plenament. Per exemple, un matrimoni, que tenia un fill jove, vivia a un país on es va proscriure la nostra obra. Van permetre que la por els fes afluixar el pas? Tot el contrari. Els dos van començar a servir com a pioners regulars. La dona, fins i tot, va deixar una feina ben pagada. El marit va dir que la proscripció va fer que moltes persones tinguessin curiositat i es fessin preguntes sobre els Testimonis. Com a resultat, era més fàcil començar cursos bíblics. Aquesta situació va tenir un altre efecte positiu. Quin? Un ancià del mateix país va comentar que molts que havien deixat de servir Jehovà van tornar a assistir a les reunions i a predicar.

7. a) Què ens ensenyen les paraules de Levític 26:36, 37? b) Què estem decidits a fer si prohibeixen la nostra obra?

 7 Quan els nostres enemics prohibeixen la nostra obra, volen que tinguem por i que deixem de servir Jehovà. És possible que escampin mentides, enviïn policies a escorcollar casa nostra, ens portin als tribunals o, fins i tot, ens fiquin a alguns a la presó. Potser pensen que fent això ens espantaran. Si tinguéssim por d’ells i del que ens poden fer, podríem baixar el ritme o deixar de servir Déu, i ens assemblaríem a aquells que descriu Levític 26:36, 37 (llegeix-lo). Per tant, no hem d’entrar en pànic ni permetre que la por ens impedeixi fer les nostres activitats espirituals. Hem de confiar en Jehovà completament i fer oració per buscar la seva guia (Sl. 27:1). Com que tenim l’ajuda de Déu, cap govern humà, ni tan sols el més poderós, podrà evitar que servim fidelment el nostre Pare (Heb. 13:6).

HAURIA DE MARXAR A UN ALTRE PAÍS?

8, 9. a) Quina decisió ha de prendre cada cristià? b) Què et pot ajudar a prendre una bona decisió?

8 Si el govern decidís prohibir la nostra obra, et podries preguntar: «Hauria de marxar a un altre país on pogués servir Jehovà amb llibertat?». Aquesta és una decisió personal que ningú pot prendre per tu. Potser et pot ajudar meditar en el que van fer alguns cristians del primer segle quan van ser perseguits. Després que Esteve va ser lapidat, els deixebles de Jerusalem «es van dispersar per les regions de Judea i Samària» i «van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia» (Fe. 8:1; 11:19; Mt. 10:23). Ara bé, més tard, quan una altra onada de persecució va afectar alguns cristians, l’apòstol Pau va decidir quedar-se a la zona on hi havia forta oposició, i arriscar la seva vida per tal de seguir predicant i enfortint els germans que estaven allà (Fe. 14:19-23).

9 Què aprenem d’aquests relats? Cada cap de família ha de prendre la seva pròpia decisió. Abans de fer-ho, ha d’orar i analitzar amb cura tant les seves circumstàncies familiars com també els efectes positius i negatius que podria tenir marxar a un altre país. En aquesta situació, cada germà «portarà la seva càrrega de responsabilitat» (Gàl. 6:5). Per això, no hauríem de jutjar les decisions dels altres.

COM PODREM SERVIR JEHOVÀ SOTA PROSCRIPCIÓ?

10. Quines instruccions ens proporcionaran la sucursal i els ancians?

10 Com podràs continuar servint Jehovà sota proscripció? La sucursal donarà als ancians locals instruccions i guia pràctica sobre com rebre l’aliment espiritual, reunir-se i predicar. Si la sucursal no aconsegueix contactar amb els ancians, aquests t’ajudaran a tu i a tota la congregació a seguir servint Jehovà. Ells et donaran guia basada en la Bíblia i en les nostres publicacions (Mt. 28:19, 20; Fe. 5:29; Heb. 10:24, 25).

11. a) Per què pots estar segur que no et faltarà l’aliment espiritual? b) Què pots fer per protegir la teva Bíblia i altres publicacions?

