Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 TRESORS DE L’ARXIU

Se sembren les primeres llavors a Portugal

Se sembren les primeres llavors a Portugal

A MESURA que les onades de l’oceà Atlàntic colpegen el vaixell camí a Europa, un dels passatgers, en George Young, recorda amb un somriure la bona feina feta predicant al Brasil. * Però mentre el viatge continua, el germà Young reflexiona en el que té per davant: els territoris inexplorats d’Espanya i Portugal. Un cop arribi, ha de fer els preparatius perquè el germà Rutherford pronunciï els seus discursos, i pensa distribuir 300.000 tractats!

En George Young creuant l’oceà en un dels viatges que va fer per predicar

Quan arriba a Lisboa, la primavera de 1925, el germà Young es troba amb un panorama agitat. La revolució republicana de 1910 ha posat fi a la monarquia i ha fet que l’Església catòlica perdés la seva influència i els seus privilegis. Tot i que la societat ara és més lliure, no deixa d’haver-hi inestabilitat.

Mentre el germà Young fa preparatius per al discurs del germà Rutherford, el govern imposa la llei marcial per un intent de cop d’estat. El secretari de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera adverteix el germà Young que es toparà amb molta oposició. Amb tot, ell demana permís per fer ús del gimnàs de l’Institut Camões, i l’obté.

Ha arribat el gran dia! Tot està preparat perquè avui, dia 13 de maig, el germà Rutherford faci el seu discurs. Hi ha molta expectació. Es poden veure cartells als edificis i anuncis als diaris amb el títol del discurs públic: «Com viure a la terra per sempre». Ara bé, els opositors religiosos publiquen ràpidament un article al seu diari per avisar els lectors que han arribat ‘falsos profetes’. A l’entrada del gimnàs, els opositors distribueixen milers de fullets que intenten rebatre les ensenyances que defensa el germà Rutherford.

Amb tot, unes 2.000 persones omplen el recinte, i unes 2.000 més se’n tornen cap a casa perquè no hi ha lloc. Alguns curiosos es pengen de les escales de corda que hi ha als laterals del gimnàs, i d’altres estan asseguts sobre el material esportiu.

Però no tot sembla tan fàcil. Els opositors criden i trenquen cadires. Malgrat això, el germà Rutherford no perd la calma i s’enfila sobre una taula per fer-se escoltar. Quan acaba el seu discurs, prop de mitjanit, més de 1.200 interessats deixen les seves dades de contacte per rebre publicacions bíbliques. L’endemà, el diari O Século publica un article sobre aquest discurs.

El setembre de 1925, es comença a publicar a Portugal l’edició en portuguès de La Torre de Guaita (anteriorment ja existia una edició en portuguès al Brasil). En aquesta època, en Virgílio Ferguson, que havia servit amb el germà Young  a la petita sucursal dels Estudiants de la Bíblia del Brasil, comença a fer plans per mudar-se a Portugal i ajudar a sembrar les llavors de la veritat en aquest país. Poc després, en Virgílio i la seva dona, la Lizzie, viatgen fins a Portugal per tornar a coŀlaborar amb el germà Young. Aquesta decisió és molt oportuna perquè el germà Young no trigarà gaire a marxar a predicar a altres llocs, entre ells la Unió Soviètica.

Els permisos de residència de la Lizzie i en Virgílio Ferguson (1928)

Però un cop d’estat militar fa canviar la situació. Amb l’arribada d’una dictadura a Portugal, l’oposició augmenta. Tot i això, el germà Ferguson no es deixa intimidar: pren mesures per protegir el petit grup d’Estudiants de la Bíblia alhora que també els hi dona suport. Demana permís per celebrar reunions a casa seva i, l’octubre de 1927, rep l’autorització.

Durant el primer any de dictadura, unes 450 persones se subscriuen a La Torre de Guaita. A més, els tractats i els fullets ajuden a escampar la veritat per tot l’Imperi portuguès: les Açores, Angola, Cap Verd, Goa, Madeira, Moçambic i Timor Oriental.

Quan vivia al Brasil, en Manuel da Silva Jordão, un humil jardiner portuguès, va sentir un discurs públic del germà Young. De seguida va identificar que allò era la veritat, i va decidir anar a ajudar el germà Ferguson per donar una empenta a la predicació. Així és que a finals dels anys 20 en Manuel es trasllada a Lisboa i comença a servir com a colporteur, que era el nom que rebien els pioners en aquella època. Ara, amb una bona organització de la impressió i distribució de publicacions bíbliques, la nova congregació de Lisboa creix ràpidament.

El 1934, els germans Ferguson es veuen obligats a tornar al Brasil. Però les llavors de la veritat ja estan sembrades. Enmig de l’agitació que inunda Europa a causa de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, els germans fidels de Portugal fan el que poden per sobreviure en sentit espiritual. Tot i que el seu zel és com un foc que s’està extingint, l’any 1947 es reactiva amb l’arribada del primer missioner graduat de Galaad, el germà John Cooke. A partir d’aquest moment, l’augment és imparable. Fins i tot quan l’any 1962 el govern prohibeix l’activitat dels testimonis de Jehovà, el nombre de publicadors creix. El desembre de 1974, quan els germans reben el reconeixement legal, ja hi ha més de 13.000 Testimonis a tot el país.

Avui en dia, uns 50.000 publicadors prediquen les bones notícies del Regne a Portugal, incloses les illes on es parla portuguès, com ara Madeira i les Açores. Alguns d’ells són descendents de germans que van escoltar el discurs històric del germà Rutherford l’any 1925.

Donem moltes gràcies a Jehovà i als germans i germanes fidels que van portar la davantera al «predicar les bones notícies de Déu a les altres nacions» (Rm. 15:15, 16). (Del nostre arxiu a Portugal.)

^ § 3 Consulta l’article «Hi ha molt per segar» a La Torre de Guaita del 15 de maig de 2014, pàgines 31 i 32.