Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

«Sé que tornarà a viure»

«Sé que tornarà a viure»

«El nostre amic Llàtzer s’ha adormit, però vaig a despertar-lo» (JN. 11:11).

CANÇONS: 54, 154

1. De què estava segura Marta? (Mira la imatge del principi.)

MARTA, una bona amiga i deixebla de Jesús, estava molt trista. El seu germà Llàtzer acabava de morir. Hi hauria alguna cosa que pogués calmar el seu dolor? Jesús li va assegurar: «El teu germà tornarà a viure». Probablement aquestes paraules no van eliminar del tot el seu dolor, però ella confiava en Jesús. Li va contestar: «que tornarà a viure en la resurrecció, a l’últim dia» (Jn. 11:20-24). Estava convençuda que això es compliria en un futur. Però, aquell mateix dia, Jesús va fer un miracle. Va fer que Llàtzer tornés a la vida.

2. Per què t’agradaria tenir la mateixa confiança que Marta?

2 És cert que no tenim raons per esperar que Jesús o Jehovà faci un miracle similar per a nosaltres ara. Amb tot, ¿estàs tan segur com Marta que en el futur ressuscitaran aquells que han mort? Potser has perdut la teva parella, la teva mare, el teu pare, o algun avi. O potser encara plores la mort del teu fill. Segur que desitges de tot cor tornar a abraçar, a parlar i a riure amb aquesta persona que tant t’estimes.  De fet, igual que Marta, tens motius per dir: «Sé que el tornaré a veure a la resurrecció». Tots els cristians farem bé de meditar en les raons que tenim per estar segurs que hi haurà una resurrecció.

3, 4. Com van enfortir la fe de Marta els miracles que va fer Jesús?

3 Com que Marta vivia prop de Jerusalem, és poc probable que veiés com Jesús ressuscitava el fill d’una viuda prop de Naïm, a Galilea. Però segurament en va sentir a parlar. I el mateix va passar amb la resurrecció de la filla de Jaire. Els que estaven a la casa «sabien que la nena era morta». Amb tot, Jesús li va agafar la mà i li va dir: «Noieta, aixeca’t!». I ella es va aixecar immediatament (Lc. 7:11-17; 8:41, 42, 49-55). Tant Marta com la seva germana, Maria, sabien que Jesús podia curar els malalts. Per això, estaven segures que si Jesús hagués estat allà, el seu germà encara estaria viu. Però ara que havia mort, què passaria amb Llàtzer? Marta va dir que tornaria a viure en el futur, «a l’últim dia». Per què n’estava tan segura? I per què pots estar convençut que els teus éssers estimats que han mort podran ressuscitar en el futur?

4 Sens dubte, tens molts motius per tenir aquesta confiança. A mesura que en repassem alguns, descobriràs detalls de la Bíblia que segurament no acostumes a relacionar amb la teva esperança de tornar a veure els teus amics i familiars que han mort.

RELATS QUE DONEN ESPERANÇA

5. Per què Marta no tenia cap dubte que el seu germà ressuscitaria?

5 És curiós que Marta no va dir: «Espero que el meu germà torni a viure», sinó que va afirmar: «que tornarà a viure». Ella no en tenia cap dubte, ja que coneixia els miracles que s’havien fet molt abans que Jesús comencés a predicar. Segurament quan era més jove va escoltar aquests relats a la sinagoga i a casa. És possible que li vinguessin al cap tres exemples bíblics de resurreccions.

6. Quin miracle va fer Elies, i què té a veure amb Marta?

6 La primera resurrecció va tenir lloc en el temps d’Elies, quan Déu li va donar poder per fer miracles. A Sarepta, una ciutat costanera fenícia, una viuda pobra va mostrar hospitalitat al profeta. Llavors, amb un miracle, Jehovà va fer que no se li acabés ni la farina ni l’oli. D’aquesta manera, ella i el seu fill van poder sobreviure (1 Re. 17:8-16). Amb el temps, el fill es va posar malalt i va morir. Elies va anar a ajudar-la i, mentre tocava el cos del nen, va orar: «Jahveh, Déu meu, que torni, et prego, l’ànima [o la vida, NM] d’aquest noi dins de l’interior d’ell». I així va ser! Déu va escoltar l’oració d’Elies i el nen va tornar a viure. Aquesta va ser la primera resurrecció registrada a la Bíblia (llegeix 1 Reis 17:17-24). Segur que Marta coneixia aquest relat tan extraordinari.

7, 8. a) Com va alleugerir Eliseu el dolor d’una dona de Sunem? b) Què va demostrar Jehovà amb aquest miracle?

