Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Coneixes Jehovà com Noè, Daniel i Job?

Coneixes Jehovà com Noè, Daniel i Job?

«Els homes malvats no comprenen la rectitud, els qui busquen [Jehovà] ho comprenen tot» (PROV. 28:5, BEC).

CANÇONS: 43, 49

1-3. a) Què ens pot ajudar a ser fidels a Jehovà en aquests últims dies? b) Què analitzarem en aquest article?

A MESURA que ens acostem a la fi, «els malvats broten com l’herba» (Sl. 92:7). Així doncs, no ens sorprèn que moltes persones rebutgin les normes morals de Jehovà. Tenint això en compte, com podem ser «nens pel que fa a la maldat» i «adults en la [nostra] forma de pensar»? (1 Cor. 14:20.)

2 El text temàtic ens dona la resposta quan afirma que «els qui busquen [Jehovà] ho comprenen tot», és a dir, tot el necessari per agradar a Déu (Prov. 28:5BEC). Podem trobar una idea semblant a Proverbis 2:7, 9 on diu que Déu «atresora sòlida saviesa per al recte» i, per això, aquesta persona pot discernir «la justícia i el judici», dit amb altres paraules, tot el que és correcte.

3 Noè, Daniel i Job van adquirir aquesta saviesa, i el mateix es pot dir del poble de Déu avui dia (Ez. 14:14). I tu? Coneixes suficientment Jehovà per agradar-li? Tenir coneixement profund de Jehovà és essencial. En aquest article analitzarem com Noè, Daniel i Job van arribar a conèixer  Déu, de quina manera els va ajudar aquest coneixement i com podem cultivar una fe com la seva.

NOÈ VA SER FIDEL EN UN MÓN MALVAT

4. Com va arribar Noè a conèixer Déu, i quin efecte va tenir en ell aquest coneixement?

4 Com va arribar Noè a conèixer Déu? Des del principi de la història humana, les persones normalment han après sobre Jehovà de tres maneres: 1) observant la creació, 2) a través d’altres servents de Déu i 3) comprovant les benediccions de viure d’acord amb les normes divines (Is. 48:18). Noè va observar la creació i va trobar proves clares no només de l’existència de Déu, sinó també de les seves qualitats, com ara «el seu poder etern i la seva divinitat» (Rm. 1:20). Com a resultat, va fer més que creure en Jehovà; va tenir una fe forta.

5. De quina manera va aprendre Noè del propòsit de Jehovà?

5 La Bíblia diu que «només es pot tenir fe quan s’ha escoltat», però com va sentir parlar Noè de Jehovà? (Rm. 10:17.) Sens dubte, la seva família el va ajudar a aprendre de Déu. Per exemple, el seu pare, Lamec, va ser un home de fe que va néixer quan Adam encara vivia (mira la imatge del principi). També van estimar Jehovà el seu avi Matusalem i l’avi d’aquest, Jared, amb qui Noè va coincidir durant 366 anys (Lc. 3:36, 37). * Pot ser que gràcies a ells i a les seves dones, Noè aprengués sobre l’origen de la humanitat, el propòsit de Déu per a l’home i la terra, i la rebeŀlió d’Edèn. De fet, Noè podia veure els resultats del pecat d’Adam i Eva (Gèn. 1:28; 3:16-19, 24). En qualsevol cas, tot el que va aprendre se li va gravar al cor i el va motivar a servir Déu (Gèn. 6:9).

6, 7. Com va ajudar l’esperança a enfortir la fe de Noè?

6 L’esperança fa més forta la fe. Imagina’t com es va sentir Noè quan va aprendre que el seu nom, que probablement significa ‘descans’ o ‘consol’, representava esperança. Lamec va dir sobre el seu fill: «Ens consolarà [...] de la fatiga de les nostres mans per causa de la terra que Jahveh ha maleït» (Gèn. 5:29). Igual que Abel i Enoc, Noè confiava en Jehovà i estava convençut que la «descendència» esclafaria el cap de la serp (Gèn. 3:15BEC).

7 Pot ser que Noè no entengués tots els detalls de la profecia de Gènesi 3:15, però aquestes paraules el van ajudar a tenir esperança en el futur. Aquesta profecia estava d’acord amb el missatge que havia predicat Enoc sobre la destrucció dels malvats (Jud. 14, 15). Encara que les paraules d’Enoc tindrien un compliment final a l’Harmaguedon, segur que van enfortir la fe i l’esperança de Noè.

