Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Tens la mirada fixa en Jehovà?

Tens la mirada fixa en Jehovà?

«A tu alço els meus ulls, a tu que habites en els cels!» (SL. 123:1).

CANÇONS: 32, 18

1, 2. Què implica buscar la guia de Jehovà?

VIVIM en «temps difícils i perillosos» i, fins que Jehovà no porti el nou món i puguem gaudir d’autèntica pau aquí a la terra, la situació anirà de mal en pitjor (2 Tim. 3:1). Per això, fem bé de preguntar-nos: «On estic buscant ajuda i guia?». Segurament respondríem: «En Jehovà», i de fet aquesta és la millor resposta.

2 Ara bé, què implica buscar la guia de Jehovà? Com podem demostrar que tenim la mirada fixa en ell quan afrontem situacions que posen a prova la nostra lleialtat? Fa segles, un salmista va explicar que era important ‘mirar’ cap a Jehovà quan necessitem ajuda (llegeix Salm 123:1-4). Va comparar això amb un servent que observa el seu amo. Què volia dir el salmista amb aquest exemple? Un servent no mira cap al seu amo únicament per rebre menjar i protecció, sinó també per saber què espera el seu amo d’ell, i actuar en conseqüència. De manera semblant, és vital que estudiem la Paraula de Déu cada dia per saber què espera Jehovà de nosaltres i seguir la seva guia. Si així ho fem, podem estar segurs que Déu  ens donarà l’ajuda que ens fa falta (Ef. 5:17).

3. Què podria fer que deixéssim de mirar cap a Jehovà?

3 Encara que som conscients de la importància de no deixar de mirar cap a Jehovà, de vegades ens podríem distreure. Això és el que li va passar a Marta, l’amiga de Jesús. Ella estava massa «enfeinada preparant moltes coses» (Lc. 10:40-42). Marta era una serventa fidel que va conèixer Jesús en persona i va poder passar estones amb ell; amb tot, es va distreure. Per tant, no ens hauria de sorprendre que ens passés el mateix a nosaltres. Així doncs, què podria fer que ens distraguéssim, o deixéssim de tenir la mirada fixa en Jehovà? En aquest article veurem que les accions dels altres ens podrien distreure, i també aprendrem com podem seguir buscant l’ajuda de Jehovà, el nostre Pare.

UN HOME FIDEL VA PERDRE UN GRAN PRIVILEGI

4. Per què és sorprenent que Moisès perdés el privilegi d’entrar a la Terra Promesa?

4 Sens dubte, Moisès va buscar la guia de Jehovà i «es va mantenir ferm com si veiés Aquell que és invisible» (llegeix Hebreus 11:24-27). De fet, la Bíblia diu que «mai més no s’alçà a Israel cap profeta com Moisès, a qui Jahveh coneixia cara a cara» (Deut. 34:10). És evident que tenia una bona amistat amb Jehovà però, tot i així, va perdre el privilegi d’entrar a la Terra Promesa (Nom. 20:12). Per què li va passar això?

5-7. a) Què va passar poc després que els israelites marxessin d’Egipte? b) Com va actuar Moisès?

5 Encara no havien passat dos mesos des que els israelites havien fugit d’Egipte, quan va sorgir un problema greu. Abans d’arribar a la muntanya del Sinaí, el poble es va començar a queixar perquè no tenia aigua i va criticar Moisès. La situació era tan tensa, que Moisès li va dir desesperat a Jehovà: «Què faré amb aquest poble? Una mica més i m’apedreguen» (Èx. 17:4). Llavors, Déu li va donar instruccions clares: havia d’agafar el seu bastó i donar un cop a una roca, a Horeb, i de sobte brollaria aigua. La Bíblia diu: «Moisès ho féu així davant dels ulls dels ancians d’Israel». Així, els israelites van poder beure tota l’aigua que necessitaven, i aquell problema es va solucionar (Èx. 17:5, 6).

6 El relat continua dient que Moisès «anomenà el nom d’aquell lloc Massà i Meribà a causa de la discussió dels fills d’Israel, i a causa d’haver posat a prova Jahveh, dient: ¿És Jahveh enmig nostre, o no?» (Èx. 17:7). Aquells noms eren molt adequats perquè signifiquen ‘prova’ i ‘discussió’.

7 Com creus que es va sentir Jehovà pel que va passar a Meribà? Va veure aquella situació com una rebeŀlió contra ell i la seva autoritat, i no únicament contra Moisès (llegeix Salm 95:8, 9). Els israelites no van actuar gens bé. En canvi, Moisès va buscar la guia de Jehovà i va seguir les Seves instruccions amb atenció.