7 El profeta Eliseu, que va substituir Elies, va fer la segona resurrecció que trobem a la Bíblia. Una dona important de Sunem va ser molt hospitalària amb Eliseu, i Jehovà la va recompensar amb un fill, tant a ella com al seu marit envellit. Uns anys més tard, el seu únic fill  va morir. Et pots imaginar el dolor tan gran que sentia aquesta mare? Amb el permís del seu marit, va viatjar uns 30 quilòmetres fins que va trobar Eliseu al mont Carmel. Abans que Eliseu i la mare del nen anessin cap a Sunem, el profeta hi va enviar el seu ajudant, Guehazí, però aquest no va poder ressuscitar el noi. Poc després, la mare hi va arribar amb Eliseu (2 Re. 4:8-31).

8 Llavors, Eliseu es va posar sobre el cos del noi i va fer oració. Miraculosament, aquest noi va tornar a viure i es va retrobar amb la seva mare, que estava molt contenta (llegeix 2 Reis 4:32-37). Probablement ella va recordar les paraules d’Anna, quan va portar Samuel, el seu fill, al tabernacle i va dir en oració que Jehovà «fa baixar al sepulcre i en fa pujar» (1 Sam. 2:6). Déu va aixecar literalment el fill de la dona de Sunem i va tornar a demostrar la seva capacitat de ressuscitar les persones que han mort.

9. Què va tenir a veure Eliseu amb la tercera resurrecció registrada a la Bíblia?

9 Però aquí no es va acabar tot; encara hi hauria altres esdeveniments sorprenents relacionats amb Eliseu. Ell va servir durant més de 50 anys com a profeta, però després «s’agreujà en la seva malaltia, [i] va morir». Més tard, mentre uns israelites anaven a enterrar un home, van veure una banda d’enemics estrangers. Llavors, van tirar el cadàver a la tomba on estava enterrat Eliseu i se’n van anar. Tot seguit, «quan aquell home va tocar els ossos d’Eliseu, tornà a la vida i es posà dret» (2 Re. 13:14, 20, 21MM). Quin efecte van tenir en Marta aquests relats? Sense cap mena de dubte, la van convèncer que Jehovà té poder sobre la mort. Igualment, reflexionar en aquests relats també t’ajudarà a estar segur que el poder de Déu és iŀlimitat.

RELATS DEL PRIMER SEGLE

10. Quin miracle va fer Pere?

10 A les Escriptures Gregues també hi trobem resurreccions relacionades amb servents de Déu. Per exemple, hem vist les resurreccions que va fer Jesús a Naïm i a la casa de Jaire. Més tard, Pere va participar a la resurrecció d’una cristiana que es deia Dorques, o Tabita. L’apòstol va anar a l’habitació on hi havia el cos i va orar. Llavors, va dir: «Tabita, aixeca’t!». Tot d’una va tornar a viure, i Pere «els hi va mostrar [als deixebles] que Tabita estava viva». Gràcies a això, «molts van creure en el Senyor», i van poder donar testimoni sobre Jesús i sobre la capacitat que té Jehovà de ressuscitar els morts (Fe. 9:36-42).

11. a) Què li va passar a Eutic? b) Quin efecte va tenir en els altres aquesta resurrecció?

11 Temps després, hi va haver una altra resurrecció. L’apòstol Pau estava en una reunió al pis de dalt d’una casa a Troas, que ara és al nord-oest de Turquia. L’apòstol va estar parlant fins a mitjanit. Un noi que es deia Eutic estava assegut a la finestra escoltant, però es va adormir i va caure daltabaix del tercer pis. Pot ser que el metge Lluc fos el primer en atendre’l i comprovés que no estava simplement ferit o inconscient, sinó que era mort. Pau va baixar, va abraçar Eutic i va dir: «El noi està viu». Com creus que es va sentir la gent quan ho va veure? El relat diu  que, en adonar-se que havia ressuscitat, es van sentir «molt feliços» (Fe. 20:7-12).

UNA ESPERANÇA SEGURA

12, 13. Tenint en compte els relats que hem repassat, quines preguntes hauríem d’analitzar?

12 Tots aquests relats ens ensenyen que Marta confiava que el Déu que ens ha creat té la capacitat de tornar a la vida a persones que han mort. És interessant que alguns servents fidels de Jehovà, com Elies, Jesús i Pere, presenciessin resurreccions durant el temps que Déu va fer miracles. Ara bé, què podem dir dels homes i dones fidels que van viure en una altra època de la història quan Jehovà no va fer resurreccions? Podrien esperar que els ressuscités en el futur? Es podrien sentir com Marta, que va dir: «que [el meu germà] tornarà a viure en la resurrecció, a l’últim dia»? Per què podia tenir aquesta seguretat? I per què la pots tenir tu?

