Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Lliures gràcies a la bondat immerescuda de Jehovà

Lliures gràcies a la bondat immerescuda de Jehovà

«El pecat no serà el vostre senyor, ja que [...] esteu [...] sota la gràcia» (RM. 6:14).

CANÇONS: 2, 29

1, 2. Com ens pot ajudar Romans 5:12?

IMAGINA’T que vols fer una llista amb tots els versets que coneixes bé i sovint fas servir. Hi posaries Romans 5:12? Pensa en quantes vegades has llegit aquestes paraules: «Així com per un sol home va entrar el pecat en el món, i pel pecat la mort, així la mort es va estendre a tots els homes, perquè tots van pecar».

2 Aquest verset apareix en diferents ocasions en el llibre Ensenya. Quan estudies els capítols 3, 5 i 6 d’aquest llibre amb els teus fills o altres estudiants, segurament llegeixes Romans 5:12 per explicar temes com el propòsit de Déu per a la terra, el rescat i l’estat dels morts. Però, quantes vegades l’has enfocat des del punt de vista de la teva relació personal amb Jehovà, les teves accions i les teves expectatives per al futur?

3. Quina realitat hem d’acceptar?

3 Tots hem d’acceptar una gran realitat: som pecadors i cada dia ens equivoquem. Ara bé, Jehovà sap que som pols i està disposat a perdonar-nos (Sl. 103:13, 14). Quan Jesús ens va ensenyar a orar, ens va dir que havíem de demanar a Déu que perdonés els nostres pecats (Lc. 11:2-4). Per tant,  no tenim per què capficar-nos amb errors del passat que Jehovà ha perdonat. En aquest article analitzarem què fa possible que Jehovà ens pugui perdonar.

PERDONATS GRÀCIES A LA BONDAT IMMERESCUDA

4, 5. (a) Què ens ajuda a entendre el significat de Romans 5:12? (b) Què és la «gràcia», o bondat immerescuda, que es menciona a Romans 3:24?

4 El llibre de Romans, especialment el capítol 6, ens ajuda a entendre què fa possible que Jehovà perdoni els nostres pecats. Al capítol 3 llegim que tots els humans «han pecat» i llavors s’explica que són «justificats gratuïtament per la seva gràcia [de Déu] per mitjà de la redempció que és en Crist-Jesús» (Rm. 3:23, 24). Què va voler dir Pau amb l’expressió «gràcia» o bondat immerescuda? Una obra de referència explica que la paraula grega que s’utilitza en aquest verset té el sentit d’«un favor que algú fa perquè vol, sense exigir o esperar res a canvi»; és a dir, no hem fet res per guanyar-nos-el ni el mereixem.

5 L’erudit John Parkhurst va comentar: «Quan fa referència a Déu o a Jesucrist, [aquesta paraula grega] sovint es refereix especialment al seu regal gratuït o bondat que no mereixem per a la redempció i salvació de l’home». Per tant, la idea que la Bíblia intenta transmetre, d’acord amb la paraula grega original, és la de bondat immerescuda. Però, com va mostrar Déu a la humanitat aquesta bondat immerescuda? Afecta això la teva relació amb Déu i la teva esperança per al futur? A continuació ho veurem.

6. Com ens podem beneficiar de la bondat immerescuda de Jehovà?

6 Mitjançant un home, Adam, «va entrar el pecat en el món, i pel pecat la mort». Així va ser com, «per l’ofensa d’un de sol, va regnar la mort». Però Pau va afegir que mitjançant «un sol home, Jesu-Crist», es va manifestar la bondat immerescuda de Déu (Rm. 5:12, 15, 17). Com a resultat, tota la humanitat ens en podem beneficiar: «Per l’obediència d’un de sol [Jesús] molts seran fets justos». Gràcies a la bondat immerescuda de Jehovà tenim l’esperança de «vida eterna, per Jesu-Crist» (Rm. 5:19, 21).

7. Per què el rescat és una mostra de la bondat immerescuda de Déu?

7 Pensa en això: Jehovà no tenia cap obligació d’enviar el seu Fill a morir per la humanitat. A més, com que els humans som imperfectes, tampoc ens mereixíem ser rescatats del pecat i de la mort. Per tant, l’esperança de ser perdonats i viure per sempre és una mostra de la seva bondat immerescuda. Oi que hauríem d’estar molt agraïts a Déu per aquest regal i permetre que això afecti el nostre dia a dia?

VALOREM LA SEVA BONDAT IMMERESCUDA

8. Quina actitud hauríem d’evitar?

8 Tots som descendents d’Adam; per això som imperfectes i tenim la inclinació a pecar, és a dir, a fer el que no és correcte. Ara bé, seria un error donar per fet que Jehovà sempre ens mostrarà bondat immerescuda, pensant: «No importa si en faig alguna de ben grossa, i cometo un pecat; Jehovà em perdonarà». Malauradament, així és com pensaven alguns cristians, fins i tot a l’època dels apòstols (llegeix Judes 4).  És possible que mai se’ns hagi passat pel cap un pensament com aquest. Així i tot, hem d’anar amb compte perquè la manera de pensar dels altres no ens afecti a poc a poc i comenci a arrelar dins nostre.

