Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Busca les riqueses de veritat

Busca les riqueses de veritat

«Guanyeu-vos amics per mitjà de les riqueses de la injustícia» (LC. 16:9, nota).

CANÇONS: 32, 154

1, 2. Per què sempre existirà la pobresa en aquest món?

L’ACTUAL sistema econòmic és injust i cruel. Als joves els hi és difícil trobar feina, i moltes persones arrisquen la seva vida per anar-se’n a viure a països més pròspers. La pobresa s’ha estès per tot arreu, fins i tot en els països més desenvolupats, i la diferència entre els rics i els pobres és cada cop més gran. D’acord amb dades recents, l’1% més ric té més que la resta de la població mundial. Encara que és difícil confirmar aquestes xifres, ningú posaria en dubte que milions de persones són molt pobres, mentre que d’altres són suficientment riques com per viure moltes vides. Jesús va descriure aquesta crua realitat al dir: «Sempre teniu els pobres amb vosaltres» (Mc. 14:7). Però, per què hi ha tanta desigualtat?

2 Jesús sabia que només el Regne de Déu podia canviar l’actual sistema econòmic. L’ambiciós sistema comercial —representat pels «comerciants» a Apocalipsi 18:3— juntament amb els elements polítics i religiosos formen part del món de Satanàs. Tot i que el poble de Déu s’ha pogut separar de la política i la religió falsa, la majoria no s’ha pogut separar completament del sistema comercial del món de Satanàs.

3. Quines preguntes examinarem?

 3 Els cristians hauríem d’autoanalitzar-nos per saber com veiem el sistema comercial d’aquest món. Ens podríem preguntar: «Com puc utilitzar el que tinc per demostrar que sóc fidel a Déu? Què puc fer per involucrar-me el mínim possible en el món comercial? Quines experiències demostren que molts germans confien en Déu tot i viure en un ambient molt competitiu?».

LA IĿLUSTRACIÓ DE L’ADMINISTRADOR DOLENT

4, 5. a) En quina situació es trobava l’administrador de la iŀlustració de Jesús? b) Quin consell va donar Jesús als seus seguidors?

4 Llegeix Lluc 16:1-9. La iŀlustració de l’administrador dolent ens fa pensar. Després que l’acusessin de malgastar, aquest servent «va actuar amb saviesa» perquè va fer «amics» que l’ajudarien quan perdés la seva feina. * És clar, Jesús no estava animant els seus deixebles a actuar d’una manera injusta per tal de sobreviure en aquest món. De fet, Jesús es refereix a aquestes persones com «els fills d’aquest món», però va utilitzar aquesta iŀlustració per destacar una lliçó molt important.

5 Jesús sabia que, igual que l’administrador que estava en una situació difícil, els seus deixebles també haurien de guanyar-se la vida en un món comercial injust. Per això els hi va dir: «Guanyeu-vos amics per mitjà de les riqueses d’aquest món, perquè quan aquestes s’acabin, [Jehovà i Jesús] us rebin als llocs eterns». Què podem aprendre d’aquest consell?

6. Com sabem que l’actual sistema comercial no entrava dins el propòsit de Jehovà?

6 Tot i que Jesús no explica perquè parla de les riqueses «d’aquest món» o «de la injustícia», la Bíblia deixa clar que el sistema comercial d’aquest món no era part del propòsit de Déu (Lc. 16:9, nota). Per exemple, al jardí d’Edèn Jehovà va proporcionar als humans tot el que necessitaven en abundància (Gèn. 2:15, 16). I, més tard, quan va donar esperit sant a la congregació del primer segle, «cap d’ells pensava que el que tenia era només seu, sinó que ho compartien tot» (Fe. 4:32). El profeta Isaïes va profetitzar que vindria un temps en què totes les persones gaudirien dels recursos de la terra (Is. 25:6-9; 65:21, 22). Però, ara els cristians hem d’«actuar amb saviesa» per guanyar-nos la vida fent ús de «les riqueses d’aquest món», mentre que ens esforcem per agradar a Jehovà.

UN BON ÚS DE LES RIQUESES D’AQUEST MÓN

7. Quin consell trobem a Lluc 16:10-13?

7 Llegeix Lluc 16:10-13. L’administrador de la iŀlustració de Jesús va fer amics per treure’n profit. Tot i això, Jesús va demanar als seus seguidors que fessin amics al cel per motius desinteressats. Els següents versets relacionen «les riqueses d’aquest món» amb la fidelitat a Déu. La lliçó que Jesús ens volia ensenyar és que l’ús que donem a les riqueses demostra que som fidels a Déu. Però, de quina manera?

8, 9. Posa exemples de germans que fan un bon ús de les riqueses del món.

