Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Respecta «el que Déu ha unit»

Respecta «el que Déu ha unit»

«El que Déu ha unit, que no ho separi ningú» (MC. 10:9).

CANÇONS: 36, 87

1, 2. Què ens anima a fer Hebreus 13:4?

T’AGRADA donar honra a Jehovà? Segur que sí. El nostre Pare es mereix que l’honrem i ens promet que farà el mateix amb nosaltres (1 Sam. 2:30; Prov. 3:9; Ap. 4:11). També vol que respectem els altres, com per exemple les autoritats (Rm. 12:10; 13:7). Però hi ha un àmbit de la nostra vida que mereix especialment el nostre respecte: el matrimoni.

2 L’apòstol Pau va escriure: «Que tothom respecti el matrimoni, i que ningú contamini la vida matrimonial» (Heb. 13:4). Pau no estava fent un simple comentari. Al contrari, estava demanant als cristians que valoressin molt el matrimoni, que el tinguessin en alta estima. I tu? Comparteixes aquest punt de vista? Si estàs casat, com veus el teu matrimoni?

3. Què va dir Jesús sobre el matrimoni? (Mira la imatge del principi.)

3 Jesús respectava molt el matrimoni i volem seguir el seu exemple. Quan els fariseus li van preguntar què pensava sobre aquesta unió, ell els va recordar el que Jehovà havia dit sobre la primera parella: «Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare, i tots dos seran una sola carn». I va afegir: «El  que Déu ha unit, que no ho separi ningú» (llegeix Marc 10:2-12; Gèn. 2:24).

4. Com volia Jehovà que fos el matrimoni?

4 Jesús va destacar que Jehovà va instituir el matrimoni i aquest havia de ser una unió permanent. El divorci no entrava en els plans de Déu, ja que quan va crear Adam i Eva ell no els va dir que poguessin acabar amb el seu matrimoni. El seu propòsit era que «tots dos» estiguessin units per sempre.

CANVIS QUE AFECTARIEN EL MATRIMONI

5. Com afecta la mort al matrimoni?

5 Ara bé, tots sabem que el pecat d’Adam va portar conseqüències que també afectarien el matrimoni. Una d’elles seria la mort. L’apòstol Pau va explicar que la mort posa fi al matrimoni i que la persona que queda viuda es pot tornar a casar (Rm. 7:1-3).

6. Com ens ajuda la Llei mosaica a veure el que sent Jehovà pel matrimoni?

6 La Llei que Déu va donar a Israel va incloure detalls sobre el matrimoni. Va permetre la poligàmia, que era una pràctica que ja existia des de feia temps. Amb tot, la Llei protegia les dones i els nens de ser tractats injustament. Per exemple, si un israelita es casava amb una esclava, i després amb una altra dona, havia de continuar atenent les necessitats de la seva primera esposa. Jehovà volia que el marit la protegís i la cuidés (Èx. 21:9, 10). Encara que ja no estem sota la Llei, aquesta ens ajuda a entendre el punt de vista de Jehovà sobre el matrimoni. No creus que això ens mou a valorar més aquesta unió?

7, 8. a) Segons Deuteronomi 24:1, què deia la Llei mosaica sobre el divorci? b) Quin és el punt de vista de Jehovà sobre el divorci?

7 I què podem dir del divorci? Tot i que Jehovà no volia que la gent es divorciés, la Llei permetia aquesta opció si el marit veia en la seva dona «alguna cosa vergonyosa» (llegeix Deuteronomi 24:1). La Llei no especificava a què es referia aquesta expressió, però sens dubte es tractava d’un assumpte greu, no d’una ofensa insignificant (Deut. 23:14). Tristament, al temps de Jesús molts jueus es divorciaven «per qualsevol motiu» (Mt. 19:3). Segur que nosaltres no volem imitar aquesta actitud.

8 En els dies de Malaquies era comú que els homes es divorciessin de la seva primera dona, potser per casar-se amb una de més jove que no servia Déu. Però aquest profeta va escriure que Jehovà «avorreix el divorci» (Mal. 2:14-16BEC). Aquest punt de vista està en harmonia amb el que Déu va afirmar sobre el matrimoni: «L’home [...] s’unirà a la seva dona, i seran una sola carn» (Gèn. 2:24). Jesús va defensar la posició del seu Pare quan va dir: «El que Déu ha unit, que no ho separi ningú» (Mt. 19:6).

