Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Confia en Jehovà i fes el bé

Confia en Jehovà i fes el bé

«Confia en Jahveh, i fes el bé» (SL. 37:3).

CANÇONS: 49, 18

1. Amb quines habilitats ens ha creat Jehovà?

JEHOVÀ ha creat els humans amb habilitats extraordinàries. Tenim la capacitat de pensar per resoldre problemes i planificar el futur (Prov. 2:11). També ens ha dotat de poder per realitzar el que hem planejat i aconseguir els nostres objectius (Fili. 2:13). A més, ens ha creat amb una consciència, un sentit intern capaç de distingir el que està bé del que està malament, que ens alerta abans de cometre un error i ens ajuda a corregir quan ens equivoquem (Rm. 2:15).

2. Com vol Jehovà que utilitzem les nostres habilitats?

2 Jehovà espera que utilitzem les nostres habilitats per fer el bé. Per què? Doncs perquè ens estima i sap que, si ho fem, serem feliços. Per exemple, a les Escriptures Hebrees llegim: «Els projectes del diligent porten sempre profit» i «tot el que la teva mà trobi per fer, fes-ho segons la teva força» (Prov. 21:5; Ecl. 9:10). I les Escriptures Gregues diuen: «Mentre tenim ocasió, fem el bé a tothom» i «que cadascú serveixi els altres segons [el do] que ha rebut» (Gàl. 6:10; 1 Pe. 4:10). No hi ha dubte que Jehovà vol que fem el que puguem per  beneficiar-nos a nosaltres mateixos i als que ens envolten.

3. Quines limitacions tenim?

3 És cert que Jehovà vol que utilitzem les nostres habilitats, però també és conscient de les nostres limitacions. Per nosaltres mateixos no podem acabar amb la imperfecció, el pecat i la mort. A més, com que tenim llibertat d’elecció, no podem controlar els altres (1 Re. 8:46). No importa la quantitat de coneixement o d’experiència que tinguem, sempre serem com nens petits al costat de Jehovà (Is. 55:9).

Quan t’enfrontis a problemes, confia en Jehovà i fes el bé

4. Què analitzarem en aquest article?

4 En tot aspecte de la nostra vida, hem de buscar la guia de Jehovà i fer fins on puguem, confiant que ell ens ajudarà i farà la resta. Ara bé, també hem de posar de la nostra part i fer tot allò que estigui a les nostres mans per resoldre els problemes i ajudar els altres (llegeix Salm 37:3). En resum, hem de confiar en Jehovà i fer el bé. A continuació, analitzarem l’exemple de servents fidels com Noè, David i d’altres que van confiar en Jehovà, però que també van actuar. Veurem que tot i que hi havia coses que ells no podien fer es van centrar en allò que sí podien fer, i van actuar en conseqüència.

QUAN ENS ENVOLTA LA MALDAT

5. Descriu la situació de Noè.

5 Noè va viure enmig d’una societat «plena de violència» i immoralitat (Gèn. 6:4, 9-13). Encara que sabia que Jehovà acabaria amb aquell món malvat, estava molt angoixat pel comportament de la gent que l’envoltava. Així i tot, Noè reconeixia que hi havia coses que no podia fer i d’altres que sí podia fer.

Rebuig a la predicació (Consulta els paràgrafs 6 a 9)

6, 7. a) Què no podia fer Noè? b) Per què estem en una situació similar a la de Noè?

6 Allò que Noè no podia fer. Malgrat que va predicar fidelment un missatge d’advertència, Noè no podia forçar les persones dolentes que l’envoltaven a que l’escoltessin. Tampoc podia fer que el Diluvi vingués abans d’hora. Havia de confiar que Jehovà compliria la promesa d’eliminar la maldat i que ho faria en el moment més indicat (Gèn. 6:17).

 7 Nosaltres també vivim en un món ple de maldat, però sabem que Jehovà ha promès acabar amb ella (1 Jn. 2:17). I en el nostre cas, tampoc podem obligar a ningú a acceptar les bones notícies del Regne, ni podem fer res per accelerar l’inici de la «gran tribulació» (Mt. 24:14, 21). Per tant, igual que Noè, necessitem tenir una fe forta i confiar que Jehovà aviat prendrà cartes a l’assumpte (Sl. 37:10, 11). Estem segurs que Jehovà no permetrà que aquest món malvat duri ni un dia més del que ell s’ha proposat (Hab. 2:3).