8. Què va passar uns 40 anys després, gairebé al final del seu viatge pel desert?

8 Ara bé, què va passar quan es va repetir la història uns 40 anys després, quasi al final del seu viatge pel desert? Els israelites estaven a prop de Cadés, gairebé a les portes de la Terra Promesa, en un lloc que també seria conegut com  Meribà. * El poble es va tornar a queixar perquè no tenia aigua, però en aquesta ocasió Moisès va reaccionar de manera molt diferent (Nom. 20:1-5).

9. Quines instruccions va rebre Moisès, però què va fer? (Mira la imatge del principi.)

9 Com va reaccionar Moisès? Un cop més, va buscar la guia de Jehovà, però aquesta vegada no li va dir que colpegés la roca. Déu li va dir que agafés el seu bastó, que reunís el poble davant la roca i que després, parlés a la roca (Nom. 20:6-8). Ara bé, Moisès no va parlar a la roca, sinó que es va desfogar, i va dir al poble: «Escolteu, ara, oh rebels! És que us farem brollar aigua d’aquesta roca?». Llavors, en lloc de parlar a la roca, li va donar dos cops amb el seu bastó (Nom. 20:10, 11).

10. Com va reaccionar Jehovà davant l’actitud de Moisès?

10 Jehovà es va enfadar molt amb Moisès (Deut. 1:37; 3:26). Per què? És possible que hi haguessin diverses raons. Una d’elles podria ser que Moisès no va obeir al peu de la lletra les noves instruccions que Déu li havia donat.

11. Per què és possible que els israelites pensessin que no era un miracle el que va passar al segon Meribà?

11 Encara hi ha un altre possible motiu pel qual Jehovà es va enfadar amb Moisès. Les formacions rocoses de la zona del primer Meribà solen ser de granit. Independentment de la força amb la que es colpegi el granit, ningú esperaria que en sortís aigua. En canvi, les roques del segon Meribà sovint són calcàries, un tipus de roca molt diferent. Com que són permeables, és fàcil que es formin dipòsits d’aigua sota terra que es poden fer servir com a font d’aigua. Llavors, podria ser que, al colpejar dues vegades aquest tipus de roca en lloc de parlar-li, Moisès hagués fet pensar al poble que l’aigua havia brollat per causes naturals, i que Jehovà no havia fet cap miracle. * Sigui com sigui, no ho podem saber segur.

COM ES VA REBEĿLAR MOISÈS?

12. Per quina altra raó és possible que Jehovà s’enfadés amb Moisès i Aaron?

12 La Bíblia explica una altra possible raó per la qual Jehovà es va enfadar amb Moisès i Aaron. Fixa’t què va dir Moisès al poble: «És que us farem brollar aigua d’aquesta roca?». Fent servir la primera persona del plural, Moisès probablement es va referir a ell i a Aaron. En qualsevol cas, aquestes paraules van ser una falta de respecte cap a Déu, qui és l’únic que té el poder de fer miracles. Salm 106:32, 33 (BCI) sembla confirmar aquesta possible raó, quan diu: «Provocaren el Senyor a les fonts de Meribà i, per culpa d’ells, Moisès rebé el seu càstig; li havien amargat l’esperit i va parlar sense pensar què deia» (Nom. 27:14). * És evident que Moisès no li va donar a Jehovà l’honra que es mereixia. De fet, Déu va dir a Moisès i Aaron: «Heu estat rebels a la meva ordre » (Nom. 20:24MM). Quin pecat tan greu!

13. Per què podem dir que el càstig que va rebre Moisès era raonable i coherent?

13 Déu esperava molt de Moisès i Aaron perquè dirigien el Seu poble (Lc. 12:48). Anys enrere, Jehovà no va permetre que tota una generació d’israelites entressin a la terra de Canaan per haver-se rebeŀlat contra Ell (Nom. 14:26-30, 34). Com que Moisès va mostrar una actitud rebel, era raonable i coherent que rebés el mateix càstig per part de Jehovà. Igual que aquells israelites, Moisès no va poder entrar a la Terra Promesa.

L’ARREL DEL PROBLEMA

14, 15. Per què es va rebeŀlar Moisès?

14 Què va fer que Moisès tingués aquesta actitud rebel? Fixa’t una altra vegada en el que diu Salm 106:32, 33 (BCI): «També provocaren el Senyor a les fonts de Meribà i, per culpa d’ells, Moisès rebé el seu càstig; li havien amargat l’esperit i va parlar sense pensar què deia». Tot i que els israelites van provocar Jehovà, va ser Moisès qui es va amargar, i la seva falta d’autocontrol el va fer parlar sense pensar en les conseqüències.

15 Moisès va permetre que els errors dels altres el distraguessin de mantenir la seva mirada fixa en Jehovà. És veritat que va ser obedient la primera vegada a Meribà, però és possible que després de dècades aguantant les queixes dels israelites rebels, Moisès acabés fart i frustrat (Èx. 7:6). ¿Pot ser que se centrés en els seus sentiments en lloc de buscar maneres de glorificar Jehovà?