8 Una manera de demostrar la nostra fidelitat és utilitzant els nostres recursos materials per contribuir econòmicament  a l’obra mundial de la predicació (Mt. 24:14). Una joveneta de l’Índia tenia una petita guardiola on anava posant monedes que podria haver utilitzat per comprar-se joguines. Quan la guardiola es va omplir, va donar els diners per a la predicació. Un altre germà de l’Índia, que té una plantació de cocos, en van contribuir una gran quantitat a l’oficina de traducció al malaiàlam. Com que l’oficina ha de comprar cocos, ell va pensar que la seva contribució valia més que no pas els diners que podria donar. Això sí que és saviesa. De la mateixa manera, els germans de Grècia regularment fan donacions d’oli d’oliva, formatge i altres aliments a la família Betel.

9 Un germà de Sri Lanka, que ara viu a l’estranger, ha fet disponible la seva finca perquè s’hi facin reunions i congressos, i s’hi allotgin servents de temps complet. Per a aquest germà, això és un sacrifici econòmic però és de gran ajuda per als publicadors de la zona amb recursos limitats. En un país on l’obra està restringida, els germans ofereixen les seves cases com a Sales del Regne. Això permet a molts pioners i d’altres amb recursos limitats tenir un lloc on reunir-se sense que els hi representi una càrrega econòmica.

10. Quines benediccions rebem quan som generosos?

10 Els anteriors exemples mostren que el poble de Déu és «fidel en coses petites» al fer un bon ús dels béns materials, que són de menys valor que les riqueses espirituals (Lc. 16:10). Com se senten els amics de Jehovà quan fan aquests sacrificis? Ells entenen que al ser generosos estan obtenint «les riqueses de veritat» (Lc. 16:11). Una germana que sempre fa donacions a l’obra mundial explica quines benediccions ha rebut: «Al ser generosa, he experimentat dins meu un canvi al llarg dels anys. Trobo que, quan sóc més generosa en sentit material, també sóc més generosa al donar-me als altres. Sóc més generosa al perdonar, al ser pacient i a l’hora d’acceptar decepcions i consell». Molts han après que ser generosos ens fa rics en sentit espiritual (Sl. 112:5; Prov. 22:9).

11. a) Com demostrem que som savis quan donem generosament? b) Com es compensen els recursos econòmics dins el poble de Déu? (Mira la imatge del principi.)

11 Utilitzar els nostres béns materials per promoure els interessos del Regne també equival a «actuar amb saviesa». Així aprofitem les nostres circumstàncies per ajudar els altres. Aquells que tenen els mitjans econòmics però no les circumstàncies per servir de temps complet o mudar-se a l’estranger, tenen la satisfacció de saber que la seva ajuda dóna suport a la predicació d’altres (Prov. 19:17). Gràcies a les donacions voluntàries, podem oferir publicacions i donar suport a la predicació en països pobres on l’obra està creixent. Durant anys, en països com Madagascar, la República  Democràtica del Congo i Ruanda els germans sovint han hagut d’escollir entre alimentar les seves famílies i tenir una Bíblia, que de vegades costava l’equivalent al sou d’una setmana o d’un mes. Les contribucions econòmiques d’alguns han compensat les d’altres més pobres. D’aquesta manera l’organització ha impulsat la traducció i distribució de bíblies per a germans de tot el món i per a aquells estudiants que valoren les veritats bíbliques (llegeix 2 Corintis 8:13-15). I així, tant els que donen com els que reben poden ser amics de Jehovà.

TRACTE MÍNIM AMB EL MÓN COMERCIAL

12. Com va demostrar Abraham que confiava en Déu?

12 Una altra manera de ser amics de Jehovà és limitant el nostre tracte amb el món comercial i utilitzant les nostres circumstàncies per buscar «les riqueses de veritat». Abraham, un home de fe del passat, va ser obedient i va deixar enrere la pròspera ciutat d’Ur per viure en tendes perquè valorava la seva amistat amb Jehovà (Heb. 11:8-10). Aquest servent de Déu veia Jehovà com la font de les riqueses de veritat i no va confiar en les coses materials, cosa que hauria indicat falta de fe (Gèn. 14:22, 23). Jesús va animar els seus seguidors a tenir la mateixa fe. En certa ocasió va dir a un jove que era ric: «Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna els diners als pobres, i tindràs tresors al cel. Després, vine i segueix-me» (Mt. 19:21). Tot i que aquell home no va tenir la fe d’Abraham, molts altres sí que han demostrat una confiança incondicional en Déu.

13. a) Què va recordar Pau a Timoteu? b) Com podem aplicar nosaltres el consell de Pau?

13 Timoteu era un home de fe, i Pau li va dir que era un «bon soldat de Jesucrist»; però també li va recordar que «cap soldat que vulgui tenir l’aprovació del qui l’ha contractat es dedica a altres negocis per guanyar-se la vida» (2 Tim. 2:3, 4). Els cristians d’avui, inclòs l’exèrcit de més d’un milió de servents a temps complet, segueixen el consell de Pau tant com les circumstàncies els hi ho permeten. No es deixen influenciar pel món publicitari i recorden que «el qui manlleva és servent del creditor» (Prov. 22:7). A Satanàs li encantaria que perdéssim el temps i les energies en el seu món comercial. Algunes decisions ens podrien esclavitzar durant molts anys. Hipoteques molt grans, préstecs d’estudis que no s’acaben mai, lletres de cotxes molt cars i fins i tot bodes exagerades podrien convertir-se en pesades càrregues econòmiques. Demostrem que som savis quan simplifiquem la nostra vida, reduïm deutes i evitem despeses innecessàries per ser esclaus de Déu i no d’aquest sistema comercial (1 Tim. 6:10).