8. De quines maneres va ajudar a Noè conèixer Jehovà?

8 De quines maneres va ajudar a Noè conèixer Jehovà? El que Noè va aprendre de Jehovà li va donar fe i saviesa, i això el va protegir en sentit espiritual, sobretot de fer alguna cosa que desagradés al Creador. Per exemple, com que «Noè caminava amb Déu», va evitar la companyia d’aquells que desobeïen Jehovà. Tampoc es va deixar enganyar pels dimonis que havien baixat a la terra, i que havien impressionat la gent  ingènua i sense fe amb els seus poders sobrenaturals, potser fins al punt de ser objectes d’adoració (Gèn. 6:1-4, 9). Noè sabia que el propòsit de Jehovà era que els humans tinguessin fills i omplissin la terra (Gèn. 1:27, 28). Per això, segurament es va adonar que ni era natural ni estava bé que aquests dimonis tinguessin relacions sexuals amb dones. I una bona mostra d’això va ser el resultat d’aquesta unió: van tenir fills monstruosos. Més tard, Jehovà va advertir a Noè que portaria un diluvi a la terra. La fe d’aquest servent de Déu el va motivar a construir l’arca, i d’aquesta manera va salvar la seva família (Heb. 11:7).

9, 10. Com podem imitar la fe de Noè?

9 Com podem cultivar una fe com la de Noè? Estudiant la Paraula de Déu amb cura, valorant el que aprenem i deixant que aquest coneixement ens ajudi a millorar i ens guiï (1 Pe. 1:13-15). Si ho fem, la fe i la saviesa ens protegiran de les trampes astutes de Satanàs i de l’esperit del món (2 Cor. 2:11). Aquest esperit fa que la gent estimi la violència, la immoralitat i «els desitjos carnals» (1 Jn. 2:15, 16). Fins i tot pot fer que aquells que no tenen una fe forta passin per alt que la fi és a prop. No oblidis que, quan Jesús va comparar els nostres dies amb els de Noè, no es va centrar en la violència o la immoralitat, sinó en els perills de ser indiferents en sentit espiritual (llegeix Mateu 24:36-39).

10 Pregunta’t: «Demostra el meu estil de vida que realment conec Jehovà? Em motiva la meva fe a obeir les normes de Déu i ensenyar als altres a fer el mateix?». La resposta a aquestes preguntes t’ajudarà a saber si serveixes fidelment Jehovà tal com va fer Noè.

DANIEL VA DEMOSTRAR SAVIESA ENMIG D’UNA CIUTAT PAGANA

11. a) Què li van ensenyar a Daniel els seus pares des de petit? b) Quines qualitats de Daniel vols imitar?

11 Com va arribar Daniel a conèixer Déu? És evident que els pares de Daniel el van educar bé i li van ensenyar a estimar Jehovà i la seva Paraula. Durant tota la seva vida va demostrar aquest amor i, fins i tot, quan era gran continuava llegint amb atenció les Escriptures (Dan. 9:1, 2). Aquest profeta coneixia molt bé Jehovà i tot el que va fer pel Seu poble. Això es veu reflectit de manera molt bonica en l’oració tan sincera i plena d’aflicció registrada a Daniel 9:3-19. Per què no dediques una estona a llegir aquesta oració i meditar en ella? Quan ho facis, pregunta’t què t’ensenya de Daniel com a persona.

12-14. a) De quines maneres va demostrar ser savi Daniel? b) Com va beneir Jehovà la valentia i la fidelitat de Daniel?

12 De quines maneres va ajudar a Daniel conèixer Jehovà? Per a un jueu fidel a Déu, era tot un repte viure en una ciutat pagana com Babilònia. Per una banda, Jehovà va dir als jueus: «Procureu la pau de la ciutat on us he deportat» (Jer. 29:7). Però, per una altra, esperava que el servissin només a Ell (Èx. 34:14). Llavors, com va poder mantenir l’equilibri Daniel? Jehovà el va ajudar a ser savi i a entendre el principi de subjecció relativa. Segles més tard, Jesús va ensenyar aquest mateix principi (Lc. 20:25).

13 En una ocasió, es va aprovar una llei que prohibia fer oracions a altres déus o homes que no fossin el rei durant trenta dies (llegeix Daniel 6:7-10). Daniel podria haver pensat: «Trenta dies no és tant!». També podria haver fet  oracions d’amagat, sense que el veiessin. Però ell sabia que la gent coneixia el seu costum d’orar cada dia, i no va permetre que una llei del rei fos més important que el seu servei a Jehovà. No estava disposat a donar a entendre que havia deixat d’adorar Déu, encara que estigués en perill la seva vida.

14 Jehovà va beneir la decisió tan valenta i meditada de Daniel, i el va salvar d’una mort violenta. De fet, gràcies a això es va donar un testimoni extraordinari del poder de Jehovà que va arribar fins a l’últim racó de l’Imperi medopersa (Dan. 6:25-27).

15. Com podem cultivar una fe com la de Daniel?

15 Com podem cultivar una fe com la de Daniel? Si volem tenir una fe forta, no n’hi ha prou amb llegir la Paraula de Déu. L’hem d’entendre bé (Mt. 13:23). Ens hem d’esforçar per conèixer la manera de pensar de Jehovà i comprendre els principis bíblics. Per això, hem de meditar en el que llegim i fer oracions sinceres molt sovint, especialment quan afrontem proves o dificultats. Podem confiar sense reserves que Jehovà ens donarà de manera generosa la saviesa i les forces que li demanem (Jm. 1:5).

JOB SEMPRE VA FER LA VOLUNTAT DE JEHOVÀ

16, 17. Com va arribar Job a conèixer Déu?

