Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Com ens podem posar i mantenir la nova personalitat?

Com ens podem posar i mantenir la nova personalitat?

«Vestiu-vos de la nova personalitat» (COL. 3:10).

CANÇONS: 43, 27

1, 2. a) Per què està al nostre abast cultivar la nova personalitat? b) Quins aspectes de la nova personalitat es descriuen a Colossencs 3:10-14?

«LA NOVA personalitat.» Aquesta expressió surt dues vegades a la Traducció del Nou Món (Ef. 4:24; Col. 3:10). Però, a què es refereix? Fa referència a la personalitat «que ha sigut creada segons la voluntat de Déu». Cultivar aquesta personalitat està al nostre abast perquè Jehovà ens ha creat a la seva imatge i, per tant, podem imitar les seves boniques qualitats (Gèn. 1:26, 27; Ef. 5:1).

2 Com que hem heretat la imperfecció dels nostres primers pares, tendim a tenir mals desitjos. També ens afecta el nostre entorn. Tot i això, gràcies a l’ajuda i la compassió de Jehovà, podem arribar a ser la classe de persones que Ell vol que siguem. Per enfortir la nostra resolució de ser-ho, analitzarem alguns aspectes de la nova personalitat que va descriure l’apòstol Pau (llegeix Colossencs 3:10-14). També veurem com podem manifestar aquests aspectes quan prediquem.

 «SOU UN DE SOL»

3. Quina és una de les característiques de la nova personalitat?

3 Després d’animar-nos a vestir-nos de la nova personalitat, Pau va descriure la imparcialitat com un aspecte important d’aquesta personalitat. Va dir: «No hi ha diferència entre grec i jueu, circumcís i incircumcís, estranger, escita, esclau o home lliure». * Per què no s’hauria de fer diferència per raça, nacionalitat o posició social a la congregació? Perquè els cristians verdaders som «un de sol» (Col. 3:11; Gàl. 3:28).

4. a) Com hem de tractar els altres? b) Quina situació podria posar a prova la unitat de la congregació?

4 Quan ens posem la nova personalitat, tractem tothom amb respecte i dignitat, sense tenir en compte la seva raça o posició social (Rm. 2:11). Ara bé, en algunes parts del món, això pot ser tot un repte. Per exemple, a Sud-àfrica el govern va fer que la gent visqués a zones concretes segons la seva raça. Molts germans encara viuen a aquestes zones, ja sigui a barris blancs, suburbis negres o àrees on vivia la gent mestissa. Per ajudar els germans a ‘eixamplar-se’, l’octubre de 2013 el Consell Rector va aprovar una mesura especial perquè els germans es poguessin conèixer millor (2 Cor. 6:13, nota). En què consistia?

5, 6. a) Quins plans es van fer a Sud-àfrica? (Mira la imatge del principi.) b) Quins en van ser els resultats?

5 Es van fer plans perquè germans de dues congregacions de diferents idiomes o races passessin junts alguns caps de setmana. Predicaven, anaven a la reunió i passaven estones plegats a casa seva. Centenars de congregacions hi van participar, i la sucursal va rebre molts informes positius sobre aquesta mesura, fins i tot de persones desconegudes. Per exemple, un ministre religiós va expressar: «No sóc Testimoni, però us he de dir que la vostra predicació està molt ben organitzada, i no feu cap diferència per raça». Quin efecte va tenir en els germans aquesta iniciativa?

6 Al principi, la Noma, una germana que parla xhosa, no estava massa convençuda de convidar germans blancs d’una congregació de llengua anglesa a la seva modesta casa. Però després de predicar amb germans de raça blanca i gaudir de la seva hospitalitat, va dir: «És gent normal com nosaltres!». Quan li va tocar a la seva congregació rebre els germans de la congregació anglesa, en va convidar alguns a dinar. Entre aquests hi havia un ancià blanc. La Noma va admetre: «Em va impressionar que ell estigués disposat a seure en una caixa de plàstic al terra». Gràcies a aquesta iniciativa, molts germans i germanes han pogut fer nous amics i estan decidits a eixamplar el seu cercle d’amistats.

VESTIM-NOS DE COMPASSIÓ I DE BONDAT

7. Per què hem de mostrar compassió sincera?

7 Fins que el món de Satanàs s’acabi, seguirem passant per proves, com ara la falta de feina, els problemes greus de salut, la persecució, els desastres naturals o la delinqüència. Per tant, ens hem de mostrar compassió sincera per poder-nos fer costat quan patim. Si sentim tendra compassió, aquesta ens mourà a actuar amb bondat (Ef. 4:32). Aquests aspectes de la nova personalitat  ens ajudaran a imitar Jehovà i a consolar els altres (2 Cor. 1:3, 4).