11 Jehovà promet als seus servents que estaran ben nodrits espiritualment (Is. 65:13, 14; Lc. 12:42-44). Pots estar segur que la seva organització farà tot el possible per donar-te el que necessitis per mantenir-te fidel. I tu, què pots fer? Durant la proscripció, tingues cura d’on guardes la teva Bíblia i qualsevol altra publicació  bíblica, ja sigui en paper o en format electrònic. Busca un bon lloc on puguis amagar aquest aliment espiritual tan valuós. Cadascú de nosaltres ha de prendre mesures pràctiques per mantenir-se fort en sentit espiritual.

Amb l’ajuda de Jehovà, ens podem reunir sense por tot i ser perseguits (Consulta el paràgraf 12) *

12. Com poden els ancians organitzar les reunions de manera discreta?

12 Què podem dir de les reunions? Els ancians faran els plans necessaris perquè puguis reunir-te d’una manera que no cridi l’atenció dels opositors. Pot ser que et diguin de fer-ho en grups petits, i que canviïn sovint l’hora i el lloc de la reunió. Quan hi entris i surtis, hauràs de parlar en veu baixa. La seguretat dels teus germans estarà en joc. També pot ser que t’hagis de vestir de manera informal per no atreure massa l’atenció.

Malgrat la proscripció, mai deixarem de predicar (Consulta el paràgraf 13) *

13. Què aprenem dels nostres germans de l’antiga Unió Soviètica?

13 Pel que fa a la predicació, les circumstàncies poden variar d’un lloc a un altre. Però, com que estimem Jehovà i ens agrada parlar amb els altres del seu Regne, de ben segur que trobarem la manera de predicar (Lc. 8:1; Fe. 4:29). La historiadora Emily Baran va explicar el següent sobre la predicació dels testimonis de Jehovà a l’antiga Unió Soviètica: «Quan l’estat va dir als creients que no podien compartir la seva fe amb els altres, els Testimonis van començar a parlar amb els seus veïns, companys de feina i amics. Quan aquestes accions els van portar a camps de treball, els Testimonis van continuar predicant a altres presoners». Malgrat la proscripció, aquests germans van seguir donant testimoni. Si es prohibeix la nostra obra, imita el seu exemple i mai deixis de predicar.

TRAMPES QUE HEM D’EVITAR

Hem de saber quan és «temps de callar» (Consulta el paràgraf 14) *

14. Quina advertència ens dona Salm 39:1?

14 Vigila el que expliques als altres. Si patim persecució, hem de recordar que de vegades és «temps de callar» (Ecl. 3:7). Hem de mantenir en secret la informació que sigui confidencial, com ara els noms dels nostres germans i germanes, els llocs on ens reunim, com prediquem i de quina manera rebem l’aliment espiritual. No hauríem de revelar aquesta informació als governs ni tampoc compartir-la amb amics o familiars, tant si viuen al nostre país com a d’altres. Si no anéssim amb compte, podríem posar en perill els nostres germans (llegeix Salm 39:1).

15. Què intenta fer Satanàs, i com podem evitar caure en aquesta trampa?

15 No deixis que els petits problemes ens divideixin. Satanàs sap que una família dividida tard o d’hora fracassarà  (Mc. 3:24, 25). Per això, sempre intenta crear divisions entre els servents de Déu. El Diable vol que ens barallem entre nosaltres perquè així no lluitarem junts contra ell.

16. Quin bon exemple ens va donar la germana Gertrud Poetzinger?

16 Fins i tot els germans madurs han d’estar a l’aguait per no caure en aquesta trampa. Vegem l’exemple de dues germanes ungides. La Gertrud Poetzinger i l’Elfriede Löhr van ser empresonades amb altres germanes en un camp de concentració nazi. Quan l’Elfriede donava discursos animadors a altres germanes, la Gertrud va començar a tenir enveja. Però després es va sentir avergonyida i li va demanar ajuda a Jehovà. Ella explica: «Hem d’aprendre a acceptar que els altres estiguin més preparats o tinguin més responsabilitats que nosaltres». Què la va ajudar a vèncer l’enveja? La Gertrud es va centrar en les bones qualitats de l’Elfriede i en la seva personalitat agradable. D’aquesta manera va recuperar la seva amistat amb l’Elfriede. Totes dues van sobreviure al camp de concentració i van servir fidelment Jehovà fins a la seva mort. Si ens esforcem per resoldre les diferències que tinguem amb els germans, no permetrem que res ens divideixi (Col. 3:13, 14).