8. Com es va centrar Noè en allò que podia fer? (Mira la imatge del principi.)

8 Allò que Noè sí podia fer. En comptes de donar-se per vençut per allò que no podia fer, Noè es va concentrar en el que sí podia fer. Com a «predicador de justícia», va proclamar fidelment el missatge d’advertència que Jehovà li havia donat (2 Pe. 2:5). Fer això el va ajudar a mantenir forta la seva fe. A part de predicar, també va utilitzar les seves habilitats físiques i mentals per complir amb l’assignació de construir una arca (llegeix Hebreus 11:7).

9. Com podem imitar l’exemple de Noè?

9 Tal com va fer Noè, nosaltres també ens esforcem per estar molt actius «en l’obra del Senyor» (1 Cor. 15:58). Això podria incloure participar en la construcció i manteniment dels nostres llocs d’adoració, treballar com a voluntaris als congressos, col·laborar en la sucursal del país o en una oficina de traducció remota. A més, ens mantenim ben actius en la predicació, sabent que això enfortirà la nostra esperança. Una germana va dir: «Quan parles amb els altres de les benediccions del Regne de Déu te n’adones que no tenen cap tipus d’esperança i que no veuen la fi dels seus problemes». La predicació ens ajuda a seguir mirant el futur amb optimisme i continuar en la nostra carrera per la vida (1 Cor. 9:24).

QUAN ENS EQUIVOQUEM

10. Descriu la situació que va viure David.

10 Jehovà va descriure el rei David  amb les següents paraules: «Un home com el que desitja el meu cor» (Fe. 13:22BCI). En general, David va ser un servent fidel durant tota la seva vida. Ara bé, en certes ocasions va pecar greument. Per exemple, va cometre adulteri amb Betsabé i, per acabar-ho d’adobar, se les va enginyar per aconseguir que el seu marit, Uries, fos assassinat a la batalla. Fins i tot el va fer portador de la carta que contenia la seva pròpia sentència de mort! (2 Sam. 11:1-21.) Inevitablement, els seus pecats van sortir a la llum (Mc. 4:22). Però quan això va passar, com va reaccionar David?

Pecats del passat (Consulta els paràgrafs 11 a 14)

11, 12. a) Què no va poder fer David després de pecar? b) Què farà Jehovà per nosaltres si ens penedim?

11 Allò que David no podia fer. David no podia fer marxa enrere. Ara hauria d’arrossegar les conseqüències dels seus pecats; algunes d’elles, fins i tot, per tota la vida (2 Sam. 12:10-12, 14). Per tant, necessitaria fe. Havia de confiar que, com que s’havia penedit, Jehovà el perdonaria i l’ajudaria a suportar el preu de les seves accions.

12 Al ser imperfectes, tots pequem. Però alguns errors són més greus que d’altres i, en alguns casos, ens és impossible arreglar-los i, per tant, hem de viure amb les seves conseqüències (Gàl. 6:7). Ara bé, Jehovà ens ha promès que si ens penedim, ens donarà suport en temps difícils, fins i tot quan nosaltres en siguem els culpables (llegeix Isaïes 1:18, 19; Fets 3:19).

13. Com va recuperar David la seva espiritualitat?

13 Allò que David sí podia fer. David volia recuperar la seva amistat amb Jehovà. Com ho va fer? Doncs va permetre que Jehovà l’ajudés. Una manera de fer-ho va ser acceptant la disciplina del representant de Jehovà, el profeta Natan (2 Sam. 12:13). A més, va orar a Jehovà, li va confessar tots els seus pecats i li va expressar el seu desig sincer de recuperar el Seu favor (Sl. 51:1-17). En comptes de deixar-se paralitzar pels sentiments de culpa, David va aprendre dels seus errors i no va tornar a ensopegar amb la mateixa pedra. Anys més tard, va morir fidel i el seu exemple d’integritat està gravat a la memòria de Jehovà (Heb. 11:32-34).

14. Què aprenem de l’exemple de David?

14 Què aprenem de l’exemple de David? Que si cometem un pecat greu, hem de penedir-nos sincerament, confessar-li el pecat a Jehovà i buscar el seu perdó (1 Jn. 1:9). També hem d’acudir als ancians, perquè ells ens ajudaran a fer les paus amb Jehovà (llegeix Jaume 5:14-16). Quan acceptem l’ajuda de Déu, li estem demostrant que confiem en la seva promesa de perdonar-nos. Per tant, fem bé d’aprendre dels nostres errors, bolcar-nos en el nostre servei a Jehovà i mirar cap al futur amb confiança (Heb. 12:12, 13).