14. Què hem d’estar decidits a fer? Posa’n exemples.

14 Per portar una vida senzilla, hem de tenir clares les nostres prioritats. Una parella tenia una fàbrica i els hi anava molt bé. Així i tot, com que volien tornar al temps complet, van vendre el negoci i el seu vaixell, entre d’altres coses. Llavors, es van oferir per coŀlaborar en la construcció de la seu mundial a Warwick, Nova York. Això va ser molt especial per a ells perquè van poder servir a Betel amb els pares d’ell, que van treballar en el mateix projecte durant unes setmanes, i també amb la seva filla i el seu gendre. Una pionera de Colorado, als Estats Units, va trobar una feina de mitja jornada en un banc. L’empresa estava tan contenta amb la seva feina que  li van oferir treballar a jornada completa guanyant el triple. Però va rebutjar aquesta oferta tan suculenta, perquè no podria centrar-se en la predicació. Aquests són alguns dels molts sacrificis que fan els servents de Déu. Posar els interessos del Regne en primer lloc és una mostra evident que valoren la seva amistat amb Jehovà i les riqueses espirituals més que allò que el món comercial els hi pot oferir.

QUAN FALLEN LES RIQUESES MATERIALS

15. Quines riqueses ens fan realment feliços?

15 És clar, ser ric no és necessàriament una indicació de la benedicció de Jehovà. Ell beneeix aquells que fan «moltes obres bones» (llegeix 1 Timoteu 6:17-19). Per exemple, la Lucia, que vivia a Itàlia, es va assabentar que hi havia necessitat per predicar a Albània. Per això, el 1993 s’hi va mudar sense feina confiant plenament en Jehovà. * Allà va aprendre a parlar albanès i ha ajudat més de seixanta persones a dedicar-se a Jehovà. Encara que la majoria no podem predicar en territoris tan receptius, qualsevol cosa que fem per ajudar els altres a posar-se en el camí a la vida serà de gran valor tant per a nosaltres com per a aquestes persones (Mt. 6:20).

16. a) Quin futur li espera al món comercial? b) Com hauria d’afectar això la manera com veiem les coses materials?

16 Jesús no va dir «si aquestes riqueses s’acaben», sinó «quan aquestes [riqueses del món] s’acabin» (Lc. 16:9). La caiguda econòmica i la fallida de molts bancs als darrers anys és insignificant en comparació amb el que passarà a escala mundial en un futur proper. El món de Satanàs —polític, religiós i comercial— està destinat al fracàs. Els profetes Ezequiel i Sofonies van predir que l’or i la plata, elements clau del món comercial, perdrien el seu valor (Ez. 7:19; Sof. 1:18). Com ens sentiríem si arribéssim al final de la nostra vida i ens adonéssim que hem sacrificat les riqueses de veritat per «les riqueses d’aquest món»? Segurament ens sentiríem com una persona que ha treballat tota la vida per una pila de diners falsos (Prov. 18:11). Sens dubte, aquestes riqueses sí o sí acabaran fallant. Per tant, no perdem cap oportunitat d’utilitzar-les per guanyar-nos amics al cel. Qualsevol esforç que fem per promoure els interessos del Regne ens farà espiritualment rics.

17, 18. Quina perspectiva espera als amics de Déu?

17 Quan vingui el Regne de Déu, ja no hi haurà lloguers, hipoteques o despeses mèdiques; a més no haurem de pagar pel menjar i en tindrem en abundància. Els servents de Déu a la terra formaran part de la Seva família i gaudiran de tot el que el planeta ofereix. L’or, la plata i les pedres precioses seran bonics adorns i no articles d’inversió. Materials de qualitat com la fusta, la pedra i el metall estaran a l’abast de tothom per construir cases boniques. I els amics ens ajudaran perquè volen, i no per diners. Tots compartirem els rics recursos que el nostre planeta ens ofereix.

18 Tot això és només una petita mostra del que rebran aquells que facin amics al cel. Tots els servents de Déu cridaran d’alegria quan sentin les paraules de Jesús: «Veniu, vosaltres que heu sigut beneïts pel meu Pare; hereteu el Regne que ha sigut preparat per a vosaltres des de la fundació del món» (Mt. 25:34).

^ § 4 Jesús no va explicar si l’acusació era vàlida. La paraula grega que a Lluc 16:1 es tradueix com «acusat» podria transmetre la idea que l’administrador va ser calumniat. Amb tot, Jesús se centra en la reacció de l’administrador, i no en les raons del seu acomiadament.

^ § 15 La biografia de la Lucia Moussanett apareix a la Desperta’t del 22 de juny de 2003, pàgines 18 a 22 (en espanyol).