16 Com va arribar Job a conèixer Déu? Job no era israelita, però era família llunyana d’Abraham, Isaac i Jacob. Jehovà els hi havia revelat detalls sobre Ell i el seu propòsit per a la humanitat. Encara que la Bíblia no explica com, Job va aprendre moltes d’aquestes coses i va dir que havia sentit parlar de Jehovà (Job 23:12; 42:5). A més, Déu mateix va afirmar que Job havia dit la veritat sobre Ell (Job 42:7, 8).

Quan observem la creació i aprenem de Jehovà, la nostra fe s’enforteix (Consulta el paràgraf 17)

17 Aquest home fidel també va aprendre de Jehovà observant el que havia creat (Job 12:7-9, 13). Més tard, Jehovà i Elihú van fer servir la creació per recordar a Job que els humans, comparats amb Déu, som insignificants (Job 37:14; 38:1-4). Les paraules de Jehovà li van arribar al cor, i Job humilment li va dir: «Reconec que tu ho pots tot,  i que cap propòsit teu no pot ésser impedit. [...] Em penedeixo sobre la pols i les cendres» (Job 42:2, 6).

18, 19. De quines maneres va demostrar Job que coneixia bé Jehovà?

18 De quines maneres va ajudar a Job conèixer Jehovà? Job coneixia molt bé Déu i els seus principis, i vivia d’acord amb ells. Per exemple, sabia que no podia estimar Jehovà i, al mateix temps, tractar malament els altres (Job 6:14). Tampoc se sentia superior a la resta sinó que es preocupava per tots, tant si eren rics com si eren pobres. Ell va dir: «El qui em va fer a mi en el ventre, no el va fer a ell?» (Job 31:13-22). Job no va permetre que les riqueses i el poder el convertissin en una persona orgullosa o que menyspreés els altres. No creus que era molt diferent de la majoria de persones riques i poderoses d’aquest món?

19 Job va rebutjar tota forma d’idolatria. Ell sabia que adorar déus falsos, incloses les riqueses, equivalia a haver «renegat del Déu altíssim» (llegeix Job 31:24-28). A més, va veure el matrimoni com una unió sagrada entre un home i una dona i, fins i tot, va fer un pacte amb els seus ulls per no mirar amb intencions immorals una altra dona (Job 31:1). Si hagués volgut, Job hauria pogut tenir una segona esposa, ja que en aquella època Jehovà tolerava la poligàmia. * Tot i això, va seguir el model que Jehovà va establir quan va crear el primer matrimoni, i va unir un home i una dona (Gèn. 2:18, 24). De fet, uns 1.600 anys després, Jesús va ensenyar el mateix principi sobre el matrimoni i la moralitat (Mt. 5:28; 19:4, 5).

20. Com ens ajuda conèixer bé Jehovà i les seves normes a triar bones amistats i diversions?

20 Com podem cultivar una fe com la de Job? Hem de tenir coneixement exacte de Jehovà i deixar que aquest guiï qualsevol aspecte de la nostra vida. La Bíblia diu que Jehovà «odia [...] el qui estima la violència» i ens anima a evitar la companyia dels «homes falsos» (llegeix Salm 11:5; 26:4). Què t’ensenyen aquestes paraules sobre la manera de pensar de Jehovà? Com haurien d’influir en les teves prioritats o l’ús que fas d’internet? I en les teves amistats i diversions? Aquest autoexamen t’ajudarà a veure si realment coneixes Jehovà. Com que no volem que aquest món ens influeixi, hem d’entrenar la nostra «capacitat perceptiva», o el nostre discerniment, per distingir no només el que està bé del que està malament, sinó també el que és assenyat del que no (Heb. 5:14, nota; Ef. 5:15).

21. Què ens ajudarà a conèixer més Jehovà?

21 Com que Noè, Daniel i Job es van esforçar per conèixer Déu, van poder arribar a ser els seus amics. Jehovà els va ajudar a coneixe’l suficientment bé perquè li poguessin agradar. Per això, van poder ser exemples de fidelitat i van tenir una vida realment feliç (Sl. 1:1-3). Així doncs, faries bé de preguntar-te: «Conec Jehovà com ho van fer Noè, Daniel i Job?». De fet, gràcies a la comprensió espiritual que tenim avui dia, podem conèixer Jehovà encara més que ells (Prov. 4:18). Per tant, estudia a fons la Paraula de Déu, medita en ella i demana esperit sant en oració. Si ho fas, et podràs apropar més al nostre Pare, i actuaràs amb seny i perspicàcia en aquest món malvat (Prov. 2:4-7).

^ § 5 Enoc, el besavi de Noè, també va servir fidelment Jehovà. Tot i això, «Déu se’l va endur» uns 69 anys abans que nasqués Noè (Gèn. 5:23, 24MM).

^ § 19 El mateix es podria dir de Noè. Només va tenir una dona, encara que la poligàmia es va estendre després de la rebeŀlió d’Edèn (Gèn. 4:19).