9, 10. Com van ser alliberats del pecat i la mort Pau i altres cristians?

9 Pau va deixar ben clar que no podem pensar que Déu ho entén tot, és molt bo i segur que ens perdonarà. Per què? Perquè va dir que tots els cristians «vam morir al pecat» (llegeix Romans 6:1, 2). Però, què volia dir que havien mort «al pecat» si encara estaven vius i no havien mort en sentit literal?

10 Pau i d’altres cristians del primer segle es van poder beneficiar del rescat. Jehovà va perdonar els seus pecats, els va ungir amb esperit sant i els va escollir perquè fossin els seus fills espirituals. A més, van rebre l’esperança celestial; si es mantenien fidels, viurien i regnarien amb Jesús al cel. Però, si encara estaven vius, en quin sentit van «morir al pecat»? Pau va fer servir l’exemple de Jesús, qui va morir com a humà i després va ressuscitar com a esperit immortal. La mort ja no tenia control sobre Jesús. De manera semblant, als cristians ungits se’ls considerava «morts al pecat, però vius per a Déu en Crist Jesús» (Rm. 6:9, 11). Tots ells havien canviat el seu estil de vida. Ara no es deixaven emportar pels impulsos o desitjos que desperta el pecat. Es pot dir que van «morir al pecat» en el sentit que ja no seguien aquell estil de vida.

11. En quin sentit «vam morir al pecat» els que tenim l’esperança de viure per sempre a la terra?

11 Però, i nosaltres? Pot ser que en el passat haguem fet coses que no estaven bé, sense que ens preocupés el parer de Jehovà. Érem com «esclaus a la impuresa i a la iniquitat»; es podria dir que érem «esclaus del pecat» (Rm. 6:19, 20). Però al conèixer les veritats de la Bíblia, vam fer canvis a la vida i, com a conseqüència, ens vam dedicar a Déu i ens vam batejar. Des de llavors, volem obeir Déu de tot cor i complir amb els seus manaments i ensenyances. Es podria dir que vam ser «alliberats del pecat» i ens vam fer «esclaus de la justícia» (Rm. 6:17, 18). Per tant, també es podria dir que «vam morir al pecat».

12. Quina decisió hem de prendre cadascun de nosaltres?

12 Ara pensa com ens apliquen les paraules de Pau: «Que no regni més, doncs, el pecat en el vostre cos mortal per obeir-lo en els seus desitjos» (Rm. 6:12). Si féssim el que el nostre cos imperfecte ens dictés, estaríem permetent que el pecat regnés sobre el nostre cos. Decidir si el pecat dominarà el nostre cos imperfecte està en la nostra mà. La qüestió és: «Què és el que realment vull fer?». Potser ens podríem preguntar: «Permeto que els desitjos de fer el que és incorrecte arrelin i creixin fins al punt de pecar? O els arrenco de soca-rel al moment?». Si de veritat valorem la bondat immerescuda de Jehovà, ens esforçarem per agradar-li.

UNA LLUITA QUE POTS GUANYAR

13. Per què podem estar segurs que podem fer el que és correcte?

13 Al primer segle, alguns cristians de Corint havien estat lladres, homosexuals, adúlters, idòlatres i borratxos. Però quan van conèixer Jehovà van fer canvis a la seva vida perquè l’estimaven, i s’avergonyien del que havien fet en el  passat (Rm. 6:21; 1 Cor. 6:9-11). Els cristians de Roma també van haver de fer canvis a la seva vida. Pau els va dir: «Ni oferiu més els vostres membres al pecat com a instruments d’injustícia, sinó oferiu-vos vosaltres mateixos a Déu com a vius d’entre els morts, i els vostres membres a Déu com a instruments de justícia» (Rm. 6:13). Pau confiava en ells; sabia que podien fer el que era correcte i beneficiar-se de la bondat immerescuda de Déu.

14, 15. Com demostrem que som obedients de tot cor?

14 El mateix succeeix avui dia. És possible que en el passat alguns dels nostres germans hagin estat com els cristians de Corint. Però també han fet canvis. Han deixat enrere aquelles pràctiques i han «estat santificats». Però, i tu? Independentment dels canvis que hagis hagut de fer a la vida, demostres que encara valores la bondat immerescuda de Jehovà i el seu perdó? Si és així, lluitaràs contra els desitjos incorrectes i utilitzaràs les teves forces per servir Déu.

15 Per aconseguir-ho, hem d’estar decidits a no practicar els pecats que aquells germans de Corint van deixar enrere. És important que ho fem per poder dir honestament que hem acceptat la bondat immerescuda de Déu i que hem estat «alliberats del pecat». Amb tot, ¿tenim clar que volem obeir Jehovà de tot cor i fem tot el possible per evitar pecats que potser alguns consideren de poca importància? (Rm. 6:14, 17).