13 A la Bíblia trobem més relats que mostren que els servents fidels de Jehovà sabien que en el futur hi hauria una resurrecció. Vegem-ne alguns.

14. Què ens ensenya el relat d’Abraham sobre la resurrecció?

14 Recorda què va demanar Déu a Abraham que fes amb Isaac, el seu fill tan desitjat. Jehovà li va dir: «Pren ara el teu fill, el teu únic, que tu estimes, Isaac, [...] i ofereix-lo allà en holocaust» (Gèn. 22:2). Imagina’t el que va sentir Abraham quan va escoltar aquestes paraules. Jehovà li havia promès que a través de la seva descendència beneiria totes les nacions (Gèn. 13:14-16; 18:18; Rm. 4:17, 18). A més, li havia dit que aquesta benedicció vindria per Isaac (Gèn. 21:12). Però, com es compliria tot això si Abraham sacrificava el seu fill? Pau va explicar que Abraham estava convençut que Jehovà podia ressuscitar Isaac (llegeix Hebreus 11:17-19). La Bíblia no especifica que Abraham cregués que, si era obedient, tornaria a veure el seu fill al cap d’unes hores, d’un dia o d’una setmana. Realment no sabia quan ressuscitaria. Però va confiar que Jehovà ho faria.

15. Quina esperança tenia Job?

15 Job també esperava que hi hauria una resurrecció en el futur. Ell va observar que, si es talla un arbre, pot tornar  a brotar i ser com una planta nova (Job 14:7-12; 19:25-27). En canvi, si un home mor, no es pot ressuscitar a si mateix (2 Sam. 12:23; Sl. 89:48). Això no significa que Déu no pugui fer que una persona torni a viure. De fet, Job estava convençut que Jehovà s’enrecordaria d’ell (llegeix Job 14:13-15). No sabia quan passaria això, però confiava que el Creador podria i voldria enrecordar-se d’ell i ressuscitar-lo.

16. Com va animar un àngel a Daniel?

16 A les Escriptures Hebrees també trobem l’exemple de Daniel, qui va servir Jehovà durant dècades i va veure com Ell l’ajudava. En una ocasió, Jehovà va enviar un àngel per animar Daniel, qui era un «home molt estimat», i el va ajudar a tenir «pau» i a ser «fort» (Dan. 9:22, 23; 10:11, 18, 19).

17, 18. Quina promesa se li va fer a Daniel?

17 És possible que Daniel, amb gairebé 100 anys i amb poc temps més de vida, es preguntés què li esperava en el futur. Tornaria a viure? I tant que sí! Al final del llibre que porta el nom del profeta, Jehovà li va assegurar: «I tu vés fins a la fi: i descansaràs» (Dan. 12:13). L’envellit Daniel sabia que els morts descansen i que «no hi ha [...] cap projecte, ni coneixement ni saviesa en el sepulcre», el lloc on ell aviat aniria (Ecl. 9:10). Però no seria la fi per a ell, ja que li esperava un futur meravellós.

18 Jehovà li va continuar dient: «T’aixecaràs en la teva porció a la fi dels dies». És clar, no li va dir quan passaria això ni el temps que hauria d’esperar. Només sabia que moriria i després descansaria. Però, quan li va dir: «T’aixecaràs en la teva porció», Jehovà li va assegurar que el ressuscitaria, molt de temps després de morir. Això passaria «a la fi dels dies». O com diu la Bíblia catalana. Traducció interconfessional: «Després t’aixecaràs per rebre la teva recompensa el darrer dia».

Igual que Marta, pots estar segur que els morts tornaran a viure (Consulta els paràgrafs 19 i 20)

19, 20. a) Quina relació hi ha entre el que hem analitzat fins ara i la resposta de Marta? b) Què veurem al següent article?

19 Marta tenia bones raons per estar segura que el seu germà fidel tornaria «a viure en la resurrecció, a l’últim dia». Així doncs, tant la promesa feta a Daniel com la confiança amb què va respondre Marta a Jesús, ens donen la seguretat que hi haurà una resurrecció.

20 En aquest article hem analitzat alguns fets registrats a la Bíblia que demostren que la resurrecció és una realitat, és a dir, que els morts poden tornar a viure. També hem vist que servents fidels del passat van confiar que en un futur tindria lloc una resurrecció. Tot i això, quines proves tenim per creure que hi podria haver una resurrecció molt de temps després d’haver-se predit? I quan tindria lloc aquesta resurrecció que també esperava Marta? Ho veurem al següent article.