L’ÚNIC MOTIU PER DIVORCIAR-SE

9. Què signifiquen les paraules de Marc 10:11, 12?

9 Potser algú es podria preguntar: «Hi ha algun motiu pel qual un cristià es podria divorciar i tornar a casar?». Jesús va dir: «Qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera; i si una dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, també comet adulteri» (Mc. 10:11, 12; Lc. 16:18). És evident que Jesús respectava el matrimoni i volia que els altres fessin el mateix. Si una persona es divorciava del seu cònjuge fidel per qualsevol excusa i es casava amb una altra, cometia adulteri. La raó és que el simple fet de divorciar-se no posa fi al matrimoni. Per  a Jehovà, tots dos continuen sent «una sola carn». A més, Jesús va dir que l’home que es divorciava de la seva dona innocent podria fer que ella cometés adulteri. En aquell temps, una dona divorciada es podria sentir temptada a tornar-se a casar per raons econòmiques. Aquest matrimoni equivaldria a cometre adulteri.

10. Quin és l’únic motiu bíblic per divorciar-se i poder-se tornar a casar?

10 Jesús va especificar l’únic motiu per divorciar-se quan va dir: «Per aquesta raó us dic que qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri, a menys que la seva dona hagi comès immoralitat sexual [en grec porneïa]» (Mt. 19:9). El Fill de Déu ja ho havia deixat clar al Sermó de la Muntanya (Mt. 5:31, 32). En totes dues ocasions, va parlar d’«immoralitat sexual». Aquesta expressió inclou totes les pràctiques sexuals iŀlícites fora del matrimoni: l’adulteri, la prostitució, les relacions sexuals entre persones no casades, l’homosexualitat i la bestialitat. Per exemple, si un home casat comet immoralitat sexual, la seva dona pot decidir si es divorciarà o no. Si decideix fer-ho, això posarà fi al matrimoni als ulls de Déu.

11. Per què un cristià podria decidir no divorciar-se tot i tenir motius bíblics per fer-ho?

11 És interessant que Jesús no va dir que si una persona casada cometia immoralitat (porneïa), el cònjuge innocent s’havia de divorciar. Per exemple, una dona podria decidir continuar amb el seu marit encara que aquest hagués comès immoralitat. Podria ser que encara l’estimés, i que estigués disposada a perdonar-lo i a treballar junts per salvar el matrimoni. Sent realistes, si decidís divorciar-se i no tornar-se a casar, hauria de fer front a alguns reptes. Què passaria amb les seves necessitats materials i sexuals? Se sentiria sola? Com afectaria els fills? Faria més difícil que creixessin a la veritat? (1 Cor. 7:14.) És evident que la persona innocent que es divorciés no ho tindria gens fàcil.

12, 13. a) Què va passar en el matrimoni d’Osees? b) Per què va perdonar Osees a Gómer, i què en podem aprendre?

 12 L’experiència del profeta Osees ens ajuda a entendre com veu Jehovà el matrimoni. Déu va dir a Osees que es casés amb Gómer, qui arribaria a ser «una prostituta» i tindria fills d’altres homes. Amb tot, «ella va quedar embarassada [d’Osees] i li va donar un fill» (Os. 1:2, 3BCI). Més tard, Gómer va tenir una filla i un fill, probablement fruit de les seves infidelitats. Tot i que va cometre adulteri en diferents ocasions, Osees va continuar amb ella. Finalment, Gómer el va deixar i es va convertir en una esclava. Així i tot, Osees la va recomprar (Os. 3:1, 2). Jehovà va utilitzar aquest profeta com a exemple del perdó que Ell havia mostrat a Israel una vegada rere una altra. Què en podem aprendre?

13 Si el cònjuge d’un germà o d’una germana cometés immoralitat, el cristià innocent hauria de prendre una decisió. Jesús va dir que tindria base per divorciar-se i tornar-se a casar. Però també podria decidir perdonar i no hi hauria res de dolent a fer-ho. Osees va recuperar la seva dona i li va dir que no havia de tenir relacions sexuals amb cap altre home. Durant un temps, el profeta no va tenir relacions amb Gómer (Os. 3:3). Més tard, segurament va tornar a tenir relacions sexuals amb ella, cosa que representava la disposició de Jehovà de recuperar l’amistat que tenia amb el seu poble (Os. 1:11; 3:3-5). Què ens ensenya això sobre el matrimoni? Si la persona innocent tornés a tenir relacions sexuals amb la seva parella, demostraria que l’ha perdonat (1 Cor. 7:3, 5). Llavors, ja no hi hauria motiu bíblic per divorciar-se. A partir d’aquest moment, tots dos s’haurien d’esforçar per reflectir el punt de vista de Jehovà sobre el matrimoni.

