Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 TRESORS DE L’ARXIU

Els discursos públics ajuden a escampar la veritat a Irlanda

Els discursos públics ajuden a escampar la veritat a Irlanda

A MESURA que el vaixell s’acosta al port de Belfast, un petit grup de passatgers observa atònit des de la coberta els verds turons banyats pels primers raigs de llum del dia. Un d’aquests passatgers és Charles Russell, que viatja per cinquena vegada a Irlanda. Davant d’ell, apareixen dos enormes transatlàntics en construcció, el famós Titanic i el seu company, l’Olympic. * A prop de les drassanes, una dotzena d’Estudiants de la Bíblia esperen l’arribada del germà Russell. Era el maig de 1910.

Uns 20 anys abans, el germà Russell va decidir fer viatges fora dels Estats Units per escampar la veritat arreu del món. El seu primer viatge va començar a Irlanda el juliol de 1891. Anava a bord del vaixell City of Chicago i va veure la posta de sol a la costa de Queenstown (coneguda ara com Cobh). Segurament va recordar la descripció que li havien fet els seus pares de la seva terra natal. Mentre el germà Russell i els seus companys visitaven els bonics pobles i el preciós paisatge d’aquell país, es van adonar que era un territori preparat per ser predicat.

El germà Russell va visitar Irlanda un total de set vegades. L’interès que va despertar en el primer viatge va fer que centenars i, a vegades, milers de persones s’acostessin a escoltar-lo en visites posteriors. Ja en el segon viatge, el maig de 1903, els diaris locals van anunciar els discursos públics que va fer a Belfast i Dublín. El germà Russell va explicar que la gent escoltava amb interès el discurs titulat «Una promesa sota jurament», que parlava sobre la fe d’Abraham i les futures benediccions per a la humanitat.

Com que la gent estava molt interessada, Russell va tornar a incloure Irlanda en el seu tercer viatge per Europa. Cinc germans li van donar la benvinguda en arribar al port de Belfast un matí d’abril de 1908. Aquell vespre, unes 300 persones van escoltar l’esperat discurs «L’enderrocament de l’imperi de Satanàs». Durant la conferència, el germà Russell va fer servir eficaçment les Escriptures per calmar l’actitud d’un opositor. Més tard, a Dublín, el Sr. O’Connor, que era secretari de la YMCA (Associació Cristiana de Joves), va intentar posar els més de 1.000 assistents en contra dels germans.

Fem un viatge al passat i imaginem el que podria haver passat en aquella reunió. Un home interessat en la Bíblia decideix assistir a un discurs públic anunciat al diari The Irish Times. Amb prou feines troba un seient lliure a l’auditori, que està ple de gom a gom. Aquest home escolta captivat l’orador, un senyor amb barba i cabell blanc, vestit amb un llarg abric negre. Mentre parla, l’orador es mou per tota la plataforma fent molts gestos. De manera lògica relaciona diferents textos bíblics i ajuda  l’home interessat a entendre les veritats de la Bíblia. Encara que no tenen equip de so, la veu de l’orador arriba a tots els racons de la sala. Els assistents estan absorts escoltant-lo durant una hora i mitja. Després, s’obre una sessió de preguntes i respostes, i el Sr. O’Connor i els seus amics l’intenten posar a prova. Però el germà Russell defensa hàbilment el que diu amb les Escriptures, i els presents aplaudeixen la seva intervenció. Més tard, l’home interessat s’apropa als germans per aprendre més de la Bíblia. Segons el testimoni d’alguns dels presents, molta gent va conèixer la veritat gràcies als discursos.

El maig de 1909, el germà Russell va marxar de Nova York a bord del vaixell Mauretania per visitar Irlanda per quarta vegada. En aquella ocasió va anar acompanyat del germà Huntsinger, qui escrivia els articles de La Torre de Guaita que li dictava el germà Russell durant el viatge. El discurs públic que va fer a Belfast va reunir 450 persones, i unes 100 es van quedar dretes per falta de lloc.

El germà Russell a bord del Lusitania

El cinquè viatge, mencionat a la introducció, va ser semblant al quart. Després del seu discurs a Dublín, un conegut teòleg que acompanyava el Sr. O’Connor li va fer una sèrie de preguntes. Els assistents van gaudir molt d’escoltar el germà Russell responent-li amb la Bíblia a cada qüestió. L’endemà, els germans es van embarcar cap a Liverpool i des d’allà van viatjar rumb a Nova York a bord del famós Lusitania. *

Discurs públic anunciat a The Irish Times el 20 de maig de 1910

L’any 1911, durant el sisè i el setè viatge, el germà Russell va continuar fent discursos públics. A la primavera, 20 Estudiants de la Bíblia van acollir 2.000 persones a Belfast per escoltar el discurs titulat «Vida després de la mort». A Dublín, el Sr. O’Connor va tornar a fer acte de presència amb un altre ministre religiós que va plantejar preguntes a Russell. Aquest va contestar amb les Escriptures i els presents van aplaudir les seves respostes. A la tardor d’aquell any també es van organitzar reunions a altres ciutats amb bona assistència. Temps després, el Sr. O’Connor i 100 agitadors van intentar boicotejar una altra vegada una reunió a Dublín, però el públic va donar el seu suport a l’orador.

Tot i que en aquell temps el germà Russell va prendre la iniciativa a l’hora de fer discursos públics, va reconèixer que cap persona és indispensable. Ell mateix va dir: «Aquesta obra no és d’homes, sinó de Déu». Aquells discursos van precedir l’actual Reunió pública, i van ser un exceŀlent mètode per ensenyar les veritats bíbliques. Com a resultat, van ajudar a escampar les bones notícies, i van sorgir congregacions a moltes ciutats d’Irlanda. (Del nostre arxiu a Gran Bretanya.)

^ § 3 Dos anys després es va enfonsar el Titanic.

^ § 9 El Lusitania va ser bombardejat al sud de la costa d’Irlanda el maig de 1915.