8. Quins poden ser els resultats de ser compassiu i bondadós a la congregació? Posa’n un exemple.

8 Com podem ser més atents amb els estrangers o els més necessitats de la nostra congregació? Ens hem de fer els seus amics i ajudar-los a veure que són una part valuosa de la congregació (1 Cor. 12:22, 25). Pensem en el que li va passar al Dannykarl, qui es va traslladar de les Filipines al Japó. Al seu lloc de treball, sentia que el tractaven de manera diferent. Llavors, va anar a una reunió dels Testimonis de Jehovà. Ell diu: «Gairebé tots eren japonesos, però em van rebre amb els braços oberts, com si em coneguessin de tota la vida». Els germans el van continuar tractant amb bondat, cosa que el va motivar a progressar espiritualment. Amb el temps, es va batejar i avui és ancià de congregació. Els seus companys ancians diuen que tant ell com la seva dona, la Jennifer, són una benedicció, i afegeixen: «Són pioners i porten una vida molt senzilla. Són un exemple del que vol dir buscar primer el Regne» (Lc. 12:31).

9, 10. Quins bons resultats s’obtenen de ser compassius a la predicació? Posa’n exemples.

9 Quan prediquem, tenim l’oportunitat de fer «el bé a tothom» (Gàl. 6:10). Molts germans senten compassió pels estrangers i s’esforcen per aprendre el seu idioma (1 Cor. 9:23). Jehovà beneeix els seus esforços. Per exemple, la Tiffany, una pionera d’Austràlia, va aprendre suahili per ajudar la congregació d’aquesta llengua a Brisbane. Encara que no va ser fàcil, li va donar molta satisfacció. Ella explica: «Si vols que la teva predicació sigui emocionant, una congregació estrangera és el que necessites. És com viatjar sense sortir de la teva ciutat. Podràs sentir que formes part d’una família mundial, i viuràs aquesta unitat en primera persona».

Què ens impulsa a ajudar els estrangers? (Consulta el paràgraf 10)

10 Vegem l’exemple d’una família del Japó. La filla, que es diu Sakiko, explica: «Als anys noranta, quan sortíem a predicar, sovint trobàvem famílies del Brasil. Al llegir textos bíblics com Apocalipsi 21:3, 4Salm 37:10, 11, 29 de la seva Bíblia en portuguès, escoltaven amb molta atenció i, de vegades, fins i tot se’ls hi saltaven les llàgrimes». Però la família de la Sakiko no es va aturar aquí. Ella diu: «Aquestes persones tenien tantes ganes d’aprendre de Jehovà, que vam decidir començar a estudiar portuguès com a família». Temps després,  van contribuir a formar una congregació de llengua portuguesa i, al llarg dels anys, han ajudat molts estrangers a servir Déu. La Sakiko afegeix: «Ens va costar molt aprendre portuguès, però les benediccions superen tots els esforços. Estem tan agraïts a Jehovà!» (llegeix Fets 10:34, 35).

VESTIM-NOS D’HUMILITAT

11, 12. a) Per què és important tenir una bona motivació per vestir-nos de la nova personalitat? b) Què ens ajudarà a ser humils?

11 La nostra principal raó per vestir-nos de la nova personalitat ha de ser honrar Jehovà i no rebre lloança dels altres. No oblidis que un àngel perfecte va pecar perquè va deixar que l’orgull el corrompés (compara-ho amb Ezequiel 28:17). Com que som imperfectes, se’ns pot fer més difícil evitar l’orgull i l’arrogància. Tot i això, podem vestir-nos d’humilitat. Ara bé, què ens ajudarà a fer-ho?

12 Per ser humils, cal que dediquem temps cada dia a meditar en el que llegim a la Bíblia (Deut. 17:18-20). En especial, fem bé de reflexionar en les ensenyances de Jesús i el seu gran exemple d’humilitat (Mt. 20:28). Va ser tan humil que va estar disposat a rentar els peus als seus apòstols (Jn. 13:12-17). També hem de demanar constantment a Déu que el seu esperit ens ajudi a lluitar contra la tendència a sentir-nos superiors als altres (Gàl. 6:3, 4; Fili. 2:3).

13. Quines recompenses rebrem si som humils?

13 Llegeix Proverbis 22:4. Tots els servents de Jehovà hem de ser humils. Si ho som, rebrem moltes benediccions i promourem la pau i la unitat a la congregació. A més, Jehovà ens mostrarà la seva bondat immerescuda. L’apòstol Pere va dir: «Tots vosaltres, vestiu-vos d’humilitat quan us tracteu els uns als altres, perquè Déu està en contra dels orgullosos, però mostra bondat immerescuda als humils» (1 Pe. 5:5).