QUAN HI HA PROBLEMES

14. Segons 1 Corintis 7:10, 11, què li podia passar a un matrimoni?

14 Tots ens hem d’esforçar per respectar el matrimoni tal com Jehovà i Jesús ho fan. Ara bé, com que som imperfectes, no tothom ho aconsegueix (Rm. 7:18-23). Per tant, no ens hauria de sorprendre que alguns cristians del segle primer tinguessin problemes greus al seu matrimoni. Encara que Pau va escriure: «Que l’esposa no se separi del seu marit», algunes cristianes ho feien (llegeix 1 Corintis 7:10, 11).

Com pot una parella salvar el seu matrimoni? (Consulta el paràgraf 15)

15, 16. a) Quin objectiu ha de tenir un matrimoni encara que tingui problemes, i per què? b) Com aplica això si un dels dos no serveix Jehovà?

15 Tot i que Pau no va especificar què podria fer que una parella es volgués separar, el que està clar és que no es tractava d’un cas d’immoralitat, ja que això permetria que el cònjuge innocent es divorciés i es tornés a casar. Quan Pau va plantejar la situació d’una germana que s’hagués separat del seu marit, va escriure: «Que no es torni a casar o bé que es reconciliï amb el seu marit». Per tant, els dos encara estaven units als ulls de Déu. Pau va recomanar que fos quin fos el problema que poguessin tenir, si no hi havia immoralitat sexual, l’objectiu havia de ser reconciliar-se. La parella havia de demanar ajuda als ancians. I aquests, en lloc de posicionar-se, els hi donarien consell bíblic.

16 És clar, segurament la situació seria més complicada si només un dels dos servia Jehovà. Si apareixien problemes, estaria justificada la separació? Tot i que la Bíblia indica que la immoralitat sexual és  un motiu vàlid per divorciar-se, no especifica diferents raons per separar-se. Pau va escriure: «Si una dona té un marit no creient, i ell està d’acord a conviure amb ella, que no deixi el seu marit» (1 Cor. 7:12, 13). Aquest principi continua sent vàlid avui dia.

17, 18. Per què alguns germans han decidit no separar-se tot i tenir problemes al matrimoni?

17 Amb tot, hi ha situacions en les quals «un marit no creient» demostra que no «està d’acord a conviure» amb la seva dona. Per exemple, podria ser que la maltractés físicament de manera molt greu, fins i tot fent que ella sentís que la seva salut o la seva vida està en perill. O que es negués a mantenir la família o fes perillar greument la seva espiritualitat. En aquestes situacions, alguns germans han decidit personalment que el seu cònjuge, independentment del que pugui dir, no «està d’acord a conviure» junts i que la separació és necessària. D’altra banda, hi ha germans que s’han trobat en casos similars i han decidit no separar-se. Han aguantat i han intentat millorar la situació. Per què?

18 Encara que decidissin separar-se, continuarien sent un matrimoni. Viure separats els suposaria certs reptes tal com s’ha mencionat abans. A més, Pau va donar una altra raó per no separar-se quan va escriure: «El marit no creient és santificat gràcies a la seva esposa, i l’esposa no creient és santificada gràcies al seu marit creient. Si no fos així, els vostres fills serien impurs, però ara són sants» (1 Cor. 7:14). Molts germans fidels han decidit no deixar les seves parelles que no serveixen Jehovà, tot i viure situacions molt complicades. Ells afirmen que els esforços han valgut la pena, especialment quan el seu cònjuge ha començat a servir Déu (llegeix 1 Corintis 7:16; 1 Pe. 3:1, 2).

19. Per què podem trobar molts matrimonis feliços al poble de Déu?

19 Jesús va parlar del divorci i Pau va donar consells sobre la separació. Tots dos volien que els servents de Jehovà respectessin el matrimoni. Per tot el món, al poble de Déu trobem molts matrimonis feliços i segur que a la teva congregació en coneixes uns quants. Aquests matrimonis estan formats per germans fidels que estimen les seves dones i germanes lleials que estimen els seus homes, i tots ells demostren que respectar i valorar el matrimoni és possible. Ens fa molt feliços veure com milions de parelles demostren en la seva vida que les següents paraules de Jehovà són certes: «Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare i s’unirà a la seva esposa, i tots dos seran una sola carn» (Ef. 5:31, 33).