17. Per què hem d’obeir sempre les instruccions?

17 Obeeix sempre les instruccions. Si seguim la guia que rebem dels germans responsables, ens estalviarem molts problemes (1 Pe. 5:5). Per exemple, en un país on l’obra està proscrita, els germans responsables van dir als publicadors que no distribuïssin publicacions durant la predicació. Amb tot, un pioner va pensar que era millor fer les coses a la seva manera i va entregar publicacions. Què va passar? Poc després que ell i alguns germans van acabar de predicar informalment, la policia els va interrogar. Sembla que alguns funcionaris del govern els havien seguit i confiscat les publicacions que havien entregat a les persones. Què aprenem d’aquesta experiència? Que hem d’obeir les instruccions encara que pensem que la nostra manera de fer és la millor. Jehovà sempre ens beneeix quan coŀlaborem amb els germans que ell ha escollit perquè ens dirigeixin (Heb. 13:7, 17).

18. Per què no hem d’establir normes innecessàries?

18 No imposis normes innecessàries. Si els ancians estableixen normes innecessàries,  posaran càrregues sobre els altres. El germà Juraj Kaminský va recordar el que va passar durant la proscripció a l’antiga Txecoslovàquia. Ell va dir: «Després que els germans responsables i molts ancians fossin arrestats, alguns dels que portaven la davantera a les congregacions i als circuits van començar a imposar regles de conducta als germans, fent llistes del que havien i no havien de fer». Jehovà no ens ha donat el dret de decidir pels altres. Si algú imposa normes innecessàries, en lloc de protegir el seu germà s’estarà convertint en l’amo de la seva fe (2 Cor. 1:24).

MAI DEIXIS DE SERVIR JEHOVÀ

19. Tal com indica 2 Cròniques 32:7, 8, per què hem de ser valents?

19 El nostre principal adversari, Satanàs el Diable, no deixarà de perseguir els servents fidels de Jehovà (1 Pe. 5:8; Ap. 2:10). Tant ell com els seus coŀlaboradors intentaran prohibir que adorem Déu. Però no hi ha cap raó per deixar que la por ens freni (Deut. 7:21). El nostre Pare ens fa costat i ens continuarà ajudant encara que l’obra estigui proscrita (llegeix 2 Cròniques 32:7, 8).

20. Què estàs decidit a fer?

20 Així doncs, estiguem decidits a imitar l’exemple dels cristians del primer segle, que van dir als governants del seu temps: «Jutgeu vosaltres mateixos si és just davant de Déu obeir-vos a vosaltres en lloc d’obeir-lo a ell. Però nosaltres no podem deixar de parlar de tot el que hem vist i sentit» (Fe. 4:19, 20).

CANÇÓ 73 Ajuda’m a ser valent

^ § 5 Què hem de fer si el govern prohibeix la nostra obra? Aquest article ens donarà suggeriments pràctics sobre què fer i què no fer per tal de no deixar de servir Jehovà mai.

^ § 59 DESCRIPCIÓ DE LA IMATGE: Totes les imatges mostren escenes d’alguns Testimonis que serveixen a països i territoris on la nostra obra està restringida.

^ § 61 DESCRIPCIÓ DE LA IMATGE: Una germana (a l’esquerra) parlant informalment amb una dona sobre Jehovà.

^ § 63 DESCRIPCIÓ DE LA IMATGE: Un Testimoni negant-se a donar informació sobre els germans quan l’interroga la policia.