16. Per què hem de meditar en el que li va passar a Moisès?

16 Si un profeta fidel com Moisès es va distreure i va perdre l’equilibri, fàcilment ens podria passar el mateix a nosaltres. Igual que ell estava a punt d’entrar a la Terra Promesa, nosaltres estem a les portes del nou món que Jehovà ens ha promès (2 Pe. 3:13). Segur que no volem perdre aquest meravellós privilegi. Ara bé, per aconseguir-ho és molt important que mantinguem la mirada fixa en Jehovà i fem sempre la seva voluntat (1 Jn. 2:17). Quines lliçons pràctiques podem aprendre del que li va passar a Moisès?

NO ET DISTREGUIS PER LES ACCIONS DELS ALTRES

17. Què ens ajudarà a no deixar-nos dominar per la frustració?

17 No et deixis portar per la frustració. Tot i que sovint hem d’afrontar els mateixos problemes una vegada rere l’altra, és vital que «no deixem de fer el bé; perquè, si no ens desanimem, quan arribi el temps recollirem» (Gàl. 6:9; 2 Tes. 3:13). Si passem per situacions que ens poden desanimar o tenim conflictes de personalitat, ¿ens esforcem per controlar el que diem i no perdre els papers? (Prov. 10:19; 17:27; Mt. 5:22.) Quan altres persones ens ofenen i ens provoquen, hem de deixar «que sigui Déu qui mostri la seva ira» (llegeix Romans 12:17-21). Si confiem en Jehovà i el respectem, deixarem que actuï «la seva ira» i no la nostra, és a dir, esperarem amb paciència que ell intervingui quan ho vegi convenient. Però, si al contrari, féssim justícia pel nostre compte, estaríem faltant al respecte a Jehovà.

18. Què hem de tenir ben present quan seguim les instruccions de Jehovà?

18 Obeeix amb atenció les instruccions més recents. Ens esforcem per  seguir les instruccions més recents que Jehovà ens dona? Si ho fem, evitarem caure en l’error de fer sempre les coses com les hem fet fins ara. Per això, hem d’intentar mantenir-nos al dia amb les noves instruccions que Jehovà ens transmet a través de la seva organització i estar disposats a obeir-les (Heb. 13:17). Alhora, estarem molt pendents de «no [anar] més enllà del que està escrit» (1 Cor. 4:6). Si tenim aquesta actitud, demostrarem que tenim la mirada fixa en Jehovà.

Què aprenem de la manera com va reaccionar Moisès davant dels errors dels altres? (Consulta el paràgraf 19)

19. Com podem protegir la nostra espiritualitat encara que els altres cometin errors?

19 No deixis que els errors dels altres afectin la teva amistat amb Jehovà. Si mantenim la mirada fixa en Déu, no permetrem que el que facin els altres ens amargui, o afecti la nostra espiritualitat. Això és especialment important quan tenim responsabilitats dins de la congregació, com va ser el cas de Moisès. Encara que tots ens hem d’esforçar per «obtenir la salvació», hem de recordar que Jehovà és raonable i mai ens jutjarà de manera rígida o inflexible (Fili. 2:12). Amb tot, com més responsabilitats tinguem dins de l’organització de Déu, més se’ns exigirà (Lc. 12:48). Però, si estimem Jehovà de veritat, res ens farà ensopegar ni ens podrà separar del seu amor (Sl. 119:165; Rm. 8:37-39).

20. Què hem d’estar decidits a fer?

20 El que li va passar a Moisès ens ensenya lliçons molt importants. En aquests temps difícils en els quals vivim, és vital que sempre tinguem la mirada fixa en Jehovà, aquell qui habita «en els cels», per poder ser conscients del que espera de nosaltres. A més, mai hem de deixar que el que facin els altres afecti l’amistat que tenim amb el nostre Creador. En lloc de centrar-nos en les imperfeccions dels que ens envolten, no deixem mai de mirar cap a Jehovà, i ell ens guiarà i ens beneirà (Sl. 123:1, 2).

^ § 8 Aquest lloc estava a prop de Cadés, i no era el Meribà que estava a prop de Refidim, que també es coneixia amb el nom de Massà. Aquests dos llocs es van conèixer amb el mateix nom, Meribà, perquè allà hi va haver dues discussions (consulta el mapa de la secció 7 del fullet Guia per a l’estudi de la Paraula de Déu).

^ § 11 Un erudit de la Bíblia va dir que, segons una tradició jueva, els rebels van afirmar que Moisès no havia fet cap miracle perquè ell sabia que en aquella roca hi havia aigua. Així és que volien que tornés a fer el miracle en una roca diferent. És clar, això només es tracta d’una tradició.

^ § 12 Consulta la secció «Preguntes dels lectors», a La Torre de Guaita del 15 d’octubre de 1987 (en espanyol).