16. Com sabem que hem d’evitar pecats que no estan mencionats a 1 Corintis 6:9-11?

16 Pensa en l’apòstol Pau. Podem estar segurs que no va caure en cap de les pràctiques mencionades a 1 Corintis 6:9-11. Tot i això, va admetre que era continuava sent pecador al dir: «Estic venut com a esclau al pecat. No entenc què faig, perquè no faig allò que vull, sinó allò que detesto» (Rm. 7:14, 15BCI). Això mostra que hi havia altres coses que Pau considerava pecat i contra les quals lluitava (llegeix Romans 7:21-23). Nosaltres també volem seguir el seu exemple i obeir Jehovà de tot cor.

17. Per què vols ser una persona honrada?

17 Per exemple, tots sabem que Jehovà vol que siguem gent honrada (llegeix Proverbis 14:5; Efesis 4:25). Satanàs és el «pare de la mentida». I Ananies i la seva dona van perdre la vida perquè van mentir. Nosaltres no volem ser com ells; per això no diem mentides (Jn. 8:44; Fe. 5:1-11). Però, ser honrat, ¿es limita a no dir mentides? Si realment estem agraïts per la bondat immerescuda de Jehovà, també demostrarem que som honrats d’altres maneres.

18, 19. Per què ser honest implica molt més que no dir mentides?

18 Mentir és dir allò que no és veritat. Però Jehovà vol que anem més enllà de no dir mentides; per això va recordar als israelites: «Sereu sants, perquè jo, Jahveh, el vostre Déu, sóc sant». I llavors els va donar exemples sobre el que implica ser sant. En part, els va dir: «No robareu, ni enganyareu, ni us mentireu l’un a l’altre» (Lev. 19:2, 11). Malauradament una persona podria tenir molt clar que no dirà cap mentida i, no obstant això, enganyar els altres no sent sincer del tot.

Estem decidits a no dir mentides ni enganyar els altres? (Consulta el paràgraf 19)

19 A tall d’exemple, imaginem-nos que un empleat li diu al seu cap que l’endemà no podrà anar a treballar o que haurà de marxar abans d’hora perquè té una cita al metge. La realitat, però, és que  només ha d’anar a la farmàcia a comprar un medicament o passar-se per la consulta del metge i recollir una recepta. La raó principal per no ser a la feina és que vol sortir abans per anar-se’n de viatge o portar la família a la platja. Encara que hi ha alguna part de veritat al dir que té «una cita al metge», diries que està sent honest? O potser està enganyant el seu cap? Aquesta persona ha fet que els altres creguin una cosa que no és veritat. De vegades les persones enganyen els altres per evitar un càstig o aprofitar-se’n. Ara bé, nosaltres obeïm Jehovà, qui va dir: «Ni enganyareu». Volem fer el que ell diu que està bé i considera sant (Rm. 6:19).

20, 21. A què ens hauria de motivar la bondat immerescuda de Jehovà?

20 La lliçó és que, si de veritat valorem la bondat immerescuda de Jehovà, no ens limitarem a evitar alguns pecats com emborratxar-se, cometre immoralitat o d’altres que també es mencionen a la primera carta als corintis. Acceptar la bondat immerescuda de Jehovà significa evitar la immoralitat sexual, però també lluitar contra qualsevol tendència a caure en l’entreteniment immoral. Si volem fer el que agrada a Jehovà, ni ens emborratxarem ni beurem fins al punt de ratllar la borratxera. És clar, no caure en aquestes pràctiques pot suposar una gran lluita per part nostra, però ens en podem sortir!

21 La nostra meta ha de ser evitar qualsevol tipus de pecat, tant si és greu com si no ho és tant. I encara que no ho podrem aconseguir a la perfecció, ens hem d’esforçar al màxim com Pau, qui va recordar als seus germans: «Que no regni més, doncs, el pecat en el vostre cos mortal per obeir-lo en els seus desitjos» (Rm. 6:12; 7:18-20). Quan ens esforcem per no pecar en cap circumstància de la nostra vida, demostrem que valorem la bondat immerescuda que Jehovà i Jesús ens han mostrat.

22. Quina recompensa rebran els que valoren la bondat immerescuda de Jehovà?

22 Jehovà ens perdona i ho continuarà fent. No creus que li hem d’estar molt agraïts per la seva bondat immerescuda? Segur que això ens motivarà a evitar tot allò que a Jehovà no li agrada, encara que per als altres potser no sigui un pecat. I quines benediccions podem esperar si obeïm Jehovà? Pau va escriure: «Però ara, alliberats del pecat, i fets esclaus de Déu, teniu el vostre fruit per a santificació, i la fi n’és la vida eterna» (Rm. 6:22).