VESTIM-NOS D’AMABILITAT I DE PACIÈNCIA

14. Qui és el millor exemple d’amabilitat i paciència, i per què?

14 Avui en dia, molts pensen que ser amable i pacient és senyal de debilitat, però estan molt equivocats. De fet, aquestes precioses qualitats provenen de Jehovà, qui és la persona més poderosa de l’univers. Ell és el millor exemple d’amabilitat paciència (2 Pe. 3:9). Recorda com va respondre mitjançant els seus àngels quan Abraham i Lot li van fer preguntes (Gèn. 18:22-33; 19:18-21). Pensa també en la paciència que va tenir Jehovà amb l’obstinada nació d’Israel durant més de 1.500 anys (Ez. 33:11).

15. Quin exemple va donar Jesús d’amabilitat i paciència?

15 Jesús va ser «bondadós» i amable (Mt. 11:29). Va ser molt pacient a l’hora d’aguantar els errors dels seus deixebles. Durant la seva predicació, també va suportar les crítiques injustes dels líders religiosos. Fins i tot, no va deixar de mostrar paciència i mansuetud quan va afrontar una execució totalment injusta. Mentre agonitzava sofrint molt en un pal de turment, Jesús va demanar al seu Pare que perdonés els seus executors, quan va dir: «Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan» (Lc. 23:34). Quin gran exemple d’amabilitat i paciència, fins i tot en situacions doloroses i estressants! (Llegeix 1 Pere 2:21-23.)

16. Com podem ser amables i pacients?

 16 Com podem ser amables i pacients? L’apòstol Pau va mostrar una manera de fer-ho, quan va escriure: «Continueu suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos de tot cor, encara que tingueu motius per ofendre-us. Tal com Jehovà us va perdonar de tot cor, feu-ho també vosaltres» (Col. 3:13). Per posar en pràctica aquest consell, hem de ser pacients i tendres. A més, si perdonem els altres, promourem i mantindrem la unitat a la congregació.

17. Per què és important que siguem amables i pacients?

17 Com a cristians, vestir-nos d’amabilitat, mansuetud i paciència no és una opció. De fet, és imprescindible si volem viure al nou món (Mt. 5:5, nota; Jm. 1:21). I encara més important, si demostrem aquestes qualitats, donarem honra a Jehovà i ajudarem els altres a aplicar els consells bíblics (Gàl. 6:1; 2 Tim. 2:24, 25).

VESTIM-NOS D’AMOR

18. Com es relaciona l’amor amb la imparcialitat?

18 Totes les qualitats que hem analitzat fins ara estan molt relacionades amb l’amor. Per exemple, el deixeble Jaume va haver d’aconsellar els seus germans perquè tractaven millor els rics que els pobres. Va mostrar que fer-ho anava en contra d’aquest manament de Jehovà: «Estima els altres com a tu mateix». I va afegir: «Si seguiu mostrant favoritismes, cometeu un pecat» (Jm. 2:8, 9). En canvi, l’amor ens motiva a no discriminar els altres per la seva raça, nivell social o educatiu. No n’hi ha prou amb aparentar ser imparcial. És essencial que aquesta qualitat formi part de la nostra personalitat.

19. Per què és important vestir-nos d’amor?

19 L’amor també «és pacient i bondadós», i «no és orgullós» (1 Cor. 13:4). Sens dubte, cal ser pacient, amable i humil per continuar predicant el missatge del Regne a la gent (Mt. 28:19). Aquestes mateixes qualitats ens ajuden a tenir una bona relació amb tots els germans i les germanes de la congregació. Si ens esforcem per fer-ho, contribuirem a la unitat de la congregació i donarem glòria a Jehovà. Així mateix, altres persones veuran aquesta unitat i se sentiran atretes a la veritat. Amb raó, quan la Bíblia descriu la nova personalitat, conclou amb aquesta afirmació: «A més de tot això, vestiu-vos d’amor, perquè és un llaç d’unió perfecte» (Col. 3:14).

CONTINUEM RENOVANT LA NOSTRA PERSONALITAT

20. a) Quines preguntes ens hauríem de fer, i per què? b) Quin futur meravellós podem esperar?

20 Tots ens hauríem de preguntar: «Què més puc fer per despullar-me de la vella personalitat i allunyar-me’n?». Hem de fer oració de tot cor a Jehovà i demanar-li la seva ajuda. També ens hem de seguir esforçant per deixar enrere qualsevol actitud o pràctica que ens pugui impedir viure sota el Regne de Déu (Gàl. 5:19-21). A més, cal que ens preguntem: «Continuo renovant la meva manera de pensar?» (Ef. 4:23, 24). Com que som imperfectes, hem de seguir posant-nos la nova personalitat i l’hem de mantenir. No oblidem que és un procés continu. Imagina’t que bonica serà la vida quan tots ens haguem vestit completament de la nova personalitat i puguem imitar les qualitats de Jehovà de manera perfecta!

^ § 3 En temps bíblics, els escites eren considerats persones incivilitzades.