EN ALTRES SITUACIONS

Problemes de salut (Consulta el paràgraf 15)

15. Què aprenem de l’exemple d’Anna?

15 Potser et vénen a la ment d’altres exemples de servents fidels del passat que van confiar en Jehovà a la vegada que es van posar mans a l’obra. Per exemple, Anna era estèril i no podia fer res per canviar la seva situació. Però ella confiava que Jehovà li donaria el consol que necessitava, i va continuar anant al tabernacle per obrir-li el seu cor (1 Sam. 1:9-11). No creus que Anna és un excel·lent exemple per a nosaltres? Així doncs,  quan passem per problemes de salut o per altres proves que no estiguin sota el nostre control, descarreguem la nostra angoixa sobre Jehovà i confiem que ell ens cuidarà (1 Pe. 5:6, 7). Amb tot, hem de fer el que estigui a les nostres mans per beneficiar-nos de les reunions i d’altres ajudes espirituals (Heb. 10:24, 25).

Fills rebels (Consulta el paràgraf 16)

16. Què poden aprendre els pares del profeta Samuel?

16 I què hi ha dels pares que tenen fills que han deixat de servir Jehovà? El profeta Samuel no podia forçar els seus fills adults a mantenir-se lleials a les normes que ell els havia ensenyat (1 Sam. 8:1-3). Havia de deixar aquest assumpte en mans de Jehovà. Tot i això, Samuel sí que podia agradar a Déu i mantenir-se íntegre a ell (Prov. 27:11). Avui, també hi ha molts pares que es troben en una situació similar. Però confien que, igual que el pare de la paràbola del fill pròdig, Jehovà està a l’aguait per donar la benvinguda a qui es penedeixi (Lc. 15:20). A la vegada, aquests pares s’esforcen per mantenir-se lleials a Jehovà, esperant que el seu exemple motivi els fills a tornar al ramat.

Problemes econòmics (Consulta el paràgraf 17)

17. Com ens anima l’exemple de la vídua pobra?

17 Recordem també la vídua pobra dels dies de Jesús (llegeix Lluc 21:1-4). Ella no podia fer res per posar fi als tripijocs que es feien al temple (Mt. 21:12, 13). I tampoc podia fer gaire per millorar la seva situació econòmica. Però, malgrat això, va contribuir amb «dues monedes petites» que eren «tot el que tenia per viure». Aquella serventa fidel va demostrar que confiava en Jehovà de tot cor, conscient que, si posava els assumptes espirituals en primer lloc, mai li faltaria res. Confiava tant en Jehovà que no va dubtar a donar suport a l’adoració verdadera. De la mateixa manera, nosaltres també confiem que, si posem el Regne en primer lloc, Jehovà cobrirà les nostres necessitats (Mt. 6:33).

18. Explica l’exemple d’un germà que tenia una bona actitud.

18 A l’actualitat, també hi ha molts germans que han demostrat confiar en Jehovà concentrant-se en allò que sí poden fer i no en el que no poden fer. Analitzem l’exemple del Malcolm, qui es va mantenir fidel fins la seva mort l’any 2015. Durant totes les dècades que van servir Jehovà, ell i la seva esposa van experimentar diferents alts i baixos. Ell diu: «De vegades, la vida és imprevisible, incerta i, fins i tot, molt difícil. Però Jehovà beneeix els qui confien en Ell». I quin és el seu consell? «Demana a Jehovà que puguis treballar de valent per a ell i tenir èxit al servir-lo. Pensa en el que pots fer, no en el que no pots fer.» *

19. a) Per què és apropiat el text per a l’any 2017? b) Com pots aplicar aquest text a la teva vida?

19 Com que aquest món va «de mal en pitjor», podem esperar que les coses segueixin empitjorant (2 Tim. 3:1, 13). És molt important que no ens deixem paralitzar per les proves que ens sorgeixin. En comptes d’això, hem d’enfortir la nostra confiança en Jehovà i fer tot el que estigui a les nostres mans. Per aquest motiu, el text per a l’any 2017 és molt apropiat ja que ens anima a confiar en Jehovà i fer el bé (Sl. 37:3).

Text per a l’any 2017: «Confia en Jahveh, i fes el bé» (SL. 37:3)